miniatura|La Xina durant la dinastia Sui La dinastia Sui (581-618), en xinès:隋朝 Suí cháo, va ser una dinastia xinesa de poca durada que va unificar la Xina al . Va estar precedida per les dinasties Meridionals i Septentrionals i va acabar amb prop de quatre-cents anys de divisions entre règims rivals. Va ser seguida per la dinastia Tang.
La dinastia Sui va ser fundada per l'emperador Wen de Sui, i la seva capital es va establir a Luoyang. Durant el seu regnat es va unificar la Xina del nord i del sud quan el 587 conquerí Liang Occidental i el 589 el territori dels Chen. Els Sui van construir el gran Canal de la Xina. Els Sui també van participar en l'ampliació de la Gran Muralla i la reconstrucció de Luoyang. El canal unia Luoyang a l'est amb Chang'an a l'oest, amb els centres econòmics i agrícoles orientals cap a Jiangdu (actualment Yangzhou, Jiangsu) i Yuhang (actualment Hangzhou), i amb les fronteres del nord (prop de l'actual Pequín). Si bé les motivacions inicials del canal eren millorar els enviaments de gra a la capital i la logística militar, inclòs el transport de tropes, la nova ruta interior fiable acabaria facilitant el comerç interior, el flux de persones i l'intercanvi cultural durant segles. Aquests megaprojectes van ser dirigits per una burocràcia centralitzada eficient, però van reclutar per la força milions de treballadors a un cost humà elevat.
Els emperadors Wen de Sui i emperador Yang de Sui emprengueren diverses reformes incloent el sistema d'igual camp per reduir la diferència entre camperols rics i pobres. Es va institucionalitzar el sistema de Tres Departaments i sis Ministres, es va estandarditzar i unificar l'encuny de moneda, i es va millorar la defensa amb l'expansió de la Gran Muralla xinesa. També es va estendre el budisme unint les variades ètnies i cultures xineses.
La dinastia Sui va quedar afeblida per les costoses guerres contra Koguryö que acabaren amb la desfeta dels emperadors a principi del i la dinastia es va acabar desintegrant amb l'aparició de revoltes popular, deslleialtats i assassinats, com el de l'emperador Yang per un ministre anomenat Yuwen Huaji l'any 618 dC. La dinastia, que només va durar 37 anys, es va veure minada per guerres ambicioses i projectes de construcció, que van sobrecarregar els seus recursos. Particularment, sota l'emperador Yang, els elevats impostos i les obligacions laborals obligatòries acabarien provocant revoltes generalitzades i una breu guerra civil després de la caiguda de la dinastia.
Emperadors de la dinastia Sui Wen de Sui (文帝) 581-604
De nom Yang Jian, va nàixer a Huayin, Hongnong, província de Shaanxi. El seu pare Yang Zhong va ser un militar i aristòcrata de la vall del Wei, durant la dinastia Zhou del Nord, que va obtenir el grau de general i el títol de Duc Sui, distinció que Wen va heretar.
Després de la mort de l'emperador Xuan de Zhou del Nord, Yang Jian va assumir la regència en nom del jove emperador Jing. Desconfiat del gran poder, prestigi i posició militar que tenia Yuchi Jiong, Yang Jian va intentar despullar-lo de les seves funcions i l'any 580 Yuchi Jiong es va aixecar en armes a la ciutat de Yecheng, aliant-se amb els turcs del nord i la dinastia Chen del sud per derrocar i assassinar Yang Jian però la ràpida victòria de Yang Jian sobre Yuchi Jiong i altres generals rebels va eliminar qualsevol oposició interna important, permetent dissoldre formalment la dinastia Zhou del Nord pocs mesos després i fundar oficialment la dinastia Sui a principis del 581.
