Campionat d'escacs de la Unió Soviètica

miniatura|Els participants del quart Campionat de l'URSS (1925) El Campionat d'escacs de la Unió Soviètica (masculí) era el campionat nacional d'escacs que servia per determinar el campió de l'URSS. Ha estat el més fort campionat estatal d'escacs que mai s'hagi dut a terme, amb no menys de vuit Campions del món,Alekhine, Botvínnik, Smislov, Tal, Petrossian, Spasski, Kàrpov i Kaspàrov quatre finalistes del campionat del mónBogoliúbov (aspirant al títol mundial el 1929 i el 1934), Keres (el 1948), Bronstein (el 1951) i Kortxnoi (el 1978 i el 1981) i tretze participants en almenys un Torneig de CandidatsKótov (candidat el 1950 i 1953), Lilienthal (el 1950), Hèl·ler (candidat el 1953, 1956, 1962, 1965, 1968 i 1971), Taimànov (el 1953 i 1971), Averbakh (el 1953), Polugaevski (el 1974, 1977 i 1980), Beliavski (el 1983), Txernín (el 1985), Andrei Sokolov (el 1985-87), Vaganian (el 1985-86 i 1988), Salov (el 1988), Yudasin (el 1991) i Gulko (el 1994). entre els seus vencedors. Kaspàrov va declarar en una entrevista:Entrevista a chess.com

Els campions del món Mikhaïl Botvínnik i Mikhaïl Tal van obtenir el títol sis cops, però mai no es van enfrontar en un campionat de l'URSS. Botvínnik va participar onze cops en una final, entre 1927 i 1955. Tal hi participà vint vegades: dinou cops entre 1956 i 1979, així com a la darrera edició, el 1991. Van obtenir el seu primer títol als vint anys, i el sisè i darrer als quaranta-dos anys.

Entre 1951 i 1969, cada tres anys, el campionat de l'URSS va fer també de Torneig Zonal,o de selecció per al torneig zonal (el 1963) classificatori per al cicle de candidats al Campionat del Món. Només quatre jugadors soviètics eren seleccionats per participar en el Torneig Interzonal organitzat l'any següent. A partir de 1956, les finals asseguraven també al vencedor una plaça dins d'equip de l'URSS que participaria en les següents Olimpíades d'escacs.

Pels períodes anteriors a 1920 o posteriors a 1991, vegeu Campionat d'escacs de Rússia.

Organització Retrospectivament, es considerà que el primer campionat d'escacs de l'URSS havia estat l'Olimpíada Panrussa d'Escacs de 1920. Amb el nom definitiu, l'esdeveniment començà a celebrar-se el 1923, un cop fundada l'URSS.

La fase final del campionat d'escacs de l'URSS, rebatejada com a Lliga superior o divisió superior del campionat de l'URSS a partir de 1973, es va celebrar, de 1923 fins a 1991, sota la forma d'una lliga de tots contra tots, amb l'excepció de les edicions 35a i 58a (1967 i 1991 respectivament) que s'organitzaren per sistema suís i de la 6a edició (1929, quatre quarts de final amb 9 jugadors, dues semifinals amb 6 jugadors, i una final amb 3 jugadors). Els torneigs de lliga varen tenir entre un mínim de 13 participants (el 1923) i 23 participants (el 1969), tot i que el nombre de jugadors més vegades repetit fou de 18 o de 20 (un total de trenta-sis cops).

Fins al 1940, el campionat de l'URSS va celebrar-se cada dos anys; a partir de 1944, s'organitzà anualment llevat dels anys 1946, 1953 i 1982, en què no hi hagué campionat. El 1961 va veure dues edicions — la 28a i 29a, guanyades per Tigran Petrossian i Borís Spasski i que es varen jugar, respectivament, el gener-febrer i el novembre-desembre de 1961. En quatre ocasions, els anys 1965, 1967, 1969 i 1981, hi va haver dues edicions que finalitzaren el mateix any natural (la primera començant entre nadal i cap d'any, i acabant abans del 7 de febrer, i la segona a l'octubre o al desembre).Les edicions 32a i 33a es van celebar el desembre de 1964 - gener de 1965 i el novembre -desembre de 1965, les edicions 34a i 35a se celebraren el desembre de 1966 - febrer de 1967 i el desembre de 1967; les edicions 36a i 37a se celebraren el desembre de 1968 - gener de 1969 i el setembre-octubre de 1969; les edicions 48a i 49a se celebraren el desembre de 1980 - gener de 1981 i el novembre-desembre de 1981. És a causa d'aquesta irregularitat que els campionats de l'URSS són sovint designats pel seu número, més que per l'any en què foren celebrats.

