El mascarell camablau (Sula nebouxii) és un ocell marí originari de les regions subtropicals i tropicals de l'oceà Pacífic oriental. És una de les sis espècies del gènere Sula.
És fàcil de reconèixer pels seus distintius peus blaus brillants, que és un tret seleccionat sexualment. Els mascles mostren els seus peus en un ritual d'aparellament elaborat aixecant-los cap amunt i cap avall davant de la femella. La femella és una mica més grossa que el mascle i pot mesurar fins a 90 cm de llarg amb una envergadura de fins a 1,5 m.
Els hàbitats naturals de reproducció del mascarell camablau són les illes tropicals i subtropicals de l'oceà Pacífic. Es pot trobar des del golf de Califòrnia, al llarg de les costes occidentals d'Amèrica Central, i fins al sud del Perú. Aproximadament la meitat de totes les parelles reproductores nidifiquen a les illes Galápagos.
La seva dieta consisteix principalment en peixos, que s'obté capbussant-se i de vegades nedant sota l'aigua a la recerca de les seves preses. De vegades caça sol, però generalment caça en grup.
El mascarell camablau sol posar d'un a tres ous alhora. L'espècie practica l'eclosió asíncrona, a diferència de moltes altres espècies en què la incubació comença quan es posa l'últim ou i tots els pollets desclouen junts. Això es tradueix en una desigualtat de creixement i una disparitat de mida entre germans, donant lloc al caïnisme facultatiu en temps d'escassetat d'aliments. Això fa que el mascarell camablau sigui un model important per estudiar el conflicte entre pares i fills i la rivalitat entre germans.
Taxonomia El mascarell camablau va ser descrit pel naturalista francès Alphonse Milne-Edwards l'any 1882 amb l'actual nom binomial Sula nebouxii. L'epítet específic va ser escollit per honrar el cirurgià, naturalista i explorador Adolphe-Simon Neboux (1806-1844).
Existeixen dues subespècies reconegudes: S. n. nebouxii. Milne-Edwards, 1882 - Costa del Pacífic d'Amèrica del Sud i Amèrica Central S. n. excisa. Todd, 1948 – Illes Galápagos.
El seu parent més proper és el mascarell del Perú (Sula variegata). Les dues espècies probablement es van separar recentment a causa de les seves característiques ecològiques i biològiques compartides. Un estudi de 2011 de múltiples gens va calcular que les dues espècies van divergir fa entre 1,1 i 0,8 milions d'anys.
El mascarell camablau és, com altres ocells marins, maldestre a terra. També es consideren ximples per la seva aparent confiança amb els humans.
Descripció El mascarell camablau fa una mitjana de 81 cm de llarg i pesa 1,5 kg, sent la femella una mica més grossa que el mascle. Les seves ales són llargues, punxegudes i de color marró. El coll i el cap del mascarell camablau són de color marró clar amb ratlles blanques, mentre que el ventre i la part inferior presenten un plomatge blanc pur. Els seus ulls estan col·locats a banda i banda del bec i orientats cap al davant, permetent una excel·lent visió binocular. Els seus ulls són d'un groc característic, amb el mascle amb més groc als iris que la femella. Els pollets dels mascarells camablaus tenen el bec i els peus negres i estan revestits d'una capa de plomissol blanc i suau. La subespècie S. n. excisa que cria a les illes Galápagos és més gran que la subespècie nominal i té un plomatge més clar, especialment al voltant del coll i el cap.
El mascarell del Perú té un aspecte semblant, però té els peus grisos, el cap i el coll més blancs i taques blanques a les cobertes alars. Les distribucions de les dues espècies es superposen a les aigües del nord del Perú i del sud de l'Equador.
Atès que el mascarell camablau depreda els peixos submergint-se de cap a l'aigua, els seus orificis nasals estan permanentment tancats i ha de respirar per les comissures de la boca. La seva característica més notable són els seus peus de color blau, que poden variar de color des d'un turquesa pàl·lid fins a un aiguamarina profund. Els mascles i els ocells més joves tenen els peus més clars que les femelles. Els seus peus blaus tenen un paper clau en els rituals d'aparellament i la cria, amb el mascle mostrant visualment els seus peus per atreure les seves companyes durant l'època de cria.
Distribució i hàbitat El mascarell camablau es distribueix entre les costes continentals de l'oceà Pacífic oriental des de Califòrnia fins a les illes Galápagos i al sud del Perú. És estrictament un ocell marí. La seva única necessitat d'anar a terra és la procreació i la criança, cosa que fa al llarg de les costes rocoses del Pacífic oriental.
Un mascarell camablau pot utilitzar i defensar dos o tres llocs de nidificació, que consisteixen petits forats a terra en lava negra nua, fins que desenvolupen una preferència a unes poques setmanes abans de la posta dels ous. Aquests nius es creen com a parts de grans colònies. Durant la nidificació, la femella es gira de cara al sol durant tot el dia, de manera que el niu està envoltat d'excrements.
Dispersió natal Les femelles comencen a reproduir quan tenen entre 1 i 6 anys, mentre que els mascles comencen a reproduir quan tenen entre 2 i 6 anys. Es produeix una dispersió natal molt limitada, el que significa que les parelles joves no es mouen lluny dels seus nius natals originals per a la seva pròpia primera reproducció, donant lloc a la congregació de centenars de mascarells en colònies denses. L'avantatge de la dispersió limitada és que en mantenir-se a prop dels llocs de nidificació dels seus pares, és més probable que els mascarells tinguin un niu d'alta qualitat. Atès que els seus pares havien criat pollets amb èxit fins a l'edat reproductiva, el lloc del seu niu devia ser eficaç, ja sigui per protegir-se de la depredació i el parasitisme, o per la seva aptitud per enlairar-se i aterrar.
