Claude Lelouch, (30 d'octubre de 1937, París, al 9è arrondissement de ParísAquests anys allà Claude Lelouch, converses amb Claude Baignères i Sylvie Perez. Edicions Fayard), és un director, productor i guionista. La seva filmografia compta més de 40 pel·lícules, entre les quals Un homme et une femme, El trinxeraire, L'aventura és l'aventura, Les uns et les autres, Partir, revenir, Itinéraire d'un enfant gâté, Tout ça... per ça ! o també Roman de gare . La seva última pel·lícula Ces amours-là, ha estat estrenada el 15 de setembre de 2010 a les pantalles franceses.
Pare de set fills, ha estat casat tres vegades: Christine Cochet el 1967, Marie-Sophie L. el 1986, i Alessandra Martines el 1993. Es divorcia d'aquesta última el 2009.
Biografia Començament en el periodisme Claude Lelouch"De l'àrab allûsh, subst, «xai». Precedit de l'article, ha donat al-allûsh i per contracció lellûsh d'aquí les transcripcions Lellouch i Lellouche." Paul Sebag, Els noms dels jueus de Tunísia, L'Harmattan, 2002, p.96 va néixer el 30 d'octubre de 1937 de pare jueu i mare catòlica, convertida al judaisme per amor. El 1942, el seu pare és a Alger. Claude i la seva mare són a França i recercats per la Gestapo. La seva mare l'amaga en sales de cinema... Naixerà una gran història d'amor amb el cinema que no el deixarà.
De resultes del seu fracàs al batxillerat, el seu pare li ofereix una càmera per donar-li una oportunitat. Comença la seva carrera rodant reportatges periodístics ("Une ville pas comme les autres", "USA en vrac", ...). És sobretot un dels primers a filmar la vida quotidiana a URSS, la càmera amagada sota el seu impermeable. Aquest reportatge Quand le rideau se lève, li permet guanyar diners per crear la seva productora Les Films 13. Durant aquest reportatge, es troba als estudis Mosfilms, en el rodatge d'una pel·lícula que canviaria la seva vida: Quand passent les cigognes de Mikhaïl Kalatozov. Aquesta pel·lícula li donarà el gust de l'escenificació. «He sabut des d'aquell dia que la càmera era l'actor invisible però principal de totes les pel·lícules de la història del cinema i en particular de totes les meves pel·lícules».D'una pel·lícula a l'altra, documental de Claude Lelouch (2010)
Continua filmant moltes manifestacions esportives com el Tour de France o les 24 Hores de Le Mans.
Tornant de Moscou, i encara sota el xoc de Quand passent les cigognes, es prepara per fer el seu servei militar. Gràcies a aquest reportatge rodat a Rússia, entra al servei de cinema dels exèrcits, roda en principi com a caméraman d'actualitats després com a escenògraf. Claude Lelouch realitza set pel·lícules destinades als militars. Filmant els pitjors actors del món (coronels o militars), comprèn fins a quin punt la direcció d'actors anava a ser capital en el seu cinema.
Els anys 1960 - " Un Homme et une Femme " El 13 d'abril de 1960 funda la seva societat de producció que desitja batejar com Les Films de l'Apocalypse …; Però el notari, espantat, li proposa altra cosa «escolti, som el 13 de març, són les 13 hores, i acabo de veure que Claude Lelouch té 13 lletres…; Té alguna cosa contra la xifra 13 ? » La societat es dirà doncs Les Films 13."Itinéraire d'un enfant très gâté", per Jean-Philippe Chatrier, Edicions Robert Laffont
Es llança doncs a la producció del seu primer llargmetratge Le Propre de l'homme. Claude Lelouch diu haver comès tots els errors que es podien fer en un primer film…; Tants errors que la critica a Les cahiers du cinéma va començar així: «Claude Lelouch, recordi aquest nom, no en sentirà mai més a parlar». S'afegeix a aquest fracàs la defunció del seu pare, alguns dies després de la primera projecció desastrosa de la pel·lícula.
Per remuntar el pendent, Claude Lelouch es trobarà fent de director de scopitones, l'avantpassat del clip. Va posar en imatges un centenar de cançons d'entre les més populars de l'època. Lelouch fa rodar Jeanne Moreau, Claude Nougaro, Johnny Halliday, Dalida, Claude François, …; i diu haver après durant aquesta l'experiència la força de la música en una pel·lícula.
