Sant Miquel de Turbians és una església romànica del municipi de Gisclareny (Berguedà). És un edifici situat dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró en bon estat de conservació.Col·lectiu Obaga, Romànic a l'objectiu És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció Té una nau única, ampla i sense absis, orientada a llevant i de considerables proporcions. Els murs, fets amb un parament força rudimentari, presenten un seguit d'obertures molt senzilles. La coberta exterior és a dues aigües amb teula àrab. La façana, al mur de migjorn, és la part més interessant de l'edifici. Presenta una portalada de dos arcs de mig punt en degradació i adovellats, rematats per una arquivolta que fan de cornisa amb una senzilla imposta. Al cantó sud-oest hi trobem el campanar de planta quadrada amb quatre obertures d'arc de mig punt a la part superior.
Història Actualment és sufragània de Santa Maria de Gisclareny, malgrat que en origen fou parròquia independent i molt possiblement, parròquia d'aquest municipi, ja que el 1290 Galceran de Pinós donà les rendes i totes les collites del castell de Gisclareny i de la parròquia de St. Miquel de Turbians a G. de Tàpies. Es troben documentades durant el s. XIV, pràctiques simoníaques en aquesta parròquia, dins la baronia de Pinós i Mataplana. El lloc de Turbians el trobem esmentat a més en l'acta de consagració de l'església de la Seu d'Urgell del 839. Inicialment era una petita ermita, de la qual es té notícia des del , amb el nom de Sant Miquel del Paradís, i que va funcionar com a església parroquial fins al .
Francesc Cima i Garrigó va escriure diversos llibres d'espiritualitat que tenien com a protagonista un suposat ermità que vivia en aquest indret.
Referències
Turbians Categoria:Edificis de Gisclareny Categoria:Patrimoni monumental de Gisclareny