miniatura|El tsar Simeó el Gran enmig dels erudits. Simeó I el Gran (, trans. Simeon I Veliki antic búlgar, Сѷмєѡнъ А҃ Вєликъ; 864 / 865 - 27 maig de 927), kan dels búlgars (893-927). Fou un sobirà guerrer que va fer de la seva cort un centre cultural. Simeó va succeir al seu pare, Borís I, el 893 després del breu regnat del seu germà gran, Vladímir.
La seva ambició d'ascendir al tron imperial romà d'Orient, una aspiració compartida així mateix per molts tsars búlgars posteriors, va conduir a Simeó a embarcar-se en moltes guerres amb l'Imperi Romà d'Orient (894, 896, 913, 917, 923). Mai va aconseguir prendre Constantinoble, tot i que va estar diverses vegades a la seva mercè, però va prendre per a si el títol de basileu o «tsar de tots els búlgars» (925) i també va declarar l'Arquebisbat autònom búlgar com a autocèfal i el va elevar a la categoria de Patriarcat. Als Balcans, va estendre el poder de Bulgària sobre el sud de Macedònia, el sud d'Albània, i Sèrbia, que es van convertir en els seus vassalls, però el domini búlgar al nord del Danubi es va perdre probablement durant el seu regnat. Simeó es va casar dues vegades i va deixar quatre fills, dels quals el major del seu segon matrimoni, Pere I, el va succeir.
Primers anys i ascens al tron Simeó va néixer l'any 864 o 865, com el tercer fill del kniaz (príncep) Borís I, qui pertanyia a la dinastia Krum. Com que el seu pare havia cristianitzat a Bulgària l'any 865, Simeó va néixer i va romandre cristià durant tota la seva vida. Havent nomenat al seu fill gran, Vladímir, com el seu hereu natural al tron búlgar, Boris volia que el seu fill menor es convertís en un clergue d'alt rang, possiblement en arquebisbe de Bulgària, i, amb aquest objectiu, el va enviar amb tretze anys a la Universitat de Constantinoble perquè rebés una educació teològica. Va adoptar el nom de Simeó durant el seu noviciat en un monestir de la capital imperial. En la dècada següent (ca. 878-888), va rebre una excel·lent educació i va estudiar la retòrica de Demòstenes i Aristòtil. També va aprendre a parlar fluidament el grec fins al punt de ser anomenat «mig grec» en les cròniques romanes d'Orient. s'especula que va poder estar sota la tutela del patriarca, Foci, cosa que no és possible de comprovar en cap font coneguda.
Al voltant de l'any 888, va retornar a Bulgària i es va establir en el recentment fundat monestir reial de Preslav «a la desembocadura del tica», on, sota la supervisió de Naüm d'Ocrida, es va dedicar a la traducció d'importants obres religioses del grec a l'antic eslau eclesiàstic (búlgar antic) juntament amb altres estudiants de Constantinoble. Mentrestant, Vladimir va pujar al tron després que el seu pare Boris es retirés a un monestir. el nou governant, a fi d'impedir que Bulgària caigués en mans de l'Imperi Romà d'Orient, va decidir perseguir el cristianisme i és possible que també signés un pacte contra els romans d'Orient amb Arnulf de Caríntia, el que va obligar Boris a sortir del seu retir. Simeó va rebre el tron després que el seu pare deposés a Vladimir i ordenés que fos empresonat i encegat. La seva ascensió va ser confirmada en una assemblea a Preslav que també va proclamar el búlgar com l'única llengua oficial de l'estat i de l'església i va traslladar la capital de Pliska a Preslav per consolidar la conversió de país al cristianisme. Es desconeix per què Boris no va col·locar al seu segon fill, Gabriel, en el tron en lloc del seu tercer fill.