En 587 conquerí Liang Occidental i finalment l'any 589 Wen va enviar les seves tropes cap al sud per lluitar contra la dinastia Chen i poder unificar el país. També va posar fi a la llarga situació de caos de la Xina, va sotmetre les tribus aborígens i va portar la pau arreu del país. Durant el seu regnat es van assolir importants nivells de prosperitat econòmica. Malgrat l'expansió del budisme, es van aplicar els criteris confucianistes, incorporant lletrats als llocs administratius del poder. Wen va fracassar en la seva expedició contra Koguryö el 598 però el 602 va derrotar la dinastia Lý anterior i reincorporar el Vietnam als dominis xinesos. Va regnar durant 24 anys fins a ser assassinat pel seu fill Yang Guang. Està enterrat al mausoleu de Tai a Sanzhiyuan al sud-est de Fufeng. Durant el regnat de l'emperador Wen va publicar-se el Codi Kaihuang un conjunt de lleis amb 20 seccions i 500 articles i quatre categories de càstigs, que d'alguna forma van servir de base per a les posteriors dinasties.
Yang de Sui (煬帝) 604-618 L'emperador Yang de Sui es va comprometre amb diversos grans projectes de construcció, sobretot la finalització del Gran Canal i la reconstrucció de la Gran Muralla. Va promulgar la Daye Lu (La Llei de la Gran Causa). També va ordenar diverses expedicions militars que van portar Sui a la seva màxima extensió territorial, una de les quals, la conquesta de Txampa, va provocar la mort de milers de soldats Sui per malària. Aquestes expedicions, juntament amb una sèrie de campanyes desastroses contra Koguryö, van deixar l'imperi en fallida i la població en revolta. Amb el nord de la Xina en agitació, l'emperador Yang va passar els seus últims dies a Yangzhou. Gran part del nord de la Xina es va dividir entre Li Mi a la zona al voltant de Luoyang, Dou Jiande al nord-est, Xue Ju a l'extrem nord-oest i Li Yuan a Shanxi. A principis del 617, Li Yuan va derrotar el kanat dels Turcs Orientals consolidant el seu poder a les muntanyes de Taiyuan i l'estiu del 617 aixecà un exèrcit i marxà cap a Chang'an amb els turcs i després de derrotar els Sui a la batalla de Huoyi la capital va caure a finals d'any, va acabar amb Xue Ju i va ocupar Sichuan i la vall del riu Han. Yang de Sui finalment va ser estrangulat en un cop d'estat liderat per membres del seu entorn a Jiangdu el 618.
Gong de Sui 617-619 Li Yuan es va rebel·lar contra el govern de Yang de Sui l'any 617 i va capturar la capital Chang'an, nomenant Yang You com a emperador titella amb el nom de Gong de Sui, tanmateix, només els comandaments sota el control de Li van reconèixer a Yang You com a emperador i la resta de comandaments van continuar reconeixent l'emperador Yang com a emperador. L'any 618, després que va arribar la notícia que l'emperador Yang havia estat assassinat pel general Yuwen Huaji, Li va fer que el jove emperador li cedís el tron amb el nom d'Emperador Gaozu de Tang, i va fer assassinar i executar Yang You un any després completant la transició de Sui a Tang. No obstant això, després d'ell, el seu germà Yang Tong va reclamar el tron i va continuar fent-ho fins al 619.
Cultura miniatura|Estatueta Sui d'un intèrpret de pipa
Tot i que la dinastia Sui va ser relativament curta, pel que fa a la cultura, representa una transició respecte a les èpoques precedents, i molts desenvolupaments culturals que es poden considerar incipients durant la dinastia Sui es van ampliar i consolidar més tard durant la dinastia Tang i èpoques posteriors. Això inclou no només les principals obres públiques iniciades, com la Gran Muralla i el Gran Canal, sinó també el sistema polític desenvolupat per Sui, que va ser adoptat per Tang amb pocs canvis inicials més enllà de la part superior de la jerarquia política. Altres desenvolupaments culturals de la dinastia Sui van incloure la religió i la literatura, com ara el budisme i la poesia.
