Geospiza és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels tràupids (Thraupidae). Totes les espècies del gènere són endèmiques de les Illes Galápagos. Juntament amb els gèneres relacionats, es coneixen col·lectivament com a pinsans de Darwin.
Descripció miniatura|Il·lustració de John Gould a Journal of researches into the natural history and geology of the countries visited during the voyage of H.M.S. Beagle round the world, 1845. Els pinsans de Darwin d'aquest gènere són petits tràupids que mesuren entre 10 i 16 cm de longitud, els mascles de color predominant gris pissarra fosc, quasi negre i les femelles per dalt marró fosc amb estriat gris a beix sorra, donant una aparença escamada més fosca. Els becs són totalment variables, anant del robust, pesat i desproporcionat de G. magnirostris al petit i punxegut de G. difficilis adaptats a les condicions d'alimentació disponibles. L'estudi de la variabilitat dels becs d'aquestes espècies i d'altres pinsans de Darwin van motivar Charles Darwin en el seu famós llibre "L'origen de les espècies".
Taxonomia Tradicionalment col·locat a la família Emberizidae, aquest gènere va ser transferit per a Thraupidae sobre la base de diversos estudis genètics, citant Sato et al. (2001) i Burns et al. (2002). La Proposta Núm. 512 al Comitè de Classificació Sud-americà (SACC) de novembre de 2011, va aprovar la transferència de diversos gèneres (entre els quals Geospiza) d'Emberizidae a Thraupidae.
Diversos estudis genètics, entre els quals Burns et al. (2002, 2003) van subministrar un fort suport per a un grup monofilètic format per Coereba, Tiaris, els pinsans de Darwin (Certhidea, Platyspiza, Camarhynchus i Geospiza, i incloent-hi Pinaroloxias), així com també els gèneres caribenys Euneornis, Loxigilla, Loxipasser, Melanospiza i Melopyrrha. Els estudis de Barker et al. (2013) i Burns et al. (2014) van confirmar la monofília d'aquest clade i van proposar el nom d'una subfamília Coerebinae, per designar-ho.
Un estudi filogenètic dels pinsans de Darwin de Lamichhaney et al. (2015) que va analitzar 120 individus representant totes les espècies i dos parents propers va revelar discrepàncies amb la taxonomia actual basada en fenotips. L'estudi va descobrir evidències d'ampli flux genètic entre les diverses poblacions de pinsans de Darwin i que la diversitat genètica és més gran del que s'esperava per a petites poblacions insulars. Una de les conclusions va ser que els tàxons tractats com a subespècies G. difficilis acutirostris, G. difficilis septentrionalis i G. conirostris propinqua, haurien de ser considerats com a espècies separades. El Comitè de Classificació de Sud-americà (SACC) en la Proposta Núm. 676 va aprovar aquesta separació.
Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per nou espècies: Pinsà de Darwin fuliginós - (Geospiza fuliginosa Gould, 1837) Pinsà de Darwin becfí - (Geospiza difficilis Sharpe, 1888) Pinsà de Darwin de Genovesa becfí - (Geospiza acutirostris Ridgway, 1894) Pinsà de Darwin vampir - (Geospiza septentrionalis Rothschild & Hartert, EJO, 1899) Pinsà de Darwin beccònic - (Geospiza conirostris Ridgway, 1890) Pinsà de Darwin de Genovesa becgròs - (Geospiza propinqua Ridgway, 1894) Pinsà de Darwin becgròs - (Geospiza magnirostris Gould, 1837) Pinsà de Darwin dels cactus - (Geospiza scandens Gould, 1837) Pinsà de Darwin mitjà - (Geospiza fortis Gould, 1837)
Híbrids El 2017 també es va informar d'una suposada espècie híbrida (informalment sobrenomenada "Big Bird") endèmica de Daphne Major i formada gairebé quatre dècades abans per hibridació entre una Geospiza conirostris errant i una Geospiza fortis, tot i que encara no s'ha descrit formalment.
Referències
Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud