Camí de sirga és la primera novel·la escrita per Jesús Moncada i Estruga publicada el 1988.
La història es desenvolupa al poble natal de l'autor del qual tot i descriure el microcosmos que per «ingeni d'escriptor sap convertir en un escenari d'interès universal.» Enlloc no menciona el nom de poble a la novel·la i sempre insisteix que tots els personatges són ficticis, el que es pot considerar un subterfugi tòpic.
Aviat va tenir el reconeixement de la crítica i va ser una de les obres de la literatura catalana contemporània més traduïda. Sobre les traduccions diverses Moncada amb la seva modèstia coneguda va dir: «que es tradueix en castellà encara puc comprendre, però no entenc pas quin és l'encant per a un japonès».
Va obtenir els premis Joan Crexells, Ciutat de Barcelona, Fundació d'Amics de les Arts i Lletres de Sabadell, Crítica Serra d'Or, Nacional de la Crítica, finalista del Nacional de Literatura.
Argument Camí de sirga narra la desaparició de l'antiga vila de Mequinensa, a causa de la construcció d'un embassament, a través de les vivències dels seus habitants convertits en personatges literaris. Amb aquest pretext Moncada s'endinsa en la història de la població i explica episodis que es remunten a la Guerra del Francès, a l'inici del , fins al trasllat a la vila nova el 1971, passant per dues Guerres Mundials que revifen l'activitat de la conca minera, les repercussions de la Setmana tràgica, la Guerra Civil o la dictadura franquista. Moncada, doncs, mostra a través del seu enginy literari com la comunitat mequinensana forja una memòria històrica dels fets més rellevants de la història contemporània. És en aquest procés que persones de la vila de Mequinensa esdevenen herois gràcies a la plasmació literària de les seves vivències (participació en guerres, protestes sindicals), habilitats (prodigiosos navegants sirgants al llarg del riu Ebre) i creences (encarnació de la consciència de classe).
Personatges Adelaida. Una de les minyones (antigues) de la senyora Carlota de Torres. Marxarà de la casa en silenci durant la Guerra Civil. Albaida, Ildefons. Soldat republicà, mort durant la Guerra Civil, les restes del qual foren trobades el 1938 per Ramon Castells. Albera, Dolors d'. Germana d'Estefania, fadrina que s'entenia en secret amb el fuster Dalmaci Pons i que demanà ser introduïda en un dels taüts fets pel seu amant en el moment de morir. L'orgull familiar, però, fa fer que no es complís la seva voluntat un cop morta. Albera, Estefania, d'. Jove aristòcrata del poble de moral lleugera. Amant del secretari del jutjat amb qui practica diversos jocs sexuals. Acabarà sent una fadrina revellida i llenguallarga, assídua als berenars amb xocolata a casa de la Carlota de Torres als anys setanta. Ambrós, Mossèn. Rector de la vila als anys quaranta i cinquanta. Anna. Minyona de Malena de Segarra. d'Anglesola, Ramir, fundador de l'Edèn. Bisbe. Llaguter d'Ascó que portà l'anglès Oliver Wilson fins a la vila. Beat i profundament religiós —d'aquí el renom–, patí un episodi de cabres transmès per una prostituta tortosina. Bertran, Doctor. Un dels dos metges joves del poble. Entre altres coses certificà la mort del gegant Atanasi Costa abans d'hora. Cafè, Honorat del. Farmacèutic de la vila durant la primera meitat del . Propietari d'un allargavistes de l'època de la Guerra del Francès. Pare de l'Honorat del Rom. Morí durant l'evacuació de la vila el 1938 aixafat per l'allau de cavalls que fugien aterrits per la voladura del pont de l'Ebre. Camil·la. Una de les minyones (antigues) de la senyora Carlota de Torres. Marxarà amb la família a Valladolid durant la fugida que aquesta farà de la vila durant la Guerra Civil i retornarà posteriorment també amb la família Torres i Camps. Carmela. Una de les (noves) minyones de la senyora Carlota de Torres. Serà fidel a la senyora fins als darrers dies. Campells, Claudi. Sereno de la vila i pare de l'Horaci, que el succeí en el