miniatura|Àsia central a començaments de 1450. Els mogols controlaven Mogolistan, Alti Shahr, i Uiguristan. Mogolistan o Mogholistan () fou el nom donat a partir del a l'estepa, la plana i les muntanyes de l'Àsia central al nord de Transoxiana i del Sirdarià, abraçant la regió de Semirečye (en turc Yeti-su = país dels set rius) amb les conques dels rius Ili i Chu, estenent-se a l'est per les cadenes de Tien Chan i Ala Tan cap al Turquestan Oriental i Jungària (o sigui el modern Xinjiang). Va formar l'ulus de Txagatai Khan i fou regit per la seva nissaga, el txagataïdes. No hi havia ciutats rellevants en aquest territori, terra de nòmades que establien les seves ciutats en grups de tendes que es podien traslladar d'un lloc a l'altra, i les ciutats antigues havien estat destruïdes. La regió fou anomenada també Djete (que sembla que vol dir "bandit" o "fora de la llei") i Kawarnas o Karaunas. Al una branca dels txagataïdes va prendre el poder a la part oriental del kanat. Aquest segon kanat (Kanat oriental de Txagatai) fou conegut generalment com a kanat de Mogolistan (Moghulistan) i va durar fins a final del .
El 1487, Ahmad Alaq va obtenir la independència del seu germà Mahmud Khan ibn Yunus Khan i va governar la part nord de la conca del Tarim des de Turfan a l'est, com a kanat de Turfan. El 1509 els dughlats, governants vassalls de la conca del Tarim, es van rebel·lar contra el Mogolistan i es van separar. Cinc anys més tard, Sultan Said Khan va conquerir els dughlats, però va establir el seu propi Kanat de Yarkand.
Llista de kans miniatura|Enviats mogols vistos a Beijing el 1656 per Johan Nieuhof, el qual els va dur com a representants dels mogols de l'Índia. Tanmateix, Luciano Petech creu que es tracta visitants procedents de Turfan a Mogulistan.. Volum III, "A Century of Advance", Llibre Quatre, "East Asia", pàg. 315. La font de Lach i van Kley's és Luciano Petech, "La pretesa ambascita di Shah Jahan alla Cina", Revista degli studi orientali, XXVI (1951), 124-127
A continuació es mostra una llista dels governants i els períodes en què van exercir el poder: http://my.raex.com/~obsidian/Centasia2.html#Xinjiang Tughluq Timur 1348-1363 (del Kanat de Txagatai -occidental- del 1358 al 1363) Ilyas Khoja 1363-1368 (del kanat de Txagatai el 1363) Kamar al-Din (a Kashgària, usurpador) 1368-1392 Khidr Khoja 1389-1399 Shams-i-Jahan 1399-1408 Muhammad Khan 1408-1415 Naksh-i-Jahan 1415-1418 Uways Khan ibn Sher Ali 1418-1421 Shir Muhammad ibn Shah Jahan 1421-1425 Uways Khan ibn Sher Ali (segona vegada) 1425-1429 Satuk Khan 1429-1434 Esen Buka II ibn Uways Khan 1429-1462 Yunus Khan (a Ili des de 1456, a Turfan 1472-87) 1462-1487 Mahmud Khan ibn Yunus Khan 1487-1508 Mansur Khan ibn Ahmad (a Turfan 1503-1545) 1508-1514 Sultan Said Khan 1514-1533 Abd al-Rashid Khan I (a Aksu 1521-1533) 1533-1560 Kuraysh (a Khotan 1533-88; a Turfan 1570-88) 1571-1588 Abdul Karim 1560-1591 Muhammad II (a Turfan 1588-1591) 1591-1610 Abd al-Latif Anak Khan 1610-1627 Shudja al-Din Ahmad Khan (Pulad Khan) 1627-1632 Mahmud Sultan (Kilidj Khan) 1632-1634 Shudja al-Din Ahmad Khan (Pulad Khan)(segona vegada) 1634-1638 Abd Allah (a Turfan 1634/5-1638/9) 1638-1669 Nur al-Din 1669 Ismail (a Aksu 1666-1670) 1669 Ilbars 1669-1670 Ismail (segona vegada) 1670-1678 Muhammad Amin 1678-1679 Ismail (tercera vegada) 1679-1682 Abd al-Rashid Khan II (a Turfan 1680-1682) 1682-1694 Yahya Shudja ibn Appak Shudja 1693-1695 A l'imperi calmuc de Jungària 1694-1758
Notes
Bibliografia
R. Grousset, L'empire des stepes.
Categoria:Estats històrics d'Àsia Categoria:Imperi Mongol