La presa de les Tres Gorges és una presa hidroelèctrica amb l'embassament a la vall del riu Iang-Tsé, a la ciutat de Sandouping, ubicada en el districte de Yiling, Yichang, província de Hubei, a la Xina. Aquesta presa conté la central de producció d'energia elèctrica més gran del món en termes de capacitat instal·lada (22.500 MW) i en generació anual d'energia, generant 83,7 TWh el 2013 i 98,8 TWh en 2014, mentre que la generació anual d'energia de la presa d'Itaipú del Brasil i Paraguai va ser de 98,6 TWh el 2013 i 87,8 en 2014.
Amb l'excepció d'un elevador de vaixells, la presa, acabada, va entrar en funcionament el 4 de juliol de 2012, quan l'última de les principals turbines de la planta subterrània va iniciar la producció. Cada turbina principal té una capacitat de 700 MW. El cos de la presa es va acabar en el 2006. Amb 32 turbines principals i dos generadors més petits (50 MW cadascun) per alimentar la planta, la capacitat de generació elèctrica total de la presa és de 22.500 MW.
A més de la producció d'electricitat, la presa va permetre augmentar la capacitat de navegació del riu Iang-Tsé i reduir el risc d'inundacions i de sequera en el curs més avall. El govern xinès considera que el projecte d'enginyeria és històric i ha generat una gran prosperitat social i econòmica, sobretot pel que fa al disseny de les grans turbines, i perquè permet reduir les emissions de gas amb efecte d'hivernacle. Els efectes negatius de la infraestructura han estat la inundació de zones arqueològiques i culturals, el desplaçament d'1,24 milions de persones, i la irrupció de canvis ecològics significatius, així com l'increment del risc d'esllavissades. See also: La presa ha estat un tema de controvèrsia tant a escala nacional com a l'estranger. Vegeu també: i i
Història miniatura|Poema "Nedant" (1956), gravat al monument memorial de la inundació de 1954 a Wuhan, Mao Zedong imagina les "parets de pedra" erigint-se aigües amunt. La idea d'una gran presa sobre el riu Iang-Tsé va ser concebuda originàriament per Sun Yat-sen en el seu llibre Desenvolupament internacional de la Xina, del 1919. Sun Yat-sen postulava que es podia fer un dic capaç de generar 30 milions de cavalls de força (22 GW) a les Tres Gorges. El govern nacionalista xinès liderat per Chiang Kai-shek va iniciar els estudis preliminars per a dur a terme el projecte a les Tres Gorges el 1932. En el curs de la Segona Guerra Sinojaponesa, el 1939, les forces militars japoneses van ocupar Yichang, van examinar la zona i van dissenyar el pla Otani en previsió d'una victòria japonesa sobre la Xina. El 1944 John L. Savage, enginyer cap de disseny de l'Oficina de Reclamació dels Estats Units, també va inspeccionar la zona i va elaborar el "Projecte del Riu Iang-Tsé" per a construir una presa.John Lucian Savage Biography by Abel Wolman & W. H. Lyles, National Academy of Science, 1978. Fruit d'aquest darrer informe 54 enginyers xinesos van anar a formar-se als EUA. Segons els plans originals només es podien moure els vaixells després de situar-los en indrets específics situats a l'extrem inferior i superior de la presa, des d'on un conjunt de grues els havien de portar d'una resclosa a la següent. En el cas de les embarcacions més petites, es farien grups d'embarcacions que serien elevades juntes per tal d'augmentar l'eficiència. No se sap si l'objectiu d'aquesta solució era garantir l'estalvi d'aigua o si els enginyers van pensar que l'alçada entre la part superior i la inferior de la presa era excessiva per a emprar mètodes alternatius."China's Dream Dam." Popular Science, juliol 1946 Es realitzaren diversos estudis econòmics, tasques d'exploració i algun treball de disseny, però el govern, enmig de la guerra civil xinesa, va aturar el projecte l'any 1947.
