Automolus és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels furnàrids (Furnariidae) que habiten entre Centreamèrica i Sud-amèrica. Se'ls coneix amb el nom comú de plegafulles.

Descripció Els plagafulles d'aquest gènere són furnàrids força grossos, mesuren entre 17 i 19 cm de longitud. Són de colors apagats, amb el bec força robust.

Distribució i hàbitat Es distribueixen des del sud-est de Mèxic, per Amèrica Central i del Sud fins al sud de Brasil, est de Paraguai i nord-est de l'Argentina per l'orient, i fins a l'est del Perú i nord de Bolívia per l'occident. Principalment habiten a l'estrat baix de selves humides de baixa altitud, algunes espècies preferint bambusòidies.

Ecologia Són inconspicus i difícils de veure, però totes les espècies tenen vocalitzacions distintives i repetitives. Són més robustos i menys arborícoles que els plegafulles del gènere Philydor. Col·loquen els nius en forats cavats en barrancs.

Sistemàtica El gènere Automolus va ser introduït el 1853 pel naturalista alemany Ludwig Reichenbach per acomodar el tàxon Sphenura sulphurascens (Lichtenstein, 1823), ara tractat com una subespècie del plegafulles ullblanc (A.leucophthalmus).

Com a resultat de sòlids estudis morfològics i filogènics, els límits dels gèneres Automolus, Clibanornis, Hyloctistes i Hylocryptus van ser redefinits, resultant en inclusions i exclusions d'espècies en aquest gènere:

El plegafulles gorjablanc (Syndactyla roraimae) s'havia classificat en aquest gènere, però el comportament, la veu i la morfologia apuntaven a que pertanyia a Syndactyla, i les dades moleculars van confirmar aquesta hipòtesi. El plegafulles boscà oriental (A. subulatus) anteriorment es classificava en el seu propi gènere Hyloctistes i era considerat coespecífic amb el plegafulles boscà occidental (A. virgatus). Sòlids estudis morfològics i filogènics conduïts per Derryberry et al. (2011) i Claramunt et al. (2013) demostraren que el gènere Hyloctistes –compost per l'espècie llavors anomenada Hyloctistes subulatus (juntament amb H. virgatus)– estava embotit dins d'Automolus. Com a conseqüència, es va proposar la transferència del gènere Hyloctistes a Automolus. Els canvis taxonòmics van ser aprovats a la Proposta N° 601 al SACC. El plegafulles castany (Clibanornis rubiginosus) i el de Santa Marta, anteriorment classificats a Automolus, estan en realitat més estretament relacionades amb els plagafulles de Clibanornis.

El nom prové del grec antic «automolos» que significa “desertor”.

Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per 11 espècies: Automolus rufipileatus (Pelzeln, 1859) - plegafulles de capell bru. Automolus melanopezus (Sclater, 1858) - plegafulles emmascarat. Automolus cervinigularis (Sclater, 1857) - plegafulles de gorja cremosa.L'anteriorment grup de subespècies A. ochrolaemus cervinigularis (de Mèxic i Amèrica Central) és tractada com una espècie separada, basant-se en els estudis genètics recents de Smith et al. (2014) i Schultz et al. (2017), en conjunt amb les diferències vocals. Automolus ochrolaemus (Tschudi, 1844) - plegafulles gorjagroc. Automolus exsertus (Bangs, 1901)- plegafulles de Chiriquí.<ref group="Nota">L'espècie A. exsertus, endèmica del pendent del Pacífic de Costa Rica i Panamà va ser separada dA. ochrolaemus en base de diferències significatives de vocalització i distància genètica. La separació com a espècie plena va ser aprovada a la Proposta 2018-A-2 al Comitè de Classificació del Nord i Centre Amèrica (N&MACC).</ref> Automolus virgatus (Lawrence, 1867) - plegafulles boscà occidental.<ref group="Nota">L'anteriorment grup de subespècies Automolus subulatus virgatus, de l'est d'Amèrica Central i nord-oest d'Amèrica del Sud, és considerat com a espècie separada dA. subulatus pel COI, Manual dels ocells del món, Birdlife International i Clements checklist/eBird, en base de significatives diferències de vocalització i algunes diferències de plomatge. Tot i això, el SACC va rebutjar la Proposta N° 40 de separació a causa d'insuficiència d'evidències publicades.</ref> Automolus subulatus (Spix, 1824) - plegafulles boscà oriental. Automolus infuscatus (Sclater, 1856) - plegafulles olivaci. Automolus paraensis (Hartert, 1902) - plegafulles de Pará.L'espècie A. paraensis, endèmica del sud i est de l'Amazònia brasilera, va ser separada d'A. infuscatus en base de diferències morfològiques i de vocalització. La separació va ser aprovada a la Proposta N° 26 al SACC. Automolus lammi (Zimmer, 1947) - plegafulles de Pernambuco.<ref group="Nota">L'espècie A. lammi'', endèmica del nord-est del Brasil, va ser separada dA. leucophthalmus en base de significatives diferències de vocalització i algunes diferències de plomatge. La separació va ser aprovada a la Proposta N° 369 al SACC</ref> Automolus leucophthalmus (Wied-Neuwied, 1821) - plegafulles ullblanc'''.

Notes taxonòmiques

Referències

Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud Categoria:Ocells d'Amèrica Central