Ucraïna té una posició estratègica a l'est d'Europa, limitant, en el sentit de les agulles del rellotge, amb Belarús al nord, Rússia al nord-est i a l'est, la Mar d'Azov, l'estret de Kertx i la mar Negra al sud, Romania i Moldàvia al sud-oest, i Hongria, Eslovàquia i Polònia a l'oest. La Mar Negra separa Ucraïna també de Geòrgia, Turquia i Bulgària, com també de Romania i Rússia, països ja mencionats com a fronterers per terra.
La part nord dels Carpats (pic més alt Hoverla, de 2.061 metres) arriba a l'occident d'Ucraïna, però la major part de l'estat ucraïnès comprèn regions d'estepa. El gran riu Dnièper travessa Ucraïna de nord a sud i desemboca a la mar Negra prop de la desembocadura del Buh Meridional, al nord de Crimea. La frontera amb Rússia és la més llarga i s'estén fins a la Mar d'Azov, seguida en llargada per la frontera amb Belarús.
Divisió administrativa Ucraïna se subdivideix en 24 províncies, o óblasti, i una república autònoma: Crimea (número 4 al mapa). A més, les ciutats de Kíev (dintre del número 12 al mapa) i Sebastòpol (dintre de Crimea) tenen un estatus especial.
Ucraïna
{| border="0"
Txerkassy Txerníhiv Txernivtsí Crimea Dnipropetrovsk Donetsk Ivano-Frankivsk Khàrkiv Kherson Khmelnitski | valign=top | <ol start=11> Kirovohrad Kíev Luhansk Lviv Mikolaiv Odessa Poltava Rivne Sumi Ternópill | valign=top | <ol start="21"> Vínnytsia Volínia Transcarpàcia Zaporíjia Jitòmir
Vegeu aquest mapa d'Ucraïna que mostra les divisions administratives i països veïns de forma molt clara. (en anglès)
miniatura|Mapa topogràfic d'Ucraïna (en castellà). El paisatge ucraïnès està format, majoritàriament, per fèrtils planes suaument ondulades o estepes i altiplans baixos, creuades per importants rius com el Dnièper, el Dnister i el Buh Meridional que desemboquen a la mar Negra, on formen els seus lymans (un tipus d'estuari), i el Síverskyi Donets, un tributari del riu Don, aquest últim un riu de Rússia que desemboca a la mar d'Azov. Al sud-oest, el delta del Danubi forma la frontera amb Romania.
Les muntanyes es troben principalment a l'oest, on formen part de la serralada dels Carpats. El punt més alt, tant dels Carpats ucraïnesos com d'Ucraïna, és la muntanya o horà Hoverla, de 2.061 m. A Crimea hi ha una petita serralada a la zona costanera del sud que s'anomena les Muntanyes de Crimea (Кри́мські го́ри, Krymski hory en ucraïnès, Qırım dağları en tàtar de Crimea), la muntanya més alta de la qual és la muntanya o horà de Roman-Koix (1.545 m). En realitat el país forma part de la gran plana europea que va des d'Alemanya fins als Urals. També comprèn la part final de l'estepa euroasiàtica que comença a Mongòlia.
Clima Ucraïna té un continental temperat: els hiverns són freds i els estius calorosos. Al sud de la península de Crimea, però, hi ha un clima mediterrani que s'apropa al subtropical. Les costes de la mar Negra i de la mar d'Azov estan sotmesa a gelades i cap dels ports ucraïnesos no està permanentment lliure de gel l'hivern. Les precipitacions són majors al nord i a l'oest, i, en general, disminueixen cap al sud.
Hidrografia miniatura|Mapa dels rius majors d'Ucraïna (en anglès)
Ucraïna té una riquesa de rius: El Dnister, el Buh Meridional (Pivdennyi Buh), el Horýn i el Styr (afluents del riu Prypiat), l'Inhulets (tributari del Dnièper), el Slutx (tributari del Horýn) i el Buh Occidental (Zàkhidnyi Buh) irriguen la regió oest; el Dnièper el centre i els rius Síverskyi Donets -afluent del riu Don (a Rússia)-, Desnà i Psel (afluents del Dnièper) a l'est. Els rius que desemboquen a la mar Negra o a la d'Azov sovint formen estuaris de tipus lyman.
