miniatura|Peter Paul Rubens, L'erecció de la Creu, h. 1610-1611.
La pintura barroca flamenca es va desenvolupar entre aproximadament l'any 1585, quan els Països Baixos espanyols van sofrir la secessió de les províncies septentrionals, fins al voltant de l'any 1700, quan va acabar l'autoritat dels Habsburg espanyols amb la mort Carles II, passant a dependre el territori pel Tractat d'Utrecht de la branca austríaca. Flandes, entès així en un sentit ampli que inclou totes les províncies meridionals dels antics Països Baixos, groso modo l'actual Bèlgica, que en aquella època, després de l'escissió de les Províncies Unides del Nord i el Setge d'Anvers, van romandre sota el domini de la Casa d'Àustria espanyola i van conservar la fe catòlica.
Encara que molts artistes van fugir de les guerres religioses i es van traslladar des dels Països Baixos del sud a les Províncies Unides, la pintura barroca flamenca va florir, especialment a l'Escola d'Anvers durant el , llar de destacats artistes com Peter Paul Rubens, que va desenvolupar una pintura aristocràtica i religiosa, Anton van Dyck i Jacob Jordaens. Altres ciutats destacades van ser Brussel·les i Gant.Vlieghe 2004, pàg. 1
Rubens, en particular, va tenir una gran influència sobre la cultura visual europea del . Les seves innovacions van ajudar a convertir a Anvers en un dels principals centres artístics d'Europa, especialment referent a la fixació de la imagineria triomfal de la Contrareforma; amb ell, el seu deixeble Anton van Dyck va tenir un paper decisiu a l'hora d'establir noves directrius en el retrat anglès. Altres desenvolupaments de la pintura barroca flamenca van ser semblants als que es poden trobar en l'holandesa, amb artistes especialitzats en àrees tals com la pintura d'història, el retrat, les escenes de gènere, els paisatges o la Natura morta.
Característiques El terme «flamenc» en aquesta matèria artística no es refereix només a la moderna regió de Flandes, sinó que incloïa el Ducat de Brabant i l'autònom Principat Episcopal de Lieja. El Anvers era la ciutat més important i on es produïen les innovacions artístiques, degut principalment a la presència de Rubens. Brussel·les era també important per ser la seu de la cort, atraient David Teniers el Jove en un moment posterior del segle.
miniatura|esquerra|Gravat de Frans Hogenberg amb una escena de la revolta Iconoclàstica de 20 d'agost de 1566, causa de la destrucció de moltes pintures i decoracions d'esglésies posteriorment reemplaçades per artistes del manierisme nòrdic i barrocs.
Manierisme tardà Tot i que la pintura flamenca de finals del romania en general apegada a les formulacions del manierisme i el renaixement tardà que eren comuns a tot Europa, artistes com Otto van Veen, mestre de Rubens, Adam van Noort, Marten de Vos i la família Francken varen preparar l'escena que anava a fer possible la irrupció i el triomf del barroc local. Entre 1585 i primers anys del es van fer molts retaules per reemplaçar als destruïts durant les revoltes iconoclastes de 1566. També en aquests anys van despuntar Frans Francken el Jove i Jan Brueghel el Vell, coneguts sobretot per les seves petites pintures d'estudi sovint representant temes mitològics i històrics.
L'edat de Rubens Peter Paul Rubens (1577-1640) pintor, gravador, arquitecte, humanista i diplomàtic, deixeble d'Otto van Veen i d'Adam van Noort, es va formar a Anvers i es va traslladar a Itàlia on va passar vuit anys (1600-1608) que va dedicar a l'estudi de l'antiguitat clàssica, la pintura del Renaixement italià, especialment atret per l'escola veneciana i Ticià, de qui va fer còpies d'alguns dels seus quadres més cèlebres, sense oblidar tampoc a alguns dels seus contemporanis com Adam Elsheimer o Caravaggio, però molt especialment a Annibale Carracci, el més proper a la seva sensibilitat i sentit de la bellesa compatible amb l'expressió enèrgica dels sentiments. Després de la seva tornada a Anvers va establir un important taller en el qual va explicar amb nombrosos col·laboradors i deixebles com Anton van Dyck, que va ser el gran retratista d'aristòcrates del seu temps, només comparable amb Velázquez i va destacar també en pintura històrica. Se li atribueixen en conjunt uns 1.500 quadres.