S'ha observat bigàmia a l'espècie, i es coneixen casos en què dues femelles i un mascle comparteixen un sol niu.
Pigmentació del peu miniatura|Detall de les cames i de les potes El color blau dels peus palmats del mascarell camablau prové dels pigments carotenoides obtinguts de la seva dieta de peix fresc. Els carotenoides actuen com a antioxidants i estimulants per a la funció immune del mascarell camablau, cosa que suggereix que la pigmentació dels carotenoides és un indicador de l'estat immunològic d'un individu. Els peus blaus també indiquen l'estat de salut actual d'un mascarell. Els mascarells que es van privar d'aliments experimentalment durant 48 hores van experimentar una disminució de la brillantor del peu a causa d'una reducció de la quantitat de lípids i lipoproteïnes que s'utilitzen per absorbir i transportar carotenoides. Per tant, els peus són indicadors ràpids i honestos del nivell actual d'alimentació d'un mascarell camablau. Com que els peus blaus són senyals que indiquen de manera fiable l'estat immunològic i de la salut d'un mascarell camablau, la coloració s'afavoreix mitjançant la selecció sexual.
La selecció del mascle La brillantor dels peus disminueix amb l'edat, per la qual cosa les femelles tendeixen a aparellar-se amb mascles més joves amb peus més brillants, que tenen una fertilitat més alta i una major capacitat per a la cura paterna que els mascles més ancians. En un experiment d'acollida creuada, el color dels peus reflecteix la contribució paterna a la cria dels pollets; els pollets criats per pares adoptius amb peus més brillants van créixer més ràpid que els pollets criats per mascles adoptius amb peus més apagats.
Les femelles avaluen contínuament l'estat de la seva parella en funció del color dels peus. En un experiment, es va enfosquir els peus dels mascles amb maquillatge després que les seves companyes pongueren un primer ou al niu. Uns dies després, les mateixes femelles van pondre ous més petits. Com que els peus més apagats solen indicar una disminució de la salut i possiblement la qualitat genètica, és adaptatiu que aquestes femelles redueixin la seva inversió en el segon ou. Els segons ous més petits contenien menys concentració de rovell, cosa que podria influir en el desenvolupament de l'embrió, l'èxit de l'eclosió i el creixement i la supervivència posteriors dels pollets. A més, contenien menys andrògens del rovell. Com que els andrògens tenen un paper important en la supervivència dels pollets, l'experiment va suggerir que les femelles de mascarells camablaus utilitzen l'atractiu i la qualitat genètica percebuda dels seus companys per determinar quants recursos haurien d'assignar als seus ous. Això dona suport a la teoria de l'assignació diferencial, que prediu que els pares inverteixen més en la cura de la seva descendència quan s'uneixen amb una parella atractiva.
La selecció de la femella Els mascles també avaluen el valor reproductiu de la seva parella i ajusten la seva pròpia inversió en la cria segons l'estat de la seva parella. Les femelles que ponen ous més grans i brillants estan en millors condicions i tenen un major valor reproductor. Per tant, els mascles tendeixen a mostrar una major atenció i cura paterna als ous més grans, ja que aquests ous van ser produïts per una femella amb una bona qualitat genètica aparent. Els ous més petits i apagats van obtenir menys cura paterna. El color del peu femení també s'observa com una indicació de la condició femenina percebuda. En un experiment, els investigadors van canviar el color real de les potes de les femelles; els mascles estaven disposats a tenir una cura similar tant per als ous grans com els ous petits si la seva parella tenia els peus de colors brillants, mentre que els mascles emparellats amb femelles de peus apagats només incubaven ous més grans. Els investigadors també van trobar que els mascles no augmentaven la seva cura quan les femelles mostraven peus brillants i descendència d'alta qualitat.
Comportament i ecologia Caça i alimentació El mascarell camablau és un menjador de peixos especialitzat, s'alimenta de petits peixos com sardines, anxoves, verat i peixos voladors. També menja calamars i vísceres. El mascarell camablau caça submergint-se a l'oceà per a capturar la presa, de vegades des d'una gran alçada, i també pot nedar sota l'aigua perseguint la seva presa. Pot caçar sol, en parelles o en grups més grans. Els mascarell camablau viatja en grups d'uns 12 individus a zones d'aigua amb grans bancs de peixos petits. Quan l'ocell principal veu un banc de peixos a l'aigua, fa un senyal a la resta del grup i tots es submergeixen al mateix temps, llançant-se cap avall com unes fletxes.
La immersió es pot fer des d'altures de 10-30,5 m i fins i tot fins a 100 m. Aquests ocells toquen l'aigua al voltant de 97 km/h (27 m/s) i poden arribar a profunditats de 25 m sota la superfície de l'aigua. Els seus cranis contenen bosses d'aire especials que protegeixen el cervell d'una pressió enorme.
Les preses se solen menjar mentre els ocells encara estan sota l'aigua. Els individus prefereixen menjar sols en comptes de fer-ho amb el seu grup de caçadors, normalment a primera hora del matí o a última hora de la tarda. Els mascles i les femelles pesquen de manera diferent, cosa que pot contribuir a per què els mascarells camablaus, a diferència d'altres mascarells, poden criar més d'una cria. El mascle és més petit i té una cua proporcionalment més gran, la qual cosa li permet pescar en zones poc profundes i aigües profundes. La femella és més gran i pot portar més menjar. Tant el mascle com la femella alimenten els pollets per regurgitació.
Criança El mascarell camablau és monògam, encara que té el potencial de ser bígam. És un criador oportunista, amb un cicle de cria cada 8 a 9 mesos.