La Federació Catalana d'Escacs (FCE) és una federació esportiva catalana fundada el 2 d'agost de 1925, dedicada a la promoció, la gestió i la coordinació de la pràctica de l'esport dels escacs. Forma part de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya.
La Federació està integrada bàsicament per associacions o clubs esportius, agrupacions esportives i altres entitats sense ànim de lucre, i per esportistes, tècnics i àrbitres. La seva finalitat és impulsar i dirigir l'activitat esportiva dels escacs a Catalunya, i desenvolupar els escacs en els seus aspectes esportius, educatius i pedagògics.
Des de l'any 1925 fins al 1929 va ser membre de la Federació Internacional d'Escacs (FIDE) fins que va ser substituïda per la Federació Espanyola.
La FCE publica el Butlletí d'Escacs des del 1976, íntegrament en llengua catalana i del qual en Jordi Puig i Laborda en va ser el primer director.
Des del 1978, un dia a l'any organitza la Festa Catalana dels Escacs juntament amb un club amfitrió. Un dia a l'any hi són convidats tots els clubs d'escacs catalans. La jornada hi inclou el Campionat de Catalunya per equips d'escacs ràpids i un dinar de germanor on s'entreguen els guardons i reconeixements de la temporada als clubs o persones.
La Federació Catalana d'Escacs compta amb 250 clubs d'escacs i 7.200 llicències federatives, dels quals 2.100 són menors de 16 anys i el 10% femenins. Alguns dels jugadors més distingits són: Miguel Illescas, Marc Narciso, Josep Manuel López, Alfonso Romero, Orestes Rodríguez, Josep Oms, Òscar de la Riva, Lluis Comas i Jordi Magem.
Competicions La Federació Catalana d'Escacs organitza diferents competicions d'escacs de caràcter federat a Catalunya. Lliga Catalana d'Escacs Campionat de Catalunya d'escacs Copa Catalana d'Escacs Campionat de Catalunya per equips d'escacs ràpids Circuit Català d'Oberts Internacionals d'Escacs Campionat de Catalunya d'Escacs per Edats Campionat de Catalunya d'Escacs Actius d'Edats Magistral d'escacs Ciutat de Barcelona Campionat de Catalunya d'Escacs Juvenil. Es va jugar regularment 50 edicions entre els anys 1962 i 2011. A partir del 2012, va passar a ser el Campionat de Catalunya d'Escacs per Edats. Campionat de Catalunya d'escacs de veterans Campionat de Catalunya d'Escacs per Edats
Petició d'ingrés a la FIDE El maig de 2013, la Federació Catalana va demanar formalment el seu ingrés a la FIDE, el qual fou denegat en tant que els estatuts de la Federació Internacional estableixen que per a ser-ne membre cal ser federació d'un país reconegut pel COI.
Festa Catalana dels Escacs {| class="sortable wikitable" ! Edició !! Any !! Lloc de celebració |- |XLII |2019 | Balaguer |- |XLI |2018 | Barcelona |- | XL || 2017 ||Salou |- | XXXIX || 2016 || Mollet del Vallès |- | XXXVIII || 2015 || Santa Pau |- | XXXVII || 2014 || Calaf |- | XXXVI || 2013 || Sant Adrià de BesòsFesta Catalana d'Escacs del 2013 |- | XXXV || 2012 || Ponts |- | XXXIV || 2011 || Cornellà de Llobregat |- | XXXIII || 2010 || Cambrils |- | XXXII || 2009 || Sabadell |- | XXXI || 2008 || Terrassa |- | XXX || 2007 || Torroella de Montgrí - L'Estartit |- | XXIX || 2006 || Mollet del Vallès |- | XXVIII || 2005 || Sitges |- | XXVII || 2004 || Igualada |- | XXVI || 2003 || Montcada i Reixac |- | XXV || 2002 || Santpedor |- | XXIV || 2001 || Barcelona |- | XXIII || 2000 || Sant Esteve Sesrovires |- | XXII || 1999 || Rubí |- | XXI || 1998 || Santa Perpètua de Mogoda |- | XX || 1997 || Granollers |- | XIX || 1996 || Sabadell |- | XVIII || 1995 || Montcada i Reixac |- | XVII || 1994 || Caldes de Montbui |- | XVI || 1993 || Mataró |- | XV || 1992 || Igualada |- | XIV || 1991 || Piera |- | XIII || 1990 || Manresa |- | XII || 1989 || Premià de Mar |- | XI || 1988 || Barcelona |- | X || 1987 || La Roca del Vallès |- | IX || 1986 || Martorell |- | VIII || 1985 || Andorra |- | VII || 1984 || Terrassa |- | VI || 1983 || Vilanova i la Geltrú |- | V || 1982 || Castellar del Vallès |- | IV || 1981 || Barcelona |- | III || 1980 || Lleida |- | II || 1979 || Reus |- | I || 1978 || Llagostera
Llista de presidents
Esteve Puig i Puig Jugador, dirigent, organitzador i problemista d'escacs, va ser el primer president quan aquesta es va fundar el 2 d'agost de 1925, però només va ocupar el càrrec durant dos mesos, ja que el 2 d'octubre del mateix any va dimitir.
