Abu-l-Hussayn Múslim ibn al-Hajjaj al-Quxayrí an-Nixaburí (), més conegut com a Múslim ibn al-Hajjaj o simplement com a l'imam Múslim (Nixapur, 821817 segons el Dictionnaire historique de l'islam, Janine et Dominique Sourdel, Éd. PUF, 1996 , 821 segons -6 de maig de 87525 de ràjab de 261 de l'Hègira.), va ser un erudit musulmà, especialista en l'estudi del hadit i autor del segon recull de hadits més apreciat pels sunnites (després del Sahih Bukharí), conegut com a Sahih Múslim. Va viatjar a l'Iraq, la península Aràbiga, Egipte i Síria. Durant els seus viatges, recull les tradicions que li semblen més valuoses. Amb els seus mestres, Muhàmmad al-Bukharí i Ibn Qayyim al-Jawziyya, és considerat un referent en el sunnisme i en la ciència dels hadits.

Biografia Va néixer a Nixapur, a la província abbàssida de Khorasan, a l'actual nord-est de l'Iran. Els historiadors difereixen pel que fa a la seva data de naixement, encara que se sol donar 202 AH (817/818), 204 AH (819/820), o 206 AH (821/822). Al-Dhahabi va dir: «Es diu que va néixer l'any 204 AH», encara que també va dir: «Però crec que va néixer abans».

Ibn Khallikan no va poder trobar cap informe de la data de naixement o l'edat de la mort de Múslim per part de cap dels ḥuffāẓ (mestres hadit), excepte el seu acord que va néixer després del 200 AH (815/816). Ibn Khallikan cita Ibn al-Salah, que cita el Kitab ʿUlama al-Amsar d'Ibn al-Bayyiʿ, en l'afirmació que Múslim tenia 55 anys quan va morir el 25 de Rajab, 261 AH (maig de 875) i, per tant, el seu l'any de naixement devia ser 206 AH (821/822).

Segons els estudiosos, era d'origen àrab o persa. La nisbah d'al-Qushayri significa la pertinença dels musulmans a la tribu àrab de Banu Qushayr, membres de la qual van emigrar al territori persa recentment conquerit durant l'expansió del califat de Rashidun. L'erudit àrab del segle XIV Al-Dhahabi va declarar que podria haver estat un mawla d'ascendència persa, atribuïda a la tribu Qushayr a través de wala''' (aliança). Un avantpassat de Múslim pot haver estat un esclau alliberat d'un Qushayri, o pot haver acceptat l'Islam de mans d'un Qushayri. Segons altres dos erudits, Ibn al-Athīr i Ibn al-Salāh, en realitat era un membre àrab d'aquesta tribu de la qual la seva família havia emigrat a l'Iran gairebé dos segles abans després de la conquesta.

La tradició explica que va fer diversos viatges a través de la península aràbiga, Egipte, Iraq i Síria per tal de recollir hadits, transmesos fins aleshores de manera oral, i per estudiar amb mestres reputats com Àhmad ibn Hanbal, deixeble d'aix-Xafií. Finalment va tornar a la seva ciutat natal, on va instal·lar-se definitivament fins a morir. Ibn al-Bayyiʿ informa que va ser enterrat a Nasarabad, un suburbi de Nixapur. Allí hauria estat col·lega i amic d'al-Bukharí i hauria tingut per deixebles at-Tirmidhí, Ibn Abi-Hàtim ar-Razí o Ibn Khuzayma, que també van ser importants estudiosos dels hadits.

Sahih Múslim L'obra principal de Múslim és el Sahih Múslim. L'autenticitat d'aquesta col·lecció de hadits és reconeguda i porta alguns a preferir-la sobre el Sahih de Muhàmmad al-Bukharí. L'autor explica que va tardar quinze anys a seleccionar la seva col·lecció de hadits d'entre els 300.000 hadits que tenia recollits. Les estimacions sobre el nombre de hadits dels seus llibres varien entre 3.033 i 12.000, depenent de si s'inclouen o no duplicats, o només el text (isnad). Es diu que el seu Sahih (comparteix uns 2.000 hadits amb el Sahih de Bukhari.

S'han fet diverses exegesis d'aquest llibre, incloent-hi Ikmal al-múlim bi-fawàid Múslim, del cadi Iyad, Al-minhaj fi-xarh «Sahih» Múslim ibn al-Hajjaj, d'an-Nawawí, i Ikmal al-ilm, de Muhàmmad ibn Khalifa, conegut com al-Ubayy. Els estudis sobre aquesta obra complementària a la d'al-Bukharí són nombrosos. Constitueix, amb els seus 54 capítols, una obra important sobre el tema de l'islam original.

Llegat Ishaq ibn Rahawayh va ser el primer a recomanar l'obra de Múslim. Però els contemporanis d'Ishaq no ho van acceptar: Abu-Zura ar-Razí va objectar que Múslim havia omès massa documents que ell mateix reconeixia com autèntics i que també incloïa transmissors que eren febles. Ibn Abi-Hàtim va acceptar més tard a Muslim com a «digne de confiança» i com a «un dels mestres de l'hadit»; Abu-Zura també l'acabarà elogiant, com ho farà Ibn an-Nadim.

