Nieuwleusen (en baix saxó neerlandès, Ni'jlusen, Ni'jluusn o Ni-jluuzn segons l'ortografia GalléeScholtmeijer, Harrie (2006), Mörn! Taalgids Overijssel, Assen: A Boekvorm Uitgevers bv. ) és una població d'Overijssel (Països Baixos) que el 2021 tenia 9.560 habitants. Com a resultat de la reestructuració de municipis neerlandesos de l'any 2001, gran part de l'antic municipi de Nieuwleusen fou incorporada al municipi de Dalfsen, mentre que la resta fou afegida al municipi de Zwolle, incloent-hi part del llogaret de De Lichtmis.
Geografia miniatura|esquerra|De Kerkenhoek en un dia d'hivern Nieuwleusen es troba arran de la carretera provincial N377, situada entre Hasselt a l'oest i Balkbrug a l'est. Al nord, limita amb la població De Punt, dins el municipi de Staphorst. Nieuwleusen es troba al sud d'un bosc de l'estat propietat de l'Estat neerlandès. El nord de Nieuwleusen també s'anomena Den Hulst; al costat esquerre de Den Hulst hi ha l'aldea agrària De Meele. A la carretera d'Oosterveen, hi ha el llogaret de Ruitenveen. Nieuwleusen es troba entre el Vecht i el Reest i se l'assigna a les comarques de Salland o Vechtdal. La població es divideix en una meitat septentrional i la meitat meridional, més nova, separades per camps per practicar l'esport. Al nord hi ha l'Oude i la Nieuwe Hulsterplas, que entre les dècades del 1960 i 1980 foren unides per un canal excavat (la sorra extreta fou utilitzada per reblir l'antic Dedemsvaart).Web de la Waterschop Groot Sallaand sobre la Hulsterplas, la Beentjesgraven i altres masses hidrològiques a Nieuwleusen i a prop de la població (pdf) Al sud hi ha el nucli De Kerkenhoek, amb la Grote Kerk (‘Església Gran’, del 1830 però originàriament del 1660L'investigador W. G. A. J. Röring (1848-1934) escrigué: «l'església del poble, renovada el 1829, data del 1660». (De Beschrijving van Overijssel en wandelingen door die provincie.) L'església antiga fou enderrocada el 1829 i la nova fou construïda un any més tard. (Ds. J. ter Stege (1982). De kerke tot Oosterveen, Geschiedenis van de Hervormde Gemeente Nieuwleusen.) Informació sobre la història de la Grote Kerk ), l'antic ajuntament i el Palthebos, antigament propietat de la família ministerial Palthe.
La construcció de noves llars continua a un ritme sostingut a l'oest del poble. Una dita afirma que la població no sempre ha estat tan agradable: «A Nieuwleusen, abans no volien ni ser-hi enterrats i ara hi volen viure».
Connexions Es pot arribar a Nieuwleusen amb diferents línies d'autobús. El bus número 29 (Zwolle-Coevorden) passa per Nieuwleusen cada quart d'hora en ambdues direccions entre setmana, mentre que els caps de setmana passa una vegada cada hora. El bus escolar 49 (Zwolle-Dedemsvaart Magnolia) va a Zwolle cada dia laborable a les 9:00 i en torna a les 14:00. El bus ràpid 83 (Zwolle-Dedemsvaart) només circula a les hores punta del matí i la tarda i s'atura dues vegades a Nieuwleusen. El servei de busos és gestionat per l'empresa de transports Qbuzz des de l'agost del 2010.
Es pot accedir a Nieuwleusen en cotxe per l'N377. També s'hi pot arribar des de Zwolle passant per la zona industrial Hessenpoort per l'N758. L'N757 (Dedemsweg) també enllaça Dalfsen i Nieuwleusen.
Història miniatura|esquerra|L'Oosterveen, origen de Nieuwleusen, marcada en un mapa de Janssonius (1658). Les zones marrons representen torberes. Nieuwleusen aparegué a la primera meitat del . En aquell temps, la zona entre Lusen (actualment Oudleusen), un poblet sobre el Vecht, i el Reest a la frontera amb Drenthe encara era una regió agresta amb torberes. Aquesta zona formava part de la conca del Vecht, que al final de l'últim període glacial (fa entre 150.000 i 200.000 anys) era molt més gran que el Vechtdal d'avui en dia. Tota la regió del Vechtdal, des de Hasselt fins a Coevorden, fou representada en un mapa fet per Abraham Goos a principis del com a t Veen. La part que més endavant esdevindria Nieuwleusen hi apareix marcada com Ommer moer (‘aiguamoll d'Ommen’). Es creu que l'ètim leusen dels noms Nieuwleusen i Oudleusen prové de lo-essen (‘essen de fusta’). Els essen són terrenys agrícoles que cada any són elevats amb els fems dels estables.Lloc web del municipi de Dalfsen Aquests antics terrenys agrícoles envolten els municipis de la regió.Informació sobre la ruta en bicicleta per Leusen del web de l'ANWB.
Luessener Compagnie miniatura|esquerra|L'Oosterveen el 1773. La línia de dalt representa el rierol Beentjesgraven, que fou seguit el 1809 per traçar el curs del Dedemsvaart. El 8 de gener del 1631, la Luessener Compagnie (Companyia de Luessen) fou fundada per habitants de Zwolle i Kampen a la regió per sobre de Lusen, que pertanya a la Marke van Leusen, una associació local de terratinents. Fou la colònia de torberes més antiga d'aquesta zona. Els pioners de Lusen s'encarregaren en gran part de convertir el terreny en terra arable. Les primeres granges foren bastides a 't Pad, actualment l'Oosterveen.La publicació Nieuwleusen in de kaart gekeken (vegeu la bibliografia) mostra Nieuwleusen en un mapa d'entre el 1573 i el 1592, creat per Christiaan Sgroten. Per tant, aquesta referència precedeix el desenvolupament del terreny per part de la Luessener Compagnie. Entre el 1640 i el 1646, el noble Zweer van Haersolte feu construir la havezate (casa rural típica d'Overijssel i Drenthe) de l'Oosterveen. Fou destruïda el 1862, però actualment se'n pot veure una maqueta al Museu Palthehof.Jakob de Weerd (red.) (2007), Fotoboek Nieuwleusen, Nieuwleusen: Ni'jluusn van vrogger (fotografia de la havezate de l'Oosterveen a la pàgina 13) El 1655 es construí una casa a l'Oosterveen per a un mestre d'escola. Des del 1659 es manté un registre baptismal de Nieuwleusen. Els primers ministres arribaren de Zwolle, Dalfsen i Ommen. El primer ministre de Nieuwleusen fou monsenyor Van Bercum, que hi arribà el 1663.
Dedemsvaart El 1809, el noble i polític de Nieuwleusen Willem Jan Baron van Dedem començà a bastir el Dedemsvaart al nord d'Overijssel. Una vegada finalitzat, el canal s'estenia des de Hasselt fins al Vecht a Gramsbergen. El 1811, el canal fou perllongat fins a Balkbrug. A l'altura de Nieuwleusen, el poblet Den Hulst (n (H)ulst o Nulst en la parla local) es trobava al costat del Dedemsvaart. Aquest poblet estava unit a Nieuwleusen per l'Ommerdijk (actualment el carrer principal, la Burgemeester Backxlaan) i s'estenia fins al nord de Nieuwleusen. El canal desaparegué de Den Hulst el 1969. El Dedemsvaart encara existeix a l'altura de De Meele i parts dels afores de Nieuwleusen. L'N377 segueix l'antic recorregut del canal.
Municipalitat miniatura|L'antic ajuntament de Nieuwleusen A principis del , Nieuwleusen formà un municipi juntament amb el nucli d'Avereest, que prengué el nom de Nieuwleusen en Avereest. L'1 de juliol del 1818 se separaren els pressupostos municipals i Nieuwleusen esdevingué un municipi a part, tot i que compartí l'alcalde amb Avereest fins a l'any 1833.Lloc web del municipi de Hardenberg Historische Vereniging Avereest Nieuwleusen mancà d'escut d'armes fins al 1899. Com molts altres municipis, Nieuwleusen en demanà un amb motiu de la construcció d'una nova sala de reunions dels Estats Provincials d'Overijssel. El disseny de l'escut es basà en l'escut de Dalfsen (car la Marke van Leusen havia format part del districte legal de Nieuwleusen) i Zwollerkerspel (car s'havia incorporat part de Zwollerkerspel al municipi de Nieuwleusen). Les dalles creuades de la part baixa de l'escut representen l'agricultura. El 1954, Nieuwleusen demanà permís per dur una corona a la cimera de l'escut, que li fou concedit.Informació sobre Nieuwleusen El municipi de Nieuwleusen existí fins al 31 de desembre del 2000, quan fou incorporat al municipi de Dalfsen (tret de la part situada a l'oest de la via Zwolle-Groningen, que fou incorporada a Zwolle) i es feu una petita rectificació dels límits amb el municipi de Staphorst. L'antic escut d'armes municipal continua sent l'escut d'armes de Nieuwleusen.Lloc web del Museum Palthehof
De Rollecate El 1913 s'obrí a Den Hulst el primer col·legi estatal per mestresses d'agricultura i tasques domèstiques, anomenat De Rollecate. El Baró Van Dedem havia cedit un terreny homònim amb aquest fi. La Huis De Rollecate havia estat construïda a Vollenhove vers el 1654-1655, però Van Dedem la desmantellà el 1821 per reconstruir-la a la vora del canal del Dedemsvaart. El col·legi fou dirigit per Theda Mansholt i posteriorment Greta Smit. S'hi donaven cursos de tasques domèstiques, agricultura i cura d'horts. El 1930, el col·legi es mudà a Deventer i l'edifici que l'allotjava fou enderrocat.Pàgina del web «Kastelen in Overijssel» sobre la Huis de Rollecate Avui en dia hi ha un polígon industrial anomenat De Rollecate al barri De Meele. El nom del pont de Rollecate, que passa per sobre de la via del tren a Groningen o Ljouwert també fa referència a l'antic terreny.
