El Partit Socialdemòcrata d'Àustria (en alemany, Sozialdemokratische Partei Österreichs, SPÖ) és un partit polític que forma part del Partit Socialista Europeu i que, actualment, es troba al govern a Àustria, i també governa alguns estats federats de Burgenland, Salzburg, Viena i Estíria. És un dels pocs partits sociademòcrates europeus que manté les arrels socialistes i rebutja el neoliberalisme. El seu president és Werner Faymann.
Història Des dels inicis fins a 1918 Els moviments i associacions socialistes de treballadors començaren a formar-se a Àustria a mitjans de . La primera reunió del partit va tenir lloc el 1874 a Neudörfl (Burgenland). En els anys següents va haver lluites entre faccions i el partit es va dividir en les faccions moderada i anarquista. Es van unir el 1889 com Arbeiterpartei Sozialdemokratische Österreichs (SDAPÖ) (alemany: Partit Socialdemòcrata dels Treballadors d'Àustria), especialment a través de la tasca del doctor Victor Adler. En el congrés del partit a Hainfeld s'acceptà la "Prinzipienerklärung" (Declaració de Principis) d'Adler, i es considera data de fundació el 30 de desembre de 1888. El 12 de juliol, 1889 apareix el primer número del diari del partit, Arbeiter-Zeitung. Inicialment el partit va ser proper al marxisme i va seguir creixent sobretot a Viena, les zones industrials de Bohèmia, Moràvia, Estíria, Baixa i Alta Àustria.
El partit va participar en la fundació de la Segona Internacional a París el 14 de juliol de 1889. El partit va fer campanya per a obtenir més drets per als treballadors, incloent el seu dret a vot. Al Programa de Brunner de setembre de 1899, els socialistes van exigir que l'Imperi Austrohongarès es reformés en un Estat democràtic i federal.
Els socialistes es van presentar a les eleccions a l'Ajuntament (Gemeinderat) de Viena el 30 de maig de 1890. Tanmateix, el sufragi només es va garantir després d'una vaga general el 1907. A les eleccions a la Cambra de Diputats del Reichsrat, els socialistes van guanyar molts vots. D'un total de 516 escons, el partit va guanyar 87 escons, convertint-se en la segona fracció més forta al Parlament després del Partit Social Cristià. Eventualment, el 1911 els socialistes es va convertir en el partit més fort al parlament.
Inicialment va donar suport a la declaració de guerra contra Sèrbia després de l'assassinat de Sarajevo de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria i la seva esposa Sofia de Hohenberg el 1914, però aviat es va adonar que la desastrosa guerra era insostenible. Després de la mort de l'emperador Francesc Josep I d'Àustria, la primera reunió de pau es va celebrar el desembre de 1916. El gener de 1918, s'organitzaren vagues per a posar fi a la guerra que provocaven grans patiments entre les famílies dels treballadors.
República El partit estava unificat en 1919, liderat pel reformista Karl Renner i a l'octubre es va convocar una assemblea nacional provisional (Provisorische Nationalversammlung") presidida per Karl Renner, que va tractar d'elaborar una constitució provisional (Verfassung Provisorische) sota la direcció d'un nou Consell d'Estat encapçalat pel nou canceller Renner. Els social-demòcrates volien una nova forma de govern i el 12 de novembre de 1918 Renner proclamà la república.
Prohibició durant la dictadura i l'Anschluss Tant durant la dictadura austrofeixista (1934-1938) i durant l'Anschluss de 1938-1945, el SDAPÖ fou prohibit i molt perseguit, però després de l'alliberament, els socialdemòcrates esdevingueren una gran força política a Àustria després de la guerra.
Refundació El partit volia dirigir Àustria cap a la unió política amb Alemanya, anomenant la nova república d'Àustria "Deutsch-Österreich" (Àustria alemanya). Però el Tractat de Saint-Germain-en-Laye prohibí clarament qualsevol unificació entre Àustria i Alemanya. No obstant això, la SDAPÖ defensà aquesta unió durant l'existència de la Primera República, ja que esperava un enfortiment de la seva posició i la causa socialista dins d'una Gran Alemanya.
A les eleccions presidencials austríaques de 1957 el candidat socialdemòcrata Adolf Schärf va ser escollit president federal amb al voltant del 51 per cent dels vots.
A les eleccions legislatives austríaques de 1970, els socialdemòcrates foren la força més votada i Bruno Kreisky fou nomenat canceller en un govern de minoria amb suport puntual dels liberals, liderats per l'antic Waffen-SS Friedrich Peter. Kreisky va fer unes intenses reformes polítiques i socials a Àustria que li van suposar perdre el suport parlamentari del Partit Liberal i es va veure obligat a convocar noves eleccions per al 10 d'octubre de 1971 aconseguint la majoria absoluta. Tot i que amb la crisi del petroli de 1973 va voler desenvolupar la indústria nuclear, va haver d'abandonar la idea després de perdre un referèndum sobre la qüestió el 1978.
Després de les eleccions legislatives austríaques de 1983, la necessitat del Partit Socialdemòcrata de vots en el parlament fa que el Partit de la Llibertat d'Àustria entrés en el govern federal encapçalat per Fred Sinowatz, aconseguint el càrrec de vicecanceller, ocupat pel seu dirigent Norbert Steger.
