El 22è cens dels Estats Units d'Amèrica, que va dur a terme la Census Bureau, va determinar que la població resident dels Estats Units d'Amèrica a dia 1 d'abril de l'any 2000 era de 281.421.906 persones, un increment del 13,2% respecte a les 248.709.873 persones registrades durant el cens de l'any 1990.

La població resident als Estats Units inclou la quantitat total d'habitants en els 50 estats i en al Districte de Colúmbia. També s'hi van comptar els residents de l'estat lliure associat de Puerto Rico, que va resultar tenir una població de 3.808.610, un augment del 8,1% respecte a la dècada anterior.

Aproximadament el 16% de les llars va rebre un "formulari llarg" del cens de 2000, que conté més de 100 preguntes. La documentació completa sobre el cens de 2000, incloent els formularis del cens i una història processal, està disponible a la Integrated Public Use Microdates Series.

Disponibilitat de dades Les microdades en el cens de 2000 estan disponible gratuïtament a través de la Integrated Public Use Microdates Series. Les dades globals per a àrees petites, juntament amb els arxius electrònics de frontera, es poden descarregar des del National Historical Geographic Information System.

Estats per població Rangle Estat Població Població Canvi Percentatgecanvi 1 Califòrnia 29.760.021 33.871.648 4.111.627 13,8% 2 Texas 16.986.510 20.851.820 3.865.510 22,8% 3 Nova York 17.990.455 18.976.457 986.002 5,5% 4 Florida 12.937.926 15.982.378 3.044.452 23,5% 5 Illinois 11.430.602 12.419.293 988.691 8,6% 6 Pennsilvània 11.881.643 12.281.054 399.411 3,4% 7 Ohio 10.847.115 11.353.140 506.025 4,7% 8 Michigan 9.295.297 9.938.444 643.147 6,9% 9 Nova Jersey 7.730.188 8.414.350 684.162 8,9% 10 Geòrgia 6.478.216 8.186.453 1.708.237 26,4% 11 Carolina del Nord 6.628.637 8.049.313 1.420.676 21,4% 12 Virgínia 6.187.358 7.078.515 891.157 14,4% 13 Massachusetts 6.016.425 6.349.097 332.672 5,5% 14 Indiana 5.544.159 6.080.485 536.326 9,7% 15 Washington 4.866.692 5.894.121 1.027.429 21,1% 16 Tennessee 4.877.185 5.689.283 812.098 16,7% 17 Missouri 5.117.073 5.595.211 478.138 9,3% 18 Wisconsin 4.891.769 5.363.675 471.906 9,6% 19 Maryland 4.781.468 5.296.486 515.018 10,8% 20 Arizona 3.665.228 5.130.632 1.465.404 40,0% 21 Minnesota 4.375.099 4.919.479 544.380 12,4% 22 Louisiana 4.219.973 4.468.976 249.003 5,9% 23 Alabama 4.040.587 4.447.100 406.513 10,1% 24 Colorado 3.294.394 4.301.261 1.006.867 30,6% 25 Kentucky 3.685.296 4.041.769 356.473 9,7% 26 Carolina del Sud 3.486.703 4.012.012 525.309 15,1% 27 Oklahoma 3.145.585 3.450.654 305.069 9,7% 28 Oregon 2.842.321 3.421.399 579.078 20,4% 29 Connecticut 3.287.116 3.405.565 118.449 3,6% 30 Iowa 2.776.755 2.926.324 149.569 5,4% 31 Mississipi 2.573.216 2.844.658 271.442 10,5% 32 Kansas 2.477.574 2.688.418 210.844 8,5% 33 Arkansas 2.350.725 2.673.400 322.675 13,7% 34 Utah 1.722.850 2.233.169 510.319 29,6% 35 Nevada 1.201.833 1.998.257 796.424 66,3% 36 Nou Mèxic 1.515.069 1.819.046 303.977 20,1% 37 Virgínia Occidental 1.793.477 1.808.344 14.867 0,8% 38 Nebraska 1.578.385 1.711.263 132.878 8,4% 39 Idaho 1.006.749 1.293.953 287.204 28,5% 40 Maine 1.227.928 1.274.923 46.995 3,8% 41 Nou Hampshire 1.109.252 1.235.786 126.534 11,4% 42 Hawaii 1.108.229 1.211.537 103.308 9,3% 43 Rhode Island 1.003.464 1.048.319 44.855 4,5% 44 Montana 799.065 902.195 103.130 12,9% 45 Delaware 666.168 783.600 117.432 17,6% 46 Dakota del Sud 696.004 754.844 58.840 8,5% 47 Dakota del Nord 638.800 642.200 3.400 0,5% 48 Alaska 550.043 626.932 76.889 14,0% 49 Vermont 562.758 608.827 46.069 8,2% — Washington D.C 606.900 572.059 -34,841 -5,7% 50 Wyoming 453.588 493.782 40.194 8,9% 248.709.873 281.421.906 32.712.033 13,2% Canvis en la població Regionalment, el Sud i Oest han experimentat el gruix del creixement de població nacional, 14.790.890 i 10.411.850, respectivament. Això vol dir que el centre mitjà de la població dels Estats Units es mou al comtat de Phelps (Missouri). El Nord-est cresqué 2.785.149; l'Oest Mitjà en 4.724.144.

750px|Percentatge de canvi en la població resident als EUA entre 1990 i 2000

750px|Canvi numèric en la població resident als EUA entre 1990 i 2000

(els mapes no estan a escala) Perfil de la població

La població resident dels EUA inclou el nombre total de persones en els 50 estats i el Districte de Colúmbia. L'Oficina també va enumerar els residents de l'estat associat de Puerto Rico, amb una població de 3.808.610, és a dir, amb un increment del 8,1% respecte al nombre d'una dècada abans.

En la introducció a un perfil de la població més detallada, l'Oficina del Cens va destacar els següents fets sobre la dinàmica de població dels EUA:

El 75% dels enquestats van dir que eren blancs o caucasians i no d'una altra raça; Els hispànics representaven el 12,5% de la població, contra el 9% en 1990; El 12,4% (34,5 milions) eren descendents d'alemanys; alemanys dels Estats Units. El 12,3% eren negres o afroamericans; El 3,6% dels enquestats eren asiàtics; El 2,4% (6,8 milions)Jayson, Sharon. “’Colorblind' Generation Doesn't Blink at interracial Relationships.” USA TODAY. Feb. 7 2006: n.p. SIRS Researcher. Web. 25 Oct 2010. dels enquestats eren multiracials (2 o més races). El cens de 2000 fou el primer a proporcionar les primeres opcions de l'enquesta per als nord-americans multiracials. Entre 1990 i 2000, la població entre 45 i 54 anys va créixer un 49% i la que té 85 anys i més va créixer un 38%; Les dones superen els homes en proporció de dos a un entre els 85 i més anys ; Gairebé un de cada cinc adults tenien algun tipus de discapacitat en 1997, i la probabilitat de tenir una discapacitat augmenta amb l'edat ; Les famílies (a diferència dels homes o de les dones que viuen soles) segueixen dominant les llars dels Estats Units, però no tant com ho van fer fa trenta anys; Des de 1993, les famílies i no-famílies han vist augmentada la mitjana d'ingressos de la llar, amb un creixement ràpid de les "llars encapçalades per una dona sense espòs present"; Les persones en famílies de parelles casades tenien la més baixa taxes de pobresa; Els pobres de qualsevol edat eren més propensos que altres a la manca de cobertura sanitària; El nombre d'estudiants de primària i secundària en 2000 no va aconseguir el màxim històric de 49 milions aconseguit en 1970; Les millores en l'assoliment educatiu creuen les línies racials i ètniques, La majoria (51%) de les llars nord-americans tenien accés a microordinadors, el 42% té accés a internetref>

Redistribució 750px|Canvis en el repartiment d'escons a la Cambra de Representants pel cens del 2000

Els resultats del cens s'utilitzen per determinar quants districtes congressuals de cada estat són prorratejats. El Congrés defineix la fórmula, de conformitat amb el Títol 2 del Codi dels EUA, per redistribuir entre els estats els 435 escons de la Cambra de Representants dels Estats Units. El repartiment de la població consisteix en la població resident dels cinquanta estats, a més dels empleats civils militars i federals a l'estranger i els familiars que viuen amb ells, que poden ser assignats a un Estat. Cada membre de la Cambra representa una població al voltant de 647.000 habitants. La població del Districte de Colúmbia i Puerto Rico estan excloses del prorrateig de la població perquè no tenen escons de vot a la Cambra de Representants dels EUA.

Des del primer cens en 1790, el recompte decennal ha estat la base per a la forma representativa de govern dels Estats Units. l'article I, secció II especifica que "el nombre de representants no excedirà d'un per cada trenta mil, però cada Estat tindrà almenys un representant." En 1790, cada membre de la Cambra representava al voltant de 34.000 residents. Des de llavors, la Cambra ha més que quadruplicat en grandària, i el 1911 els representants es van fixar en 435. Avui en dia, cada electe representa prop de 20 vegades el nombre d'electors.

Idiomes La Modern Language Association s'encarrega d'investigar i detallar informació sobre els 36 idiomes i 7 grups de llengües menys comunes. L'anglès predomina com a llengua principal, parlada en les llars pel 82,12% de la població.

El 17,88% restant es divideix de la següent manera (solament s'assenyalen els idiomes que contribueixen més d'un 1%):

Castellà o llenguatges criolls basats en el castellà (59,8%) Francès o llenguatges criolls basats en el francès (4,47%) Xinès (4,31%) Alemany (2,59%) Tagalog (2,61%) Vietnamita (2,15%) Italià (2,15%) Coreà (1,90%) Rus (1,50%) Polonès (1,42%) Àrab (1,31%) Portuguès o llenguatges criolls basats en el portuguès (1,20%) Japonès (1,02%)

Vegeu també Cens dels Estats Units del 2010 Raça i etnicitat en el cens dels Estats Units

Bibliografia .

Referències

Enllaços externs

2000 Categoria:Esdeveniments del 2000