miniatura|Primera edició dels viatges de Gulliver de Jonathan Swift (1726) La literatura de viatges és l'escriptura sobre viatges amb valor literari. La literatura de viatges descriu típicament les experiències de l'autor en un viatge de plaer. Normalment, la literatura de viatges es caracteritza per una narració coherent o estètica més enllà del simple registre de dates i esdeveniments que es trobaria en un diari de viatge.
Sense desmentir la definició anterior, hi ha moltes obres de viatges (llibres de viatge, diaris, cròniques…) de valor literari limitat que cal tenir en compte pels fets històrics o geogràfics que recullen, per la seva terminologia i pel seu estil.
Segons una altra definició, la literatura de viatges inclouria tota mena de documents relacionats amb els viatges. Bàsicament llibres, però també films documentals amb guió.
Història miniatura|Notes manuscrites de Cristòfor Colom a l'edició en llatí del Milió de Marco Polo. Alguns dels exemples més antics de literatura de viatges són la Descripció de Grècia de Pausànies al , i els llibres d'Ibn Jubayr (1145 - 1214) i Ibn Battuta (1304 - 1377), que van descriure amb detall els seus viatges al llarg del món conegut. El gènere de viatges era força comú en la literatura àrab medieval., presentat com a tesi doctoral de l'autor el 1998
Un dels primers casos registrats d'un viatge de plaer és la pujada de Petrarca (1304 - 1374) al Ventor el 1336. Afirma que va pujar al cim pel plaer de veure'l. Va anomenar els companys que s'havien quedat a baix frigida incuriositas ("una manca gèlida de curiositat"). Després va escriure sobre l'ascensió fent comparacions al·legòriques entre la pujada a la muntanya i el seu propi progrés moral a la vida.
D'altres exemples més tardans de la literatura de viatges són diverses narracions del Grand Tour. Els aristòcrates, clergat i d'altres adinerats amb temps lliure viatjaven per Europa per aprendre sobre l'art i l'arquitectura del seu passat. Un dels pioners de la literatura turística va ser Robert Louis Stevenson (1850 - 1894).
La literatura de viatges també es va fer popular durant la Dinastia Song (960 - 1279) de la Xina medieval.Hargett 1985, p. 67. Autors com Fan Chengda (1126 - 1193) i Xu Xiake (1587 - 1641) incorporaven una gran quantitat d'informació geogràfica i topogràfica als seus escrits, mentre que l'assaig Registre de la muntanya de les campanes de pedra del poeta i home d'estat Su Shi (1037 - 1101) presentava com a objectiu central un argument filosòfic i moral.Hargett 1985, p. 74 - 76
Al , la literatura de viatges consistia principalment en diaris marítims.Stolley 1992, p. 26. A l'Anglaterra del , gairebé tots els escriptors famosos van treballar en aquest gènere.Fussell 1963, p. 54 Els diaris del Capità Cook (1784) foren l'equivalent dels best sellers d'avui en dia.
Llibres de viatge Els americans Paul Theroux, Bill Bryson i William Least Heat-Moon, l'autor gal·lès Jan Morris i l'anglès Eric Newby han triomfat com a escriptors de viatges encara que Morris també és un historiador i Theroux és novel·lista.
Sovint, la literatura de viatges coincideix amb l'assaig, com a India: una civilització ferida de V. S. Naipaul, on un viatge és l'excusa per l'observació continuada d'una nació i la seva gent. És un cas similar al de l'obra de Rebecca West sobre Iugoslàvia, Black Lamb and Grey Falcon.
De vegades, un escriptor s'estableix en algun lloc durant un període llarg, absorbint l'essència del lloc tot continuant l'observació amb la sensibilitat d'un escriptor de viatges. Alguns exemples d'aquestes obres són Bitter Lemons de Lawrence Durrell, The Island of the White Cow de Deborah Tall i Un any a Provença, l'èxit de Peter Mayle.
En el cas de naturalistes, com Gerald Durrell, es fusionen la literatura de viatges i de natura. Charles Darwin va escriure la seva famosa narració sobre el viatge del Beagle, que és una intersecció de ciència, història natural i viatges.
També ens trobem amb literatura de viatges quan un escriptor, famós per algun altre gènere, viatja i escriu sobre les seves experiències. Alguns exemples en són Samuel Johnson, Charles Dickens, Mary Wollstonecraft, Robert Louis Stevenson, Hilaire Belloc, D. H. Lawrence, i John Steinbeck.
Ficció Els llibres sobre viatges ficticis comprenen una gran proporció de la literatura de viatges. Encara que en alguns contextos pot ser interessant de distingir les obres de ficció de les de no-ficció, a la pràctica sol ser molt difícil de fer-ho, com als escrits dels viatges de Marco Polo o John Mandeville. Moltes obres "fictícies" de la literatura de viatges estan basades en viatges reals –El cor de les tenebres de Joseph Conrad, i, probablement, l'Odissea d'Homer–, mentre que altres obres, encara que són basades en viatges imaginaris i fins i tot fantasiosos –la Divina Comèdia de Dante, els viatges de Gulliver de Jonathan Swift, Càndid de Voltaire o La Història de Rasselas, príncep d'Abissínia de Samuel Johnson– contenen no obstant alguns elements verídics.
On the Road, de Jack Kerouac (1957) i The Dharma Bums (1958) són narracions passades a ficció dels seus viatges pels Estats Units a finals dels anys 1940 i principis dels 1950.
Un exemple contemporani d'un viatge real convertit en obra de ficció és la novel·la de Kira Salak "The White Mary", que té lloc a Papua Nova Guinea i al Congo i es basa principalment en les seves experiències en aquests països.
En la literatura catalana En català, són destacables els llibres sobre viatges a peu d'en Josep Maria Espinàs.
Cronologia Els documents sobre viatges són molts i molt variats. Una relació cronològica d'algunes obres interessants ofereix diverses possibilitats d'ús.
Obres antigues 500 aC? Hannó el Navegant. Periple. 300 aC? Píteas de Massàlia, va emprendre un viatge de navegació fora del Mediterrani. La seva obra està perduda i només se'n coneixen fragments citats per Estrabó, Plini el Vell i Diodor de Sicília. Segle I. Periple de la Mar Eritrea. Segle II. Pausànies. Descripció de Grècia. 146. Flavi Arrià. Anàbasi d'Alexandre el Gran Periple del Pont Euxí
Edat mitjana miniatura|Mapamundi pertanyent a la Tabula Rogeriana. Noti's que el sud apareix a la part superior del mapa miniatura|Ascelino di Lombardia rebent una carta del papa Inocenci IV (esquerra) i lliurant-la al Gran Khan (dreta). 1102. Relation des voyages de Saewulf à Jérusalem et en Terre Sainte pendant les années 1102 et 1103. De Saewulf. 1154. Al-Idrissí.Description de l'Afrique et de l'Espagne. Al- Idrissí. 1173. Benjamí de Tudela. 1183. Ibn Jubayr. 1191. Giraldus Cambrensis 1235. Fra Julianus 1236-1247. Giovanni da Pian del Carpine. Histoire des Mongols appelés par nous Tartares, description des coutumes, de la géographie, de l'histoire et des figures marquantes du peuple mongol. 1245. André de Longjumeau 1247. Ascelino di Lombardia i Simon de Saint-Quentin.<ref>Voyage du Frère Ascelin et ses compagnons vers les Tartares tiré des mémoires de Frère Simon de Saint-Quentin, dans Vincent de Beauvais. Voyages autour du monde, en Tartarie et en Chine, Paris, 1830.]</ref> 1254. Guillaume de Rubrouck 1271. Marco Polo 1287. Rabban Bar Sauma 1289. Giovanni da Montecorvino. 1290. Riccoldo da Monte di Croce 1291. Vadino Vivaldi 1322. Odoric de Pordenone. 1322. John Mandeville. 1325. Ibn Battuta. 1327-1330. Jordà de Catalunya. Mirabilia descripta. 1399. Ramon de Perellós. Viatge al Purgatori.Viatge al purgatori a archive.org
Segle XV miniatura|Corfú segons un gravat fet per Erhard Reuwich. 1403. Ruy González de Clavijo.
1432. Bertrandon de La Brocquière. The Travels of Bertrandon de La Brocq́uière, to Palestine: And His Return from Jersulem Overland to France. Esmenta l'ús del foc grec. 1436. Ciríac d'Ancona. 1436. Pedro Tafur 1480-1484. Felix Faber. Parla de l'alfòndec dels catalans i sobre la galera veneciana del viatge.
