La batalla de Khalkhin Gol (mongol: Халхын голын байлдаан; rus: бой на реке Халхин-Гол; jap ノモンハン事件 Nomon-Han Jiken;) va ser el combat decisiu de les no declarades guerres frontereres que tingueren lloc el 1939 entre la Unió Soviètica, Mongòlia i l'Imperi Japonès. La batalla va rebre aquest nom pel riu Khalkhin Gol, que travessa el camp de batalla. Al Japó se la coneix com a Incident de Nomonhan (japonès:ノモンハン事件, transliterat Nomonhan jiken), pel poble de Nomonhan, situat a la frontera entre Mongòlia i Manxúria. La batalla resultà en una derrota total pel Sisè Exèrcit Japonès.
Rerefons Després de l'ocupació de Manxúria, Japó fixà els seus interessos militars en els territoris fronterers soviètics. El primer gran incident fronterer entre Japó i la Unió Soviètica, la batalla del Llac Khasan, va tenir lloc el 1938 a Primorye. A la frontera de Manxúria eren habituals les batusses entre japonesos i soviètics.
El 1939, Manxúria era un estat titella japonès, conegut com a Manxukuo. Els japonesos mantenien que la frontera entre Manxukuo i la República Popular de Mongòlia era el riu Khalkhin, que desemboca al llac Buir. Pel seu costat, els mongols i els seus aliats soviètics mantenien que la frontera estava a 16 kilòmetres del riu, just a l'est del poble de Nomonhan.<ref name=Drea>Drea, Edward J. [http://www-cgsc.army.mil/carl/resources/csi/drea2/Maps.html "Leavenworth Papers No. 2 Nomonhan: Japanese Soviet Tactical Combat, 1939 – MAPS"] – Consultat el: 13 maig 2007.</ref>
El principal exèrcit d'ocupació a Manxukuo era l'exèrcit Kwantung japonès, que disposava de diverses de les millors unitats japoneses el 1939. Tot i això, la regió occidental de Manxukuo estava ocupada per la nova 23a divisió d'infanteria, amb base a Hailar, a les ordres del general Michitarō Komatsubara, que incloïen diverses unitats de guàrdies fronterers i manxús.
Les forces soviètiques consistien en el 57è Cos Especial, abans desplegat al Districte Militar Transbaikal, responsable de la defensa de la frontera entre Sibèria i Manxúria. Les tropes mongoles principalment consistien en brigades de cavalleria i unitats d'artilleria lleugera, i es demostraren com efectives i àgils, però els mancaven blindats i homes.
El 1939, el govern japonès envià instruccions a l'Exèrcit Kwantung perquè s'enfortís i fortifiqués les fronteres de Manxukuo amb Mongòlia i la Unió Soviètica. A més, l'exèrcit Kwantung, que havia estat estacionat a Manxúria durant molt de temps, lluny de les illes japoneses, s'havia convertit en una unitat molt autònoma i no necessitava cercar l'aprovació del govern japonès abans d'actuar agressivament contra els soviètics.Baabar (1999), p. 384-6.
Accions durant maig, juny i juliol miniatura|esquerra|Soldats japonesos travessen el Kalkhin Gol. L'incident s'inicià l'11 de maig de 1939. Una unitat de cavalleria mongola d'entre 70 i 90 homes havien entrat a la zona en disputa a la recerca de farratge per als seus cavalls. Aquell mateix dia, la cavalleria manxú atacà als mongols i els va fer recular fins al Khalkhin Gol. El 13 de maig, els mongols tornaren en un nombre major, i els manxús foren incapaços de fer-los recular.
