Les festes de Sant Llorenç són les festes majors del poble d'Alaior, a l'illa de Menorca (Illes Balears) són celebrades el cap de setmana posterior al dia 10 d'agost,Festes de Sant Llorenç a culturapopularmenorca.cat i formen part de les festes d´estiu tradicionals de Menorca.
Història La història de les festes de Sant Llorenç va lligada a la de l'ermita de Binixems (a uns 6 quilòmetres d'Alaior), on es comença a celebrar just després del 1301, i va perviure gairebé invariable fins al 1832-1833, moment en què la celebració es comença a traslladar a poble d´Alaior.
L´any 1301 el Rei Jaume II de Mallorca establia el pariatge de l'Illa de Menorca, posterior a la conquesta de Menorca per les tropes Aragoneses l'any 1287. En aquell pariatge es fundaven set parròquies a Menorca, entre les que es trobava la parròquia de Sant Llorenç de Binixems, origen de la festa. El paper d´aquesta parròquia va anar minvant per el desenvolupament del municipi d´Alaior, i el fet de quedar en l'àmbit rural, passant a esser capellania depenent de la parròquia d´Alaior, si bé mantenia l'activitat i són molts els testimonis històrics sobre la necessitat de celebrar misses i altres oficis.
Es essencial el fet que aquesta parròquia es trobava a cruïlla entre Maó, Alaior i Es Mercadal, i com a tal, la relació de la parròquia no només era amb Alaior, sinó també a les parròquies dels altres municipis.
Segons les fonts històriques disponibles, cap a 1654 l'edifici es va esfondrar, i no va esser reedificat fins al 1665 i va seguir amb l'activitat pròpia d´una capellania que es trobava sota les ordres del rector de la parròquia d´Alaior. miniatura|Representació segons Giuseppe Chiesa de les festes de Sant Llorenç a Binixems.
Cap a 1832 la festa es va començar a traslladar a la vila d´Alaior, i segons els arxius oficials, el sabater Antonio Pons i Alimundo exposava,‘En lo añy 1832 feren la festa de St. Llorens, eb el modo siguent: al disapta feren las Completas en la Iglesia de St. Llorens y al ball de dit disapte en Alayor; el diumenge demati feren la Missa Major y sermo en la Iglesia de St. Llorens y vingueren a fer las corregudas y demes balls en Alayor’. miniatura|Festes a Sant Pere Nou, Alaior. Pasqual Calbó i Caldés I respecte a l'any 1833 Pons i Alimundo exposa,‘En lo añy 1833 feren tota la festa de St. Llorens en Alayor, menos las completas qui varan anar e cantar al disapta a la Iglesia de St. Llorens y tot lo restant de la festa com es Missa Major, sermo, balls, y corregudas se feu en la vila de Alayor’.L´Arxiduc Lluis Salvador, que va visitar Menorca tres cops 1867, 1877 i 1887 per la redacció dels volums Die Insel Menorca de la seva obra Die Balearen ‘Cabalgatas... Una en particular, de gran duración, era la de Alayor que discurría hasta Sant Llorenc de Binixems. Sin embargo, la costumbre ha muerto ya, y los eventos de este tipo quedan limitados a las carreras...Per tant, el trasllat de la festa era ja definitiu al municipi, i el seu contingut, pràcticament limitat a actes litúrgics, balls i carreres de cavalls.
Segons els protocols de les festes aprovats per l'Ajuntament d´Alaior, en aquells moments,"Els actes eren organitzats cada any per la Universitat, obligada a participar en les festes religioses. La proposta de nomenar els caixers era feta pel síndic clavari, màxima autoritat local. Els caixers encarregats elegits anualment per la Universitat solien pertànyer al braç del camp. Els caixers, juntament amb el capellà, tenien cura dels ornaments per a la missa de Sant Llorenç. També havien d'anunciar la festa del seu patró una setmana abans i fer l'acapte entre el poble per pagar-ne les despeses.
La festa se solia fer de la manera següent: el dissabte s'assistia amb candeles a la vigília, es cantaven les completes i se celebrava el ball encantat. El dia de la festa, el diumenge, es feia una missa cantada a l'ermita de Sant Llorenç, amb un sermó adequat per a l'ocasió (es contractava un bon orador). Més tard tenien lloc les corregudes públiques al cós i després es feia el ball encantat.
El dilluns de la festa els caixers passaven comptes i, si la festa acabava en dèficit, demanaven a la Universitat que en pagués la diferència. No tenim dades sobre la contractació del fabioler; en el cas des Mercadal es contractava el fabioler de la Universitat."La majoria dels elements de la festa actual, es van desenvolupar durant el , així encara a les festes de 1907 la qualcada es va constituir amb representants dels Ajuntaments de Mercadal, Alaior i Maó, com a representació dels rectors que en el seu dia havien tingut responsabilitats sobre l'ermita.
Ja al 1909 es constitueix una comissió de l'Ajuntament amb persones de les diferents classes socials nomenats per l'Ajuntament, a l'estil de les festes de Sant Joan de Ciutadella, i ja es van fer les misses completes dalt Sant Pere Nou.
El 1918 es determina que la qualcada seria presidida per una comissió de l'Ajuntament a part de pel caixer capellà, el caixer noble, el caixer pagès, el caixer menestral i el caixer fadrí.
L'any 1920 es suprimeixen els caragols del dissabte capvespre i del diumenge dematí; només queda el del diumenge capvespre. Aquell any es va començar a sonar la jota del jaleo dins la plaça d'Alaior.
