Petrus Christus (Baarle-Hertog, ca. 1410/1415A falta de documentació oficial, diferents historiadors han proposat: Panofsky, 1410; Waele, 1412; Sterling, 1405 - Bruges, ca. 1472/1473)La darrera presència registrada en un acte en representació de la guilda fou el 19 de març de 1472 i el novembre de 1473 el seu nom apareix a l'obituari de la guilda, sense data. Schabaker, pàg.140 fou un pintor de l'escola dels primitius flamencs, actiu a Bruges des de 1444. Els temes de la seva obra se situen dins de les obres religioses i profanes. Tot i ser considerat un seguidor de l'estil de Jan van Eyck, no va coincidir amb ell a Bruges, on va arribar després de 1441, data de la mort del mestre.
L'obra de Christus pren com a fonts, entre d'altres, Robert Campin i Roger van der Weyden, si bé el seu gran inspirador va ser Jan van Eyck, de qui va mantenir l'espai i el volum mentre restava importància a la continuïtat rítmica i la precisió lineal, reduint les complexitats del model cap a superfícies planes i simples. Va fer servir un llenguatge més planer i casolà, assequible per aquells que, com ell, provenien del nord menys desenvolupat. Christus va dotar les seves figures d'una tímida profunditat introspectiva.
Va fer una aportació molt important amb la correcta utilització de la perspectiva lineal, amb un únic punt de fuga central, aconseguint la representació d'un espai pictòric lògic. Va ser el primer dels primitius flamencs en utilitzar aquest tipus de perspectiva.
Biografia miniatura|Retrat d'un cartoixà, 1446, considerat un possible autoretrat
Christus va néixer a Baarle-Hertog, prop d'Anvers, al ducat de Brabant entre el 1410 i 1415.Panofsky, pàg. 304 Era fill d'un pintor anomenat Pierre que el va introduir a la pintura. La seva família probablement s'hauria traslladat a Baarle des de Breda, on el cognom Christus apareix en documents oficials. Un cognom que era en realitat un malnom atribuït a un avantpassat de Petrus per la gran mestria en la realització de rostres de Crist; potser el seu propi pare.Upton, pàg. 8
El seu fill bastard Bastiaen també va ser pintor i va treballar al seu taller; de fet és l'únic deixeble que es coneix del seu taller.
La proximitat del seu lloc de naixement amb l'actual frontera amb els Països Baixos, ha fet que alguns historiadors no el consideressin dins del grup dels flamencs, si bé aquesta població pertanyia al al ducat de Brabant, completament independent del comtat d'Holanda.Panofsky, pàg. 309 La seva vinculació a l'escola dels primitius flamencs ve determinada per la seva instal·lació a Bruges des del 1444, on va romandre fins a la seva mort.
Quan Christus va arribar a Bruges, la ciutat s'estava recuperant econòmicament després d'uns anys d'agitació política entre 1436 i 1440, una revolta castigada amb duresa després de la qual, Bruges, va tornar a estar sota el favor del seu sobirà, el duc Felip el Bo de Borgonya. Entre 1458 i 1463, junt amb la seva esposa Gaudicine es varen unir a l'honorable Confraria de la Mare de Déu de l'Arbre Sec, que comptava entre els seus membres amb els ducs de Borgonya i les famílies aristocràtiques de la ciutat. A final dels anys 1460, Christus es va unir també a la Confraria de nostra Senyora de les Neus i del Gremi de Sant Lluc de Bruges, certament, és un indici del seu elevat estatus a la societat de Bruges i una fórmula d'aconseguir encàrrecs importants. Un d'aquests va ser el 1463, quan amb un altre mestre pintor varen estar encarregats de supervisar la construcció de dos pilars gegantins utilitzats com a quadres vivents durant l'entrada triomfal de Felip el Bo a la ciutat.
Entre 1462 i 1463, amb el pintor Pieter Nachtegale, el municipi de Bruges els va encarregar la supervisió de dos grans decorats dissenyats amb motiu de l'entrada triomfal a la ciutat de Felip el Bo.