El 14 de maig, el Rikugun Chūsa Yaozo Azuma encapçalà el regiment de reconeixement de la 23a divisió, amb el 64è regiment d'infanteria de reforç, a les ordres del Rikugun Taisa Takemitsu Yamagata; endinsant-se al territori, i els mongols es retiraren. Però les tropes mongoles i soviètiques tornaren a la regió en disputa, i la força d'Azuma també es va moure per evitar l'enfrontament. En aquesta ocasió, però, les coses van anar diferent, i les tropes soviètico-mongoles aconseguiren envoltar la força d'Azuma el 28 de maig i la destruïren.Drea, Edward J. "Leavenworth Papers No. 2 Nomonhan: Japanese Soviet Tactical Combat, 1939 – BIG MAPS – Map 3" – Consultat el: 13 maig 2007. Azuma perdé 8 oficials i 97 homes, a més d'un oficial i 33 homes ferits, patint el 63% de les baixes totals. El comandant de les forces soviètiques i del Front de l'Extrem Orient era el Comandarm Grigori Ixtern des de maig de 1938.
Ambdós bàndols van augmentar les seves forces a la regió: ben aviat els japonesos disposaven de 30.000 homes al teatre. Els soviètics, pel seu costat, enviaren un nou comandant de Cos, el Comcor Gueorgi Júkov, qui arribà el 5 juny amb el I Grup d'Exèrcit, format principalment per tropes blindades i motoritzades.Baabar (1999), p. 386-7. Juntament amb Júkov arribà el Comcor Iakov Smuixkevitx amb la seva unitat d'aviació.
El 27 de juny, els japonesos llançaren un atac aeri. La 2a Brigada Aèria Imperial atacà la base aèria soviètica de Tamsak-Bulak a Mongòlia. Els japonesos van guanyar aquest combat, però l'atac havia estat ordenat per l'Exèrcit Kwangtung sense rebre l'autorització del Quarter General de l'Exèrcit Imperial a Tokio. Per tal d'evitar que l'incident anés a majors ràpidament,Coox p. 269 i per Nomonhan fora de l'escalada bèl·lica,Coox p. 271 Tokio ordenà immediatament a la Força Aèria de l'Exèrcit Japonès que no llancés més atacs aeris.Timothy Neeno, M.A. Nomonhan: The Second Russo-Japanese War , 2005. – Consultat el: 12 maig 2007.
Durant el mes de juny van seguir els informes de l'activitat soviètica i mongol a ambdues ribes del riu proper a Nomonhan, així com d'atacs a petita escala sobre unitats manxús aïllades. A finals de mes, el Rikugun Chūjō Michitarō Komatsubara, comandant de la 23a Divisió d'Infanteria Imperial, va rebre permís per expulsar els invasors. Els pla japonès preveia un assalt en dues fases. Tres regiments i part d'un quart, incloent-ne tres de la 23a divisió (el 71è i el 72è regiments, reforçats per un batalló del 64è Regiment) i el 26è regiment del Rikugun Taisa Shinichiro Sumi, de la 7a Divisió d'Infanteria, avançarien pel Khalkhin Gol, destruint les forces comunistes al turó de Baintsagan a la riba oest, llavors girarien a l'esquerra i avançarien cap al sud fins al pont Kawatama. La segona fase de l'atac seria la tasca del 1r Cos Blindat ImperialCoox p. 1119 (el Destacament Yasuoka), consistent en els regiments cuirassats 3r i 4t, a més de part del 64è regiment d'infanteria, un batalló del 28è regiment d'infanteria, el 24è regiment d'enginyers i un batalló del 13è regiment d'artilleria de camp, a les ordres del Rikugun Chūjō Yasuoka Masaomi. Aquesta força atacaria les tropes soviètiques a la riba est del Khalkhin Gol i al nord del riu Holsten. Finalment, les ales dels dos cossos japonesos es trobarien.
