Hylophilus és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels vireònids (Vireonidae). Agrupa a espècies natives de l'Amèrica tropical (Neotròpic). Els membres són denominats popularment viréó.

Descripció i ecologia Les espècies del present gènere són un grup de petits vireònids que mesuren entre 11,5 i 12,5 cm de longitud, amb els dors olivaci però mes apagat que altres de la mateixa família i presenten el bec més punxegut, marró pàl·lid o rosat. Tenen l'iris pàl·lid i el cant és simple i repetitiu.

Tendeixen a buscar aliment més activament i són trobades majoritàriament en creixements secundaris (uns pocs també al dosser de selves). Les espècies amb iris fosc es troben generalment al dosser de selves humides i generalment canten una frase singular més complexa.

Distribució Es distribueixen des del sud-oest de Costa Rica, per Amèrica Central i Amèrica del Sud fins al sud-est del Perú i nord de Bolívia, per l'oest i est del Paraguai, nord-est de l'Argentina i sud del Brasil per l'est.

Sistemàtica Història taxonòmica i relacions filogenètiques El gènere Hylophilus va ser introduït el 1822 pel zoòleg neerlandès Jacob Temminck. Posteriorment George Robert Gray va desifnar Hylophilus poicilotis (Temminck, 1822) com a espècie tipus.

Els estudis de Slager et al. (2014) van produir una filogenia de la família Vireonidae usant dades mitocondrials (ND2) i nuclears (3 Z-linked loci) que van incloure 221 exemplars representant 46 de les 52 espècies de vireònids actualment reconeguts i 14 de les 15 espècies llavors en Hylophilus. Aquest estudi filogènic va demostrar que el gènere Hylophilus era polifilètic, compost de 4 clades dins de la família Vireonidae. Slager i Klicka (2014) van establir la necessitat de quatre gèneres per reflectir aquesta diversitat.

Clades Clade 1, conté: Hylophilus sclateri (Salvin & Godman, 1883) - vireó dels tepui.

Les dades de Slager et al. (2014) col·loquen aquesta espècie integrada dins del gènere Vireo (V. sclateri), agermanada al complex Vireo gilvus i filogenèticament distants d'altres Hylophilus. La Proposta Núm. 655 al Comitè de Classificació de Sud-amèrica (SACC) va aprovar la transferència sota el nom científic de Vireo sclateri.

Clade 2, conté les espècies d'iris pàl·lid, habitants de muntanyes baixes i matolls: Hylophilus poicilotis (Temminck, 1822). Hylophilus amaurocephalus (Nordmann, 1835). Hylophilus flavipes (Lefresnaye, 1845). Hylophilus olivaceus (Tschudi, 1844). Hylophilus semicinereus (Sclater & Salvin, 1867) Hylophilus thoracicus (Temminck, 1822). Hylophilus pectoralis (Sclater, 1866). Hylophilus brunneiceps (Sclater, 1866), que roman en el gènere Hylophilus ja que l'espècie tipus és H. poicilotis.

Clade 3, conté diverses espècies que habiten el dosser, tenen l'iris fosc i cants complexos: Hylophilus semibrunneus (Lafresnaye, 1845). Hylophilus aurantiifrons (Lawrence, 1861). Hylophilus hypoxanthus (Pelzeln, 1868). Hylophilus muscicapinus (Sclater & Salvin, 1873). Hylophilus decurtatus (Bonaparte, 1838).

Aquestes espècies van ser transferides a un gènere ressuscitat Pachysylvia (Bonaparte, 1850) i l'espècie tipus és H. decurtatus, que té prioritat. Com que Pachysylvia és femení, els nous noms científics són: Pachysylvia decurtata, P. hypoxantha, P. muscicapina, i P.semibrunnea, respectivament.

Clade 4, conté: Hylophilus ochraceiceps (Sclater, 1860).

Es distingeix dels altres per tenir les rectrius vermelloses (verdes en altres espècies) i cobertores de la cua roges (blanques a groguenques en altres espècies), per habitar al sotabosc de l'interior dels boscos i no en muntanya baixa, canòpia o vores de boscos com els altres i pel cant que és com un xiulet. Per a aquesta espècie va ser descrit un nou gènere monotípic Tunchiornis (Slager & Klicka, 2014); i l'espècie denominada Tunchiornis ochraceiceps.

Els canvis taxonòmics descrits als clades 3 i 4 van ser reconeguts mitjançant l'aprovació de la Proposta Núm. 656 al SACC el novembre de 2014. A partir de 2021 el Congrés Ornitològic Internacional (IOC) també reconeix aquests canvis.

Etimologia El nom Hylophilus està compost de les paraules gregues «ὑλη/hulē» que significa “bosc”; i «φιλος/philos» “amant”.

Espècies Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per vuit espècies: Hylophilus amaurocephalus - vireó ullgrís. Hylophilus poicilotis - vireó coronat. Hylophilus olivaceus - vireó olivaci. Hylophilus pectoralis - vireó capgrís. Hylophilus brunneiceps - vireó capbrú. Hylophilus thoracicus - vireó de Rio de Janeiro. Hylophilus flavipes - vireó de matollar. Hylophilus semicinereus - vireó pitgrís.

Referències

Categoria:Ocells d'Amèrica Central Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud