miniatura|Negre cimarrón, fugat. Els cimarrons eren esclaus rebels que fugien cap a llocs on esperaven no ser capturats en llocs apartats de les ciutats o en el camp en llocs anomenats quilombos o palenques. A Cuba es va adoptar per a ells el nóm de jíbaros. La paraula cimarrón ha donat el nom de marrón en francès i maroon en anglès. Els negres cimarrons es trobaven al Carib, Amèrica central, Amèrica del Sud, Amèrica del Nord i a les Mascarenyes. En moltes ocasions van mantenir els seus costums africans i fins i tot les seves llengües d'origen.
Història Al Nou Món, tan aviat com l'any 1512, els esclaus negres s'escapaven dels seus amos espanyols i portuguesos i es van unir o no amb indígenes per a tenir una vida pròpia."Sir Francis Drake Revived" in Voyages and Travels: Ancient and Modern. The Harvard Classics. 1909–14 paragraph 21. Francis Drake va allistar diversos cimarrons durant les seves campanyes contra els espanyols."Sir Francis Drake Revived" in Voyages and Travels: Ancient and Modern. The Harvard Classics. 1909–14 paragraph 101. ja el 1655, els esclaus fugitius van formar les seves pròpies comunitats a l'interior de Jamaica, i cap al , Nanny Town i altres viles van lluitar perquè es reconegués la seva independència.
Els negres cimarrons en el cas d'algunes illes del Carib van formar bandes i campaments armats. Només en algunes de les illes més grans aquestes comunitats van ser econòmicament viables conreant la terra i caçant.
En el cas d'Haiti les comunitats de negres cimarrons van tenir molta influència en la independència del país amb sis anys de rebel·lions prèvies a la revolució final.
A Cuba, els negres cimarrons establiren comunitats a les muntanyes ajuntant-se amb els Taínos.Aimes, Hubert H. S. (1967) A History of Slavery in Cuba, 1511 to 1868 Octagon Books, New York; A Puerto Rico l'espessa vegetació de les muntanyes ajudà als negres fugitius a restar amagats i també es van mesclar amb els indígenes. Encara queden comunitats provinents d'aquells fugitius com per exemple a Viñales, Cuba i a Adjuntas, Puerto Rico.
Referències
Bibliografia Michael Zeuske,"The Cimarrón in the Archives: A Re-Reading of Miguel Barnet's Biography of Esteban Montejo", en: New West Indian Guide/Nieuwe West-Indische Gids, vol. 71, no. 3 & 4 (1997), p. 265-279. Zeuske, "El “Cimarrón” y las consecuencias de la guerra del 95. Un repaso de la biografía de Esteban Montejo", en: Revista de Indias vol. LVIII, enero-abril, 1998, núm. 212, p. 65-84. Zeuske, "Novedades de Esteban Montejo", en: Revista de Indias, vol. LIX, mayo-agosto, 1999, núm. 216, p. 521-525.
Vegeu també Esclaus fugitius als Estats Units Saramaka
Categoria:Història d'Amèrica Categoria:Afroamericans Categoria:Esclavitud Categoria:Història de l'esclavitud Categoria:Esclavitud a Amèrica