Els Sepulcres comtals de la catedral de Girona són dues obres escultòriques funeràries d'estil gòtic realitzades el per l'artista Guillem Morell pels sepulcres de Ramon Berenguer II «el Cap d'Estopes» (†1082) i la seva besàvia Ermessenda de Carcassona (†1058). L'obra fou realitzada a instàncies del rei Pere el Cerimoniós quan aquest ordenà el trasllat dels sepulcres romànics originals que es trobaven a la galilea (atri) exterior de la seu catedralícia. El 1982, amb motiu dels 9 segles de la mort del comte Ramon Berenguer II, els sepulcres gòtics foren oberts i es descobrí que els sepulcres romànics originals presentaven com una decoració externa franges verticals amb els colors roig i daurat pintades en data indeterminada. Aquestes pintures han estat argumentades com a possibles emblemes preheràldics anteriors a l'evidència històrica més antiga que existeix sobre del Senyal dels Quatre Pals en l'escut que porta Ramon Berenguer IV en un segell que valida un document del 2 de setembre de 1150. Una hipòtesi equivalent però de signe contrari és la Hipòtesi dels lemniscs.
Els sepulcres comtals de la catedral de Girona miniatura|Sepulcre gòtic d'Ermessenda de Carcassona (†1058), muller del comte de Barcelona Ramon Borrell construït el 1385 per ordre del rei Pere IV d'Aragó «el Cerimoniós» (Pere terç). Els sepulcres romànics d'Ermessenda de Carcassona i de Ramon Berenguer II es trobaven originàriament a la galilea exterior del temple. La galilea o nàrtex d'una temple era un vestíbul cobert que hi havia en algunes esglésies romàniques i era situat a la part fontal, abans de la porta d'accés al temple, i fins al serví per a col·locar-hi els sepulcres de personalitats importants. El sepulcre gòtic d'Ermessenda de Carcassona és obra de l'escultor mallorquí Guillem Morell i és una de les peces més reeixides de l'escultura catalana del darrer quart del . L'estàtua de la comtessa presenta unes faccions molt idealitzades i en actitud de repòs. A la part frontal hi figuren escuts amb la Senyera Reial de dos pals, a diferència del de Ramon Berenguer II, en el qual hi ha quatre pals. miniatura|Situació actual del sepulcre d'Ermessenda de Carcassona. En un primer plà l'estàtua gòtica i en segon pla el sepulcre romànic original. L'any 1982 s'obriren els sarcòfags gòtics de Ramon Berenguer II i d'Ermessenda de Carcassona. Al seu interior es descobriren els vells sarcòfags romànics originals de pedra i que durant tres segles havien romàs a la galilea exterior fins que el 1385 per ordre del rei Pere IV d'Aragó «el Cerimoniós» (Pere terç) foren traslladats a l'interior de la catedral i coberts amb nous sepulcres gòtics. En una data no determinada per cap estudi científic foren pintades franges verticals de color roig i daurat sobre els dos sepulcres comtals. miniatura|Els sepulcres romànics de Ramon Berenguer II i d'Ermessenda de Carcassona presenten com a única decoració exterior franges verticals pintades de color roig i daurat. L'anàlisi físico-química dels pigments de les pintures determinà que tant el pigment vermell com el daurat presentaven «la mateixa composició en els dos sarcòfags» i que el roig fosc és degut a la presència d'hematites mentre el daurat és donat per la presència d'or. Com que mai no s'ha realitzat cap estudi científic per determinar la data en què les pintures foren elaborades, diversos historiadors han especulat sobre aquesta data. Per a uns les franges vermelles i daurades són un emblema preheràldic que donaria lloc a la Senyera Reial i foren pintades abans de la unió dinàstica entre el comtat de Barcelona i el regne d'Aragó i, per tant, constituirien un prova irrefutable de l'origen barceloní de la Senyera Reial. Per contra altres argumenten que no seria plausible que els pigments haguessin restat en el seu bon estat de conservació després de tres segles a l'aire lliure, concloent que les franges haurien estat pintades el 1385 quan el rei ordenà el traslladat dels sepulcres a l'interior de la catedral i, per tant, constitueixen tan sols la plasmació funerària de la Doctrina de Pere IV d'Aragó, que creia que l'origen de la Senyera Reial era barceloní.
