L'estudi simplificat de la locomoció en els cavalls se centra en els aires o marxes, naturals o ensenyats, que usen per a desplaçar-se.Ensminger, M. E. Horses and Horsemanship 6th edition USA: Interstate Publishers 1990 p. 65-66 Al costat dels aires naturals (pas, trot, galop) n'hi ha uns quants més que poden ser descrits, cadascun amb una utilitat particular.
Els moderns mitjans de recerca han permès l'estudi científic de la locomoció del cavall.Pàgina web amb animacions de diferents aires.
Classificació Els aires, en una primera classificació general, poden ser "naturals" o "d'ambladura". Els aires naturals són els que utilitzen la majoria de cavalls sense cap ensinistrament particular. Les marxes d'ambladura, fora d'algunes races, sovint requereixen un aprenentatge i un entrenament específic abans que el cavall pugui efectuar-les seguint les demandes del genet.
Un altre sistema de classificació considera tres categories: 1) Aires caminadors (pas, ambladura) 2) Aires trotadors i galopadors 3) Aires amb suspensió (també anomenats "asimètrics").Tristan David Martin Roberts (1995) Understanding Balance: The Mechanics of Posture and Locomotion, Nelson Thornes,
Els aires naturals són: pas, trot, galop curt i galop.Harris, Susan E. Horse Gaits, Balance and Movement New York: Howell Book House 1993 p.32 Sovint hom agrupa el galop curt amb el galop ordinari. Però són aires diferents. El galop curt és una marxa de 3 batudes i el galop normal de 4 batudes. Els 4 aires anteriors s'observen en els cavalls ferals i salvatges. Alguns cavalls, en lloc de trotar, són ambladors. Molts cavalls ambladors poden trotar. Dit d'una altra manera: hi ha cavalls que poden trotar i amblar, que coneixen i poden desplaçar-se en ambdós aires.Allan F-I, estaló amblador i trotador.
Pas miniatura|El pas, un aire de quatre temps o "batudes". El pas és un aire de 4 batudes en el que el cavall es desplaça (o pot desplaçar-se) a més de 6 km/h. La seqüència és la següent: pota darrere esquerra, pota davant esquerra, pota darrere dreta, pota davant dreta. El ritme de batuda és regular: 1,2,3,4,...Quan marxa al pas, el cavall sempre té una pota alçada i les altres tres reposant a terra, fora de l'instant en que el pes es transfereix d'una pota a la següent. El cavall acompanya el moviment amb una lleugera oscil·lació de cap i coll amunt i avall que ajuda a conservar l'equilibri.Harris, Susan E. Horse Gaits, Balance and Movement New York: Howell Book House 1993 p. 32-33
Idealment, els unglots posteriors ultrapassen les petges dels unglots anteriors. Com més gran sigui l'increment (de les ungles posteriors en relació amb els punts de contacte previs de les ungles anteriors amb el sòl) més còmode resulta el pas per al genet. Cada cavall camina de forma particular però algunes races destaquen per una marxa especialment suau. El genet però, gairebé sempre rep una sensació de desplaçament lateral de vaivé, provocada pel moviment de les potes posteriors del cavall en avançar. Els cavalls Tennessee Walking tenen un caminar natural especialment ràpid. Quan un cavall accelera el seu pas, de forma voluntària o a instàncies del genet, hi ha un moment en què la regularitat de la cadència es perd: el cavall deixa d'anar al pas i es posa a trotar o a amblar.
Trot miniatura|Cavall andalús al trot. L'amazona acompanya però roman asseguda. El trot és un aire de dues batudes més ràpid que el pas. Tot i que hi ha trots lents i trots més ràpids, la velocitat mitjana és d'uns 13 km/h. Un cavall trotó o amblador de curses pot superar en aquesta marxa la majoria de cavalls al galop.Harris, Susan E. Horse Gaits, Balance and Movement New York: Howell Book House 1993 p. 35-37El trot d'uns cavalls més ràpid que el galop d'altres. Algun cavall trotó ha fet una milla en menys de dos minuts (30 milles/h). Quan trota, el cavall mou les potes en diagonal (mà dreta-pota esquerra, mà esquerra-pota dreta). Des del punt de vista de l'equilibri, el trot és un aire molt estable. El cavall no ha de moure gaire ni el cap ni el coll per a ajudar-se.
El trot és la marxa de treball dels cavalls. Un cavall normal només pot galopar durant períodes curts. En canvi, pot trotar algunes hores sense problemes. En funció de cada cavall en particular i de la seva velocitat de desplaçament al trot, aquest aire pot ser difícil per al genet. El cos de l'animal i la seva esquena es mouen verticalment de manera intermitent. Cada cop que un parell de potes piquen a terra el genet és impulsat amunt (perdent el contacte amb la sella) i, en la caiguda següent, l'aterratge sobre la sella pot ser una mica violent. De qualsevol manera, excepte en els trots més lents, els genets tendeixen a "acompanyar" el moviment del cavall alçant-se rítmicament sobre els estreps i evitant els xocs amb la sella. Aquest acompanyament mentre trota el cavall és més freqüent en l'equitació anglesa. I proporciona un cavalcar més dolç per a cavall i genet.Trotant acompanyant el cavall. Vídeo a càmera lenta.
Igual que el trot "alçat", acompanyant els moviments del cavall, el trot "assegut" exigeix una tècnica particular.Trot alçat i trot assegut. En aquest cas per a evitar anar botant sobre la sella, en perjudici del cavall i del genet. La major part de genets poden trotar asseguts en un trot curt sense saltar sobre la sella. Un genet expert pot practicar el trot assegut (sense botar sobre la sella) en un trot normal o llarg (trot ràpid). Però, a part de tècnica, necessita una bona musculatura dorsal i abdominal. El trot assegut és cansat i no pot perllongar-se molta estona. Si el cavall trota molt ràpidament, com un trotó de curses, és pràcticament impossible el trot assegut. Essent el trot un aire molt adequat per al cavall (és una marxa relativament ràpida, segura i eficient), és molt important que el genet el domini. A més, el trot forma part important de moltes disciplines eqüestres. Hi ha genets que trien cavalls ambladors per no haver d'anar al trot.
Hi ha dues variants del trot emprades en Doma clàssica: Piaffe i Passage. El Piaffe resulta de sol·licitar que el cavall troti sense avançar, o molt poc, cap endavant. El Passage és un trot exageradament lent. Ambdós aires d'Alta Escola exigeixen del cavall molta "reunió", un entrenament molt gran i una forma física considerable.Harris, Susan E. Horse Gaits, Balance and Movement New York: Howell Book House 1993 p. 39
Galop Galop curt Animació del galop El "galop curt" és un aire controlat de tres batudes. Generalment més ràpid que el trot però més lent que el galop. La velocitat mitjana és de 16-27 km/h, en funció de la gambadaGambada.Definició del cavall. D'oïda, el galop curt es percep com una sèrie de grups de tres sons successius (corresponents a les tres batudes) separats per lleugeres pauses (que corresponen al cavall en suspensió).Vídeo sonor per a veure i escoltar el galop curt. Com més de pressa va el cavall més llargues són les pauses entre les tres batudes.Harris, Susan E. Horse Gaits, Balance and Movement New York: Howell Book House 1993 p. 42-44
En anglès el galop curt s'anomena "canter", paraula suposadament derivada de "Canterbury gallop", pel galop reposat que els pelegrins empraven en adreçar-se cap a aquella catedral.www.etymonline.com En la pràctica de l'equitació Western, hi ha un galop curt (més lent que el galop curt habitual) anomenat "lope" en anglès. El cavall es desplaça a uns 13-19 km/h. Hi ha opinions que classifiquen el "lope" com un aire diferent, gairebé de quatre batudes.
