Pi de Conflent (, o , en francès oficialment Py) és una comuna de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Es tracta d'un petit poble de muntanya en el terme del qual es troba part de la Reserva natural de Pi - Mentet. És proper a ponent al Canigó. Els seus habitants també són coneguts com a pinatxos.

Etimologia Joan CorominesCoromines, 1996. deixa establert que el nom del poble prové del llatí comú pinus, nom de l'arbre del mateix nom actual que el poble. Es tracta, sens dubte, d'un arbre molt abundant en aquest poble i terme.

Geografia Localització i característiques generals del terme miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Pi de Conflent a la seva comarca El terme comunal de Pi de Conflent, de 508.600 hectàrees d'extensió, és situatEl terme de Pi de Conflent en els ortofotomapes de l'IGNPi de Conflent a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN en els contraforts occidentals del Massís del Canigó, just a l'extrem sud del centre de la comarca del Conflent. El terme és força accidentat i està majoritàriament cobert de boscs i pastures.

El seu terme és íntegrament la vall alta de la Rotjà, que disposa d'una capçalera molt extensa, tota ella formada per torrents de muntanya que formen un circ a l'entorn del poble, que és al centre, però decantat cap al nord del terme. Els punts més elevats del terme són els que formen el límit meridional de la comuna, una línia esbiaixada de sud-oest a nord-est, on es troben, en aquesta mateixa direcció, la Mort de l'Escolà (2.463 m alt), la Portella de Rotjà (2.375,4), les Esquerdes de Rotjà (2.243), el Puig de la Collada Verda (2.403), la Collada del Vent (2.229) i el Cim dels Cums (2.299,4).

Els límits oriental i occidental de la comuna estan formats per les carenes que delimiten la vall de la Rotjà. L'oriental, que davalla del Cim dels Cums cap al nord-oest i té el Pla Guillem a l'angle sud-est de la comuna, va davallant cap al Pic de la Roqueta (2.269,1 m alt), la Collada de la Roqueta (2.082,1) i la Creu de la Llipodera, el Pic de Donapà (2.112,3), la Collada de Donapà (2.056,5), el Serrat del Solà Gros (2.003,1), la Collada de Mates Roges (1.835,4) i el cim de Mates Roges (1.738,5), extrem nord-est de la comuna. L'occidental, des de la Mort de l'Escolà (2.457,1), baixa cap a la Serra del Salt dels Cans (2.382), el Cim de Pomerola (2.456), el Pla Seguelar (2.233,2), el Coll de Mentet (1.761), i el Puig del Senyor (1.959,3), triterme amb Mentet i Nyer, on el termenal torç cap al nord-est, passa pel Serrat de la Menta (2.133), i arriba al Pic de Tres Estelles (2.099), extrem nord-oest del terme de Pi de Conflent.

El límit nord del terme, que separa la vall alta de la Rotjà de la mitjana, que constitueix bàsicament el terme de Saorra, està format per un contrafort oriental del Pic de Tres Estelles que davalla cap a la Rotjà, i un d'occidental de Mates Roges, que també s'adreça a la llera del riu esmentat, bastant a prop al nord-est del poble de Pi de Conflent. El poble és a 1.023 m alt.

El terme comunal de Pi de Conflent està inclòs en el Parc Natural Regional del Pirineu Català.

Termes municipals limítrofs:

El poble de Pi de Conflent miniatura|esquerra|Pi de Conflent i el Veïnat en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals) El poble de Pi de Conflent està situatPi de Conflent en els ortofotomapes de l'IGN al centre de la vall de la Rotjà, a la seva esquerra, al nord del terme. És un poble escalonat en un petit vessant dominat al nord pel Pic de Tres Estelles, amb l'església parroquial de Sant Pau de Pi, romànica en el seu punt més elevat.

El Veïnat El Veïnat, o Veïnat d'Avall, o de Dellà, és uns 250 metres al nord-estEl Veïnat en els ortofotomapes de l'IGN del poble de Pi de Conflent, accessible pel carrer d'Avall i la seva continuació, el carrer del Veïnat, hi ha el grup de cases conegut precisament pel nom del Veïnat. Està documentat des del 1680.