Petrus Christus va ser el mestre amb els encàrrecs més importants de Bruges entre la mort de Van Eyck i l'arribada de Hans Memling el 1465, tot i que el càrrec oficial de pintor del duc de Borgonya va passar de Van Eyck a Pierre Coustain.Upton, pàg. 11 Va ser un període en què la ciutat va prosperar econòmicament després d'anys d'agitació política entre 1436 i 1440.
Després d'una revolta durament castigada, Bruges va tornar a recuperar el favor de Felip el Bo (1419-1967) i va ser la residència preferida dels ducs de Borgonya. La presència regular de la cort ducal, fomentava la presència de rics homes de negocis locals i comerciants estrangers i banquers que formaven una clientela potencial atractiva per a artistes. El comerç que Bruges mantenia amb les nacions de la Mediterrània va significar que bona part de les petites obres de Christus foren encarregades per italians, o espanyols, i que fos reconegut pels artistes del sud, com en el cas d'Antonello da Messina.
Identificació del pintor i la seva obra L'obra de Christus, i fins i tot la seva pròpia existència, no van ser documentalment confirmades fins al . El pintor Karel van Mander va escriure, el 1604, l'obra Het schilder-boeck, on va recollir la majoria de biografies dels pintors flamencs del . Aquesta obra cabdal pel coneixement de la pintura flamenca no esmentava Petrus Christus. Amb anterioritat, però, apareixia esmentat en una carta de Pietro Summonte, on descrivia una pintura propietat del poeta napolità Sannazaro com «una bona obra de la mà del famós pintor flamenc Petrus Cristi, més antic que Johannes (Jan van Eyck) i Rogerio (Rogier van der Weyden)».Pijoan, pàg. 48 Christus no era més gran que els mestres esmentats, per la qual cosa cal interpretar l'expressió en referència al seu estil més arcaic. També figura el seu nom a l'obra Vite de Vasari (1550) i a Descrittione di tutti i paesi bassi, altrimenti detti Germania de Ludovico Guicciardini (1568), tot i que no s'esmenta la seva importància. També Johann Domenico Fiorillo, a començament del va defensar l'existència de Petrus Christus a partir de la informació de Vasari. Més tard, varen ser Gustav Waagen i Johann David Passavant entre 1825 i 1842 els que varen relacionar diverses obres amb el pintor que s'havia anomenat Crista o Christophori a l'obra de Vasari i que semblava ser un deixeble de Van Eyck, una informació que va ser confirmada per Max Friedländer el 1924. Finalment, els estudis d'Otto Pächt sobre l'obra del Mestre de Flémalle i de Van der Weyden, varen demostrar que la seva influència sobre Christus va ser clarament superior a la de Van Eyck.Upton, pàg. 1-5
Estil i tècnica Quan l'obra de Christus va ser redescoberta al , va ser considerada eclèctica i derivada de Jan van Eyck i se'l va considerar un continuador del seu taller. Sovint es va confondre les seves pintures amb les del mestre. Tot i la influència de Van Eyck, Christus no va ser el seu alumne, ja que va arribar a Bruges el 6 de juliol de 1444 per a adquirir la ciutadania, tres anys després de la mort de Van Eyck. Si hagués estat un alumne actiu del taller Van Eyck a Bruges el 1441, hauria rebut la seva ciutadania automàticament després del període normal d'un any i un dia.Upton, pàg. 10 De fet, es creu que va aprendre del seu pare Pierre.Frère, pàg. 102-112
Va treballar gairebé sempre per encàrrec de la noblesa, la burgesia i les autoritats eclesiàstiques, amb obres de devoció, retaules, representacions de sants i retrats de comitents. Christus va haver de trobar el seu propi estil sense caure en els trets que Rogier van der Wyeden, deu anys més gran, havia incorporat dels fundadors Van Eyck i, especialment, Campin. Als retrats va desenvolupar un estil molt innovador, representant al personatge en un interior realista en comptes de fer-ho sobre un fons pla. També les seves primeres obres, com el Retrat d'un cartoixà, Sant Eloi al seu taller o el Retrat d'Edward Grimston, destaquen pels seus rostres allargats i durs, amb un nas prominent sobre el pla del rostre. Del mateix estil es poden considerar els rostres de La Lamentació de Brussel·les, obra en què el cap de Josep d'Arimatea està tractat d'igual forma al de sant Josep de L'Anunciació de la Gallery de Washington.Hand 1986, pàg.44
Christus es va decantar per mantenir l'espai i el volum eyckians, mentre restava importància a la continuïtat rítmica i la precisió lineal i reduïa les complexitats del model Van Eyck a superfícies planes i simples. Va transformar el llenguatge dels mestres a un nivell més planer i casolà, sense actituds heroiques i assequible per aquells que, com ell, provenien del nord menys desenvolupat. Lluny de considerar-se un treball inferior, Christus va dotar les seves figures d'una tímida profunditat introspectiva; les llums i ombres actuen amb llibertat i assumeixen el caràcter de valors autònoms en lloc de descriure la forma i la textura. Va deixar d'aplicar la complexa simbologia religiosa amagada en els detalls de les obres dels seus predecessors, un signe de clara modernitat.