Rubens va exercir una forta influència en la direcció de l'art flamenc i en la major part dels artistes actius a la ciutat durant la primera meitat del . Se li atribueixen prop de 2.300 quadres de tot gènere, i es distingeix per la seva brillant imaginació creadora, per la seva viva expressió de sentiments, amb tendència a les actituds dramàtiques i de vegades amb excés, la seva estudiada composició sovint és amarada de sensualitat, el seu dibuix es mostra rotund amb robustes formes i la seva senzillesa en la coloració resulta brillant i correctament combinada.
Altres artistes que es van inspirar en Rubens i van rebre les seves lliçons varen ser la nissaga Teniers (David el Vell i els seus fills Abraham i David el Jove) per la seva enginyosa pintura de gènere i els seus paisatges. miniatura|upright|Peter Paul Rubens i Frans Snyders Prometeo encadenat, 1611-12. Museu d'Art de Filadelfia. Aquesta pintura és un exemple del barroc flamenc de col·laboració i especialització. Snyders, que es va especialitzar en animals, va pintar l'àguila mentre que Rubens va pintar la figura de Prometeo.
Especialitzacions i col·laboracions L'art flamenc destaca pel gran nombre de col·laboracions que es van tenir entre mestres independents, que en part estava relacionat amb la tendència local a especialitzar-se en una àrea particular. Frans Snyders, per exemple, era pintor d'animals i Jan Brueghel el Vell va ser admirat pels seus paisatges i pintures de plantes. Ambdós artistes van treballar amb Rubens, que sovint pintava les figures, i altres artistes per crear peces col·lectives.
miniatura|esquerra|Frans Francken el Jove Preziosenwand (Paret dels tresors), 1636. Kunsthistorisches, Viena. Aquest tipus de pintura era una de les distintives innovacions flamenques que es van desenvolupar a començaments del .
Innovacions La pintura de bodegons de flors, que es va desenvolupar al voltant de 1600 per artistes com Jan Brueghel el Vell, era parcialment una innovació flamenca,Vlieghe 2004, pàg. 207-212 va tenir el seu ressò a les Províncies Unides a les obres del nadiu d'Anvers Ambrosius Bosschaert (1573-1621).Slive 1995, pàg. 279. A Anvers, tanmateix, aquest nou gènere també es va desenvolupar fins a ser un tipus de pintura específicament catòlica, la garlanda de flors. Altres classes de pintura íntimament relacionada amb el barroc flamenc inclou les monumentals escenes de cacera de Rubens i Snyders, i pintures de gabinet per artistes com Willem van Haecht i David Teniers el Jove.
Pintura d'història La pintura d'història, que inclou temes bíblics, mitològics i històrics es va considerar com l'art més noble pels teòrics del . Abraham Janssens va ser un important pintor d'història a Anvers entre 1600 i 1620, encara que després de 1609 la figura més destacada va ser Rubens. Tant Van Dyck com Jacob Jordaens van realitzar monumentals pintures d'història. Després de la mort de Rubens, Jordaens es va convertir en el pintor flamenc més important. Altres artistes destacats en l'estil de Rubens inclouen Gaspar de Crayer, que va ser actiu a Brussel·les, Artus Wolffort, Cornelis de Vos, Jan Cossiers, Theodoor van Thulden, Abraham van Diepenbeeck i Jan Boeckhorst. Durant la segona meitat del segle, els pintors d'història van combinar una influència local de Rubens amb el coneixement del classicisme i de les qualitats del barroc italià. Entre els artistes d'aquesta tendència van estar Erasmus Quellinus II, Jan van den Hoecke, Pieter van Lint, Cornelis Schut i Thomas Willeboirts Bosschaert. En un moment posterior del segle, molts pintors es van tornar cap a Anton van Dyck en forma de la seva influència principal.Vlieghe 2004, pàg. 98-104 Entre ells van estar també Pieter Thijs, Lucas Franchoys el Jove i artistes que també es van veure influïts per la teatralitat del Barroc tardà com Theodoor Boeyermans i Jan-Erasmus Quellinus. A més, Theodoor Rombouts i Gerard Seghers van representar una variant flamenca del Caravagisme.