Els sistemes de selecció van anar canviant al llarg de les diferents edicions del campionat. Fins al 1927, els jugadors hi participaven per invitació. A partir de 1929, s'instauraren a tot el país les semifinals, en nombre variable (de 3 a 6), i els quarts de final. De vegades, els campionats de certes repúbliques soviètiques com la RSFS de Rússia, o fins i tot de la ciutat de Leningrad, varen servir de semifinals. El 1962, els campionats dels clubs esportius Spartak, Trud, Beretxnik varen servir també com a semifinals. A partir de 1973 les semifinals foren substituïdes per un o més torneigs de classificació, que repartien els jugadors entre el torneig de la lliga superior o super-lliga (l'antiga final), i el torneig de la "primera lliga" (o primera divisió).

Hi va haver sovint guanyadors ex æquo (en 22 edicions), i els jugadors empatats varen disputar desempats (en 9 ocasions) per matx o amb un mini torneigs, no sempre decisiu.

Cada tres anys, de 1951 a 1969, les finalsFinals de 1951, 1955, 1958, febrer de 1961, 1963, 1966/67 i 1969 varen servir per seleccionar els jugadors soviètics que participarien en els Torneigs Interzonals.Tourneigs interzonals de 1952, 1955, 1958, 1962, 1964, 1967 i 1970 Aquestes finals només podien classificar 4 jugadors, i foren les més disputades, amb, cada vegada, la participació d'un mínim de nou antics o futurs campions de la Unió Soviètica.Els guanyadors d'aquestes finals foren Keres, Smislov & Hèl·ler, Tal, Petrossian, Spasski, Stein, Petrossian & Polugaevski A partir de 1973, hi va haver 2 i després 3 torneigs interzonals, de manera que el nombre de jugadors soviètics seleccionats es va doblar i després tripilicar; per això, els campionats de l'URSS van esdevenir menys importants pels jugadors soviètics durant els anys 1970 i 1980s.

Palmarès Històric 1920 – 1940 (Alekhin, Romanovski, Bogoliúbov, Botvínnik i Löwenfisch) Ed. Any Dates Ciutat Vencedor(s) Punts Notes119204 - 24 d'octubreMoscouAlekhin(+9−0=6) 12/15 2n : Romanovski219238 - 24 de juliolPetrogradRomanovski(+9−1=2)10/122n : Levenfish3192423 d'agost - 15 de setembreMoscouBogoliúbov(+13−0=4)15/17 2n : Löwenfisch4192511 d'agost - 6 de setembreLeningradBogoliúbov(+11−2=6)14/19 2n : Romanovski5192726 de setembre - 25 d'octubreMoscouBogatyrtchoukRomanovski(+10−1=9)(+12−3=5)14,5/20 619292-20 de setembreOdessaVerlinski(+11−2=4)13/17 2n : Freiman després de la final a tres.7193110 d'octubre - 11 de novembreMoscouBotvínnik(+12−2=3)13,5/17 2n : Rioumine8193316 d'agost - 9 de setembreLeningradBotvínnik(+11−2=6)14/19 2n : Alatortsev91934/19357 de desembre - 2 de generLeningradLöwenfischRabinovitch(+8−3=8)(+9−4=6)12/19 10193712 d'abril - 14 de maigTbilisiLöwenfisch(+9−3=7)12,5/19 2n - 3r : Konstantinopolski i Ragozin11193915 d'abril - 16 de maigLeningradBotvínnik(+8−0=9)12,5/17 2n : Kótov1219405 de setembre - 3 d'octubreMoscouLilienthalBondarevski(+8−0=11)(+10−2=7)13,5/19 Els sis primers disputaren un matx-torneig el 1941

El matx-torneig de 1941 Del 23 de març al 29 d'abril de 1941, a Leningrad i posteriorment a Moscou es va celebrar un torneig de desempat entre els 6 primers jugadors del XII Campionat (Lilienthal, Bondarevski, Smislov, Keres, Boleslavski i Botvínnik) per designar un aspirant soviètic que jugués contra el Campió del món Alekhin.Segons Soltis a Soviet Chess, Botvínnik havia escrit, el desembre de 1940, una carta al responsables dels escacs soviètics, Snegiryov, dient que seria irònic que el títol de Campió de l'URSS es decidís en un matx Lilienthal-Bondarevski, entenent que jugadors com Bondarevski i Lilienthal no podien representar dignament la Unió Soviètica contra Alekhin, i que caldria organitzar un nou campionat. Botvínnik va guanyar aquest torneig (+9 −2 =9), disputat a quatre rondes (cada jugador s'enfrontà als seus rivals quatre cops), amb 2,5 punts d'avantatge sobre Keres i 3,5 sobre Smislov. Va rebre el títol de campió absolut de l'URSS, tot i que aquest torneig no és pas considerat com un Campionat de l'URSS. La final del XIII campionat de l'URSS estava prevista per la tardor de 1941, amb els 6 jugadors del torneig de març-abril més Kótov, Löwenfisch i els millors de 3 semifinals, però l'Alemanya Nazi va envair l'URSS el 22 de juny de 1941.