Principals rius de la conca de la mar Negra Alguns dels rius importants que banyen el territori ucraïnès són: miniatura|Mapa de la conca del Dnièper (en belarús, ucraïnès i anglès) Dnièper (ucraïnès: Дніпро́, Dnièper; belarús: Дняпро, Dniapró; rus: Днепр, Dnièper, tàtar de Crimea: Özü, 2201 km), és el quart riu més llarg d'Europa i el riu més important d'Ucraïna. Neix a Rússia, a l'altiplà o planell de Valdai (Валда́йская возвы́шенность o Валда́й, Valdàiskaia vozvýsxennost o Valdai), prop de Botxarovo (Бочарово), a l'óblast de Smolensk, passa per Belarús i Ucraïna, i desaigua a la mar Negra. La desembocadura es troba prop del port d'Otxàkiv, entre les óblasts ucraïneses de Mikolaiv i de Kherson i al nord de Crimea. Comparteix un enorme estuari de tipus lyman que es diu Dniprovskyi o DniproBuzkyi Lyman amb el Pivdennyi Buh o Buh Meridional. La major part del riu es troba a Ucraïna: té una llargada de 2285 km, 485 km dels quals travessen Rússia, 595 km Belarús, i 1.095 km Ucraïna. La seva conca cobreix 504.000 kilòmetres quadrats, dels quals 289.000 km² són a Ucraïna. Dnister (Дні́стер o Дністе́р, anomenat Днестр, Dnièster a Rússia, 1362 km), travessa Ucraïna i Moldàvia abans de desembocar a la mar Negra. Danubi (Дуна́й, Dunái, en ucraïnès, 2860 km) - una part de la desembocadura (a mar Negra) es troba a Ucraïna. Buh Meridional o Pivdennyi Buh o Boh (Півде́нний Буг, 806 km) - Tot ell dins Ucraïna, desemboca a la mar Negra. Syniukha (Синюха, 111 km), afluent esquerra del Pivdennyi Buh, neix de la confluència del Velyka Vys (Велика Вись) i Tikytx (Тікич), flueix per les óblasts de Kirovohrad i Mikolaiv
Principals rius de la conca de la mar d'Azov miniatura|Desembocadura del riu Seret al Dnister. Síverskyi Donets (Сі́верський Доне́ць), tributari del riu Don (conca de la mar d'Azov). Oskil (Оскіл, 436 km), afluent esquerra del Síverskyi Donets (conca de la mar d'Azov). Molotxna (Моло́чна, 197 km), riu de l'óblast de Zaporíjia, desemboca al seu lyman de la mar d'Azov Kàlmius (Ка́льміус, 209 km), riu de l'óblast de Donetsk, desemboca a la mar d'Azov a la ciutat de Mariúpol (Маріуполь). Riu Miús (Міу́с, 258 km), neix a l'óblast de Donetsk, passa breument per l'óblast de Luhansk abans de tornar a l'óblast original. Rep les aigües del Krynka, entra a Rússia i desemboca al seu lyman a la mar d'Azov.
Principals rius de la conca de la mar Bàltica miniatura|esquerra|El riu Prípiat vora la ciutat de Mózyr o Mazyr, Belarús Buh Occidental o Zàkhidnyi Buh (ucraïnès: За́хідний Буг, Zàkhidnyi Buh; belarús: Захо́дні Буг, Zakhodni Buh; polonès: Bug, 813 km), compartit amb Belarús i Polònia, és un tributari del Vístula (Wisła). Riu San o Sian (ucraïnès: Сян, Sian; polonès: San, 444 km), tributari del Vístula (Wisła), neix als Carpats, a l'óblast de Lviv, per de seguida endinsar-se a Polònia, on té la majoria del seu curs.
Tributaris del Dnièper miniatura|El riu Stryi, a l'óblast de Lviv Riu Prípiat riu de 775 km, tributari dret del Dnièper, compartit amb Belarús, passa per la ciutat abandonada del mateix nom. (Vegeu Prípiat, Txernòbil i Accident de Txernòbil). Riu Desnà (Десна) - de 1130 km (591 a Ucraïna). Aquest tributari esquerre del Dnièper neix a Rússia, a l'altiplà de Smolensk, i passa per les óblasts russes de Smolensk i Briansk, i després les óblasts ucraïneses de Txerníhiv i Kíev. Desemboca al Dnièper a l'altura de la ciutat de Kíev. El nom vol dir "mà dreta", tant en ucraïnès antic o antic eslau oriental, com en ucraïnès modern). Riu Sula (Су́ла, 310 km), tributari esquerre del Dnièper, neix al poble de Sula, a la província de Sumi, i travessa també l'óblast de Poltava abans d'entrar a l'embassament de Krementxuk (Кременчу́к). (El riu Udai (Уда́й, 327 km) és, al seu torn, tributari del riu Sula). Riu Inhulets o Petit Inhul (Інгуле́ць o Ма́лий Інгу́л, Malyi Inhul, 549 km). Afluent dret del Dnièper, passa per Oleksandria (Олександрія), Kryvíi Rih (Кривий Ріг), la ciutat d'Inhulets (Інгулець), el poble d'Inhulets i Snihúrivka (Снігурівка). Riu Psel o Psiol (ucraïnès: Псел, Псьол, Псло, Psel, Psiol, Pslo; rus: Псёл, Psiol; 717 km, 502 pel territori d'Ucraïna), tributari esquerre del Dnièper, neix a l'óblast de Bélgorod, Rússia, i passa per les óblasts de Sumi i Poltava a Ucraïna. Desemboca al Dnièper a Kremetxuk (Кременчу́к) Riu Samara (Сама́ра, Самар, Самарь, Samara, Samar, Samar, 311 km), tributari esquerre del Dnièper, neix a l'óblast de Donetsk i travessa també les óblasts de Khàrkiv i Dnipropetrovsk Riu Tèteriv (Те́терів, 365 km), tributari dret del Dnièper, travessa les óblasts de Jytòmyr i Kíev. Riu Vorskla (ucraïnès i rus: Во́рскла, 464 km, 336 a Ucraïna), tributari esquerre del Dnièper, neix a l'óblast de Bélgorod, Rússia, i passa per les óblasts de Sumi i Poltava, a Ucraïna. Desemboca al Dnièper prop del poble de Svitlohirske (Світлогі́рське). Riu Ros o Ros' (Рось, 346 km), tributari dret del Dnièper, neix al poble d'Ordyntsi (Ординці), província de Vínnytsia, i travessa també les óblasts de Kíev i Txerkassy abans de desembocar a l'embassament de Krementxuk.