Joan Bertran i Casals (1925) Escaquista sorgit de la Penya del Cafè de la Sala Imperio, que organitzava partides d'escacs al principi dels anys deu, i soci fundador i president del Club d'Escacs Barcelona, va accedir a la presidència el 2 d'octubre de 1925 i la va ocupar fins al mes de maig de 1926. Com a president del Club d'Escacs Barcelona, havia estat un dels impulsors de la fundació de la Federació Catalana, que va aconseguir afiliar a la Federació Internacional (FIDE), ja que encara no existia l'Espanyola, i va ser el creador de nombroses competicions i torneigs.
Ferran Casasayas i Cortada (1925-1926) Soci fundador del Club Escacs Barcelona l'any 1921, va presidir la federació entre els mesos de maig i octubre de 1926. El 1936 va tornar a la federació com a vicepresident i responsable de la Comissió Esportiva de la junta directiva presidida per Carles Farsac, càrrec que va ocupar fins que va cessar l'activitat federativa a finals de 1938 a conseqüència de la Guerra Civil. Va ser un home polifacètic, ja que va ser soci del Centre Excursionista de Catalunya, vocal del Badalona Lawn Tennis Club en l'època que aquest club el presidia Pompeu Fabra, i jugador, dirigent i àrbitre d'escacs en nombrosos campionats i torneigs.
Gonçal Cuevas i Llàtzer (1926) Jugador i dirigent sorgit del ja desaparegut Club Ruy López de Barcelona, del qual va ser president, va presidir la federació d'octubre de 1926 i el mes de març de 1928. Durant el seu mandat, tres escaquistes de la Federació Catalana (Marín, Vilardebó i Soler) van participar en el Torneig Internacional de Londres l'any 1927 i van visitar Barcelona diversos Grans Mestres Internacionals com el txec Richard Reti i el rus Aleksandr Alekhine, que en aquell moment era campió del món, per jugar unes partides simultànies al Cafè Novetats i a l'Iris Park respectivament. Va presidir el Club Ruy López en dues etapes: sota aquest mateix nom a mitjan anys 20, i ja en la dècada dels anys 30 com a Club Ruy López-Tívoli després de fusionar-se amb el Club Tívoli.
Pelegrí Alviñà i Torrent (1926-1928) Iniciat com a jugador d'escacs en el Cafè de l'Esquerra de l'Eixample, on tenia la seva seu social el Club Steinitz, va ser elegit president el 8 de març de 1928 i va ocupar el càrrec fins a l'11 de maig de 1929. El seu mandat va ser molt mogut perquè després del Torneig Internacional de la Haia de 1928 la Federació Internacional va donar de baixa la Federació Catalana i va admetre en el seu lloc l'Espanyola. Les relacions amb l'Espanyola tampoc no van ser bones, ja que aquesta va donar-la també de baixa quan va canviar el seu nom pel de Federació Catalana d'Aficionats als Escacs. Això va provocar que l'Espanyola creés la Federació Escaquista Catalano-Balear, a la qual es van afiliar cinc importants clubs catalans, encapçalats pel Condal i el Tívoli.
Raimon Vives i Gironès (1928-1929) President també de la Federació Catalana de Billar, va presidir la Federació Catalana d'Escacs entre els mesos de maig i novembre de 1929, i malgrat que havia sorgit de l'àmbit del billar, coneixia molt bé el món dels escacs i els seus dirigents perquè el Club Billar Barcelona compartia seu amb el Club Escacs Barcelona al Cafè Novetats. Durant el seu mandat es va disputar, entre el 26 de setembre i l'11 d'octubre de 1929, el Torneig Internacional de l'Exposició Universal de Barcelona a Montjuïc, al qual van participar jugadors de primer nivell mundial i que va guanyar l'excampió del món cubà José Raúl Capablanca.
