Cacicus és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels ictèrids (Icteridae). Les espècies es troben a Amèrica Central i del Sud on són reproductors residents a l'Amèrica del Sud tropical, al nord de Mèxic. Reben el nom comú de "cacic".
Descripció Aquests són ocells prims amb cues llargues i un plomatge predominantment negre. El bec punxegut relativament llarg és de color verdós pàl·lid, groguenc o blavós, depenent de l'espècie, i la majoria dels cacics tenen els ulls blaus (sobretot quan són adults). La femella sol ser més petita que el mascle.
Dues espècies tenen el plomatge negre contrastat per la cua vermella, cinc tenen la cua groga i en alguns casos groc a les espatlles o crissum (les cobertores inferiors de la cua que envolten la cloaca). Les espècies restants són totes negres sense taques de color brillant. Tots els cacics d'aquest gènere majoritàriament tenen cues negres (cosa que els separa dels cacics Psarocoliusmés grossos).
Ecologia miniatura|Colònia de nidificació de Cacicus haemorrhous (hi ha un sol ocell posat al centreesquerra). Aquestes espècies són ocells associats amb boscos o selves. La majoria crien en colonies, amb diversos nius allargats, penjants i en forma de bossa en un arbre, cadascun suspès de l'extrem d'una branca. Algunes espècies trien un arbre que també conté un niu de vespes actiu (com ara Polybia rejecta) com a element dissuasiu per als depredadors (per exemple, els tucans), i les femelles competeixen pels millors llocs prop de la protecció del niu de vespes. Els ous són incubats per la femella sola.
S'alimenten d'insectes grans i fruita. La majoria són gregaris i se'ls veu normalment en grups petits. Són molt vocals, produint una àmplia gamma de cants, de vegades incloent-hi mimetisme.
La majoria continuen sent força comuns i són capaços de suportar algunes modificacions de l'hàbitat, però dues espècies de l'Amazones occidental, C. sclateri i C. koepckeae, són notablement locals i escasses.
Taxonomia i sistèmica El gènere Cacicus va ser introduït pel naturalista francès Bernard Germain de Lacépède l'any 1799. Posteriorment es va designar com a espècie tipus Oriolus haemorrhous (=Cacicus haemorrhous).
Diferents estudis sobre les relacions evolutives entre els cacics Cacicus i els Psarocolius, tot i que la recerca ha estat limitada, coincideixen que els dos gèneres estan estretament relacionats, compartint trets morfològics i de comportament (malgrat les diferències de mida). Dos estudis moleculars clau, un que utilitza dades de la seqüència del citocrom b (Lanyon i Omland, 1999) i un altre que utilitza enzims de restricció d'ADN mitocondrial (Freeman i Zink, 1995), donen suport a un llinatge combinat Cacicus/Psarocolius, però cap dels dos va poder confirmar que Psarocolius formen el seu propi grup unificat i distintiu. De fet, l'evidència suggereix que els Psarocolius poden ser polifilètics (no tots descendeixen d'un únic avantpassat comú), deixant dues hipòtesis principals per provar: a) Psarocolius i Cacicusi formen un únic clade junts o b) Psarocolius no són monofilètics com a grup.
Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025), aquest gènere conté deu espècies: Cacicus solitarius - cacic solitari. Cacicus chrysopterus - cacic alagroc. Cacicus koepckeae - cacic de Koepcke. Cacicus sclateri - cacic de l'Equador. Cacicus cela - cacic de carpó groc. Cacicus microrhynchus - cacic de carpó escarlata. Cacicus uropygialis - cacic subtropical. Cacicus chrysonotus - cacic muntanyenc meridional. Cacicus latirostris - cacic cuabarrat. Cacicus oseryi - cacic d'elm. Cacicus haemorrhous - cacic de carpó roig.
Nota taxonòmica
Referències
Categoria:Ocells d'Amèrica Central Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud