La hiperplàsia suprarenal congènita (HSC) agrupa un conjunt de malalties autosòmiques recessives causades per un dèficit enzimàtic que condueix a una alteració en la síntesi de cortisol. És el resultat de la deficiència d'un dels cinc enzims necessaris per a la síntesi de cortisol a l'escorça suprarenal. La majoria d'aquests trastorns impliquen una producció excessiva o deficient de hormones com els glucocorticoides, mineralocorticoides o esteroides sexuals, i poden alterar el desenvolupament de les característiques sexuals primàries o secundàries en alguns nadons, nens o adults afectats. És un dels trastorns autosòmics recessius més comuns en humans.
Síntesi d'hormones esteroides A la glàndula suprarenal, partir del colesterol, se sintetitzen les següents hormones esteroides:Muller Esterl, Werner. Bioquímica. Fundamentos para medicina y ciencias de la vida. Editorial Reverte. 2008, 1ª edición glucocorticoides (cortisol), encarregats de regular la gluconeogènesi i degradació de lípids i proteïnes mineralocorticoides (aldosterona), els quals regulen el manteniment de sals i aigua en l'organisme andrògens (testosterona) miniatura|Esquema de la secreció d'hormones esteroides
L'hipotàlem secreta el factor d'alliberació corticotropina (CRF) que actua sobre l'adenohipòfisis alliberant l'hormona corticotropina (ACTH). Aquesta substància és l'encarregada de controlar l'esteroidogènesi a la glàndula suprarenal estimulant la síntesi de pregnenolona, molècula precursora de cortisol, aldosterona i testosterona. D'altra banda el cortisol és l'encarregat de regular la secreció de CRF i ACTH.
Genètica La HSC és deguda a mutacions de gen per a enzims que medien els passos bioquímics de producció de mineralocorticoides, glucocorticoides o esteroides sexuals des del colesterol per les glàndules suprarenals (esteroidogènesi).
Cada forma d'HSC està associada a un gen defectuós específic. El tipus més comú (95% dels casos) involucra el gen de la 21-hidroxilasa, que es troba a 6p21.3 com a part del complex HLA; La deficiència de 21-hidroxilasa és el resultat d'una mutació única amb dues còpies properes altament homòlogues en sèrie que consisteixen en un gen actiu (CYP21A2) i un pseudogen inactiu (CYP21A1P). Els al·lels mutants resulten de la recombinació entre l'actiu i el pseudogen (conversió gènica). Al voltant del 5% dels casos d'HSC es deuen a defectes en el gen que codifica la 11β-hidroxilasa i consegüent deficiència d'11β-hidroxilasa. Altres formes més rares d'HSC són causades per mutacions en gens, com ara HSD3B2 (3β-hidroxiesteroide deshidrogenasa 2), CYP17A1 (17α-hidroxilasa/17,20- liasa), CYP11A1 (P450scc; enzim d'escissió de la cadena lateral del colesterol), STAR (proteïna reguladora aguda esteroidogènica; StAR), CYB5A (citocrom b5) i CYPOR (citocrom P450 oxidoreductasa; POR).
Tipus La HSC es pot presentar de diverses formes. La presentació clínica de cada forma és diferent i depèn en gran manera del defecte enzimàtic subjacent, la seva retenció de precursors i productes deficients. Les formes clàssiques apareixen en la infància, i les formes no clàssiques apareixen al final de la infància. La presentació en pacients amb HSC clàssica es pot subdividir en dues formes: pèrdua de sal i virilització simple. La no clàssica (NC), es divideix depenent de si la deficiència de mineralocorticoides es presenta o no. Aquesta classificació sovint no és clínicament significativa, perquè tots els pacients perden sal fins a cert punt i les presentacions clíniques es poden superposar.
Forma clàssica Aquesta variant del dèficit de 21-OH afecta 1 de cada 16000 nadons. Se’n distingeixen dos tipus depenent del grau d'activitat enzimàtica.
Síndrome de la pèrdua de sal Aquesta síndrome, que representa el 75% de la forma clàssica, està caracteritzat per un grau màxim d'inactivitat enzimàtica. Això comporta un dèficit total de cortisol i aldosterona.
L'absència de cortisol produeix: Menor to muscular Menor inotropisme cardíac Hipoglucèmia Hiponatrèmia Deshidratació Hipotensió
L'absència d'aldosterona produeix: Hiponatrèmia, causada per una excessiva excreció de sodi per l'orina Hiperpotassèmia, causada per una disminució de l'eliminació de potassi per l'orina
Aquest quadre clínic també se sol associar a acidosi metabòlica, hipovolèmia i hipotensió.
Forma virilitzant simple Aquesta forma, que representa el 25% restant d'afectats per la forma clàssica, es caracteritza pel fet que hi ha prou activitat enzimàtica per produir cortisol i aldosterona tot i que continua havent-hi una acumulació d'andrògens.
Forma de presentació tardana o no clàssica La forma no clàssica té una incidència d'1/500 nadons i és més freqüent en grups ètnics com ara els jueus. En aquest cas hi ha prou activitat enzimàtica per produir les quantitats de cortisol i aldosterona adequades i evitar l'acumulació d'andrògens.
Tot i que els afectats neixen asimptomàtics poden presentar algunes alteracions lleus en edats més avançades.
Clínica Defecte enzimàtic Clínica en nens Clínica en nenes FORMA DE LA PÈRDUA DE SAL Genital normals Síndrome perd sal en període neonatal Adrenàrquia prematura Possible infertilitat
Genitals ambigus Síndrome perd sal en període neontatal FORMA VIRILITZANT SIMPLE
Genitals normals Penis allargat Acceleració del creixement i edat òssia Adrenàrquia prematura Possible infertilitat
Genitals ambigus Acceleració del creixement i edat òssia Possible infertilitat FORMA NO CLÀSSICA
Genitals normals Adrenàrquia prematura Possible infertilitat Genitals normals Clitoromegàlia Adrenàrquia prematura Possible infertilitat L. Soriano Guillén, M. Velázquez de Cuéllar Paracchi. Hiperplasia suprarenal congénita. Unidad de Endocrinología Infantil. Servicio de Pediatría. Fundación Jiménez Díaz. Madrid
Referències
Categoria:Trastorns autosòmics recessius Categoria:Malalties de les glàndules suprarenals Categoria:Intersexualitat