Els Sui duien a terme rituals i sacrificis.
Taoisme La cort Sui va seguir una política protaoista. Durant el primer regnat de la dinastia, l'estat va promoure l'escola taoista Louguan del Nord, mentre que durant el segon regnat va promoure l'escola taoista Shangqing del Sud, possiblement a causa de la preferència de l'emperador Yang per la cultura meridional.
Budisme esquerra|miniatura|Una estàtua de pedra Sui del boddhisattva Avalokitesvara (Guanyin) El budisme va ser popular durant el període dels Setze Regnes i les dinasties del Nord i del Sud que van precedir la dinastia Sui, estenent-se des de l'Índia a través de Kushan, l'Afganistan, fins a la Xina durant el període Han tardà. El budisme va guanyar protagonisme durant el període en què el control polític central era limitat. El budisme va crear una força cultural unificadora que va elevar el poble de la guerra i el va fer entrar a la dinastia Sui. En molts sentits, el budisme va ser responsable del renaixement de la cultura a la Xina sota la dinastia Sui.
Tot i que els primers ensenyaments budistes es van adquirir dels sutres sànscrits, va ser durant les Sis Dinasties finals i la dinastia Sui que les escoles xineses locals de pensament budista van començar a florir. En particular, Zhiyi va fundar l'escola Tiantai i va completar el Gran tractat sobre la concentració i la introspecció, en el qual va ensenyar el principi dels Tres mil regnes en un sol moment de vida com l'essència de l'ensenyament budista descrit al Sutra del Lotus.
L'emperador Wen i la seva emperadriu s'havien convertit al budisme per legitimar l'autoritat imperial sobre la Xina i la conquesta de Chen. L'emperador es va presentar com un rei Cakravartin, un monarca budista que utilitzaria la força militar per defensar la fe budista. L'any 601 dC, l'emperador Wen va fer distribuir relíquies de Buda als temples de tota la Xina, amb edictes que expressaven els seus objectius: «tota la gent dins dels Quatre Mars pot, sense excepció, desenvolupar la il·luminació i junts cultivar el karma afortunat, fent que les existències presents condueixin a vides futures felices, que la creació sostinguda d'una bona causalitat ens porti a tots a una il·luminació meravellosa». En definitiva, aquest acte va ser una imitació d'Asoka, un governant de l'antic Imperi Maurya a l'Índia.
Confucianisme El filòsof confucià Wang Tong va escriure i ensenyar durant la dinastia Sui, i fins i tot va ocupar breument el càrrec de secretari de Shuzhou. La seva obra més famosa (i l'única que es conserva), l’Explicació del terme mitjà (Zhongshuo, 中說) va ser compilada poc després de la seva mort el 617.
Poesia miniatura|Yang Guang representat com l'emperador de Sui. Pintat per Yan Liben (600–673)
Tot i que es va continuar escrivint poesia i alguns poetes van augmentar en prominència mentre que d'altres van desaparèixer del paisatge, la breu dinastia Sui, pel que fa al desenvolupament de la poesia xinesa, manca de distinció, tot i que representa una continuïtat entre les Sis Dinasties i la poesia de Tang. Entre els poetes de la dinastia Sui hi ha Yang Guang (580–618), que va ser l'últim emperador Sui (i una mena de crític de poesia); i també la Dama Hou, una de les seves consorts.
Referències
Bibliografia Wright, Arthur F. 1978. The Sui Dynasty: The Unification of China. A.D. 581-617. Alfred A. Knopf, New York. ; 0-394-32332-7 (pbk). Bingham, Woodbridge. 1941. .
Enllaços externs
http://www.mnsu.edu/emuseum/prehistory/china/classical_imperial_china/sui.html History of China: A good catalogue of info History Of Hangzhou (Sui Dynasty)
Categoria:Dinasties xineses Categoria:Estats històrics de la Xina