El 1962, L'Amour avec des si, pel·lícula molt imaginativa,Anàlisi de la pel·lícula per Ghislain Louslatot a la revista Première aconsegueix l'atenció de la crítica sueca. L'any següent, Claude Lelouch realitza una pel·lícula d'encàrrec: La Femme Spectacle, censurada pels seus judicis misògins. La pel·lícula serà refeta. Claude Lelouch reconeix que és la pel·lícula de la qual té més vergonya «He traït el que més estimava al món, les dones, i el cinema.»
El 1964, Une fille et des fusils, convertit en tres setmanes amb una colla d'amics (entre els quals Amidou, Pierre Barouh i Jean-Pierre Kalfon), troba un primer públic. Darrere aquest petit èxit, Claude Lelouch enllaça amb "Les grands moments", «La continuació de Une fille et des fusils que no necessitava continuació» ironitza Claude Lelouch. Quan comprèn que aquesta última pel·lícula no sortirà mai, Lelouch, deprimit, marxa a Deauville: Quan el dia s'aixeca, cara al mar, al volant del seu cotxe, entreveu una jove dona i el seu fill sobre la sorra. Avançant molt lentament cap a ells que intenta reconstituir i saber el que aquesta dona ha vingut a fer tan aviat en aquesta platja…; A poc a poc, el guió de Un Homme et une Femme està a punt de néixer.
El maig de 1966, Un Homme et une Femme és integrat in extremis a la selecció de Canes tot i que la llista estava tancada. La seva pel·lícula rep la Palma d'Or, marcant el començament d'una destacable ascensió al món del cinema per a aquest jove de vint-i-nou anys. Després dUn Homme et une Femme, Claude Lelouch s'esfondra sota les proposicions, sobretot per dirigir a Hollywood. Fins i tot el vespre de la cerimònia dels Oscars, Lelouch clama les seves ganes de continuar fent pel·lícules a França: «He refusat totes les proposicions que se m'havien fet. He volgut, passi el que passi, anar al final de la petita idea que tenia del cinema i que fa que, de pel·lícula en pel·lícula, hagi continuat anant a l'escola. »
El 1967, després de l'èxit mundial de Un Homme et une Femme, Claude Lelouch prepara la sea nova pel·lícula, Vivre pour vivre, que conta una vegada més la història de la parella, però una parella fràgil, a la vora del divorci. Hi fa rodar Yves Montand, i Annie Girardot. Durant el rodatge, s'enamora de l'artista amb qui viurà una història d'amor, guardada secreta diversos anys.
Vivre pour vivre és un nou èxit planetari! Es demana llavors a Claude Lelouch que realitzi el documental oficial dels Jocs Olímpics de Grenoble el 1968. Aquesta pel·lícula 13 jours en France, seleccionada per al Festival Internacional de Cinema de Canes, mai no serà projectat al Festival: Els esdeveniments de maig de 1968 mobilitzen França i els cineastes…;
El mateix any, Lelouch es llança a un assumpte espinós per a l'època amb La Vie, l'Amour, la Mort, una defensa judicial contra la pena de mort, amb Amidou, Caroline Celler i Marcel Bozzuffi.
El 1969, Claude Lelouch retroba Annie Girardot per a Un homme qui me plaît amb Jean-Paul Belmondo, Marcel Bozzuffi i Farrah Fawcett. Després d'haver filmat una parella en reconstrucció, un altre en destrucció, Lelouch té ganes de filmar un «parèntesi». Una actriu i un compositor que es troben durant un rodatge als Estats Units. Una verdadera passió, però que desgraciadament no pot durar. La pel·lícula és un fracàs, però avui, és per a alguns una pel·lícula de culte.