càrrec. Campells, Horaci. Sereno de la vila i assidu al Cafè del Moll, fill d'en Claudi a qui succeí en el càrrec. Campells, Orestes de. Peó del Verge del Carme amb què en Nelson havia cobert la baixa de l'Atanasi Resurrecció. S'emprenya sovint quan veu la creu processional al capdavant dels enterraments, sobretot coneixent que va ser comprada amb els diners sostrets als treballadors del poble després de la Guerra Civil. Camps, Adelina. Mare de la Carlota i muller de Jaume de Torres. Persona religiosa i amb una manca d'afecte i estima per part del seu marit. Va tenir tres embarassos, la Carlota, en Robert i en Jordi. Durant la Guerra Civil s'amaga, juntament amb la família, a Valladolid, on morirà. Camps, Nicanora de. Apodada la generala. Rebestia de la Carlota, de qui asseguraven que havia estat l'amant del cos sencer d'oficials d'una brigada de cavalleria i escapçava els pollastres amb el sabre del seu difunt espòs, general de l'exèrcit. També tingué relacions, un cop enviudà, amb un membre del llinatge dels Sàssola. El seu retrat presideix la casa dels Torres i Camps. Canyes, Joan. Sabater llibertari Castell, Carme. Promesa d'en Llorenç de Veriu, amb qui volia casar-se el 1939. Castells, Joaquim. Peó de la mina, bon tirador i pare de la noia a qui el senyor Jaume de Torres va deixar embarassada. Després de disparar contra el senyor i de rebre una compensació per part de la sogre d'aquest, va obrir un cafè al barri de Gràcia, el Cafè del Sol, a les acaballes de 1914. Castells, Ramon. Trobà i protegí les restes del soldat Ildefons Albaida però, després de quatre intents per retornar-les a la seva família, les mantingués amagades a les golfes de la seva casa. Castells, Susanna. Filla de Ramon Castells. Demanarà l'Honorat del Rom que l'ajudi a donar un «bon descans» a les restes del soldat Ildefons Albaida. Declara davant la Guàrdia Civil a favor de l'Honorat. Corbera, Estanislau. Cafeter del Cafè del Moll donat als recordatoris dels naixements i les defuncions de personatges il·lustres i vilatans. Durant el carnaval mantenia relacions amb una peixatera de la vila disfressada amb l'uniforme del seu avi de l'època de la Guerra de Cuba. Va marxar del poble durant l'evacuació de la Guerra i retornà durant la postguerra –amb la dona i la filla petita- i es trobà el cafè saquejat i abandonat. Cordes, Nemesi. Habitual en les tertúlies i converses del Cafè del Moll i membre de la colla d'en Nelson. Costa, Atanasi. Conegut com a Atanasi Resurrecció. Peó del llaüt d'en Nelson de més de dos metres d'alçada. Va tenir un problema amb un enorme taüt comprat abans d'hora amb el qual un dia va passejar-se per la vila, causant malentesos entre la població. Va morir a França, a Tolosa, exiliat després d'haver passat per Mauthausen i de contactar el 1950 amb en Nelson i informar-lo de la mort al camp de l'Aleix de Segarra. D'Escarp, Libori. Antic patró de la casa Camps i fundador d'una nova religió la qual, en el moment des traspàs de l'il·luminat, ja comptava amb tres deixebles –un taverner miravetà, un sabater d'Ascó i una meuca tortosina-, que, sense el guiatge espiritual del mestre, es dividiren en sectes rivals, ensorrades finalment per la confusió. Forques, Eduard. Calafat de ribera per tradició familiar i saxofonista tenor per vocació irreprimible, company d'en Nelson i assidu al Cafè del Moll. Fill de Ramon Forques. Fill de Ramon Forques, antic director de l'Harmonia Fluvial abans de la Guerra. Serà un dels primers personatges a retornar a la vila el 1940 després de passar per un camp de concentració franquista. Garrigues, Alfons. Barquer de la vila a partir de la immediata postguerra, ofici que també dugué a terme el seu avi fins a la construcció del pont de l'Ebre durant la dictadura de Primo de Rivera, pont que –paradoxalment- el mateix Alfons Garrigues veurà volar pels aires a causa de la retirada Republicana del 1938. Graells, Ramon. Home de confiança del senyor Jaume de Torres mal considerat