Governs de coalició d'Alfred Gusenbauer, Werner Faymann i Christian Kern En les eleccions legislatives austríaques de 2006 de l'1 d'octubre, el SPÖ d'Alfred Gusenbauer va guanyar, però va tenir una insuficient majoria per governar en solitari. Després de molts acords, en va arribar a una amb el Partit Popular d'Àustria (ÖVP), d'aquesta manera Gusenbauer va ser nomenat Canceller d'Àustria l'11 de gener de 2007, amb 7 ministres de l'SPÖ i 7 de l'ÖVP. El 16 de juny de 2008 Gusenbauer dimití com a líder de l'SPÖ i hi col·locà a l'aleshores Ministre d'Infraestructures Werner Faymann. El 7 de juliol de 2008 l'ÖVP va anunciar que sortia de la coalició per falta de consens polític deixant el govern en minoria, això l'obligà a convocar eleccions anticipades per al 28 de setembre del mateix any. Alfred Gusenbauer no es va presentar a la reelecció com a canceller i el seu lloc va ser ocupat pel president del partit, Werner Faymann, que aconseguí un pacte de gran coalició amb l'ÖVP el 2008 sent nomenat Canceller i el 2013 renovà la gran coalició.
miniatura|Christian Kern (esquerra) amb el President Heinz Fischer en el moment de la contrasignatura del decret de nomenament del nou Canceller el 17 de maig de 2016 El Canceller socialdemòcrata Werner Faymann dimití el 9 de maig de 2016 després d'una falta de suport dins del seu partit per les continuades derrotes a les eleccions regionals i la decisiva eliminació del candidat socialdemòcrata Rudolf Hundstorfer en la primera volta de les eleccions presidencials el 24 d'abril del mateix any, l'executiva federal i els líders regionals del SPÖ escolliren Christian Kern per liderar el partit i l'executiu. El 17 de maig prengué possessió del càrrec després del vist-i-plau del President Federal Heinz Fischer al seu nou govern de coalició amb l'ÖVP, que es constituí amb el relleu de tres dels cinc ministres socialdemòcrates i governà fins que a les eleccions legislatives del 2017 guanyà l'ÖVP de Sebastian Kurz.
A l'oposició El setembre de 2018, Kern va anunciar que dimitiria com a líder del partit nacional i, en canvi, es presentaria com a candidat del SPÖ a les eleccions al Parlament Europeu de 2019. L'octubre de 2018, va anunciar que abandonava completament la política. La seva successora com a líder del partit fou Pamela Rendi-Wagner i Andreas Schieder es va presentar com a candidat principal a les eleccions al Parlament Europeu.
En 6 de juny de 2023, Andreas Babler es va convertir en president del partit després de guanyar les eleccions internes contra Hans Peter Doskozil, provocades pel desafiament de Doskozil a la presidenta Rendi-Wagner.
Al govern de coalició de Christian Stocker Després de les eleccions legislatives austríaques de 2024 va formar part d'un govern de coalició entre el Partit Popular d'Àustria (ÖVP), SPÖ i NEOS – La Nova Àustria i Fòrum Liberal (NEOS), encapçalat per Christian Stocker, de l'ÖVP.
Resultats electorals Consell Imperial de Cisleitània +AnyLíderVots%Resultat+/-Govern 1891Victor Adler3 848 (#12)1,26 1897245 001 (#2)23,1314 1900-01251 652 (#2)23,393 1907513 219 (#2)11,1139 1911542 549 (#2)11,966
República d'Àustria alemanya +AnyLíderVots%Resultat+/-Govern 1919Karl Seitz1 211 814 (#1)40,75
Primera República Austríaca +AnyLíderVots%Resultat+/-Govern 1920Karl Seitz1 072 709 (#2)35,993 19231 311 870 (#2)39,601 19271 539 635 (#2)42,283 19301 517 146 (#2)41,141
Segona República +AnyLíderVots%Resultat+/-Govern 1945Adolf Schärf1 434 898 (#2)44,6 19491 623 524 (#2)38,79 19531 818 517 (#1)42,16 19561 873 295 (#2)43,01 1959Bruno Pittermann1 953 935 (#1)44,84 19621 960 685 (#2)44,02 19661 928 985 (#2)42,62 1970Bruno Kreisky2 221 981 (#1)48,47 19712 280 168 (#1)50,012 19752 326 201 (#1)50,1 19792 413 226 (#1)51,02 19832 312 529 (#1)47,65 1986Franz Vranitzky2 092 024 (#1)43,110 19902 012 787 (#1)42,8 19941 617 804 (#1)34,915 19951 843 474 (#1)38,16 1999Viktor Klima1 532 448 (#1)33,26 2002Alfred Gusenbauer1 792 499 (#2)36,54 20061 663 986 (#1)35,31 2008Werner Faymann1 430 206 (#1)29,311 20131 258 605 (#1)26,85 2017Christian Kern1 351 918 (#2)26,9 2019Pamela Rendi-Wagner1 011 868 (#2)21,212 2024Andreas Babler991,069 (#3)21,01
Presidencials AnyCandidat1a volta2a voltaVots %ResultatVots %Resultat1951Theodor Körner1,682,8812,178,631 1957Adolf Schärf2,258,255 19632,473,349 1965Franz Jonas2,324,436 19712,487,239 1974Rudolf Kirchschläger2,392,367 19803,538,748 1986Kurt Steyrer2,061,1042,107,023 1992Rudolf Streicher1,888,5991,915,380 1998No van presentar candidat.2004Heinz Fischer2,166,690 20102,508,373 2016Rudolf Hundstorfer482,790 2022No van presentar candidat.
Parlament Europeu AnyLíderVots %Escons+/–Grup1996Hannes Swoboda1,105,91029.2 (#2)NouPES1999Hans-Peter Martin888,33831.7 (#1) 12004Hannes Swoboda833,51733.3 (#1)2009680,04123.7 (#2) 3S&D2014Eugen Freund680,18024.1 (#2) 12019Andreas Schieder903,15123.9 (#2)2024818,28723.22 (#3)
Referències
Categoria:Partits polítics d'Àustria Categoria:Austromarxisme Socialdemocrata d'Austria