miniatura|Malgrat el risc de desforestació en alguns indrets, la fusta és el 'biocombustible més usat al món, sense necessitat de cap etiqueta comercial que la faci semblar verda o biològica. miniatura|La canya de sucre, com la remolatxa, es pot usar per a obtenir sucre (aliment) o com a primera matèria d'un combustible (bioetanol), en comptes de l'urani o el gas natural, per exemple.
Un agrocombustible o biocombustible és el terme amb el qual es denomina a qualsevol tipus de combustible obtingut de biomassa (sobretot vegetals i altres éssers vius que fixen l'energia del sol mitjançant fotosíntesi) o dels seus residus, com per exemple la fracció orgànica de deixalles, els quals són tractats per obtenir un agregat d'alt poder calorífic. El seu ús és controvertit, ja que presenta problemes de sostenibilitat i capacitat de càrrega sense disminuir la contaminació atmosfèrica que presenten altres tipus de combustibles, com per exemple els fòssils, ni considerar-se a efectes pràctics fonts d'energia renovable.
Alguns bioetanols i biodièsels, per exemple, poden substituir totalment o parcialment alguns combustibles fòssils tradicionals al transport. Tanmateix aquests tenen una Taxa de Retorn Energètic (TRE) inferior a 1 o molt propera a ell, cosa que significa que el balanç energètic és zero o negatiu: cal més energia per a produir-lo que la que s'obté de la seva combustió. Com a referència, el carbó a les centrals tèrmiques actualment té una TRE de 9 (era de 80 als anys 40), l'energia hidroelèctrica una de més d'11 i el petroli als 40 en tenia una de 100, és a dir que per a obtenir cent calories de petroli hom havia d'invertir una sola en la seva obtenció i tractament.Balanç energètic: Energia obtinguda respecte a la invertida. de Cutler Cleveland i Robert Costanza. La Enciclopèdia de la Terra (Encyclopedia of Earth), Environmental Information Coalition, National Council for Science and the Environment. Washington DC, 16 d'abril de 2008 Anàlisi energètic dels agrocombustibles, E. Calderón. 2007.
Cal destacar que no són combustibles sostenibles ni els conreus que requereixen es renoven prou ràpidament respecte a la demanda per a poder ser considerats, tècnicament, com a energies renovables. Presenten els mateixos problemes d'efecte hivernacle que els combustibles fòssils, i alguns contaminen més. Presenten un problema greu d'ocupació del sòl, amb conseqüències que van de la desforestació a la manca d'aliments i de primeres matèries per a l'abric o per a medicaments. Algunes explotacions es fan amb agricultura extensiva en indrets on les persones que hi treballen moren de fam perquè no hi ha cultius d'aliments ni tenen prou diners ni l'estructura necessària per a importar-los.
Biocombustibles o agrocombustibles? miniatura|Etiquetes amb el mot "bio" miniatura|Cultiu ecològic o bio En principi, el prefix grec «bio» en grec, bios, que vol dir vida, viu.
Des de finals del , aquest prefix «bio» s'ha afegit, no sempre amb prou rigorositat, a aliments i productes als quals, tant tota la primera matèria utilitzada com ells mateixos, han estat produïts segons uns procediments específics que inclouen valors ètics i mediambientals. La legislació europea i espanyola exigeix una sèrie de requisits detalladament establerts per a poder afegir legalment el logotip oficial de producte "bio", encara que també existeixen molts logotips inventats (enganyosos) que no volen dir res, per a identificar els productes provinents d'agricultura biològica (també coneguda com a agricultura ecològica i com a agricultura bio).
L'ús del prefix bio- en mots com biocombustible és controvertit. Fa anys alguns van considerar-los font d'energia alternativa i fins i tot alguns països es van fixar com a meta augmentar-ne la quantitat al mix energètic nacional. Avui la tendència mundial és minimitzar-los i, per exemple, l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) ha demanat una moratòria en el seu ús front l'actual crisi alimentària.
Per això experts, consumidors, lingüistes, comunicadors i alguns políticsAgrocarburants: són biocarburants o necrocarburants? Els Verts, 23 d'abril de 2008 ) estimen que el mot biocombustible és enganyós, ja que, voluntàriament o no, avui fa pensar en agricultura ecològica i d'uns valors positius afegits que alguns industrials poden voler fer veure que els biocombustibles tenen, quan no és el cas. Al hom proposa la caducitat del terme biocombustible per a un combustible no obtingut per mitjà d'agricultura ecològica (de moment no n'hi ha) i la substitució d'aquest mot pel d'agrocombustible, per a designar un combustible obtingut a partir de productes obtinguts de l'agricultura, com és el cas dels olis vegetals, la cel·lulosa, sucres vegetals, etc. i en particular pel biodièsel (agrodièsel), el bioetanol (agroetanol) i el combustible obtingut a partir d'algues cultivades.
miniatura|esquerra|A l'esquerra, logotip oficial a França A Europa diverses organitzacions i partits polítics estan gestionant el canvi oficial i legal d'aquest nom, perquè el seu mal ús constitueixi legalment un frau i un delicte punible. Per exemple, a Suïssa, el 2007 va haver-hi una demanda a l'Oficina Federal de l'Agricultura del país, l'OFAG, per a modificar totes les lleis i textos oficials suïssos de manera que el mot biocombustible s'elimini completament i sigui reemplaçat per agrocombustible. Al senat francès el mot biocombustible va ser substituït pel d'agrocombustible el 2009, van votar a favor el partit de dretes UMP i el partit dels Verds francès.El Senat de França reemplaça el mot "biocombustible" per "agrocombustible" 4 de febrer de 2009.
