El cabilenc o taqbaylit () és una les llengües amazigues (de la macrofamília afroasiàtica), parlada a la regió muntanyosa del nord d'Algèria coneguda com a Cabília. Com passa amb altres llengües amazigues, els seus parlants sovint es refereixen a ella amb el nom genèric d'amazic, que serveix per designar-les totes. miniatura|Percentatge de parlants de cabilenc El 10 d'abril de 2002 una revisió de l'article 3bis de la Constitució algeriana va reconèixer l'amazic com a llengua nacional. A principis de 2016 una nova revisió constitucional la va convertir en llengua oficial.
Parlants És la segona llengua per nombre de locutors amb prop de 8 milions de persones que l'usen habitualment, darrere del taixelhit (chleuh), parlat al sud del Marroc per entre vuit i deu milions. Prop de 5 milions cabilòfons viuen a Algèria« Langue et littérature berbères » , article en francès de Salem Chaker, professor d'amazic a l'Inalco i director del Centre de Recherche Berbère. i la resta fan partida de la població migrant que viu o treballa a França i altres països d'Europa. El cabilenc (taqbaylit), és al costat del chenoui i el chaoui una de les tres llengües d'origen amazic usades a Algèria. Una reforma constitucional aprovada el 10 d'abril de 2002 va reconèixer l'amazic com a llengua nacional d'Algèria.Abdelaziz Bouteflika (2002) Loi n°; 02-03 du 27 Moharram 1423 correspondant au 10 avril 2002 portant révision constitutionnelle miniatura|Dialectes del cabilenc
Literatura i art Amar Saïd Boulifa (1861 - 1931) va ser el precursor de la lingüística cabilenca i un compilador i transcriptor de la literatura oral de la llengua.Si Amar ou Saïd Boulifa, Recueil de poésies kabyles. Texte zouaoua traduit, annoté et précédé d'une étude sur la femme kabyle et d'une notice sur le chant kabyle (airs de musique), Alger, 1904, 555 is. Tarigt tis 2 Alger-Paris, 1990, Isbn 2-906659-00-04 El Adolphe Hanoteau va recopilar poesies popularsAdolphe Hanoteau (1867) Poésies Populaires de la Kabylie du Jurjura, París: Imp. impériale. i Auguste Mouliéras les llegendes.Auguste Mouliéras (1893-1895) Légendes et contes merveilleux de la Gran Kabylie, París. En la literatura dels segles XIX i XX destaca el poeta Si Mohand pels seus poemes en cabilenc. L'escriptor i lingüista Mouloud Mammeri va publicar el 1976 la primera gramàtica sobre la llengua i escrita en la llengua, Tajerrumt n tmazigt (tantala taqbaylit), i el 1980 va editar Poemes cabilencs antics (Poèmes kabyles anciens) en francès i en cabilenc.
De Salem Zenia són molt conegudes les novel·les Tafrara (Aurora 1995) i Ighil d wefru (La violència i el ganivet 2002). Moltes altres novel·les en cabilenc han estat publicades, com Asfel (El Sacrifici), de Rachid Aliche (1981); Akal (La Terra), de Meziane Boulariah (1996; i Bururu (El Mussol), de Tahar Ould-Amar (2006). Un cinema cabilenc va aparèixer a partir de finals dels anys 1970, amb realitzadors com M. Bouguermouh, Azzedine Meddour, Belkacem Hadjadj, Rachid Ben Allel i Yazid Khodja. Cantants famosos en cabilenc són actualment Matoub Lounès, Lounis Aït Menguellet i el músic Idir. miniatura|Panell trilingüe davant la facultat de Tizi Ouzou, en àrab, tifinagh i francès.
Fonologia Vocals Anteriors Centrals Posteriors Altes (i) (u) Mitges (e) Baixes (a)
Consonants + Fonemes consonàntics en cabilenc Bilabial Labiodental Interdental Dental Alveolar Postalveolar Palatal Vetllar Uvular Faringal Glotal Normal lab. Normal far. Normal far. Normal far. Normal far. Normal lab. Normal lab. Normal lab. Oclusivasordes t [] [] k [] k [] q [] q [] sonores b [] b [] d [] g [] g [] Africadessordes tt [] [] sonores zz [] [] Fricativa sordes f [] t [] s [] [] c [] c [] k [] k [] x [] x [] [] h [] sonores b [β] d [] [] z [] [] j [] j [] g [] g [] [] [] [] Nasals m [] n [] Laterals l [] l [] Vibrants r [] r [] Aspirades w [] i []
Gramàtica Noms i adjectius Gènere Com les altres llengües afroasiàtiques, el cabilenc té només dos gèneres, masculí i femení. Com la majoria de les llengües amazigues, els substantius i els adjectius masculins comencen generalment amb una vocal (a, i, o), mentre que els substantius femenins comencen amb la consonant t- i acaben generalment amb una - t (hi ha algunes excepcions). La majoria dels substantius femenins són de fet versions feminitzades dels masculins.