Union El 1904, la fàbrica de bicicletes Union s'instal·là a Den Hulst. La fàbrica continià manufacturant bicicletes durant gran part del , contribuint al desenvolupament econòmic i la prosperitat de Nieuwleusen. El 1979, un incendi d'origen desconegut devastà la fàbrica,Entrevista amb l'antic treballador d'Union Lambert Likkel que ja arrossegava problemes financers i administratius des de feia algunes dècades. El 2001, l'empresa feu fallida i passà a ser administrada per Larcom, d'Omme. Malgrat algunes protestes, la fabricació fou traslladada dos anys més tard a la zona industrial De Grift. El 2005, Union fou venuda al Dutch Bicycle Group de Schiedam, posant fi a l'existència de l'empresa, tot i que se signà un contracte per mantenir part de la producció a Nieuwleusen sota el control de Larcom.Cronologia d'Union L'antic edifici d'Union fou reutilitzat per diferents empreses, fins que el 2009 un nou incendi d'origen desconegut el reduí a cendres.
Indústria Tot i la desaparició d'Union, Nieuwleusen ha pogut conservar una significant activitat industrial, en gran part gràcies a la proximitat de Zwolle. Sectors com la indústria tèxtil o la indústria metàl·licaNieuwleusen: Afscheid van een zelfstandige gemeente (vídeo), Nieuwleusen: Combi Bennink en col·laboració amb el municipi de Nieuwleusen estan representats a polígons industrials dels afores del poble (De Meele, De Evenboer, De Rollecate, De Grift). El sector terciari també hi és present, però Nieuwleusen encara manté un marcat caràcter agrari, especialment en ramaderia.
Les botigues es concentren a Nieuwleusen-Noord i Nieuwleusen-Zuid, dos nuclis urbans que preparen les seves pròpies activitats culturals i comercials per separat.Lloc web de la Vereniging Activiteiten 'Noord' Tant al nord com al sud, la majoria de comerços es troben a la Backxlaan. El 2007 es construí a Nieuwleusen-Zuid una nova plaça envoltada de comerços i habitatges.Centrumplan Nieuwleusen Zuid: Wonen en winkelen aan het plein El dissabte se celebra un mercat que alterna entre el nord i el sud cada sis mesos. Antigament hi havia dues oficines de Rabobank, però el 2004 foren reemplaçades per una nova oficina situada al centre de Nieuwleusen,Leijh Kappelhoff Seckel van den Dobbelsteen architecten - Detalls del projecte en part per no afavorir ni el nord ni el sud.
Esport Nieuwleusen disposa d'una sèrie d'instal·lacions esportives cobertes i a l'aire lliure que separen el nord i el sud del poble. Hi ha camps de futbol, pistes de tennis, una pista de corfbol, un poliesportiu-centre cívic (De Schakel), una pista de gel i una piscina a l'aire lliure (De Meule). Nieuwleusen és la llar de molts equips esportius, incloent-hi els equips de futbol SV Nieuwleusen i USV Nieuwleusen. També hi ha un club de tir, el club de pesca HSV De Voorn, el club de natació ZPC Nieuwleusen, un club de motoristes i el club de voleibol Hypotheek Groep - Flash Nieuwleusen, on començà la coneguda voleibolista Manon Flier.
Cultura miniatura|esquerra|L'obra Noli Me Tangere, de Luk van Soom