Les Fargues Les Fargues, desaparegudes, possiblement corresponen al lloc encara conegut com la Farga, aigua avallLloc on eren les Fargues, en els ortofotomapes de l'IGN del poble, a la dreta de la Rotjà.

Les Molleres Al peu de la carretera D - 6, poc abans d'arribar al poble, hi haLes Molleres en els ortofotomapes de l'IGN el petit nucli de les Molleres, just a l'est del poble principal del terme.

El Castell de Pi El Castell de Pi era un castell medieval situat al nord de la població del mateix nom, en el vessant sud-oriental del Pic de Tres Estelles.

La Plana del Pi La Plana del Pi era un vilar i castell documentat el 1313.

Planès Aquest antic veïnat era situat[ Planès en els ortofotomapes de l'IGN] a l'extrem nord-est del terme, al límit amb Castell de Vernet, hi hagué el lloc de Planès, documentat entre el 1007 i el 1562. Era al sud de la Collada de Mates Roges, a prop a ponent de la Serra del Solà Gros.

Pla -o Prat- Rossell Petit veïnat també desaparegut, hi era documentat un petit assentament monacal, del qual pervisqué el topònim de l'Ermita. EraLloc on era el veïnat de Pla, o Prat, Rossell a llevant del terme, en el vessant occidental del Pic de Donapà. També està documentat des del (1007) i 1570, que és quan apareix documentat l'Ermita.

Hidrologia Tot el terme comunal de Pi de Conflent forma la capçalera de formació de la Rotjà, tant del curs principal d'aquest nom, com de tots els seus afluents de capçalera. La Rotjà neix a les Fonts de la Rotjà, situades en el vessant nord de la Mort de l'Escolà i al nord-oest de la Portella de Rotjà, al lloc més meridional del terme de Pi de Conflent, al sud-oest del terme comunal. Es tracta del lloc anomenat les Conques de la Portella de Rotjà, que són complementades poc més endavant per les Conques del Salt dels Cans, les Conques del Mig i les Conques de Garravera. Des de totes elles aflueixen en la Rotjà, just en el seu primer tram, tot de torrents de muntanya, sovint de curt recorregut, però força desnivell.

Des d'aquell lloc, i de forma molt sinuosa, s'adreça cap al nord, en algun tram decantant-se cap al nord-est, però després tornant a la direcció principal cap al nord. Així, passa per Prat Barrat, després pels Clots, on hi ha dos refugis de muntanya, Calibet, el Pas de la Llosa, Tossol i el Pas de Rotjà, on rep per la dreta el primer afluent significatiu: la Ribera del Solà del Pomer, que hi aporta el Còrrec de la Collada Verda. Al nord del Pas de Rotjà rep per l'esquerra el Còrrec de Pomerola, que hi aporta el Còrrec del Solà de les Descàrregues, el del Novallet i el dels Orriets. Després, per la dreta, el Còrrec de Palfic, i per l'esquerra, el del Clot d'en Vila. Més al nord, després de rebre alguns petits còrrecs més, rep per la dreta el Rec de les Saletes, que reuneix la Ribera de la Secallosa, el Còrrec del Solà del Tiroi, el Còrrec d'en Felip i el Còrrec del Clot dels Llops. Més al nord, i ja a prop del poble de Pi de Conflent, ara per l'esquerra rep el Còrrec del Solà de Balaguer, i tot seguit, pel mateix costat, el Comall de Batxillet. Just al sud del poble rep també per l'esquerra el Torrent del Bac i de seguida el Torrent de Campelles, que és el que passa pels peus del poble i defineix tota la vall de ponent del terme. Aquest torrent aporta els còrrecs de l'Ortigat, de Rata Negada, de Cantallops, amb la Torrentera de Moscalló a la capçalera, de la Gota, del Roig, de l'Estalella, del Bosc, el Torrent de la Moixera i, ja a l'estrem occidental del poble, el Còrrec de l'Orri i del Carbassó, que s'uneixen poc abans.