La Força Septentrional va tenir èxit en la travessa del Khalkhin, fent moure als soviètics des del turó Baintsagan, i avançant cap al sud per la riba oest. Tot i això, Júkov, tement l'amenaça, llançà un contraatac amb 450 tancs i vehicles blindats. La força blindada soviètica, malgrat no tenir suport d'infanteria, atacà als japonesos des de 3 costats i gairebé els encerclà. Els japonesos, amb l'inconvenient de només tenir un pont de pontons sobre el riu per portar subministraments (la major part del seu personal de ponts havia estat enviat al sud per ajudar en la guerra a la Xina), va veure's obligada a retirar-se, tornant a travessar el riu el 5 de juliol. Mentrestant, el 1e Cos Blindat del Destacament Yasuoka (la Força Sud) atacà la nit del 2 de juliol, movent-se en la foscor per evitar l'artilleria soviètica, situada als turons que cobrien la riba oest del riu. En els combats que seguiren, el Destacament Yasuoka perdé gairebé la meitat dels seus blindats, però no va poder trencar les línies soviètiques de la riba oriental i arribar al Pont Kawatama.Drea, Edward J. "Leavenworth Papers No. 2 Nomonhan: Japanese Soviet Tactical Combat, 1939 – BIG MAPS – Map 4" – Consultat el: 13 maig 2007. Després d'un contraatac soviètic llançat el 9 de juliol, el Destacament Yasuoka va quedar desfet, el destacament va ser dissolt i Yasuoka va ser rellevat del comandament. miniatura|El Comandant del 149è Regiment de Fusellers abans de l'ofensiva. Ambdós exèrcits continuaren lluitant durant dues setmanes més en un front de 4 km, entre la riba oriental del Khalkhyn Gol fins que es trobava amb el riu Holsten. Júkov, que tenia l'exèrcit a 750 km de la seva base de subministraments, reuní una flota de 2.600 camions per poder portar subministraments a les seves tropes, mentre que els japonesos patien dels mateixos problemes per una mancança semblant de transport motoritzat. El 23 de juliol, els japonesos llançaren un nou assalt a gran escala, enviant els regiments 64è i 72è contra les forces soviètiques que defensaven el pont Kawatama. L'artilleria japonesa reforçà l'assalt amb una gran pantalla artillera de dos dies de duració que consumí més de la meitat de la munició emmagatzemada. L'atac aconseguí alguns progressos, però fracassà en la seva temptativa de superar les línies soviètiques i arribar al pont. Els japonesos abandonaren l'atac el 25 de juliol a causa del seu alt nombre de baixes i de què no li quedaven reserves de munició. Havien patit unes 5.000 baixes fins aquells moments, però encara disposaven de 75.000 homes i de diversos centenars d'avions per fer front les forces comunistes. La batalla havia entrat en un punt mort.
Agost: Júkov ataca Els japonesos es reagruparen, preparant una tercera gran ofensiva contra els soviètics el 24 d'agost. Però com que les negociacions entre la Unió Soviètica i els governs francès i britànic s'estaven col·lapsant, i Polònia estava a punt de ser envaïda pels alemanys, Júkov planejava llançar la seva ofensiva el 20 d'agost, i expulsar els japonesos de la regió.Coox p. 578, 579 Júkov reuní una gran força blindada formada per 3 brigades blindades (la 4a, la 6a i l'11a) i dues brigades mecanitzades (la 7a i la 8a, que eren unitats de vehicles blindats amb suport d'infanteria). Aquesta força estava situada a les ales esquerra i dreta soviètiques. En total, Júkov disposava de 3 divisions de fusellers, dos divisions blindades, dues brigades blindades, amb uns 498Coox p. 579 BT-5 i BT-7 (tancs d'alta velocitat),Coox p. 641 notation #23 dues divisions motoritzades i ales aèries amb uns 550 caces i bombarders per llançar contra els japonesos. Els mongols disposaves de dues divisions de cavalleria.Drea, Edward J. "Leavenworth Papers No. 2 Nomonhan: Japanese Soviet Tactical Combat, 1939 – BIG MAPS – Map 6" – Consultat el: 13 maig 2007. L'Exèrcit Kwantung, en canvi, només disposava de dues divisions d'infanteria lleugera en el moment de l'atac, reunides al voltant de la 23a divisió d'infanteria del Rikugun Chūjō Michitarō Komatsubara, el quarter general del qual estava a Hailar, capital de Hsingan, a la província Manxú, a uns 150 km del lloc dels combats. El seu servei d'intel·ligència també fracassà en detectar l'escala de l'agrupament soviètic o l'objectiu de l'atac de Júkov.
miniatura|Tancs soviètics travessant el Khalkhin Gol.