Cap a la segona meitat del segle XX s´estabilitzen les costums i amb petites innovacions i modificacions arriben fins als nostres dies.
Junta de Caixers de Sant Llorenç La Junta de Caixers és el grup de caixers, membres de la qualcada, encarregats de vetllar pel bon funcionament de les festes en honor a Sant Llorenç que se celebren a la ciutat d'Alaior i pel compliment dels protocols.
Composen la Junta de Caixers les persones que ostentin els càrrecs següents:
Caixer/a Batle o Batlessa, que serà el Batle o Batlessa d´Alaior o un membre de la corporació en qui es delegui. Presideix la qualcada i la Junta de Caixers. Actua en representació de l'Ajuntament d'Alaior. Caixer Capellà, que serà el rector de la parròquia, o el vicari o prevere de la diòcesi en qui el rector delegui. Presideix tots els actes religiosos. Caixer/a Casat, Persona empadronada a Alaior, casada, i que no tingui un ofici del camp. Membre de la Junta de Caixers que representa el braç menestral dins la qualcada. Ha de vetllar pel bon funcionament de la festa. Caixer/a Pagès, Persona empadronada a Alaior, que faci feina al camp. Membre de la Junta de Caixers que representa el braç del camp dins la qualcada. Ha de vetllar pel bon desenvolupament de la festa. Caixer/a fadrí, Persona empadronada a Alaior, fadrina. Membre de la Junta de Caixers, encarregat de dur la bandera de Sant Llorenç. Ha d'anar sempre darrere el fabioler i l'ha d'assistir.
La junta de caixers es renova cada dos anys, podran formar part de la Junta de Caixers, i també de la qualcada, totes aquelles persones que reuneixin els requisits, acceptin els protocols i el reglament intern del comportament dels caixers, sense cap tipus de distinció per motiu de sexe, religió, raça o opinió. La junta nomenada es confirmada per l'Ajuntament en Ple.
Caixers batles de les festes d´Alaior L´any 2016 amb motiu del centenari dels caixers batles de les festes d´Alaior, es va editar un llibre recull de les persones que havien tingut aquest càrrec al llarg dels temps +AnyCaixer/a Batle/essa1916-1941Pedro Reurer Riudavets1921-1941Alberto Gornés PonsDe 1916 a 1941 la qualcada estava presidida per una comissió integrada per diferents classes socials1942Miguel Olives Capó1944Miquel Marqués Salom1945Jaime Mascaró Mascaró1946Rafael Olives Camps1947Gabriel Gomila Pons1948Juan Ameller Juanico1949-50Juan Barber Florit1951Juan Pons Melià1952Francisco Coll Pons19531954Antonio Olives Pons1955-56-57Modesto Giménez Piris1958Antonio Cardona Sans1959Modesto Giménez Piris19601961Antonio Pons Timoner1962José María Giménez VIllalonga1963Juan Meliá Olives1964Miquel Triay Sintes1965Ernesto Palliser Orfila1966Jaime Cardona Pons1967Basilio Enrich Carreras1968Juan Barber Florit1969Basilio Enrich Carreras1970Juan Barber Florit1971-72Miguel Triay Olives1973José Giménez Piris1974Juan Ameller Juanico1975Onofre Pons Quintana1976Antonio Sintes Pons1977Onofre Pons Quintana1978Juan Ameller Juanico1979Santiago Pons-Quintana Palliser1980Pere Florit Olives1981Basili Enrich Ximénez1982Antonio Fortuny Alzina1983Antonio Marquès Vidal1984-85Antonio Serrano Ruano1986Antonio Marquès Vidal1987-88-89-90Joana López Mercadal1991Llorenç Mascaró Florit1992MIsericòrdia Sugrañes Barenys1993Sebastià Ametller Garriga1994Llorenç Mascaró Florit1995Antoni Gómez Arbona1996Antoni Mir Vidal1997Pau Morlà Florit1998-99-00Antoni Gómez Arbona2001-02Antoni Mir Vidal2003-04Antoni Gómez Arbona2005-06Pau Morlà Florit2007Antoni Perea Villalonga2008-09-10David Moll Mascaró2011-12Joan Sintes Riudavets2013-14Antoni Mascaró Camps2015-16Emilio Agis Benejam2017-18-19Cristóbal Marquès Palliser2020-21suspeses per la pandèmia2022-23-24-25-26María Antonia Pons Mascaró
Altres membres essencials de la qualcada El Caixer/a Municipal, membre de la policia local d´Alaior, anirà sempre darrere el caixer/a batle/essa i tindrà l'obligació de protegir-lo i assistir-lo en tot moment, pel bon desenvolupament de la festa. Fabioler/a, encarregat d'obrir la festa. Anirà damunt un ase amb tambó o fabiol, i sonarà durant tota la qualcada peces del seu repertori que estiguin en consonància amb les festes de Sant Llorenç.
Pregoners i pregoneres de les Festes de Sant Llorenç (1981-2026) L´any 1981 s´establia la tradició de donar el tret de sortida a les festes de Sant Llorenç amb la solemnitat d´un pregó de festes. Aquesta tradició es va iniciar a les cases consistorials, i es va dur a terme de la mateixa forma fins a l'any 1995, primer any en què es va traslladar el pregó al carrer, en particular, al Pati de Sa Lluna, en un pregó pronunciat per Pasqual Maragall. Amb posterioritat es va dur a terme a l'Avinguda Reverend Pare Huguet, on encara se celebra de la mateixa forma.