Dryoscopus és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels malaconòtids (Malaconotidae). Les espècies, totes amb un aspecte i hàbits força uniformes, són originàries de diverses parts de l'Àfrica subsahariana. Els membres es coneixen amb el nom comú de cublà.
Descripció miniatura|312x312px|Laniarius (a dalt a l'esquerra) versus Dryoscopus (a baix i a la dreta). Els cublàs són ocells petits i actius que mostren una semblança superficial amb els Laniarus. Tanmateix, només mostren un duet rudimentari, tenen l'iris vermell o vermellós, són més petits i "compactes" amb un vol ondulant i presenten dimorfisme sexual.
Característicament, les plomes llargues, soltes i blanquinoses de l'esquena i el dors del mascle s'inflen de manera visible durant l'exhibició. Al mateix temps, pot volar, cridant fort.
Distribució i hàbitat Es distribueixen des del sud del Sàhara fins a Sud-africa. Es troben hàbits comparables en alguns gèneres relacionats (cf. Bocagia, Bias, Lanioturdus, Batis i Dyaphorophyia).
Ecologia Es mouen en parelles a les capes superiors dels arbres (excepte el cublà de Pringle) i poden unir-se a estols d'espècies mixtes. Dominen un repertori variat de xiulets explosius i fricatius, sons de clic percussius i sons aspres, raspants o esquinçadors.
Tres espècies tenen un crit d'alarma raspant (cubla, senegalensis i pringlii), mentre que les tres restants (gambensis, angolensis i sabini) tenen un crit d'alarma tartamudejant. El moviment de les ales i el fet de mossegar el bec complementen la comunicació vocal. El niu és una copa compacta i ordenada a l'estil general dels caps de bosc, però similar als dels papamosques caps de bosc. Part del ritual de festeig consisteix en el fet que el mascle regala menjar a la femella, i les espècies estudiades són monògames i tenen una sola posta.
Sistèmica El gènere Dryoscopus va ser descrit per primer cop l'any 1826 per l'ornitòleg alemany Friedrich Boie amb Lanius cubla (Latham, 1801) com a espècie tipus per monotípic.
Els estudis d'hibridació ADN-ADN suggereixen que el gènere Tchagra és el parent més proper, tot i que els trets biològics també els vinculen amb els Laniarius, és a dir, Bias i Megabyas) i altres gèneres.
El nom Dryoscopus és una paraula composta que prové del grec antic «δρυς/drus, δρυος/druos» que significa “arbre” i «σκοπος/skopos» “observador” que deriven de «σκοπεω/skopeō», “inspeccionar”. Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per sis espècies: cublà de Sabine (Dryoscopus sabini). cublà de cames roses (Dryoscopus angolensis). cublà ullvermell (Dryoscopus senegalensis). cublà dorsinegre (Dryoscopus cubla). cublà de Gàmbia (Dryoscopus gambensis). cublà de Pringle (Dryoscopus pringlii).
Referències
Categoria:Ocells d'Àfrica