Villalbí fou la marca de la primera motocicleta construïda íntegrament als Països Catalans. Fou obra de Miquel Villalbí, qui el 1903 en creà el primer prototipus a BarcelonaHerreros 1998: «Relación de las principales marcas» p. 318 i, un cop l'hagué sotmès a una sèrie de proves amb resultat positiu, en fabricà cinc unitats més que vengué al preu de 1.200 pessetes.
Se'n conserva una unitat al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) de Terrassa, que va estar exposada temporalment al Museu de la Moto de Barcelona.
Història Miquel Villalbí, mecànic barceloní de motocicletes i bicicletes amb taller al número 27 del Passeig de Colom, construí la seva motocicleta de forma totalment artesanal. A l'hora de fer-ho, s'hagué d'espavilar tot sol, ja que aleshores la indústria auxiliar era totalment inexistent: tant el carburador com el quadre, la instal·lació elèctrica i fins i tot les cobertes de les rodes, els va haver de fabricar del no-res. Fou per això que necessità prop dos anys per a completar la seva obra.Herreros 1998: «Los antecedentes más remotos» p. 15-16
A causa de la dificultat de la fabricació, Villalbí, un perfeccionista, abandonà el projecte i passà a dedicar-se a la distribució de marques estrangeres, especialment les Decauville franceses, i a les reparacions. Miquel Villalbí es va morir el març de 1952. El seu fill Rossend conservà una de les motocicletes fetes pel seu pare i la cedí al mNACTEC, on es pot admirar actualment.
Característiques Els comandaments de la moto anaven repartits entre el dipòsit de combustible i el manillar: a la part superior del dipòsit hi havia tres palanques, una per a regular l'avenç (guspira), una altra per al gas (accelerador) i l'altra per a l'aire. Al manillar hi havia el comandament del descompressor i un sistema de contacte que funcionava en girar el puny, molt semblant als comandaments de gas actuals.
La transmissió era per corretja trapezoïdal, sense canvi de marxes, i disposava també de pedals auxiliars per tal de poder-se'n servir a les pujades costerudes.
Les característiques del motor eren les següents:
Motor de quatre temps monocilíndric refrigerat per aire de 429,83 cc Diàmetre x carrera: 78 x 90 mm Vàlvules oposades (la d'admissió, automàtica) Encesa per pila i bobina Carburador amb comandaments separats per al gas i l'aire, sense dispositiu especial d'engegada ni de regulació automàtica de la mescla
miniatura|La Villalbí, exposada al mNACTEC Com a curiositat, a la pipa de la direcció hi havia una placa metàl·lica daurada amb el nom i el símbol de la marca, un griu -símbol que algun cop ha estat interpretat erròniament com un lleó.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Reportatge sobre la Villalbí al capítol Motociclisme del programa Història de l'esport català, emès per TVE el novembre de 1978 (min. 1'00") Imatge de la motocicleta Villalbí
Categoria:Fabricants de motocicletes barcelonins desapareguts