Guerra comercial contra l'Imperi Romà d'Orient i invasions magiars Amb Simeó en el tron, la llarga pau amb els romans d'Orient signada pel seu pare estava prompta a acabar. Un conflicte va sorgir quan l'emperador Lleó VI el Savi, suposadament actuant sota la pressió de la seva amant Zoè Zaützena i del seu pare, Estilià Zautzes, va traslladar el monopoli comercial búlgar de Constantinoble a Tessalònica, on els comerciants búlgars estaven obligats a pagar més impostos. Els comerciants van demanar l'ajuda del monarca búlgar, qui va reclamar a Lleó, però va ser completament ignorat. miniatura|300x300px|Bulgària a principis del regnat de Simeó I. A la tardor del 894, Simeó va envair l'Imperi Romà d'Orient des del nord i va trobar poca resistència a causa que les tropes romanes d'Orient estaven concentrades a Anatòlia oriental per contenir les invasions àrabs. Informat de l'ofensiva búlgara, el sorprès Lleó va enviar un exèrcit compost de guàrdies i altres unitats militars que va aconseguir ajuntar a la capital per detenir-la, però va ser completament destruït en algun lloc del tema de Macedònia. Els búlgars van capturar a la major part dels guàrdies, que eren mercenaris khàzars i van matar molts arconts, inclòs un general. No obstant això, van haver de retirar precipitadament per fer front una invasió dels magiars al nord de Bulgària. Aquests esdeveniments van ser posteriorment anomenats «la primera guerra comercial a l'Europa medieval» pels historiadors búlgars.
Incapaç de respondre de manera efectiva a la campanya búlgara a causa del posicionament de les seves tropes, els romans d'Orient van convèncer els magiars perquè ataquessin Bulgària prometent l'ajuda de la seva armada per travessar el Danubi. Lleó VI també va poder haver signat un acord amb Arnulf per assegurar que els francs no donessin suport a Simeó contra els magiars. a més d'això, el general Nicèfor Focas va ser cridat a tornar del sud d'Itàlia per dirigir un altre exèrcit l'any 895 amb la intenció d'intimidar els búlgars. Simeó, sense saber de l'amenaça del nord, va anar a la trobada de les forces de Focas, però els dos exèrcits no van arribar a enfrontar-se. En lloc d'això, els romans d'Orient van oferir una pau, informant el monarca búlgar sobre els atacs romans per terra i per mar, però sense esmentar el planejat atac magiar. Simeó, sospitant, va arrestar l'emissari romà d'Orient i va ordenar que la ruta utilitzada per la marina romana d'Orient per arribar al Danubi fos bloquejada amb cordes i cadenes fins que pogués fer front a les forces de Nicèfor Focas.
Tot i els problemes provocats per aquest bloqueig, els romans d'Orient finalment van aconseguir ajudar els magiars, liderats pel fill d'Árpád, Liüntika, en el seu encreuament pel Danubi, probablement en algun lloc prop de la moderna ciutat de Galaţi, i els van ajudar a saquejar les terres búlgares. En assabentar-se de la invasió, Simeó va marxar cap al nord deixant algunes tropes al sud per evitar un possible atac per part de Focas. Els dos encontres que va tenir amb l'enemic al nord de Dobruja van resultar en victòries magiars i es va veure obligat a retirar-se a Drastar. Després de saquejar la major part de Bulgària i arribar a les portes de Preslav, els magiars van tornar a casa, però no abans que Simeó conclogués l'armistici amb Constantinoble a l'estiu de 895. La pau encara hauria d'esperar, ja que Lleó VI volia que els presoners romans de la guerra comercial fossin alliberats.
Campanya contra els magiars i noves guerres contra els romans miniatura|L'exèrcit de Simeó I derrota els romans d'Orient comandats per Procopi Crenites i Curtaci l'Armeni a Macedònia. Gravat d'Escilitzes de Madrid.
Havent bregat amb la pressió dels magiars i dels romans d'Orient, Simeó estava ara lliure per planejar una campanya de represàlia contra els magiars. Va negociar la creació d'una força conjunta amb els veïns orientals dels magiars, els petxenegs, i va empresonar a l'enviat romà d'Orient Lleó Querosfactes per retardar l'alliberament dels presoners fins després de la campanya, i això li permetria negociar la pau en millors condicions. En un intercanvi de correspondència amb l'enviat, el monarca va refusar alliberar els presoners i va ridiculitzar les habilitats astrològiques de Lleó VI.
