miniatura|Conjunt d'intubació (laringoscopi d'intubació amb espàtules de Macintosh, tub de Guedel, bloc d'inserció i filtre bacterià) La intubació traqueal, que en general s'anomena només intubació, consisteix en la col·locació d'un tub de plàstic flexible per la tràquea a fi de mantenir obertes les vies respiratòries o per a servir com un conducte a través del qual administrar certs medicaments. Es realitza amb freqüència en els pacients amb lesions crítiques, malalts o anestesiats per a facilitar la ventilació dels pulmons, incloent la ventilació mecànica, i per a evitar una eventual asfixia per obstrucció de les vies respiratòries.« Trachetomy and tracheal intubation in military history » Journal of the royal society of medicine Vol 93, July 2000.The history of tracheotomy. Anaesthesist. 1986 May;35(5):279-83. Brandt L, Goerig M.« A Brief History of the Tracheotomy » The John Q. Adams Center for the History of Otolaryngology.Historical Review Of Tracheostomy . The Internet Journal of Otorhinolaryngology TM
La ruta més utilitzada és l'orotraqueal, en què un tub endotraqueal passa a través de la boca, la laringe i fins a la tràquea. « The history of endotracheal anesthesia, with special regard to the development of the endotracheal tube » Anaesthesist 1986 Sep;35(9):523-30.
En un procediment nasotraqueal, un tub endotraqueal passa a través del nas en comptes de per la boca. miniatura Altres mètodes d'intubació consisteixen en cirurgia, i inclouen la cricotirotomia (utilitzat gairebé exclusivament en casos d'emergència) i la traqueotomia, que s'utilitza principalment en situacions en què es preveu la necessitat de suport prolongat de les vies respiratòries.
Referències
Vegeu també Respiració artificial Ventilació mecànica Lesió pulmonar associada al respirador Ventilador mecànic
Bibliografia
Categoria:Tractaments en medicina Categoria:Primers auxilis