per la resta de vilatans. Teatral i sol·lícit amb la família Torres, obté beneficis dels negocis del senyor (lladreries petites però seguides en la producció de lignit, tracamanyes per treure comissions dels proveïdors, martingales amb els cupons de racionament de gasolina…). Servent segur d'en Jaume de Torres i, alcavot de l'amo, esdevindrà després conseller de Carlota de Torres, sobretot en el moment de vendre les mines. Herzog, Françoise («Madamfransuà»). Corista de les nits de l'Edèn recollida a Tortosa per Arquímedes Quintana l'hivern del 1916. Morirà a Mauthausen, després d'haver-se d'exiliar acabada la guerra. Ibars, Josep. Pare d'en Robert Ibars –Nelson–. Era llaguter, precisament morí en un naufragi, deixant orfe en Robert de molt petit. És llavors quan va ser adoptat per l'Arquímedes (que posteriorment morirà també). Ibars, Robert, més conegut com a Nelson. Fill d'en Josep Ibars. És un home que des de sempre ha estat íntimament lligat a la vida fluvial de la vila, fet que explica el seu gran coneixement del riu i dels llaüts. Llançà, Candelària. Empordanesa petitona i emboijadora que exercia a l'Edèn. de Llosa, Serafí, un dels fusters de la vila, amb qui va tenir tractes el gegant Atanasi Costa. Geniut i amb una vocació secreta de torero. London, Filomena. Realment Casilda Valls, cambrera de l'Edèn, filla de Tarragona, que fugí del poble amb l'Eustaqui Salvador. Maials Praxedes, propietari del cinema, teatre i sala de ball Venus, el primer a organitzar projeccions de pel·lícules en una cotxera del carrer de la Barca poc després que l'invent els Lumière arribés a Barcelona. Morí la primavera de 1950 igual que en Jaume de Torres. Manolet, pastisser del carreró de l'Ham i assidu al Cafè del Moll. Mestre, Joaquim, pinxo i espanyaportes de la vila que furtà les bótes al Joanet del Pla durant l'estada d'aquest en un camp de treball després de la guerra. El retorn d'en Joanet va fer que li hagués de retornar les bótes per evitar ser avergonyit i apallissar davant els veïns de la vila. Monegre. Cavaller aristòcrata assidu al Casino de la Roda. Molina, Agatòclia. Vídua propietària de la fonda del Senglar Vell. de Mora, Hipòlit, fill de l'alcalde de Mequinensa i espòs de Carlota de Torres. D'adolescent era tímid i atabalat, un cop casat amb la Carlota aquesta li serà infidel. Durant la guerra serveix com a intendent en una caserna de la rereguarda de l'exèrcit del general insurrecte Francisco Franco. de Mora, Gelabert, alcalde de Mequinensa i pare de l'Hipòlit. Nicanora. Mula de la vídua Salleres, la favorita d'en Nelson. Nogurera, Sebastià. Marit de la Júlia Quintana, sindicalista i líder obrer de la vila. Fou condemnat a mort després de la guerra i executat a la ciutat per un escamot d'afusellament. Oliver, Octavi. Metge romàntic que s'havia foradat la closca amb un tret de pistola a causa d'un desengany amorós. Palau, Nàsia. Senyora del poble assídua als berenars amb xocolata a casa de la Carlota de Torres als anys setanta. Explica l'anècdota del comerciants de la vila que embolicava les mongetes amb unes paperines fetes amb unes làmines velles i groguisses plenes de mamarratxades (aiguaforts de Goya). Del Pla, Joanet, peó llaguter del Neptú i home de confiança d'en Nelson. Retorna a la vila després de la Guerra, possiblement després d'haver passat per algun camp de treball feixista. Conegut pel to calmós de la seva veu abans d'iniciar una baralla. Reclamà les bótes robades pel Joaquim Mestre quan retornà a la vila després de la Guerra. Plana. Família de la vila «amb pretensions». De Planes, Bakunin, paleta de la vila que, to i el seu nom, no entén de política. Serà l'encarregat de dur a terme tasques d'acondicionament en els murs del cementiri just acabada la guerra civil. Curiosament, tot i no tenir ell idees polítiques concretes si que les devia tenir el seu pare, ja que els seus germans s'anomenen Germinal, Felicitat i Perfecte. Planes, Victòria. Treballadora de l'Edèn