Forpus és un gènere d'ocells de la família dels psitàcids.
Espècies S'han descrit vuit espècies dins d'aquest gènere:Josep del Hoyo i Nigel J. Collar. Illustrated checklist of the birds of the world. Vol.1, Non passerines, 2014 cotorreta alablava (Forpus xanthopterygius). cotorreta caragroga (Forpus xanthops). cotorreta celeste (Forpus coelestis). cotorreta d'ulleres (Forpus conspicillatus). cotorreta de carpó verd (Forpus passerinus). cotorreta de Mèxic (Forpus cyanopygius). cotorreta de Sclater (Forpus modestus). cotorreta de Spengel (Forpus spengeli).Comissió dels Noms dels Ocells en Català. Fundació Barcelona Zoo; Institut Català d'Ornitologia; TERMCAT, Centre de Terminologia. Edició: TERMCAT, 2017
Informació Els forpus són cotorretes originàries d'Amèrica del Sud. D'entre les diverses espècies, Forpus coelestis és la més coneguda i estesa entre els aficionats i criadors, si bé hi ha altres subespècies ben arrelades al món de l'avicultura. Forpus coelestis té una grandària de 12 a 13 cm; és rabassut i de cua «retallada»: una «barreja» entre el periquito i els agapornis.
La seva distribució en llibertat inclou l'occident de l'Equador i el nord-occident del Perú. És molt abundant i comú, i forma grans esbarts en cerca d'aliment.
En captivitat és un ocell tranquil, bastant «silenciós» en comparació amb altres tipus de lloros i pericos que són molt més sorollosos i escandalosos. Resulten tan tranquils que una vegada acostumats i aclimatats al seu lloc, resulten ser molt confiats i no s'espanten fàcilment.
El forpus és un dels pocs psitàcids amb dimorfisme sexual, sent molt fàcil, per tant, distingir mascles de femelles, fins i tot quan emplomen els polls. A grans trets el color dels mascles és més vistós: el mascle te, sota les ales, a les celles i la rabada un marcat blau, molt vistós en vol, sobretot el situat sota les ales. Les femelles són d'una coloració una mica més apagada i no tenen aquestes tonalitats blaves tan marcades en els mascles.
Alimentació en captivitat L'alimentació del forpus en captivitat no és molt diferent de l'alimentació que es proporciona a altres petits pistàcids com ara els periquitos o els agapornis. La seva alimentació es basa en mixtura o pinso per a agapornis, juntament amb escaiola, i tenint especial cura amb els greixos (pipes, etc.). Al seu torn, la seva alimentació haurà de ser rica en fruites i verdures, llavors germinades, etc.
D'altra banda és molt important oferir-li fruita i verdura, almenys, 3 o 4 vegades a la setmana. Convé sortir de la típica fruita (poma) i verdura (enciam), i oferir-los més varietats, com ara pera, taronja, raïm, pruna, maduixa, kiwi, meló, albercoc, cirera, magrana, mandarina o figa, pel que fa a la fruita, i bledes, espinacs, pastanaga, col, dent de lleó, créixens, escarola, endívia, mongetes verdes, pebrot, pèsol o tomàquet, pel que fa a la verdura. L'única fruita que no es pot donar al forpus és l'alvocat, que és tòxic per a aquest ocells a causa d'un component que conté.
Durant tot l'any convé posar a la seva disposició os de sèpia, que és ric en calci, molt necessari principalment per a la femella, per a la formació dels ous. També es pot complementar la seva alimentació amb pinso.
Durant l'època de cria menjaran pasta de cria (també anomenada pasta o paté d'ou). Convé donar-li aquelles pastes seques del mercat, no les humides, que són més grasses.
Font: http://www.forpus-es.com
Referències