Va fer una aportació molt important amb la correcta utilització de la perspectiva lineal, amb un únic punt de fuga central, amb el qual va aconseguir la representació d'un espai pictòric lògic. Va ser el primer dels primitius flamencs en utilitzar aquest tipus de perspectiva. Aquesta característica va portar Charles de Tolnay a afirmar que «el seu paper històric és similar al de Piero della Francesca a Itàlia».Panofsky, pàg. 305-306
Llegat S'ha treballat en la hipòtesi que Christus podria haver viatjat a Itàlia, possiblement entre 1454 (per encàrrec de la ciutat de Cambrai) i 1462-1463 (per encàrrec de Bruges), on podria haver transmès l'estil i tècniques dels pintors europeus del nord directament a da Messina i a altres artistes italians. Un document que demostra la presència d'un «Piero da Bruggia» (Petrus de Bruges?) a Milà pot suggerir que va visitar aquella ciutat alhora que Antonello, i els dos artistes podrien fins i tot haver-se trobat. Això podria explicar les similituds notables entre el Retrat d'un Home atribuït a Christus al Los Angeles County Museum of Art i molts dels retrats d'Antonello, incloent-hi el suposat autoretrat de la National Gallery de Londres.
En tot cas, Llorenç el Magnífic va tenir un «retrat d'una dama» de «Pietro Cresti da Bruggia» segons consta inventariada el 1492, si bé no consta el lloc d'adquisició.
També seria una forma d'explicar com s'assabentaren els pintors italians de la tècnica de la pintura a l'oli i com s'assabentaren els pintors flamencs de la perspectiva lineal. Antonello, junt amb Giovanni Bellini, va ser un dels primers pintors italians que va fer servir la pintura a l'oli com els seus contemporanis flamencs. D'altra banda, l'obra de Christus Verge i Nen entronitzats amb els sants Francesc i Jeroni a Frankfurt, datat el 1457, és la primera imatge del nord coneguda que mostra en detall la perspectiva lineal.
La composició de Lamentació (Petrus Crhistus, Nova York, ara al Metropolitan Museum of Art, sembla tan propera als relleus de marbre d'Antonello Gagini a la catedral de Palerm que s'ha suggerit que la imatge es podria haver pintat per a un client italià.
miniatura|Retrat d'una noia jove, circa 1470. Gemäldegalerie (Berlín)
Un dels últims treballs, el Retrat d'una noia jove és considerat una de les obres mestres de la pintura flamenca i marca un nou desenvolupament dels retrats de l'època. No mostra la model davant d'un fons neutre, sinó en un espai concret definit per plafons de paret. Christus ja havia perfeccionat aquest format als seus dos retrats de 1446. La dona desconeguda –vestida amb roba exquisida, cosa que suggereix que podria venir de França– emet una aura de discreció i de noblesa, mentre sembla quasi irreal en l′elegant estilització de la seva forma.
La seva tècnica meticulosa està relacionada amb la il·luminació de manuscrits; dominava el treball a escala diminuta, però es va adaptar a la descripció volumètrica de les grans obres.
Christus va morir a Bruges entre 1472 i 1473. Hans Memling el va succeir com el següent gran pintor a Bruges.
Obra Treballs signats i datats