Epimachus és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels paradiseids (Paradisaeidae). Agrupa espècies endèmiques de Nova Guinea. Reben el nom comú d'ocell del paradís. Són els membres més grossos de la família i un fet característic és el bec llarg, corbat i en forma de falç. S'associen amb els Astrapia, que són similars, però aquests tenen el bec curt i recte, la cua amb la punta roma i les ales del mascle "xiulen" en vol.
Descripció
Ambdues espècies d'Epimachus presenten dimorfisme sexual. Els mascles d'aquestes espècies són molt excèntrics, amb cues negres hiperbòlicament llargues, semblants a sabres, que arriben a uns 46 cm. També presenten dos plomalls pectorals semblants a ventalls a cada costat del pit, que aixequen per sobre del cap durant les exhibicions.
El mascle adult llueix extensos reflexos iridescents verds/morats al cap i a l'esquena; a més, de brillantor blava a la cua. Les femelles d'ambdues espècies tenen les parts inferiors barrades, les parts superiors de color marró oliva i cues relativament llargues, tot i que no tan extenses com les cues dels mascles.
Distribució i hàbitat Aquestes espècies són endèmiques de Nova Guinea, i habiten zones de selva tropical montana i selva nebulosa al llarg de l'eix muntanyós central de l'illa.
L'ocell del paradís de Meyer és més comú, i habita boscos muntans de mitjana i alta altura, inclosa la seva nebulosa de molsa, per sobre de les elevacions d'altres paradiseids. L'ocell del paradís fastuós és més rar i habita a la transició de la muntanya mitjana a la selva nebulosa, ocasionalment a les vores dels boscos.
Taxonomia El gènere Epimachus va ser introduït el 1816 pel naturalista francès Georges Cuvier per a encabir Upupa magna (Gmelin, 1788 = Promerops fastosus Hermann, 1783) l'espècie tipus per monotípia.
L'any 1972, el gènere es va fusionar amb el gènere Drepanornis, però es va separar de nou el 1998. Un estudi filogenètic va situar Epimachus en un clade que inclou Paradigalla i Astrapia, cosa que implica que a Epimachus el bec llarg i corbat s'ha adquirit independentment. Segons el mateix estudi, les espècies de Drepanornis estan estretament relacionades amb Seleucidis melanoleucus, Semioptera wallacii, Lophorina i Ptiloris.
Les dues espècies de Drepanornis, així com les dEpimachus, es van separar fa uns 10 i 7 milions d'anys, respectivament. Mentre que les de Drepanornis ocupen elevacions diferents en boscos de muntanya baixa i mitjana, les d'Epimachus són substitutes altitudinals en boscos de muntanya; aquests dos casos podrien representar casos antics d'especiació altitudinal.
El nom del gènere prové del grec antic «επιμαχος/epimakhos» que significa “equipat per a la batalla” que prové de «makhomai», “lluitar”.
Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per dues espècies: Epimachus fastuosus - ocell del paradís fastuós. Epimachus meyeri'' - ocell del paradís de Meyer'''.
Referències
Categoria:Paradiseids Categoria:Ocells d'Oceania