va ser un cantant i compositor estatunidenc. Durant la seva carrera de trenta-cinc anys, primer amb la seva banda Mink DeVille (1974–1986) i més tard en solitari, DeVille va crear cançons arrelades en estils musicals tradicionals americans. Va treballar amb col·laboradors de tot l'espectre de la música contemporània, com ara Jack Nitzsche, Doc Pomus, Dr. John, Mark Knopfler, Allen Toussaint i Eddie Bo . A l'obra de DeVille es poden escoltar ritmes llatins, riffs de blues, doo-wop, música cajun, estils de cabaret francès i ressons del soul uptown de principis dels anys seixanta.
Va començar la seva carrera a Nova York a l'època del punk amb la formació Mink DeVille el 1974, abans de començar la seva carrera en solitari el 1985. El seu estil musical era una barreja de rhythm and blues urbà dels anys 1950 i 1960, de música llatina i de porto-riquenya. Després de provar el soul i la salsa, la música es va barrejar amb la influència cajun de Nova Orleans, a on es va instal·lar als anys 90. Enamorat de França, on va gravar part del seu àlbum Le Chat Bleu (El gat blau) (1980), era un gran admirador de la cantant Édith Piaf. El seu darrer àlbum, Pistola, va aparèixer el 2008.
Mink DeVille era una banda de música house al CBGB, la històrica discoteca de Nova York on va néixer el punk rock a mitjans dels anys setanta. DeVille va ajudar a redefinir el so del Brill Building . El 1987, la seva cançó "Storybook Love" va ser nominada a un Premi de l'Acadèmia . Després del seu trasllat a Nova Orleans el 1988, va ajudar a impulsar el renaixement de les arrels del R&B clàssic de Nova Orleans . Les seves lletres amb ànima i les seves exploracions en ritmes i sons llatins van ajudar a definir un nou estil musical de vegades anomenat "espanyol-americana".For example, the term "Spanish-Americana appears on DeVille's MySpace Music page (Retrieved Jan 24, 2008)
Va crear, en una carrera artística de 35 anys, cançons famoses per la seva originalitat amb arrels d'estils musicals tradicionals estatunidencs. Va treballar amb artistes d'estils molt diferents dins la música contemporània, entre els que es poden destacar Jack Nitzsche, Doc Pomus, Dr. John, Mark Knopfler, Allen Toussaint, Eddie Bo, Brenda Lee, Los Camperos de Nati Cano i David Hidalgo. Les seves cançons estan carregades de tendresa i romanticisme. Ritmes llatins, tocs melancòlics de blues, doo wop, música cajun o cabaret francès i influències del soul dels anys 1980.
Va morir de càncer de pàncrees la nit del 6 al 7 d'agost de 2009 , als 58 anys, a un hospital de Nova York.Fusilli, Jim (August 7, 2009) "Willy DeVille Dies at 58." Wall Street Journal. (Retrieved 8–11–09)Editors (August 10, 2009) "Punk pioneer Willy DeVille dies." BBC News. (Retrieved 8–11–09.)Grimes, William (August 10, 2009) "Willy DeVille: Punk Rock Pioneer." The Miami Herald. (Retrieved 8–12–09) «Willy DeVille se'n va anar aquesta nit al costat d'Edith Piaf, Jack Nitzsche i Johnny Thunders», va comunicar l'empresa organitzadora de les seves gires per França, Caramba Spectacles. L'artista també patia hepatitis C.
Tot i que el seu èxit comercial va anar augmentant i disminuint al llarg dels anys, el seu llegat com a compositor ha influït en molts altres músics, com ara Mark Knopfler i Peter Wolf .
Sobre el seu llegat, DeVille va dir a un entrevistador: "Tinc una teoria. Sé que vendré molts més discos quan sigui mort. No és gaire agradable, però m'he d'acostumar a aquesta idea".Rangel, Laura (January 1991) Interviews: King Creole . Willy DeVille: Spanish Stroll (Retrieved on 1–29–08)
Discografia Mink DeVille 1977: Cabretta (a Europa); Mink Deville (als Estats Units) (Capitol) 1978: Return to Magenta (Capitol) 1980: Le Chat Bleu (Capitol) 1981: Coup de Grâce (Atlantic) 1983: Where Angels Fear to Tread (Atlantic) 1985: Sportin' Life (Polydor)
En solitari 1987: Miracle (Polydor) 1990: Victory Mixture (Sky Ranch) 1990 (Orleans Records) 1992: Backstreets of Desire (FNAC) (Rhino, 1994) 1993: Willy DeVille Live (FNAC) 1995: Big Easy Fantasy (New Rose) 1995: Loup Garou (EastWest) (Discovery, 1996) 1999: Horse of a Different Color (EastWest) 2002: Acoustic Trio Live in Berlin (Eagle) 2004: Crow Jane Alley (Eagle) 2008: Pistola (Eagle)
Referències
Categoria:Cantautors estatunidencs Categoria:Cantants de Connecticut Categoria:Cantants de rock estatunidencs Categoria:Morts a Nova York Categoria:Harmonicistes estatunidencs Categoria:Morts de càncer de pàncrees a l'estat de Nova York Categoria:Compositors de Connecticut Categoria:Compositors estatunidencs del segle XXI Categoria:Persones de Stamford (Connecticut) Categoria:Compositors estatunidencs nascuts al segle XX