Va ser després de la victòria comunista de 1949 quan Mao Zedong va donar suport al projecte. Abans d'apostar-hi decididament Zedong va decidir iniciar el projecte de la presa Gezhouba, que juntament amb les grans polítiques com l'anomenat Gran Salt Endavant i la Revolució Cultural van generar uns problemes econòmics que van fer paralitzar momentàniament el projecte. Després de les inundacions de 1954 del riu Iang-Tsé, el 1956, Mao Zedong escrigué el poema "nedant", on evidencia la seva fascinació per fer una presa al riu Iang-Tsé. El 1958, després de la Campanya de les Cent Flors, alguns dels enginyers que es van pronunciar en contra del projecte van ser empresonats.
Durant la dècada de 1980, la idea d'una presa tornà a posar-se sobre la taula. L'Assemblea Popular Nacional de la Xina va aprovar-ne la construcció l'any 1992 a través d'unes votacions. Els 2.633 delegats van emetre 1.767 vots favorables, 177 vots contraris, 664 vots nuls i 25 delegats no van votar.
La construcció de la presa va començar el 14 de desembre de 1994. Tot i que es preveia que la presa seria plenament operativa l'any 2009, això no va ser possible a causa dels retards en alguns projectes parcials. Una d'aquestes obres que es van acabar tard fou la central elèctrica subterrània de sis generadors addicionals, que es va acabar el maig de 2012.
Finalment, el 6 de novembre de 2002 es va aconseguir tancar el curs del riu i el 2003 va començar a operar el primer grup de generadors. A partir de 2004 es van començar a instal·lar 4 grups de generadors cada any, fins a completar la totalitat de l'obra. El 21 de maig de 2006 es va acabar de construir la paret de presa. Prop d'1,24 milions de persones van ser reallotjades pel govern, principalment als nous i moderns barris de la ciutat de Chongquing. El 6 de juny de 2006 es va derruir l'últim mur de contenció de la presa. S'espera que l'elevador de vaixells es completarà durant el 2015. A finals de 2008 la presa havia elevat el nivell d'aigua en la reserva als 172,5 m sobre el nivell del mar, però el disseny ha de permetre arribar als 175 m.
Durant la construcció de la presa el Iang-Tsé s'ha endut diverses víctimes mortals. La xifra oficial de peons morts durant les obres són un centenar, però a la veïna ciutat de Yichang la xifra que popularment es dona per bona és de 1.500 obrers difunts. La professora de la Universitat Harvard experta en estudis asiàtics, Deirdre Chetham, adverteix al llibre Before the deluge que les pèssimes condicions amb què van treballar els obrers poden afectar la qualitat i la seguretat futura de la presa. Segons Chetham els precedents són alarmants, ja que de les 80.000 preses construïdes els primers 40 anys de la República Popular de la Xina, cada any se n'han ensorrat una mitjana de més d'un centenar.
Zona
Riu
El riu Iang-Tsé es forma per la unió de diverses i importants capçaleres, la principal de les quals és científicament la del riu Iang-Tsé. La capçalera occidental és la del riu Jinsha, que a la vegada continua aigües amunt com a riu Tongtian i després com a riu Tuotu. A partir de la ciutat de Yibin s'uneixen els rius Jinsha i el riu Min —la capçalera septentrional del Iang-Tsé— i el riu adopta ja definitivament el nom de Iang-Tsé. El mateix Iang-Tsé s'ha dividit tradicionalment en tres trams: el curs superior, que es considera la secció que va des de Yibin a la ciutat de Yichang; el curs mitjà, el que es correspon a la secció entre Yichang i el comtat de Hukou, on el riu es troba amb el llac Poyang; i el curs inferior, el tram que va des de Hukou a Shanghai, la desembocadura al mar. miniatura|center|600px|Mapa de la ubicació de la Presa de les Tres Gorges i les ciutats més importants al llarg del riu Iang-Tsé Tres Gorges Gorja Xinès Longitud(km) Abast Gorja de Qutang 瞿塘峡 8 des de Baidicheng (Fengjie) a Daxi Gorja de Wu 巫峡 45 des de Wushan a Guandukou (Badong) Gorja de Xiling 西陵峡 66 des de Zigui al pas de Nanjin (Yichang)
La zona de les Tres Gorges són descrites a continuació: Gorja de Qutang La Gorja de Qutang (en xinès: 瞿塘峡) compta amb 8 km, el que la converteix en la primera i la més curta de les tres. Aigües avall del llogaret de Baidicheng (en xinès: 白帝城) (zona de Fengjie) el riu Iang-Tsé flueix entre el Chijia el nord i el Baiyan (en xinès: 白盐山) al sud. D'aquest punt se'n diu Kuimen (en xinès: 夔门) i arriba al Qutang. La gorja de Qutang forma 8 km de llarg i és la més petita de les tres gorges. El punt més ample només arriba als 150 m. Les muntanyes a banda i banda són fins a 1.200 m d'altitud. La gorja de Qutang es refereix sovint sota aquestes característiques excepcionals com la més bella de les tres gorges. Els forts corrents, calats amb bancs de sorra del riu pels canons ja foren descrites a l'era Song (960-1279) pel poeta Su Dongpo a "mil oceans, flueixen en una tassa“.
