Woodbridge "Woody" Strong Van Dyke II (San Diego, 21 de març de 1889 - Brentwood, 5 de febrer de 1943) va ser un director de cinema estatunidenc.
Biografia En la seva infantesa va participar com a actor infantil en circuits de vodevil. Després de dedicar-se a treballs diversos com a miner, llenyataire, treballador ferroviari o mercenari, es va traslladar a Hollywood. El primer treball al món del cinema va ser com a ajudant de direcció a la pel·lícula de David Wark Griffith, Intolerance: Love's Struggle Throughout the Ages (1916). Durant l'època del cinema mut, va aprendre l'ofici per convertir-se, ja en el cinema sonor, en un dels directors més destacats de la Metro-Goldwyn-Mayer.
Dins de la indústria del cinema, Van Dyke va rebre el sobrenom d'"One Take Woody" per la rapidesa amb què complia els seus treballs, encara que en la dècada de 1920 no va destacar per la qualitat. De totes maneres, la MGM va valorar Van Dyke com un dels directors més versàtils que tenia, en poder dedicar-se amb igual efectivitat a drames, comèdies, westerns o musicals. Moltes de les seves pel·lícules van ser rendibles per a la taquilla.
Van Dyke va rebre nominacions per al premi Oscar per El sopar dels acusats (1934) i San Francisco (1936). A part d'aquests, Van Dyke va dirigir clàssics com Trader Horn (1931), Tarzan the Ape Man (1932), Manhattan Melodrama (1934) i Maria Antonieta (1938). També va ser conegut per haver dirigit a Myrna Loy i William Powell a quatre de les pel·lícules de la sèrie Thin Man: El sopar dels acusats (1934), After the Thin Man (1936), Another Thin Man (1939) i Shadow of the Thin Man (1941).
La seqüència del terratrèmol a la pel·lícula San Francisco és considerada com una de les millors escenes d'efectes especials que mai s'han filmat. Van Dyke també va ser conegut pel gran treball que feia amb els extres, per la qual cosa va ser considerat un dels directors més estimats de la indústria.
Promogut a coronel abans de la Segona Guerra Mundial, Van Dyke es va allistar al Cos de Marines dels Estats Units d'Amèrica i va reclutar dins de la mateixa oficina de la MGM a actors com Clark Gable, James Stewart, Robert Taylor i Nelson Eddy. El director no va sobreviure a la guerra. Malalt d'un càncer terminal, va dirigir la seva última pel·lícula Journey For Margaret on mostrava pel que s'estava lluitant en aquesta guerra, pels nens. Aquesta pel·lícula va catapultar a l'estrella juvenil Margaret O'brien.
Van Dyke va rebutjar qualsevol cura mèdica. En els últims anys i després d'enormes esforços pel dolor, es va acomiadar de la seva dona, dels seus fills, del seu cap d'estudi Louis B. Mayer, i es va suïcidar al seu apartament de Brentwood, Los Angeles, Califòrnia.
Woody Van Dyke té una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood per la seva contribució al món del cinema, situat en el 6141 del Hollywood Boulevard.
Filmografia seleccionada
1916: Oliver Twist 1924: Half-A-Dollar Bill 1927: Winners of the Wilderness 1928: White Shadows in the South Seas 1932: Tarzan the Ape Man 1933: The Prizefighter and the Lady 1933: Eskimo 1934: Forsaking All Others 1934: El sopar dels acusats (The Thin Man) 1934: Manhattan Melodrama 1935: I Live My Life 1935: Naughty Marietta 1936: Rose Marie 1936: Love on the Run 1936: After the Thin Man 1936: San Francisco 1936: His Brother's Wife 1937: Rosalie 1937: The Prisoner of Zenda 1937: Personal Property 1938: Sweethearts 1938: Maria Antonieta (Marie-Antoinette) 1939: Another Thin Man 1939: It's a Wonderful World 1940: Bitter Sweet 1940: I Love You Again 1940: I Take This Woman 1940: New Moon 1941: Shadow of the Thin Man 1941: I Married an Angel
Premis i nominacions Any Categoria Pel·lícula Resultat 1935 Oscar al millor director The Thin Man Nominat 1937 Oscar al millor director San Francisco Nominat 1938 Copa Mussolini Marie Antoinette Nominat
Categoria:Directors de cinema de San Diego Categoria:Productors de cinema de San Diego Categoria:Morts a Los Angeles