Els Black Hills (en anglès turons negres) són una serralada que s'estén des de la zona de les Grans Planes a Dakota del Sud fins a l'estat de Wyoming als Estats Units. La serralada es troba separada del conjunt més important anomenat les muntanyes Rocoses, formant una espècie d'illa. Els Black Hills es consideren un lloc sagrat. Els turons s'anomenen així pel seu aspecte fosc des de lluny, ja que estan coberts d'arbres de fulla perenne.
La zona té una llarga tradició històrica i cultural com a territori dels indis lakota i xeiene. Una expedició liderada pel general Custer hi descobrí or, fet que provocà una Febre de l'or en aquest territori, i la invasió de colons va provocar l'anomenada Guerra de les Black Hills. A causa del resultat d'aquesta guerra hi va haver una migració forçada de les tribus que vivien a la zona.
Un dels més grans atractius turístics de la zona és avui en dia el conjunt del Mont Rushmore. També s'hi pot trobar un memorial al líder amerindi Cavall Boig.
Després de conquerir els xeiene el 1776, els lakota van ocupar el territori dels Black Hills, que es va convertir en un centre de la seva cultura. El 1868, el govern dels EUA va signar el Tractat de Fort Laramie de 1868, establint la Gran Reserva Sioux a l'oest del riu Missouri, i eximint els Black Hills de tot assentament blanc per sempre. Tanmateix, quan els colons hi van descobrir or l'any 1874, com a resultat de l'expedició a Black Hills de George Armstrong Custer, els miners van entrar a la zona en una febre de l'or. El govern dels EUA va ocupar els Black Hills i va traslladar a la força els Lakota, després de la Guerra de les Black Hills, a cinc reserves més petites a l'oest de Dakota del Sud, venent-ne 36.000 km² de la seva antiga terra. A diferència de la major part de Dakota del Sud, els Black Hills van ser poblats per europeus principalment des de nuclis de població a l'oest i el sud de la regió, ja que els miners s'hi van reunir des de llocs anteriors del boom de l'or a Colorado i Montana.
A mesura que l'economia dels Black Hills s'allunyava dels recursos naturals (mineria i fusta) des de finals del , les indústries de l'hostaleria i el turisme han crescut per ocupar el seu lloc. Els locals solen dividir els Black Hills en dues àrees: The Southern Hills i The Northern Hills. Els turons del sud acullen el Mont Rushmore, el Parc Nacional de la Cova del Vent, el monument nacional Jewel Cave, el pic Black Elk (el punt més alt dels Estats Units a l'est de les Muntanyes Rocoses, el parc estatal de Custer (el parc estatal més gran de Dakota del Sud), el Crazy Horse Memorial, i The Mammoth Site a Hot Springs, la instal·lació de recerca de mamuts més gran del món.
Les atraccions dels turons del nord són Spearfish Canyon, l'històric Deadwood i el Sturgis Motorcycle Rally, que se celebra cada agost. El primer ral·li es va celebrar el 14 d'agost de 1938 i el 75è ral·li del 2015 va veure que més d'un milió de ciclistes van visitar els Black Hills. Devils Tower National Monument, situat als Black Hills de Wyoming, és una important atracció propera i va ser el primer monument nacional dels Estats Units.
Origen etimològic El nom prové d'una traducció del lakota Pahá Sápa i fa referència a la fosca aparença dels seus cims arrodonits a causa del pendent cobert d'arbres que es visualitza a la distància. Als sioux els va ser garantit un acord de drets sobre la regió en 1868; no obstant això, el descobriment d'or en 1874 va portar l'arribada de miners blancs i la conseqüent Guerra de les Black Hills (1876), incloent-hi la Batalla de Little Big Horn.
Història miniatura|Una mina d'or a Black Hills, l'any 1889. Tot i que la història escrita de la regió comença amb la dominació sioux de la terra sobre les tribus natives Arikara, els investigadors disposen de registres estratigràfics i de datació del carboni per analitzar la primera història de la zona. Els científics han pogut utilitzar la datació amb carboni per avaluar l'edat de les eines trobades a la zona, que indiquen una presència humana que es remunta a l'11500 aC amb la cultura Clovis. Els registres estratigràfics indiquen canvis ambientals a la terra, com ara patrons d'inundacions i sequeres. Per exemple, les inundacions a gran escala de les conques de Black Hill es produeixen amb una probabilitat de 0,01, fent que aquestes inundacions es produeixin una vegada cada cent anys. Tanmateix, durant l'anomalia del clima medieval, o el període càlid medieval, les inundacions van augmentar a les conques. Un registre estratigràfic de la zona mostra que durant aquests quatre-cents anys es van produir tretze inundacions centenàries a quatre de les conques de la regió, mentre que les mateixes quatre conques dels vuit-cents anys anteriors només van experimentar nou inundacions. miniatura|Imatge des del Transbordador espacial de 2006 dels Black Hills
Activitat humana inicis-moderna Els arikares van arribar l'any 1500 dC, seguits dels xeiene, els crow, els kiowa i els pawnee. Els lakota (també coneguts com a sioux) van arribar de Minnesota al segle XVIII i van expulsar les altres tribus, que es van traslladar cap a l'oest.World Archaeology, Oct., 1996, Vol. 28, No. 2, Sacred Geography (Oct., 1996), pàgines 177-189 Van reclamar la terra, que van anomenar (muntanyes negres). Les muntanyes van ser conegudes comunament com els Black Hills. esquerra|miniatura|Miners d'or als Black Hills esquerra|miniatura|Cabaña abandonada a prop de Dewey, al sud de Black Hills
En 1743 aquestes muntanyes van ser explorades per primera vegada per un europeu, el francès Pierre Gaultiers, un militar, comerciant de pells i explorador francocanadenc durant l'última guerra entre França i les colònies britàniques d'Amèrica del Nord. Els caçadors i comerciants de pell tenien uns quants tractes amb els nadius americans.
Després de conquerir el Cheyenne en 1776, els lakota es van fer càrrec del territori de les Black Hills, que es va convertir en el centre de la seva cultura.
Els europeus nord-americans van envair cada cop més el territori lakota. Per tal d'assegurar el pas segur dels colons al camí d'Oregon, i per acabar amb la guerra intertribal, el govern dels Estats Units va proposar el Tractat de Fort Laramie de 1868, que va establir la Gran Reserva Sioux a l'oest del riu Missouri i va reconèixer el control indígena dels Black Hills. El tractat va protegir els Black Hills «per sempre» dels assentaments europeus-americans. Tant els sioux com els xeienes també reclamaven drets sobre la terra, dient que les seves cultures la consideraven l'axis mundi, o centre sagrat del món.
Quan els nord-americans van descobrir or en aquesta regió en 1874, com a resultat d'això, George Armstrong Custer va començar l'expedició, els miners es van establir a la zona durant la febre de l'or. Els periodistes que acompanyaven l'expedició van fer un anunci oficial d'or. L'any següent, la Partida Newton-Jenney va dur a terme la primera investigació detallada dels Black Hills. L'agrimensor del grup, la doctora Valentine McGillycuddy, es va convertir en el primer estatunidenc a pujar al cim del Black Elk Peak. Aquest punt més alt dels Black Hills és a 2.207 m sobre el nivell del mar.
Durant la febre de l'or de 1875–1878 milers de miners van anar als Black Hills; el 1880, la zona era la part més densament poblada del Territori de Dakota. Tres grans ciutats es van desenvolupar als turons del nord: Deadwood, Central City i Lead. Al voltant d'aquests grups agrupats en campaments d'or més petits, ciutats i pobles. Hill City i Custer City van sorgir als turons del sud. Els ferrocarrils es van construir ràpidament un una zona anteriorment remota. A partir de 1880, les mines d'or donaven uns 4.000.000 de dòlars anuals, i les mines de plata uns 3.000.000 de dòlars anuals.
