La paraula italiana rione (en plural rioni) prové del llatí regio "regió" (pl. regiones). Durant l'edat mitjana evolucionà a reiones, que acabà donant lloc a rione. La paraula ha estat usada des de l'edat mitjana per anomenar els districtes del centre de Roma, d'acord amb la política de divisions d'aquell temps.

Roma antiga miniatura|Representació gràfica del pomerium La primera subdivisió urbana de Roma es va dur a terme en el per part de Servi Tul·li, que va instituir 4 regiones dins el pomeri, o recinte emmurallat; aquestes eren: Suburana Esquilina Collina Palatina

Durant l'Imperi, sota el comandament d'August, té lloc una nova subdivisió de la ciutat, ja que els marges s'havien estès més enllà dels antics murs d'època republicana. La ciutat seria subdividida en 14 regiones, les quals se situaven al costat oriental del curs del Tíber, excepte el Transtiberim (l'actual Trastevere). Eren: Porta Capena Caelimontium Isis et Serapis Templum Pacis Esquiliae Alta Semita Via Lata Forum Romanum Circus Flaminius Palatium Circus Maximus Piscina Publica Aventinus Transtiberim

Rioni des de l'edat mitjana Amb la caiguda de l'Imperi Romà i la decadència de la ciutat de Roma com a centre cultural, la població va disminuir dràsticament, alhora que es perdien les subdivisions administratives a l'interior de la ciutat. Entorn del es va començar a delimitar una nova subdivisió en 12 parts, no per una imposició des de dalt (com als temps antics) sinó simplement per l'ús comú. Si bé les zones eren diferents de les que existien a l'antigor, es va seguir usant el mateix terme: regio en llatí i rione en llenguatge vulgar.

Els rioni es van tornar oficials o definitius al final del i el seu nombre s'havia incrementat fins a 13, amb la incorporació del Trastevere. Fins llavors els límits entre un rione i l'altre no eren del tot clars, ja que sovint les cases se situaven al centre del barri i les àrees de frontera es trobaven gairebé desertes, amb què es feia innecessari determinar-ne els confins.

Durant el Renaixement, però, es va dur a terme una intensa tasca de sistematització i reorganització de la ciutat. Moltes parts a l'interior de les muralles es trobaven desertes i van ser objecte d'urbanització, amb la construcció de nous carrers, places i fonts, la qual cosa va fer necessària la delimitació precisa dels confins entre els diferents rioni. L'any 1586 el papa Sixt V va afegir un catorzè rione a la zona de Sant Pere, que va anomenar Borgo.

Aquesta subdivisió es va mantenir vigent fins a la invasió i ocupació de les forces napoleòniques el 1798, quan es va intentar imposar una racionalització de les subdivisions de la ciutat, amb la institució de 12 rioni.

Terme Suburra Quirinale Pincio Marte Bruto Pompeo Flaminio Pantheon Campidoglio Gianicolo Vaticano

Rioni de Roma després de la unitat d'Itàlia miniatura|Mapa del centre de Roma amb els seus rioni Roma va experimentar un canvi enorme després que es convertís en capital del Regne d'Itàlia el 1870. El flux continu d'immigrants de tot arreu d'Itàlia, més la construcció de la infraestructura necessària per al funcionament d'una capital d'un estat modern, va fer que la ciutat patís una urbanització i un creixement demogràfic explosiu, tant a l'interior de la Muralla Aureliana com més enllà.

Juntament amb l'increment de la població, va augmentar també el nombre de rioni a la dècada dels anys 20, fins a arribar als actuals 22, a cada un dels quals oficialment se li assigna un escut, un nombre romà precedit d'una R (rione) i un nom.

Escut Nombre Rione PoblacióFont: demo.istat.it (31 de desembre/2009). Superfície Densitat45px|Monti R. I Monti14.3811,6508 km²8.711,53 hab./km²45px|Trevi R. II Trevi3.2790,5503 km²5.958,57 hab./km²45px|Colonna R. III Colonna2.7030,2689 km²10. 052,06 hab./km²45px|Campo Marzio R. IV Campo Marzio7.2140,8817 km²8.181,92 hab./km²45px|Ponte R.V Ponte4.5350,3189 km²14.220,76 hab./km²45px|Parione R. VI Parione3.2330,1938 km²16.682,15 hab./km²45px|Regola R. VII Regola3.9740,3189 km²12.461,59 hab./km²45px|Sant'Eustachio R. VIII Sant'Eustachio2.4500,1688 km²14.514,22 hab./km²45px|Pigna R. XIX Pigna10.4900,2063 km²50.848,28 hab./km²45px|Campitelli R.X Campitelli6930,5990 km²1.156,93 hab./km²45px|Sant'Angelo R. XI Sant'Angelo1.3320,1376 km²9.680,23 hab./km²45px|Ripa R. XII Ripa2.9190,8485 km²3.440,19 hab./km²45px|Trastevere R. XIII Trastevere18.8341,8008 km²10.458,69 hab./km²45px|Borgo R. XIV Borgo3.4990,4877 km²7.174,49 hab./km²45px|Esquilino R. XV Esquilino22.7481,5807 km²14.391,09 hab./km²45px|Ludovisi R. XVI Ludovisi2.0380,3251 km²6.268,84 hab./km²45px|Sallustiano R. XVII Sallustiano2.4040,2614 km²9.196,63 hab./km²45px|Castro Pretorio R. XVIII Castro Pretorio6.4991,0374 km²6264,7 hab./km²45px|Celio R. XIX Celio3.0850,8254 km²3.737,58 hab./km²45px|Testaccio R. XX Testaccio8.5300,6628 km²12.869,64 hab./km²45px|San Saba R. XXI San Saba3.6571,1068 km²3.304,12 hab./km²45px|Prati R. XXII Prati17.4271,2743 km²13.675,74 hab./km²Total Rioni145.924

Referències

Categoria:Geografia de Roma Categoria:Barris d'Itàlia