1483. Bernhard von Breydenbach i Erhard Reuwich. Peregrinatio in Terram Sanctam. La Peregrinatio in Terram Sanctam fou el primer llibre que es va publicar amb gravats. Els gravats mostraven ciutats i monuments, a partir de models anteriors o inspirats en dibuixos fets a partir del natural per Erhard Reuwich. 1494. Hyeronimus Münzer. Itinerarium sive peregrinatio per Hispaniam, Franciam et Alemaniam. Viaje por España y Portugal, 1491-1495. 1494. Viatge de Pietro Casola a Jerusalem.Pilgrimage to Jerusalem in the Year 1494. Pietro Casola.
Segle XVI miniatura|Antoni de Montserrat. 1521. Bernal Díaz del Castillo, Historia verdadera de la conquista de la Nueva España. 1519-1522. Expedició de Magalhães-Elcano 1521. Antonio Pigafetta. Francisco Albo. (Segons alguns autors Francisco Albó, de Rodes; Rodes en el sentit de Roses).Fact and fiction in Magellan's Navigator. Text del Derrotero de Francisco Albo.
1526. Lleó l'Africà. c1540. Francisco Alvares. Historia de las cosas de Ethiopia: en la qual se cuenta muy copiosamente, el estado y potencia del emperador della. 1579. Antoni de Montserrat 1580. Michel de Montaigne. Journal du voyage de Michel de Montaigne en Italie, par la Suisse & l'Allemagne en 1580 & 1581. 1585. Henrique Cock. Relación del viaje hecho por Felipe II en 1585 a Zaragoza, Barcelona y Valencia.Relación del viaje hecho por Felipe II en 1585 a Zaragoza, Barcelona y Valencia. Henrique Cock. 1595. Jan Huygen van Linschoten. Itinerario, voyage ofte schipvaert, van Ian Huygen van Linschoten naer de Oost ofte Portugaels Indien, inhoudende een tall beschrijvinghe der selver Landen tant zeecusten .... 1598. Giuseppe Rosaccio. Viaggio da Venetia, a Costantinopoli: per mare, e per terra & insieme quello di Terra Santa..
Segle miniatura|Disparant a un catamarà. Expedició de Willem Cornelisz Schouten van Hoor (1615 – 1617). miniatura|Nicolás de Cardona, en la seva edició de 1632 de Exploración del mundo, publicà aquest punt de vista de la badia i la ciutat d'Acapulco. La llegenda completa diu el següent: A. Les naus de l'expedició. B. El castell de Sant Dídac. C. La ciutat. D. Un vaixell que ha arribat del Japó (probablement el Sant Joan Baptista). E. Los Manzanillos. F. El Griu (Griffo). 1602. Bento de Góis 1602. Sebastián Vizcaíno 1611. Viatge al Japó. 1614. 1610. Xu Xiake 1615. Willem Schouten. 1617. García de Silva y Figueroa. Totius legationis suae et Indicarum rerum Persidisque commentariiComentarios de don García de Silva que contienen su viaje a la India y de ella a Persia, cosas notables que vió en él y los sucesos de la embajada al Sophi . García de Silva y Figueroa.L'ambassade de d. Garcias de Silva Figveroa en Perse contenant la politique de ce grand Empire les moeurs du Roy Schah Abbas, & une relation exacte de tous les lieux de Perse & des Indes, ou cét ambassadeur a esté l'espace de huit années qu’il y a demeuré, Paris, 1667Comentarios de D. Garcia de Silva y Figueroa de la embajada que de parte del rey de España Don Felipe III hizo al Rey Xa Abas de Persia, Madrid, 1903. Disponible online: Tomo I y tomo II. 1618. Ildefons Ramírez de Arellano. Reconocimiento de los Estrechos de Magallanes y de San Vicente y algunas cosas curiosas de la Navegación. 1627. Nicolas Benard. Le voyage de Hierusalem et autres lieux de la terre sainte et son retour. 1632. Nicolás de Cardona. Descripción Hidrográfica y geográfica de muchas tierras del norte y del sur y de los mares de las Indias, en especial del descubrimiento del Reino de la California hecho con trabajo e industria por el capitán y cabo Nicolás de Cardona.Descripciones geográphicas e hydrográphicas de muchas tierras y mares del Norte y Sur en las Indias, en especial del descubrimiento del Reino de la California hecho con trabajo e industria por el capitán y cabo Nicolás de Cardona. 1633. Adam Olearius. The Voyages and Travells of the Ambassadors Sent by Frederick Duke of Holstein. 1668. Nicolaas de Graaff fou un cirurgià naval holandès que va realitzar diverses exploracions i escrigué sobre els seus viatges.