Cimbres (en llatí cimbri, en grec antic Κίμβροι) eren un poble germànic o celtaApià, Guerres Civils 1.4.29, Illyrica 8.3. del nord d'Europa central.
El seu hàbitat original segurament era el Quersonès címbric (Jutlàndia) on encara vivien al temps de l'Imperi Romà. Estrabó els esmenta al costat dels brúcters i dels caucis i diu que ocupaven el país a l'oest del riu Elba. Segons Posidoni eren pirates errants.
Guerra Címbria
Per raons desconegudes van envair el sud d'Europa cap a l'any 110 aC juntament amb els teutons i van devastar la Gàl·lia i Hispània, i van derrotar sis exèrcits romans especialment a la batalla d'Aràusio. Després, ja separats dels teutons, van entrar a Itàlia fins que Gai Mari els va derrotar el 101 aC a la batalla de Campi Raudii, prop de Vercelli on es diu que van perdre més de cent mil homes.
En temps d'August van enviar des del Quersonès címbric una ambaixada a l'emperador, amb regals i demanant perdó pels seus atacs de cent anys abans, segons diu Estrabó.
Referències