En un dels cingles hi ha tallada una sèrie d'orificis rectangulars que formen l'anomenada Escala de Meng-Liang (en xinès: 孟良梯). L'escala porta a una plataforma sobre els penya-segats de mitjana altura, on segons la llegenda, el general Song, Yang Jiye, va ser assassinat per traïdors.
Gorja de Wu La gorja de Wu (en xinès: 巫峽) comença a la boca del riu Daning, a la zona de Wushan i té una longitud de 44 km. Segons la mitologia xinesa un drac de riu va sotmetre a la deessa Yao Ji i les seves onze germanes, que foren congelades a les muntanyes, però van guiar als vaixells amb saviesa per a mantenir la seguretat aigües avall.
Al camí hi ha una inscripció a la roca que diu "els pics de Wuxias creixen més i més alt", feta pels navegants en circulació durant l'època dels Tres Regnes (220–280 després de Crist), atribuït a Zhuge Liang.
Gorja de Xiling miniatura|Mapa de les Tres Gorges La gorja de Xiling (en xinès: 西陵峽) té una longitud de 66 km i és la més oriental de les gorges. Es troba entre Xiangxi a la zona de Zigui i Yichang. En el punt més estret té una amplada de 80 m.
Els viatgers procedents d'Occident, en aquest tram del riu, als voltants del , van informar de bancs de sorra que van sorgir com a barreres del riu, corrents perillosos i roques que amenacen, de manera que els vaixells de contrabandistes havien de mantenir-se amb canyes de bambú ferrats. Avui en dia, el pas s'ha reestructurat d'acord amb el tràfic marítim per fer-lo transitable i amb seguretat.
Composició i dimensions
Feta de formigó i acer, la presa té 2.335 m de llarg i el coronament de la presa és a 185 metres sobre el nivell del mar. L'obra va utilitzar 27,2 milions de metres cúbics de formigó (principalment per la paret de la presa), 463.000 tones d'acer (suficient per construir 63 Torres Eiffel) i es van traslladar uns 102,6 milions metres cúbics de terra. La paret de la presa de formigó és de 181 m per sobre de la base de la roca.
Quan el nivell d'aigua està en el seu màxim de 175 m sobre el nivell del mar, que és 110 m més alt que el nivell del riu aigües avall, l'embassament es troba al voltant de la mitjana de 660 quilòmetres de longitud i 1,12 quilòmetres d'ample. Conté 39,3 km³ d'aigua i té una superfície total de 1.045 quilòmetres quadrats. En acabar, el dipòsit inunda una àrea total de 632 quilòmetres quadrats de terra, en comparació amb els 1.350 quilòmetres quadrats de l'embassament creat per la presa d'Itaipú.
Impacte econòmic El govern va estimar que el projecte de la presa de les Tres Gorges costaria 180 miliards de iuans (US$22,5 miliards). A finals de 2008, s'havia arribat a la despesa de 148.365 miliards de iuans, entre els quals 64.613 miliards de iuan es van gastar en la construcció, 68.557 miliards de iuans amb la reubicació dels residents afectats, i 15.195 miliards de iuans en el finançament. S'estima que el cost de construcció es recuperarà quan la presa hagi generat 1.000 terawatt-hores (3.600 PJ) d'electricitat, produint 250 miliards de iuans. S'espera una recuperació total dels costos que es produeixi en deu anys després que la presa comenci el funcionament.