Utilitzant la invasió magiar a les terres eslaves veïnes l'any 896 com a casus belli, finalment va marxar contra els magiars juntament amb els seus nous aliats petxenegs aquest mateix any, derrotant-los completament en la batalla del Buh meridional. Els magiars es van veure forçats a abandonar Etelköz per sempre i es van traslladar a Panonia. Després d'aquesta victòria, Simeó finalment va posar en llibertat els presoners romans a canvi dels búlgars capturats l'any 895.
miniatura|esquerra|Els búlgars derroten els romans d'Orient a Bulgaròfigon l'any 896. Gravat d'Escilitzes de Madrid.
Al·legant que no tots els presoners havien estat posats en llibertat, Simeó va envair novament l'Imperi Romà d'Orient l'estiu de l'any 896 i va marxar directament cap a Constantinoble. A la Tràcia romana, va haver d'enfrontar un exèrcit romà d'Orient reunit a correcuita, però el va aniquilar a la batalla de Bulgaròfigon (prop l'actual Babaeski, Turquia). Donant armes als presoners àrabs i enviant-los a combatre contra els búlgars com una mesura desesperada, Lleó VI va aconseguir repel·lir l'atac a Constantinoble, que ja estaven assetjant. La guerra va acabar amb un tractat de pau que duraria fins a la mort de Lleó VI l'any 912 i els termes forçaven Constantinoble a pagar un tribut anual als búlgars. El tractat també obligava els romans d'Orient a cedir l'àrea entre el mar Negre i Strandja a l'Imperi búlgar. Durant aquest període, Simeó també va aconseguir imposar la seva autoritat sobre el Principat de Sèrbia i, al seu torn, va reconèixer Pere Gojniković com a príncep.
No obstant això, el monarca búlgar sovint violava els termes del tractat, atacant i conquerint territoris romans en diverses ocasions, com l'any 904, quan el general romà d'Orient renegat Lleó de Trípoli i els seus àrabs aprofitessin la confusió provocada per les incursions búlgares per llançar una campanya marítima i atacar Tessalònica. Després que els àrabs haguessin saquejat la ciutat, Tessalònica s'havia convertit en un blanc fàcil no només per a Bulgària, sinó també per als veïns eslaus. Per dissuadir Simeó de capturar la ciutat i poblar-la amb eslaus, Lleó VI es va veure obligat a fer noves concessions territorials als búlgars a la regió de Macedònia: totes les terres habitades pels eslaus allà i a Albània van ser cedides als búlgars i la frontera fou traçada a només 20 km de Tessalònica.
Reconeixement com a emperador miniatura|299x299px|L'Imperi de Simeó el Gran. A la mort de Lleó VI l'11 de maig del 912 i l'ascensió del seu petit fill Constantí VII sota la tutela del seu oncle Alexandre -que va expulsar Zoè Carbonopsina, la mare de l'infant i quarta esposa de Lleó, del palau- va constituir una gran oportunitat per a Simeó d'intentar una altra campanya contra Constantinoble. A la primavera de l'any 913, els seus emissaris que havien arribat a la capital per renovar la pau signada l'any 896 van ser expulsats per Alexandre, qui es va negar a pagar el tribut anual i el va advertir que es preparés per a la guerra. Abans que Simeó pogués atacar, Alexandre va morir (el 6 de juny del 913), deixant l'imperi en mans d'una regència encapçalada pel patriarca de Constantinoble Nicolau I el Místic. Molts residents de Constantinoble no reconeixien al jove emperador i en canvi van donar suport al pretendent Constanci Ducas, que, exacerbats per les revoltes al sud d'Itàlia i la planejada invasió àrab a Anatòlia oriental, únicament afavorien a Simeó. Nicolau va tractar de dissuadir Simeó de la seva planejada invasió en una llarga sèrie de cartes, però, el monarca búlgar va atacar amb un gran exèrcit al juliol o agost de 913, arribant a les portes de Constantinoble sense enfrontar resistència i assetjant-la novament.