Anàlisi del moviment: En el galop curt i en la primera batuda una de les potes posteriors (per exemple, la dreta) impulsa el cavall cap endavant mentre està en contacte amb el sòl. Tot el pes del cavall (i d'un eventual genet) reposa sobre la pota indicada. Les altres tres potes estan alçades i movent-se cap endavant. A aquesta fase segueix una segona batuda de les potes posterior esquerra i anterior dreta (mentre que la pota posterior dreta segueix, per un instant, en contacte amb el terra). A la tercera batuda la pota anterior esquerra és la que colpeja el sòl (mentre que les dues potes de la segona batuda romanen un instant a terra). Aquesta pota anterior esquerra més avançada concorda amb una pota posterior esquerra també més avançada i és la que indica "la mà" del galop curt considerat. La seqüència descrita començava amb la pota posterior dreta, per tant (i pel fet que la que queda més endavant és la pota de davant esquerra), és un galop curt d'esquerra. Normalment, quan el cavall gira és convenient que la mà de guia sigui la interior del cercle.
Quan el cavall va muntat, el galop curt sobre la mà correcta esdevé encara més important. Especialment en pista tancada. El genet normalment indica al cavall la mà que ha d'agafar quan passa des d'un aire més lent cap al galop curt. A més, quan el cavall ha de saltar un obstacle vertical (una tanca en un concurs de salts, per exemple), el genet hauria de dirigir el cavall de manera que aterrés amb la mà més adequada per a girar camí del següent obstacle. A vegades el genet demana al cavall que galopi a contramà, un moviment obligatori en doma clàssica i molt habitual en la pràctica del polo que requereix una bona reunió del cavall i un equilibri molt gran. Un cavall que es desplaça a galop curt en línia recta pot ser requerit perquè faci un canvi de mà "al vol" o sobre la marxa. Acció exigida en Alta Escola i en competicions de "reinning". Si el cavall va galopant amb les extremitats desaparellades el galop curt és desigual i provoca un moviment inharmònic anomenat en anglès "cross-canter", "disunited canter" o "cross-firing". En català seria un galop curt barrejat o encreuat.Galop curt "disunited" o "barrejat".
Galop miniatura|Galop. Fotomuntatge de Mr. Eadweard Muybridge miniatura|esquerra|El derby d'Epsom, pintura de Théodore Géricault, 1821 miniatura|Imatges de la seqüència d'un cavall al galop, per Eadweard Muybridge miniatura|esquerra|Fotomuntatge animat del pas d'ambladura. Segons Eadweard Muybridge El galop és un aire de quatre batudes, més ràpid que el galop curt. En una seqüència d'aquesta marxa el cavall avança més que en cap altra forma de desplaçament. La velocitat mitjana, molt variable en funció de la raça i tipus, és de l'ordre de 40-48 km/h. Els cavalls salvatges o ferals galopen per a fugir d'un possible perill, real o suposat. O per a desplaçar-se ràpidament en distàncies curtes. En general, al cap de galopar una certa distància (1,5-3 km) el cavall necessita reposar. Hi ha cavalls que poden mantenir un galop moderat en distàncies molt més llargues.Harris, Susan E. Horse Gaits, Balance and Movement New York: Howell Book House 1993 p. 47-49 El galop és la marxa dels cavalls de curses.
Els moderns cavalls Thoroughbred rarament disputen curses de més de 2,5 km. En alguns països hi ha curses per a cavalls àrabs que arriben als 4 km. (Les curses clàssiques de cavalls àrabs es disputaven entre els 1.000 i 4.000 metres. Hi havia curses però, de fins a 14 km).Distàncies de les curses segons Abú Bekr ibn Bedr. En distàncies curtes els cavalls més ràpids són els American Quarter. En distàncies d'un quart de milla (uns 400m) o menys han estat cronometrats a velocitats properes als 89 km/h.
Com en el cas del galop curt, el galop pot ser a dreta o esquerra. Aquesta orientació queda determinada per la pota del davant que s'avança més en cada seqüència (o, dit d'una altra manera, per la pota contrària a l'extremitat posterior que comença la seqüència). El galop a dreta comença per la pota posterior esquerra. I viceversa. Escoltant atentament és relativament fàcil distingir entre un galop curt ràpid (amb tres batudes) i un galop normal (de 4 batudes). Al final hi ha un temps de suspensió amb les quatre extremitats sense contacte amb el sòl.