Pintura religiosa Rubens es relaciona estretament amb el desenvolupament del retaule barroc. Va pintar per a la guilda dels arcabussers, la pintura religiosa del tríptic del Davallament de la Creu (1611-14, ara a la Catedral d'Anvers) que és un important reflex de les idees contrarreformistas sobre l'art combinat amb el naturalisme barroc, dinamisme i monumentalitat.Belkin 1998, pàg. 113-121 Roger de Piles explica que «el pintor ha entrat tan plenament en l'expressió del seu tema que la visió de la seva obra té el poder de tocar l'ànima endurida i fa que experimenti els sofriments suportats per Jesucrist per redimir-lo».Martin 1977, pàg. 20-21.
miniatura|upright|Anton van Dyck, retrat del rei Carles I (Le roy à la Chasse), 1635. Louvre, París.
Retrat Encara que no sigui predominantment un retratista, les contribucions de Rubens inclouen obres tan primerenques com el seu Retrat de Brígida Spínola-Doria (1606, National Gallery of Art, Washington DC, pintures de les seves esposes (Autoretrat amb la seva esposa Isabella Brant i Het Pelsken) i nombrosos retrats d'amics i de la noblesa. També va exercir una forta influència en el retrat barroc a través del seu pupil Anton van Dyck. Van Dyck es va convertir en pintor cortesà de Carles I d'Anglaterra i va ser molt influent en la posterior retratística anglesa. Altres existosos retratistes van ser Cornelis de Vos i Jacob Jordaens. Encara que la major part dels retrats flamencs tenen mida natural o monumental, Gonzales Coques i Gillis van Tilborch es van especialitzar en retrats de grup a petita escala.
miniatura|upright|esquerra|Adriaen Brouwer La beguda amarga, h. 1630-1640. Els expressius camperols de Brouwer són típics de la pintura de gènere dels baixos fons.
Escenes de gènere Els treballs de gènere, o escenes de la vida quotidiana, van ser molt comuns el . Molts artistes van seguir la tradició de Pieter Brueghel el Vell de representar escenes camperoles de classe baixa, encara que també eren habituals els subjectes de la classe alta elegant, amb parelles vestides elegantment en balls o als jardins de l'amor. Adriaen Brouwer, qui representava en petites pintures a camperols barallant-se i bevent, va ser particularment influent en els artistes posteriors. Imatges de dona desenvolupant feines domèstiques, popularitzada als Països Baixos septentrionals per Pieter de Hooch i Jan Vermeer, no eren temes significatius al sud, tot i que certs artistes com Jan Siberechts van explorar-ho parcialment.
Tradició de Brueghel L'escena de gènere flamenca es vincula fortament a les tradicions de Pieter Brueghel el Vell i era un estil que va continuar directament fins al a través de còpies i noves composicions fetes pels seus fills Pieter i Jan. Moltes d'elles són pintures de kermesses i escenes de camperols gaudint d'entreteniments a l'aire lliure, captades des d'un punt de vista elevat. Els artistes de la República Holandesa, com els nascuts a Flandes David Vinckboons i Roelant Savery, també van realitzar obres semblants, popularitzant les escenes rústiques de la vida quotidiana relacionant estretament la pintura flamenca i holandesa.
Adriaen Brouwer i els seus seguidors