L'any 1010, i durant el mandat del bisbe Pere de Carcassona, cunyat del comte de Barcelona Ramon Borrell, s'inicià la construcció de la nova catedral de Girona sobre la seu preromànica mig derruïda. La catedral romànica constava d'una nau amb volta de canó, amb transsepte i tres portes d'entrada amb un de nàrtex o galilea de doble pis al costat de la façana principal, de planta rectangular amb dues dependències quadrades que corresponien a les capelles del baptisteri i del sant Sepulcre. La galilea o nàrtex d'un temple era un vestíbul cobert que hi havia en algunes esglésies romàniques i era situat a la part fontal, abans de la porta d'accés al temple; la seva principal funció era allotjar les persones no admissibles per al culte i, fins al , també serví per a col·locar-hi els sepulcres de personalitats importants. La galilea de la catedral de Girona també servia per superar el desnivell entre la primera esplanada i el temple. L'escalinata tenia, com l'actual, tres replans, encara que era més estreta i més curta.Pere Freixes i Josep M. Nolla, Els Precedents de la Catedral gòtica. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 2004, Vol. 45 Gràcies a l'aportació econòmica dels comtes Ramon Borrell i la seva muller Ermessenda de Carcassona, es va poder cobrir i dedicar el temple el 1038. Les obres van continuar i l'any 1050 el campanar s'havia aixecat fins al tercer cos.Xavier Barral i Altet,Les Catedrals de Catalunya, La Catedral de Girona, p. 63-67, Edicions 62, La comtessa Ermessenda va donar una deixa testamentària per al cobriment del dormitori de la canònica i demanà ésser enterrada a la catedral. De la mateixa manera, el seu besnet el comte de Barcelona Ramon Berenguer II «el Cap d'Estopes» també fou enterrat a la catedral de Girona. Els sepulcres romànics de Ramon Berenguer II i d'Ermessenda de Carcassona foren situats originàriament, i tal com era costum aleshores, a la galilea que hi havia situada a la part frontal de la catedral. La galilea va ser enderrocada a principis del .P. Freixas, J.M. Nolla, L. Palahí, J. Sagrera, M. Sureda. "La catedral de Girona. Redescobrir la seu romànica. Els resultats de les recerques del projecte Progress".2000. Ajuntament de Girona.
La reforma de la catedral i els sepulcres gòtics de 1385 A partir del 1312 es van iniciar les obres per aixecar una nova catedral gòtica sobre l'antiga romànica; el 29 d'abril d'aquell any el capítol de Girona va ordenar l'edificació d'un nou absis amb girola i nou capelles, així com la construcció de la sagristia a l'antic dormitori canonical. L'altar major es va consagrar el 12 de març de 1347 i es va procedir a l'enderrocament de la capçalera romànica. El 1385 el rei Pere IV d'Aragó «el Cerimoniós» (Pere terç) ordenava la reorganització dels panteons reials del Monestir de Santa Maria de Poblet, i alhora es preocupava de la resta de sepulcres dels seus antecessors. Aquell mateix any ordenava que els sepulcres de Ramon Berenguer II i d'Ermessenda de Carcassona fossin traslladats des de la galilea frontal a l'interior de la nova catedral gòtica:Fluvià 1995, pàg. 73 «quorum corpora sepulta fuere in singulis tumbis ante portam ecclesie beate Marie sedis Gerunde quam translationem fieri facimus intus ecclesiam dicte sedis». El sarcòfag del comte fou situat sobre la porta de la sagristia, i el de la comtessa damunt la porta que dona accés a l'escala del trifori.Udina, 1989, pàg. 57 Així mateix ordenava la construcció de dos nous sepulcres d'estil gòtic a l'escultor Guillem Morell. Els nous sepulcres gòtics es limitaren a revestir els antics sepulcres romànics amb plafons laterals d'alabastre; en total cinc de frontals i dos de laterals pel sepulcre del comte, i dos de frontals del doble de llargada i dos de laterals pel sepulcre de la comtessa. Sobre els plafons s'hi esculpiren amb estil gòtic els escuts amb la Senyera Reial, emmarcats en una successió d'arcs; els escuts del comte porten quatre pals i els de la comtessa dos pals. Així mateix damunt el vestent davanter anterior de la tapa s'hi esculpiren sengles estàtues jacents dels sobirans. En una carta del mes de juliol del 1385 el rei Pere IV d'Aragó «el Cerimoniós» (Pere terç) ordenava com volia que fossin les vestidures de l'estàtua del comte de Barcelona, de qui afirmava: «ex cuius stirpe nos per Dei gratiam sumus recto ordine descendentes»ACA, C, r. 988, f. 165. («de l'estirp del qual nos per Gràcia de Déu som en línia directa descendent»).