1944 – 1956 (Botvínnik, Keres, Bronstein, Smislov, Averbakh i Taimànov) Ed. Any Dates Ciutat Vencedor(s) PuntsNotes13194421 de maig - 17 de junyMoscouBotvínnik(+11−2=3)12,5/16 2n : Smislov1419451 de juny - 3 de juliolMoscouBotvínnik(+13−0=4)15/17 2n : Boleslavski1519472 de febrer - 8 de marçLeningradKeres(+10−1=8)14/19 2n : Boleslavski16194810 de novembre - 13 de desembreMoscouBronsteinKótov(+7−1=10)(+10−4=4)12/18 17194916 d'octubre - 20 de novembreMoscouSmislovBronstein(+9−2=8)(+8−1=10)13/19 18195010 de novembre - 12 de desembreMoscouKeres(+8−2=7)11,5/17 2n-4t : Aronin, Lipnitski i Tóluix19195111 de novembre - 14 de desembreMoscouKeres(+9−2=6)12/17 2n-3r : Hèl·ler i Petrossian. Torneig Zonal201952/195329 de novembre - 29 de desembreMoscouBotvínnikTaimànov(+9 −1 =9)(+11−3=5)13,5/19 1r : Botvínnik; 2n : Taïmanov, després del matx de desempat disputat el 1953.2119547 de gener - 7 de febrerKíevAverbakh(+10−0=9)14,5/19 2n-3r : Kortxnoi i Taïmanov22195511 de febrer - 15 de marçMoscouHèl·lerSmislov(+10−5=4)(+7−2=10) 12/19 2n : Smislov, després del matx de desempat. Torneig ZonalDarrera participació de Botvínnik.23195610 de gener - 15 de febrerLeningradTaimànovAverbakhSpasski(+8−2=7)(+7−1=9)(+7−1=9)11,5/17 2n-3r : Averbakh i Spasski, després del torneig de desempat.Primera participació de Tal

1957 – 1973 (Tal, Petrossian, Kortxnoi, Spasski, Stein i Polugaevski) Ed. Any Dates Ciutat Vencedor(s) Punts Notes24195720 de gener - 22 de febrerMoscouTal(+9−2=10)14/212n-3r : Bronstein i Keres25195812 de gener - 14 de febrerRigaTal(+10−3=5)12,5/18 2n : Petrossian. Torneig Zonal2619599 de gener - 11 de febrerTbilissiPetrossian(+8−0=11)13,5/19 2n-3r : Spasski i Tal27196026 de gener - 26 de febrerLeningradKortxnoi(+12−3=4)14/19 2n-3r : Hèl·ler i Petrossian281961a11 de gener - 11 de febrerMoscouPetrossian(+9−1=9)13,5/19 2n : Kortxnoi. Torneig Zonal291961b16 de novembre - 12 de desembreBakúSpasski(+10−1=9)14,5/20 2n : Polugaevski. Segona final organitzada el 196130196221 de novembre - 20 de desembreErevanKortxnoi(+10−1=8)14/192n-3r : Taïmanov i Tal31196323 de novembre - 27 de desembreLeningradSteinSpasskiKhólmov(+6−1=12)(+5−0=14)(+6−1=12)12/19 2n-3r : Spasski i Khólmov, després del torneig de desempat a tres disputat el 1964. Els sis primers disputaren un Torneig Zonal el 1964 (guanat per Spasski).321964/196525 de desembre - 27 de generKievKortxnoi(+11−0=8)15/19 2n : Bronstein33196521 de novembre - 24 de desembreTallinnStein(+10−1=8)14/19 2n : Polugaevski341966/196728 de desembre - 2 de febrerTbilissiStein(+8−2=10)13/20 2n : Hel·ler. Torneig Zonal3519677-26 de desembreKharkovPolugaevskiTal(+7?−?=2?)(+7−0=6)10/13 Un sistema suís a 126 jugadors.361968/196930 de desembre - 1 de febrerAlma-AtaPolugaevskiAleksandr Zaitsev(+7−1=11)(+6−0=13)12,5/19 2n : A. Zaitsev, després del matx de desempat.3r: Anatoli Lútikov3719696 de setembre - 12 d'octubreMoscouPetrossianPolugaevski(+6−0=16)(+7−1=14)14/22 2n : Polugaevski, després del matx de desempat disputat el 1970. Torneig Zonal.38197025 de novembre - 28 de desembreRīgaKortxnoi(+12−1=8)16/21 2n : Tukmakov39197115 de setembre - 17 d'octubreLeningradSavon(+9−0=12)15/21 2n-3r : Smislov i Tal40197216 de novembre - 19 de desembreBakúTal(+9−0=12)15/21 2n : Tukmakov. Torneig Zonal.4119731- 27 d'octubreMoscouSpasski(+7−1=9)11,5/17 2n-6è : Kàrpov, Kortxnoi, Kuzmin, Petrossian et Polugaevski. La final fou rebatejada com a lliga superior.

1974 – 1991 (Tal, Beliavski, Kàrpov, Kaspàrov, Psakhis i Tseixkovski)