Per tant, el llibre de Múslim va anar guanyant protagonisme gradualment, de manera que és considerat, entre els musulmans sunnites, com una de les col·leccions de hadits més autèntiques, només per darrere del Sahih Bukharí.

Obra L'obra de Múslim ibn al-Hajjaj va molt més enllà del Sahih que li ha donat fama. Va escriure moltes obres sobre les anomenades «ciències dels hadits», és a dir els coneixements i tècniques que permeten avaluar no només la veracitat o falsedat d'un hadit, sinó fins i tot el seu grau de fiabilitat. En aquest sentit, Múslim té obres sobre ilm al-ilal o ciència dels defectes, sobre ilm ar-rijal o ciència de l'avaluació biogràfica, sobre els errors en les cadenes de transmissors de hadits, sobre els noms (isms), sobrenoms (kunyes), classes de transmissors, sobre els transmissors aïllats i els solitaris, etc. D'aquestes obres, una part s'ha conservat i han estat d'editats, però moltes s'han perdut.

Ibn al-Jawzí li atribueix vint-i-tres títols i al-Hàkim an-Nissaburí, a la seva Història de Nixapur, li n'atribueix el mateix nombre, tot i que els dos llistats discrepen en dos títols. Adh-Dhahabi n'esmenta vint-i-una, d'obres.

Llibres conservats i editats , ‘El recull autèntic’, més conegut com , ‘Autèntic de Múslim’. , ‘Els sobrenoms i els noms’. , ‘La selecció’. , ‘Biografies d'Urwa ibn az-Zubayr i d'un grup de tabiín’. , ‘Els aïllats i els solitaris’. , ‘Categories’, o , ‘Categories de Múslim’.

Llibres perduts , ‘Els fills dels companys [del profeta Muhàmmad] i els que els vingueren després d'ells entre els transmissors de hadits’.

, ‘Els germans i les germanes’.

, ‘Els semblants’.

, ‘Quimeres dels transmissors de hadits’.

, ‘Record dels descendents d'al-Hussayn’.

, ‘Coneixement dels mestres de Màlik ibn Anas, Sufyan ath-Thawrí i Xuba ibn Ayyaix’, en tres volums.

Mestres i deixebles Mestres Múslim ibn al.Hajjaj va seguir el mestratge, entre d'altres, d'aquests erudits musulmans: Abd-Al·lah Ibn Màslama al-Qanabí

Àhmad ibn Hànbal

Ishaq ibn Rahawayh, jurisconsult i hàfidh Yahya ibn Maín, especialista en les cadenes de testimonis que permeten validar un hadit com a autèntic (isnad)

Ishaq ibn Mansur al-Kawsaj

Abu-Bakr ibn Abi-Xayba

Abd-Allah ibn Abd-ar-Rahman ad-Daramí

Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Numayr

Abd ibn Humayd

Abu-Zura ar-Razí, erudit sobre els hadits de Rayy

Muhàmmad al-Bukharí

Deixebles Múslim ibn al-Hajjaj va tenir molts deixebles, entre els quals destaquen:

Abu-Issa Muhàmmad at-Tirmidhí Ibn Abi-Hàtim ar-Razí Àhmad ibn Sàlama an-Nissaburí Muhàmmad ibn Ishaq ibn Khuzayma Abu-Awana al-Isfarayiní

Referències

Bibliografia

Encyclopaedia of Islam. Second Edition, Brill Publishers, Leiden, s.v. «Muslim b. al-Ḥad̲j̲d̲j̲ād̲j̲».

PDF, accessed 2 Maig de 2017

Heyd. Uriel. "Some Aspects of The Ottoman Fetva." School of Oriental and African Studies Bulletin; 32 (1969), p. 35–56. Inalcik, Halil. 1973. "Learning, the Medrese, and the Ulema." In The Ottoman Empire: The Classical Age 1300–1600. New York: Praeger, p. 165–178. Mehmet, Ipsirli, Guidelines to the Jurisprudence of Ottoman Ulema Rabithah Ma'ahid Islamiyah Biografi Ulama of Indonesia Tasar, Murat. "The Ottoman Ulema: their understanding of knowledge and scholarly contribution." The Turks. 3: Ottomans. Editors: Hasan Celâl Güzel, C.Cem Oğuz, Osman Karatay. Ankara: Yeni Türkiye, 2002, p. 841–850. .

Jonathan A.C. Brown (2009), Hadith: Muhammad's Legacy in the Medieval and Modern World''. Oneworld Publications.

Categoria:Religiosos musulmans Categoria:Persones de Nixapur Categoria:Morts a l'Iran Categoria:Abbàssides Categoria:Religiosos iranians Categoria:Nascuts al segle IX