Esteve Llobet i Giralt (1929-1931) President del Club d'escacs Ruy López, va ocupar el càrrec del 1929 al 1931. Durant la seva presidència es van afiliar nous clubs de fora de la ciutat de Barcelona, es va posar en marxa el butlletí de la federació, que en una primera època es va publicar fins a l'inici de la Guerra Civil el 1936, i es van organitzar competicions que van tenir molta repercussió com l'encontre telefònic Madrid-Barcelona.
Orestes Llorens i Domènech (1931-1933) Secretari del Cercle Reformista de Barcelona en la segona dècada del , va ser president en una època molt convulsa, entre el mes de gener de 1931 i el 15 de juliol de 1933. Abans d'arribar al càrrec de president va ser el secretari general de la federació, i també va presidir el Club d'Escacs Golmayo de Barcelona i va ser vocal de la Penya Blanc i Negre.
Antoni Santasusagna Boniquet (1933-1934) Com a directiu de club, va ser vicepresident de la Penya Blanc i Negre, tresorer del Club Iberia i secretari de la Penya d'Escacs de la Unió Socialista de Catalunya. A principis de 1933, va ser elegit vicepresident de la federació i el 20 de juliol del mateix any va accedir a la presidència. Durant el seu mandat es va dedicar especialment a fomentar els escacs entre els més joves, organitzant nombroses competicions infantils, i poc després de deixar la presidència va tornar a la federació com a tresorer sota la presidència de Joaquim Bosacoma i Carles Farsac.
Francesc Armengol i Burgués (1934) Soci des de 1923 del Club Escacs Barcelona, del qual va arribar a ser vicepresident. Va presidir la federació durant poc més de vuit mesos, entre el 27 de gener i l'1 de setembre de 1934. Després de deixar el càrrec, el 1935 va escriure el llibre El Club d'Escacs Barcelona vist per mi, que recollia la història d'aquest club i de l'inici dels escacs a Catalunya. El 1940 va tornar a la federació com a vicepresident.
Joaquim Bosacoma i Prat (1934-1936) Vocal de la primera junta directiva del l'Escacs Comtal Club de Barcelona quan aquest es va fundar sota el nom de Club Condal el 1923, i posteriorment president a partir de 1927, va entrar a la junta directiva de la federació sota la presidència d'Antoni Santasusagna i de la qual va ocupar la vicepresidència abans de ser elegit president. Durant el seu mandat, l'any 1935 va venir a Barcelona el rus Aleksandr Alekhin, poc després de proclamar-se campió del món, a jugar una sèrie de simultànies a Catalunya. I en la seva memòria, el 1962 l'Escacs Comtal Club va crear el Trofeu Joaquim Bosacoma de partides ràpides per equips, que va reunir durant molts anys els millors clubs de categoria preferent de la província de Barcelona.
Carles Farsac i Maifrén (1936-1938) Va ser el president entre juliol de 1936 i finals de 1938, quan en plena Guerra Civil aquesta va cessar la seva activitat oficial. Duran el seu mandat un dels seus objectius va ser el de modernitzar els estatuts i donar més protagonisme esportiu a les comarques.
Carles Peig i Fabregat (1939-1941) Vocal de la secció de tennis del Salut Sport Club durant els anys 20, va ser nomenat delegat provisional de la federació pel Comitè Olímpic Espanyol a finals d'abril de 1939, i el mes de març de 1940 va ser confirmat com a president pel màxim responsable de la Federació Espanyola, Manuel Fernández Balbuena. Durant el seu mandat va centrar la seva tasca en la recuperació de l'activitat dels clubs, encaminada a engegar les competicions que havien quedat aturades per la Guerra Civil.
Joaquim Peco i Doranas (1941-1942) Jugador i delegat de la federació a la demarcació de Girona a principis dels anys trenta, va ser el president entre el mes de novembre de 1941 i el mes de juny de 1942. Durant el seu mandat, el 1942 es va tornar a celebrar, després de set anys, el campionat d'Espanya organitzant una de les semifinals.
Joan Piqué i Garcés (1942-1945)