Jean Dujardin cita Un homme qui me plaît entre les seves pel·lícules preferides: «La torno a veure cada sis mesos. No perquè hi ha Belmondo... Finalment si, però també perquè hi ha Annie Girardot. Aquesta pel·lícula, que Lelouch va anar a rodar a Los Angeles amb només un fil d'idea, m'ha hipnotitzat per la seva frescor i la seva llibertat. Una frase torna sovint sobre Lelouch: "No conta gran cosa, però ho fa tan bé..." Aquesta pel·lícula n'és l'exemple perfecte, l'adoro! »Jean Dujardin cita les seves pel·lícules preferides a la revista Première (juny de 2010)
Els anys 1970 - "L'aventura és l'aventura!" El 1970, Claude Lelouch crida Jean-Louis Trintignant per a la seva nova pel·lícula El trinxeraire que, per primera vegada, anava a interpretar un paper que no era només romàntic. Hi fa també rodar Charles Denner: «Retrobar Charles Denner i rodar amb ell, és més que un premi! És una consagració ! No va interpretar mai. Vivia literalment cada escena com en un estat viscut fins a la bogeria pel seu personatge.»
El 1971, Claude Lelouch decideix realitzar una petita pel·lícula amb una nova càmera 16 mm. Amb els seus amics Amidou, Charles Gérard, Francis Lai, Catherine Allégret i el seu cap-operador Jean Collomb, realitza Smic, Smac, Smoc per menys de 200.000 francs. Durant aquest temps, Claude Lelouch prepara una pel·lícula que serà una fita en la seva filmografia: L'aventura és l'aventura!
1972: Lino Ventura, Jacques Brel, Charles Denner, Charles Gérard i Aldo Maccione són els herois de L'aventura és l'aventura! «Quan he fet L'aventura és l'aventura, els enfrontaments ideològics eren al punt més alt. Maig de 1968 havia reduït el fossat entre l'amo i els obrers. Mai França no havia estat tan polititzada. Volia filmar aquesta confusió que, en el fons, em feia riure. Volia ensenyar en quin punt els intel·lectualoides ho barregen tot. Són seduïts per qualsevol discurs si l'orador té carisma. Tenia ganes de fer intervenir brètols que no aporten res de res, però que se serveixen de la política per fer diners. »"Claude Lelouch: Mode d'ús" per Yves Alion i Jean Ollé-Laprune La pel·lícula és un èxit i accedeix al rang de pel·lícula de culte !
«Quan s'ha tastat a Lino Ventura un ja no hi pot passar sense. El 1973, Claude Lelouch li escriu un paper a mesura amb La Bonne Année. La trobada improbable entre un truà masclista, generós i analfabet i una intel·lectual molt romàntica i sobretot molt alliberada, interpretada per Françoise Fabian. «"La bonne année" és l'una de les pel·lícules de les quals Lino estava més orgullós. A l'últim pla, no sabia cap a quin costat anar. Estava molt empipat, ja que no podia admetre que un home pogués perdonar a una dona que l'havia enganyat. Lino no estava assabentat de l'epíleg. I no sabia que es tractava de l'últim pla. Li he dit "et filmaré i formularàs la pregunta de saber si li perdones o no. Mantenint que saps de què va la pel·lícula, deixa't portar"!. He filmat una veritat Ventura. Ha passat per totes les fases. Es diria que perdona en tot cas però a la punta dels llavis. I que ho farà pagar. Era el pla preferit de Stanley Kubrick…;»
Sydney Pollack ho confirmarà en l'estrena de la pel·lícula de Kubrick "Eyes Wide Shut" el 1999: «Una de les seves pel·lícules preferides era " La Bonne Année" de Claude Lelouch, que és també una de les meves. Stanley n'estava tan excitat que s'ha procurat una còpia i li ha fet veure a Tom Cruise. »Entrevista amb Sydney Pollack
El 1974, Claude Lelouch enllaça amb Toute une vie amb Marthe Keller, André Dussollier, Charles Denner i Gilbert Bécaud, després Mariage amb Bulle Ogier i Rufus.
L'any següent farà rodar Michèle Morgan, l'actriu amb qui Lelouch somiava, a Le Chat et la Souris amb Serge Reggiani. Junts, roden una escena d'antologia en la qual Michèle Morgan li agafa un riure boig després d'haver trobat un clau en un pastís. El mateix any, Claude Lelouch realitza Le Bon et les Méchants amb Marlène Jobert, Jacques Dutronc, Bruno Cremer, Brigitte Fossey i Jacques Villeret.