alt=Bola de pedra aproximadament rodona, emprada com a projectil de mandró. Datada a la Dinastia XVIII i probablement relacionada amb els pobles Blemis d' Etiopia.|miniatura|Bola de pedra aproximadament rodona, emprada com a projectil de mandró. Datada a la Dinastia XVIII i probablement relacionada amb els pobles Blemis d' Etiopia. Un mandróA.I. Alomar i Canyelles, La terminologia de l'armament a la versió catalana del segle xiv de L'Epitoma rei militaris era una màquina de guerra de propulsió muscular, que podia ser individual o col·lectiva, semblant al mandró individual,Mandró és documentat per primer cop en català l'any 1343 i al manuscrit català de Vegeci però que en comptes d'un bastó tenia una perxa amb un punt de suport i una corda a l'extrem contrari de la fona, que es podia descompondre en unes quantes perquè un o més homes, estirassin cap avall a fi de fer el llançament. Aquest mandró funcionava, doncs, com un alçaprem o palanca amb el punt de suport com a fulcre, com els trabucs, però sense contrapès. Era, doncs, una mena de brigola.
Coneixem l'existència d'aquesta arma, que era diferent de l'homònima d'ús individual, per la referència documental a la seva perxa, mot que es refereix sempre a un bastó o pal molt llarg, se'n sap del seu ús en el Setge d'Albarrasí de 1220 durant la Primera revolta nobiliària contra Jaume I d'Aragó.
Referències
Categoria:Armes de setge