Exemples: Aqcic "un nen", taqcict "una nena". Amɣar "un ancià", tamɣart "una anciana". Argaz "un home", Tameut "una dona". Izi "un moscó", Tizit "una mosca".
Plural Els noms en singular generalment comencen amb una a- i manquen de sufix. Els plurals generalment comencen amb una i- i sovint tenen un sufix, com - en. Hi ha tres tipus de plural: extern, intern i mixt: Extern o "regular": consisteix a canviar la vocal inicial del nom i afegir el sufix - n (flexió externa) amar "ancià" →; imɣaren "ancians". afus →; ifasen "mans" argaz →; irgazen "homes" ul →; ulawen "cors"
Intern: ocorre pel canvi de vocals dins de la paraula (flexió interna) : adrar →; idurar "muntanya" amicic "un gat" →; imcac "gats"
Mixt: combina el canvi de vocals amb la sufixació -n : igenni "cel" →; igenwan "cels". izi →; izan "moscos" aar → iuran "arrels"
Estats lliure i annex Com en totes les llengües amazigues, en cabilenc hi ha dos tipus d'estat o casos del nom: un no és marcat, mentre que l'altre serveix ergativament com a subjecte d'un verb transitiu o objecte d'una preposició, entre altres contexts. El primer és sovint anomenat "estat lliure" i el segon "estat de construcció" (o annex), el qual deriva de l'estat lliure mitjançant una de les següents regles:
La primera implica l'alternança vocàlica, de manera que la a inicial es converteix en u : amaziɣ → umaziɣ "amazic" ameqqran →; umeqqran "gran" adrar →; udrar "muntanya"
La segona implica la pèrdua de la primera vocal en alguns noms femenins (i no es comporta com una verdadera vocal i només facilita la lectura): tamɣart → temɣart "dones" tamdint → temdint "ciutat" tamurt →; tmurt "camp"
La tercera implica l'addició d'una semivocal ((woy)), al començament de la paraula: asif →; wasif "riu" au → wau "vent" iles →; iiles "llengua" uccen →; wuccen "xacal"
Finalment, alguns noms es mantenen sense canvis d'un estat a l'altre: taddart →; taddart "llogarret" tuccent →; tuccent "xacal femella"
Depenent del paper del nom en la frase, adquireix l'estat lliure o annex: Lliure: Yewwet aqcic. "Ell ha colpejat un nen". (Verb-objecte) Annex: Yewwet weqcic. "El nen ha colpejat". (Verb-subjecte)
Després d'una preposició (excepte ar i s), tots els noms adquireixen l'estat annex: Lliure: Aman ("aigua"), Kas n waman ("un vas d'aigua").
Verbs Comunament s'usen tres temps: el pretèrit (passat), aorist intensiu (present perfecte, present continu, passat continu) i el futur (Ad+Aorist). A diferència d'altres llengües amazigues, l'aorist es fa servir molt poc en cabilenc.
Classes Els "verbs febles" tenen la mateixa forma per al pretèrit i l'aorist, o exemple:
Verb Pretèrit ad + aorist Aorist intensiu If (superar) ife ad ife ttife Muqel (observar) muqle ad muqle ttmuqle Krez (llaurar) kerze ad kerze kerrze
Els "verbs forts" o "verbs irregulars":
Verb Pretèrit ad + aorist Aorist intensiu Aru (escriure) uriɣ ad aruɣ ttaruɣ
Conjugació La conjugació verbal en cabilenc es fa afegint afixos (prefixos, sufixos o ambdós) i canvis vocàlics (flexió interna). Els sufixos que indiquen les persones i el nombre són idèntics i estàtics per a tots els temps, encara que els prefixos i els canvis vocàlics depenen varien segons el temps i manera:
Persona Singular Plural 1a — (e)ɣ n(e) — 2a (m) t(e) — (e) t(e) — (e)m 2a (f) t(e) — (e) t(e) — (e)mt 3a (m) i/y(e) — — (e)n 3a (f) t(e) — — (e)nt
Exemple: verb afeg (volar) en les seves quatre formes: ufeg (pretèrit), ufig (negatiu pretèrit), afeg (aorist), ttafeg (aorist intensiu).