Conquesta americana dels Black Hills miniatura|Inyan Kara és una muntanya sagrada per al poble lakota El conflicte pel control de la regió va provocar la Guerra de les Black Hills (1876), també coneguda com la Gran Guerra Sioux, l'última gran guerra índia a les Grans Planes. Després de la derrota dels Lakota i els seus aliats xeiene i arapahos el 1876, els Estats Units van prendre el control de les Black Hills i el govern dels Estats Units va reassignar als lakotes, en contra de la seva voluntat, a altres reserves a l'oest de Dakota del Sud, provocant una migració forçada de les tribus ameríndies cap a territoris més al sud. Això va provocar una repoblació amb gent majoritàriament formada per nord-americans d'origen europeu, principalment dels centres de població cap a l'oest i sud de la regió, ja que els miners es van congregar des de principis de l'auge de l'or a Colorado i a Montana.
Malgrat les seves reubicacions forçades, els lakota mai van acceptar la validesa de l'apropiació dels EUA. Han continuat intentant recuperar la propietat i van presentar una demanda contra el govern federal.
Reclamacions territorials del El 23 de juliol de 1980, a Estats Units v. Sioux Nation of Indians el Tribunal Suprem dels Estats Units va dictaminar que els Black Hills van ser ocupats il·legalment pel govern federal i va ordenar la remuneració del preu inicial d'oferta més els interessos, gairebé 106 milions de dòlars. Els lakota van rebutjar l'assentament, ja que volien que els Black Hills fossin retornats. Els diners romanen en un compte que genera interessos, que, a partir del 2015, supera els 1.200 milions de dòlars, però els Lakota encara es neguen a agafar els diners. Creuen que acceptar l'acord permetria al govern dels EUA justificar la presa de possessió dels Black Hills.
L'any 2012, el Relator especial de les Nacions Unides, James Anaya, va realitzar una gira de 12 dies per la terra dels nadius americans per determinar com els EUA estan duent a terme la Declaració de les Nacions Unides sobre els drets dels pobles indígenes, aprovada el 2010 per l'administració Obama. Anaya es va reunir amb tribus de set estats en reserves i zones urbanes, així com amb membres de l'administració d'Obama i del Comitè d'Afers Indis del Senat. En una apel·lació emesa el 21 d'agost de 2012, Anaya va presentar una venda de més de 1.900 acres de terreny a Black Hills per part de la família Reynolds a l'atenció del govern dels EUA i va demanar que revelés les mesures adoptades pels governs federals o estatals per abordar les preocupacions dels sioux sobre la venda de la terra dins de Reynolds Prairie. Aquestes hectàrees consisteixen en cinc extensions de terra, inclòs el lloc sagrat Pe' Sla per als pobles Dakota, Lakota i Nakota; Els nadius dels Black Hills van recaptar fons per comprar la terra durant la venda dels Reynolds.
El 15 de gener de 2013, els EUA van respondre, dient a Anaya que «entén que diverses tribus van comprar el lloc sagrat de Pe' Sla al voltant del 30 de novembre de 2012», el que significa que el Pe' Sla és oficialment terra sioux. Després que 2.022 acres de Pe' Sla (Reynolds Prairie) van rebre l'estatus de confiança de l'Índia federal per part de l'Oficina d'Afers Indis el març de 2016, la tribu Shakopee Mdewakanton va publicar un comunicat reconeixent la compra de terres el 2012 de 1.940 acres de Pe' Sla i també va declarar que aquesta compra va ser el resultat d'un esforç conjunt de les tribus sioux Rosebud, Shakopee Mdewakanton, Crow Creek i Standing Rock. El març de 2017, el comtat de Pennington va acceptar abandonar la seva reclamació a l'àrea de Pe' Sla i reconèixer el seu estatus de confiança federal india. El 2016, la tribu Cheyenne del Sud i Arapaho d'Oklahoma, la tribu Cheyenne del Nord de Montana i la tribu Rosebud Sioux de Dakota del Sud van comprar terres a prop del lloc sagrat de Bear Butte per 1,1 milions de dòlars. El 2018, la tribu Cheyenne del Nord de Montana i la tribu Arapahoe d'Oklahoma es van unir per comprar terres a prop de Bear Butte per 2,3 milions de dòlars.