Aquestes matisacions lingüístiques i legals referents a noves tecnologies no són estranyes, un exemple similar recent va ser, per exemple, la substitució d'energia alternativa per energia renovable, si era el cas, o altres paraules.
Evolució dels biocombustibles miniatura|Microalgues diatomees reproduint-se, vistes al microscopi
Els biocombustibles es poden classificar en generacions segons les successives onades en què s'han anat dissenyant, a partir dels coneixements tecnològics del moment i els requeriments socials (benefici social) o de negoci (benefici econòmic o empresarial) dels inversors públics o privats. El 2011 hom pot parlar de quatre generacions:
Biocombustibles de primera generació És la més antiga, està formada per agrocombustibles capaços de generar calor en ser cremats però que encara tenen un impacte ambiental millorable i sobretot que presenten greus problemes ètics i de sostenibilitat pel fet d'entrar en competència amb els conreus amb objectius alimentaris. Està formada pel bioetanol; extret de canya de sucre, blat o blat de moro; i el biodièsel; extret de colza, gira-sol o palma.
Biocombustibles de segona generació Està formada pels biocombustibles que intenten reutilitzar i donar un valor (un preu diferent de zero) als residus vegetals que es generen al manteniment i cura agrícola, forestal i de zones verdes urbanes. Provenen de fusta, tiges, fulles i palla i sembla que la totalitat d'aquesta matèria vegetal podrà ser reciclada. No s'espera que es llancin al mercat fins a la segona dècada del .
Biocombustibles de tercera generació
Està basada en la capacitat que tenen algunes microalgues a multiplicar-se ràpidament i a acumular olis i sucres. La intenció és aplicar-los, igual que els de segona generació, com a combustibles de suport que ajudin a consumir menys combustibles exhauribles clàssics (fòssils, nuclears) alhora que tracten i donen valor a residus irremeiablement generats i la producció dels quals ja s'ha intentat minimitzar. Aquests biocombustibles d'algues s'han començat a produir industrialment per primera vegada al món el 2011, a Alacant.
Biocombustibles avançats o de quarta generació Si la seva industrialització és viable i passa les potencials barreres legals, es basaran en microorganismes modificats genèticament usats per a la producció d'hidrocarburs.
Aliments i biocombustibles
El problema és que els productes alimentaris són precisos. El repte per als anys vinents serà desenvolupar la creació dels biocombustibles en la segona i tercera generació, incloure l'ús de catalitzadors.El sulfat de sodi utilitzat com catalitzador en el creixement d'algues permet la formació de 2 a 3 vegades més de d'oli en la meitat del temps. Investigació realitzada per Keith Cooksey i Brent Peyton. Treball presentat a Phoenix, Arizona, 28 a 30 setembre 2010. L'ús d'un catalitzador enzimàtic "Rhodococcus jostii," permet de destruir la lignina, component de les parts llenyoses de les plantes que fa que sigui difícil extreure els sucres rics en energia, de manera que augmenten considerablement l'eficiència de la formació de biocombustibles a partir de la segona generació. Investigació realitzada per les universitats de Warwick i de Colòmbia Britànica. Equip dirigit pel professor Timothy Bugg de la Universitat de Warwick data de llançament públic: 9-juny-2011 Un catalitzador sòlid que s'utilitza en reactors flux continu podria neutralitzar i eliminar els àcids grassos continguts en l'oli i permetre la formació de biodièsel en un únic pas. Projecte finançat pel Consell de Recerca Engineering and Physical Sciences Research Council (EPSRC, Consell d'Investigació de Ciències Físiques i Enginyeria) que reuneix les universitats de York, Manchester i Newcastle. Secció de 23-Febrer-2009.
Comparació entre biocombustibles i combustibles fòssils miniatura|Pila de carbó, un dels principals combustibles fòssils. Els avantatges dels biocombustibles davant dels combustibles fòssils no són un tema que estigui gaire clar ni en el que tothom està d'acord. En tots dos casos es tracta d'hidrocarburs que, en ser cremats, emeten CO₂ i aigua. La diferència més important és que en els primers aprofitem les emissions de carboni a l'atmosfera terrestre per produir-los, intentant així tenir un combustible on les emissions globals dels processos de formació i combustió siguin nul·les. A més, els biocombustibles són més fàcils d'obtenir, ja que es fa a partir de productes naturals i quotidians, sobretot amb olis. Els segons, en canvi, són el resultat de la fossilització de la matèria orgànica, procés que triga milions d'anys a dur-se a terme. És per això que els combustibles fòssils no són una energia renovable.
Un exemple important de cada tipus és el biodièsel, en el cas dels biocombustibles, i el gasoli, en el cas dels combustibles fòssils. Les emissions de CO₂ per tots dos casos no tenen una diferència massa significativa, però en el cas del biodièsel el CO₂ emès es reaprofita en les plantes de producció d'aquest tipus de combustible. La idea és que el global d'emissions en tot el procés sigui molt menor.
Avantatges i inconvenients Alguns biocombustibles tenen actualment un cost econòmic més baix que els fòssils. El seu preu depèn molt de les taxes (impost) que els imposi el govern de cada Estat. En alguns països aquests cultius estan subvencionats, cosa que interessa als agricultors que s'hi dediquen.
Aquests combustibles contaminen més que els nuclears i almenys igual que els combustibles fòssils, pel que fa per exemple al diòxid de carboni causant de l'efecte hivernacle. Els fems animals contenen una elevadíssima quantitat de nitrits, nitrats i sulfats; que si no s'extreuen com a part del tractament per a ser transformats en combustible, comporten una major contaminació atmosfèrica que els derivats del petroli. Cal tenir en compte també que el poder calorífic dels fems humans és molt baix, i encara és una mica menor el dels animals herbívors, com per exemple les vaques.