La descoberta dels sepulcres romànics l'any 1982 El 1982, en obrir-se els sepulcres gòtics ordenats edificar pel rei Pere IV d'Aragó «el Cerimoniós» (Pere terç), es descobriren els sepulcres originals romànics. Tal com explica l'arxiver i canonge Gabriel RouraRoura 1985 en temps de la seu romànica els sepulcres eren a la galilea de la seu. Els sarcòfags són llisos i rectangulars, fets d'un sol bloc de pedra marès rosa de Girona i buidats en forma antropomòrfica. Ambdós tenen la mateixa forma rectangular i són coberts amb tapes de dos vessants. Difereixen tan sols en les mides, ja que les del comte fan 203 cm de llargada, 54 cm d'amplada i 57 cm d'alçada sense la tapa, que té 25 cm d'alçada i té forma de teulada amb dos vessants. La de la comtessa fa 171,50 cm de llarg, 54 cm d'amplada i 40,50 cm d'alçada sense la tapa, que té una alçada de 24 cm. La sorpresa entre els assistents a l'acte d'obertura fou granFluvià 1994, pàg. 74 en retirar-se els plafons gòtics i descobrir que l'única decoració exterior dels sepulcres romànics consisteix en una successió de 17 franges verticals vermelles i daurades situades a la part frontal i d'uns 5 cm d'amplada cadascuna.
Anàlisi físico-química dels pigments dels sepulcres romànics El 22 de desembre del 1982, un mes després de l'obertura dels sepulcres i descobriment de les pintures, el Cap del laboratori físico-química del Departament de Restauració dels Museus d'Art Municipals de Barcelona i el Conservador Tècnic del Museu d'Art de Catalunya varen prendre mostres de les pintures dels sepulcres comtals a fi de ser analitzades i comprovar-ne l'estat de conservació. En aquesta anàlisi dels pigments en cap cas es procedí a datar els pigments, sinó que tan sols s'analitzà la composició química dels pigments i el seu estat de conservació. En una primera observació visual determinaren que «els pigments semblen molt ben elaborats en comparació amb altres pintures romàniques de la mateixa època i d'altres indrets»; així mateix observaren que «el gruix pictòric és molt prim i gens llis. Es poden observar les deformacions i irregularitats pròpies de la pedra. Són dos els pigments apareguts: el vermell d'ambdues tombes és molt fosc, i el daurat és brillant i ben conservat». En l'informe final sobre l'anàlisi tècnica i mineralògica dels pigments hi participà l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA), adscrit al Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), i concloïa que el pigment vermell presenta la mateixa composició en els dos sarcòfags i que aquesta coloració era deguda a la presència d'hematites i que «aquest resultat concorda plenament amb altres anàlisis de pigments vermells de la mateixa època (Pintues del Mestre de Sant Joan de Boí i del Mestre del Judici Final)».Udina, 1989, pàg. 59. Apèndix I: Anàlisi tècnica i mineralògica dels pigments De l'anàlisi del pigment daurat també es conclogué que presentaven la mateixa composició en ambdós sepulcres i que el color és deu a la presència d'or. També es determinà que s'havia aplicat una capa de preparació molt prima abans de l'aplicació dels pigments.
Valoracions i hipòtesis sobre les pintures dels sepulcres romànics