Tributaris del Dnister miniatura|"Camp de sègol" (1878), imatge d'estepa boscosa del pintor rus, Ivan Xixkin (1832-98) Seret (Сере́т, E, 242 km) - afluent esquerra del Dnister a les óblasts de Ternópill i Lviv. Passa per les ciutats de Txortkiv i Ternópill, i també els "assentaments de tipus urbà" de Velyka Berezóvytsia (Велика Березовиця), Mykúlyntsi (Мику́линці) i Zaliztsi (Залізці) (província de Ternópill). Desemboca al Dnister prop del poble de Horodok (Городок). (No s'ha de confondre amb el riu Siret, que a vegades també es diu Seret (Сірет, Серет), un afluent esquerre del Danubi, ni amb el riu homònim però més petit, de l'óblast de Lviv, afluent del Pobuk i que passa pel poble de Drohóbytx (Дрогóбич). Stryi (Стрий, 230 km) - afluent dret del Dnister a l'óblast de Lviv. Svitxa (Свіча, D, 107 km), neix a l'óblast d'Ivano-Frankivsk, al massís dels Gorgan·y (Ґорґа́ни), als Carpats. Límnytsia, també Lómnytsia (Лі́мниця, Ло́мниця, D, 122 km), neix al mont Buixtul (Буштул), també al massís dels Gorgan·y (Ґорґа́ни). Strypa (Стри́па, E, 135 km) Zbrutx (Збруч, E, 247 km). El 1848, vora el riu es va trobar una escultura en forma de columna amb un cap de 4 cares, que es va anomenar l'ídol del Zbrutx. Representa una deïtat eslava i data del . Smótrytx (Смо́трич, E, 169 km) Úixytsia (У́шиця, E, 122 km), passa pel poble de Zínkiv (Зі́ньків), (óblast de Khmelnitski), famós pel seu pa negre i els seus embotits. Murafa (Мура́фа, E, 163 km) Răut o Réut (romanès: Răut; jiddisch: רעװעט, transcrit: révet; ucraïnès: Реу́т o Ре́ут, transcrit: Réut o Reüt; D, 286 km), banya el territori de Moldàvia, passant per Bălţi, Orhei i Floreşti. Riu Bîc o Bîcul (moldau o romanès: Râul Bîc o Bîcul; ucraïnès: Бик, Byk, D, 155 km) és un riu a Moldàvia, afluent dret del Dnister. Riu Kutxurhan (Кучурган, E, 109 km) Riu Jvàntxyk (Жванчик, E, 107 km), neix al poble de Klynove (Клинове).
Tributaris del Danubi/Conca del Danubi Riu Tyssa o Tisza (hongarès: Tisza; romanès, serbi i eslovac: Tisa, ucraïnès: Тиса, Tyssa, 966 km) - neix a Transcarpàcia, afluent esquerra del Danubi. Riu Prut (Прут, 953 km) - afluent esquerra del Danubi, neix als Carpats d'Ucraïna i passa també per Romania i Moldàvia. Riu Siret o Seret (Сірет o Серет) afluent esquerra del Danubi. Riu Uj (Transcarpàcia) (ucraïnès: Уж; eslovac: Uh; hongarès: Ung, 133 km, 112 a Ucraïna), riu a Transcarpàcia i Eslovàquia oriental, afluent esquerra del Làborets o Làborec (eslovac: Laborec, pronunciat Làborets; ucraïnès: Ла́борець, Làborets). Dona nom a la ciutat ucraïnesa d'Újhorod, capital de la Transcarpàcia. No s'ha de confondre amb el riu Uj o Uixa, tributari del Prípiat.
Tributaris del Desnà (conca del Dnièper) Riu Seim (Сейм, 717 km) - neix a l'óblast de Kursk, a Rússia i passa per Ucraïna, on desemboca al Desnà. Travessa la ciutat de Batúryn, a la província de Txerníhiv. Afluent esquerra i més important del Desnà. Riu Oster (Осте́р, 199 km) - Neix a la província de Txerníhiv, afluent esquerra del Desnà. Riu Snov (Снов, 233 km) - Neix a l'óblast de Briansk, a Rússia. El Snov sol congelar-se entre el novembre i el gener, i no li arriba el desgel fins al març o abril. Riu Úbid (У́бідь, 106 km) - Neix a la província de Txerníhiv, afluent dret del Desnà.