Al nord-est del poble arriba per l'esquerra a la Rotjà el Còrrec de Tres Estelles, amb el Comall de la Palla, que ve del Veïnat. Continuant cap al nord, rep per la dreta el Còrrec de Bareu, de llarg recorregut, la vall del qual marca tot el secor nord-est del territori de Pi de Conflent. Aquest còrrec es forma en el vessant nord-oest del Pic de Donapà, i al llarg del seu recorregut recull tot de petits còrrecs i el Torrent Fosc. A prop del termenal amb Saorra arriba a la Rotjà per la dreta el Torrent de Tonet, i tot seguit, ran de termenal comunal, per l'esquerra el Còrrec del Bac del Rodon. Tot seguit el riu abandona el terme de Pi de Conflent per tal d'entrar en el de Saorra.

Orografia Entre les formes de relleu que apareixen a la toponímia de Pi de Conflent hi ha bacs, com el Bac de Balaguer, el de Bernat Joan, el de Botifarra, el de Claror, el de Dalt, el de Garravera, el de Joan Petit, el de la Galla, el del Clot d'en Vila, o de l'Esquerrà, el de les Saleres, el del Rodon, el dels Brandaires, el del Tell del Gat, el d'en Biro, el de Picoli, el de Tonet i la Baga; boscs, com el Bosc de la Secallosa, el de la Vila, anomenat, simplement, el Bosc, el Bosc de Rodon (nom antic, ja en desús); clotades, com el Clot de Guillemàs, el de la Cirera, el de la Peira, el del Bac, el de les Falgueres, el del Llop, el de Novallet, el del Solà de Balaguer, el del Solà del Troi, el d'en Vila, el de Palfic, el de Pomerola, el de Rata Negada, el Clot Eixut, les Clotes, els Clots i Cireros, o Clot de Cireros; collades, com la Collada de Botifarra, la Collada de Donapà, la Collada de l'Abrit, la Collada de la Molina, la Collada de la Roqueta, la Collada de l'Eusebi, la Collada del Vent, la Collada de Mates Roges, la Collada de Porret, la Collada de Roques Blanques, la Collada Verda, el Coll de la Mandra, el Coll de la Menta, el Coll de Mentet, el Coll d'Enganyapastor, el Coll de Sant Pau, el Collet de Palfic, el Pas de la Llosa, el Pas de Rotjà, la Portella de Rotjà, el Portell de l'Esquerrà, el Portell de Roques Blanques; comes i comalls, com el Comall de la Palla, el Comall del Batxillet i el Comall de l'Ós; conques, com les Conques de Garravera, les de la Portella de Rotjà, les del Mig i les del Salt dels Cans; costes, com la Costa del Brau, la del Paio, la del Paradís (nom antic) i la del Vinagre; coves, com la Cova de Claror, la de l'Ós i la dels Castellars; muntanyes, com el Cim de Moscalló, el Cim de Pla Seguelar, el Cim de Pomerola, Mates Roges, la Mort de l'Escolà, el Pic de Tres Estelles, el Pic de Donapà, el Pic de la Llobeta, el Pic de la Roqueta, el Puig de la Collada Verda, el Puig del Senyor, o Puig de Farinola, Turons de l'Orri, Turons dels Cireros i Turons dels Graners; planes, com el Pla, Pla Capellà, Pla de la Masó, Pla de Pubill, Pla Guillem, Planell del Ferrador, o Planal del Cortal, Pla Rossell, abans Prat Rossell i Pla Seguelar; serres i serrats, com la Serra del Pou, la del Salt dels Cans, la del Solà Gros, la de Planès, el Serradet de la Font del Miracle (nom antic), la Serra Pinosa, la Serra de les Descàrregues, el Serrat, el Serrat de la Menta, el de la Mort, el de les Agulles, el de les Llenyes, el de l'Oriol, el del Peirer, el del Quec, el dels Miquelons, el dels Picadors, el del Vermell i el de Mallat; solanes, com el Solà de Balaguer, el de l'Abat, el de la Casa, el de la Cristina, el de la Tira, el del Cirerer, el de l'Esperella, el de l'Esquerrà, el del Grau, el del Mateu, el de l'Otzina, el del Pomer, el del Portell Trencat, el del Roig, el dels Dallaires, el dels Porcs, el del Troi, el de Monet, el de Peira Gras, el de Rigat, el de Rotjà, el de Tonet, el de Vallarderes, la Solana, la Solana de la Comtessa i la Solaneta.

El terme comunal