Persona Pretèrit Pretèrit Negatiu Ad+Aorist Aorist Intensiu Imperatiu Imperatiu intensiu Singular Plural Singular Plural Singular Plural Singular Plural Singular Plural Singular Plural 1a ufgeɣ nufeg ur ufigeɣ ur nufig ad afgeɣ ad nafeg ttafgeɣ nettafeg 2a (m) tufgeḍ tufgem ur tufigeḍ ur tufigem ad tafgeḍ ad tefgem tettafgeḍ tettafgem afeg afget ttafeg ttafget 2a (f) tufgeḍ tufgemt ur tufigeḍ ur tufigemt ad tafgeḍ ad tefgemt tettafgeḍ tettafgemt afeg afgemt ttafeg ttafgemt 3a (m) yufeg ufgen ur yufig ur ufigen ad yafeg ad afgen yettafeg ttafgen 3a (f) tufeg ufgent ur tufig ur ufigent ad tafeg ad afgent tettafeg ttafgent
Participi Pretèrit Participi Aorist Participi Aorist Intensiu Positiu Negatiu Positiu Negatiu yufgen ur nufig ara yafgen yettafeg ur nettafeg
Armat satelital El cabilenc és una llengua de tipus satelital, ja que els seus verbs usen dues partícules per mostrar la direcció del moviment: d orientada cap al parlant i pot traduir-se com "aquí". n orienta cap a l'interlocutor o cap a determinat lloc i pot traduir-se com "allà".
Exemples: «iru-d» (ell ve), «iru-n» (ell va). «awi-d aman» (portar l'aigua), «awi aman» (portar l'aigua).
Negació Usualment expressa la negació en dues parts, amb la partícula gramatical ur afegida al verb i amb una o més partícules o paraules negatives [que modifiquen el verb o la seva argumentació. Per exemple, la negació verbal simple és expressada per «ur» abans del verb i la partícula « ara » després del verb: «Urareɣ» ("Jo jugo") → «Ur urareɣ ara» ("Jo no jugo") Altres paraules negatives (com acemma) són usades en combinació amb ur per expressar tipus més complexos de negació.
Derivació verbal La derivació verbal es fa afegint prefixos. Hi ha tres tipus de derivació: causatiu, reflexiu i passiu.
Causatiu: s'obté prefixant el verb amb s- / sse- / ssu : ffeɣ "sortir" →; ssuffeɣ "treure" kcem "entrar" →; ssekcem "introduir" irid "ser rentat" →; ssired "rentar".
Reflexiu: s'obté prefixant el verb amb m- / my(e)- / myu-: er "veure" →; mer "veure's mútuament" ef "sostenir" →; myuaf "sostenir-se mútuament".
Passiu: ise obté prefixant el verb amb ttu- / ttwa- / tt- / mm(e)- / n- / nn-: krez "llaurar" →; ttwakrez "ser llaurat" ečč "menjar" → mmečč "ser menjat".
Formes complexes: s'obtenen combinant dos o més dels prefixos esmentats: enɣ "matar" → mmenɣ "matar-se els uns als altres" →; smenɣ "fer que es matin uns amb d'altres"
És interessant que dos prefixos poden anul·lar-se mútuament: enz "ser venut" →; zzenz "vendre" →; ttuzenz "ser venut" (ttuzenz = enz).
Agents Cada verb té el seu corresponent nom agent, que s'obté prefixant el verb amb «am-», o amb «an-» si la primera lletra és b / f / m / w (hi ha excepcions).
Exemples: ef "sostenir" →; anaaf "suport" inig "viatjar" →; iminig "viatger" eks "pastorejar" →; ameksa "pastor"
Accions Cada verb té el seu corresponent nom d'acció:
ffer "ocultar" →; tuffra "ocultació" (estructura VI), «Tuffra n tidett ur telhi» - "Ocultar la veritat és dolent" o "l'ocultació de la veritat és dolenta".
Hi ha 6 estructures regulars per a la formació de noms d'acció i una setena es fa servir per a verbs de qualitat: (c per a consonant, v per a vocal)
Estructura Verb Nom d'acció I cvcv acvcv II c(c)vc(c) ac(c)vc(c)v III c(c)ecc ac(c)ecci IV (c)cac(c) a(c)cac(c)i V c1c2ec3 accac VI ccec tuccca VII ic1c2vc3 tec1c2ec3
Exemples: ɣe "mossegar" → aɣa zdi "estar unit"→ azday ini "dir" → timenna
Partícula predicativa d La partícula d és una eina indispensable per parlar cabilenc. És equivalent tant a "això és + adjectiu" com a "ser + adjectiu", però no pot ser reemplaçada pel verb ili (ser). És seguida sempre per un nom en estat lliure.
Exemples: D taqcict, "és una nena". D nekk, "és meu". Nekk d argaz, "Sóc un home". Idir d anelmad, "Idir és un estudiant". Idir yella d anelmad, "Idir va ser un estudiant".
La partícula predicativa d no s'ha de confondre amb la partícula de coordinació d, que va seguida d'un nom en estat annexat.
Dialectes