Royal Dutch Shell plc, normalment coneguda simplement com a Shell, és una companyia multinacional de la indústria química i extracció del petroli i gas natural amb seu central a Londres, Regne Unit. És la companyia del sector energètic més gran del món i una de les 6 "supermajors" en el petroli i el gas. A més d'extreure petroli i gas el refina, i el distribueix, també té activitat en el sector dels biocombustibles, hidrogen com a font energètica, energia solar i energia eòlica.
Opera en 90 països, produeix uns 3,1 milions de barrils de petroli per dia i té 44.000 estacions de servei a tot el món. Shell Oil Company és la seva companyia filial als Estats Units.
Va ser creada el febrer de 1907 amb la fusió de les companyies N.V. Koninklijke Nederlandsche Petroleum Maatschappij fundada el 1890, i la Shell Transport and Trading Company Ltd of the United Kingdom.
Del 2005 al 2022, la companyia va tenir la seva seu a la Haia, el seu domicili social a Londres i tenia dos tipus d'accions (A i B). El gener de 2022, l'empresa va fusionar les accions A i B, va traslladar la seva seu a Londres i va canviar el seu nom legal a ''Shell plc''.
Història Orígens El grup Royal Dutch Shell es va crear l'abril de 1907 amb la fusió de dues companyies rivals: la Royal Dutch Petroleum Company (en holandès: Koninklijke Nederlandse Petroleum Maatschappij) dels Països Baixos i la Shell Transport and Trading Company Limited del Regne Unit. Va ser un moviment impulsat en gran manera per la necessitat de competir globalment amb Standard Oil. La Royal Dutch Petroleum Company va ser una companyia holandesa fundada el 1890 per desenvolupar un jaciment petrolier a Pangkalan Brandan, al nord de Sumatra, i dirigida inicialment per August Kessler, Hugo Loudon i Henri Deterding. La "Shell" Transport and Trading Company (les cometes formaven part del nom legal) va ser una empresa britànica, fundada el 1897 per Marcus Samuel, primer vescomte Bearsted, i el seu germà Samuel Samuel. El seu pare era propietari d'una empresa d'antiguitats a Houndsditch, Londres, que es va expandir el 1833 per importar i vendre petxines marines, d'on l'empresa "Shell" ("Shell" és petxina en anglès) va prendre el seu nom.
Per diferents motius, la nova firma funcionava com una societat cotitzada dual, per la qual cosa les societats que es fusionen mantenien la seva existència legal, però operaven com una societat unipersonal amb finalitats comercials. Els termes de la fusió van donar un 60 % de propietat d'accions del nou grup a Royal Dutch i un 40 per cent a Shell. Tots dos es van convertir en societats de cartera de Bataafsche Petroleum Maatschappij, que tenia els actius de la producció i el refinament, i de lAnglo-Saxon Petroleum Company, que tenia els actius de transport i emmagatzematge. Les sensibilitats patriòtiques nacionals no permetrien una fusió o presa de possessió a gran escala de cap de les dues companyies. L'empresa holandesa, Koninklijke Nederlandsche Petroleum Maatschappij a la Haia, estava a càrrec de la producció i la fabricació. La British Anglo-Saxon Petroleum Company tenia la seu a Londres, per dirigir el transport i l'emmagatzematge dels productes.
El 1912, Royal Dutch Shell va comprar els actius petroliers russos dels Rothschild. La cartera de producció del grup consistia llavors en un 53% de les Índies Orientals, un 29% de l'Imperi Rus i un 17% de Romania.
Segle XX miniatura|Camió cisterna Shell de 1926 basat en un Ford Model TT miniatura|Antiga bomba de benzina (1952) miniatura|Una estació de servei i un garatge de la Royal Dutch Shell a Mijnsheerenland (Països Baixos) a finals de la dècada de 1970 Durant la Primera Guerra Mundial, Shell va ser el principal proveïdor de combustible a la força expedicionària britànica. També va ser l'únic proveïdor de combustible d'aviació i va subministrar el 80 % del TNT de l'exèrcit britànic. També va oferir voluntàriament tots els seus enviaments a l'Almirallat Britànic.
La invasió alemanya de Romania el 1916 va veure destruïda el 17% de la producció mundial del grup.
El 1919, Shell va prendre el control de la Mexican Eagle Petroleum Company i el 1921 va formar Shell-Mex Limited, que comercialitzava productes amb les marques "Shell" i "Eagle" al Regne Unit. Durant la Conferència de Gènova de 1922, la Royal Dutch Shell estava en negociacions per a un monopoli sobre els jaciments petroliers soviètics a Bakú i Grozni, encara que la filtració d'un esborrany de tractat va provocar la ruptura de les converses. El 1929 es va fundar Shell Chemicals. A finals de la dècada de 1920, Shell era la companyia petroliera líder del món, produint l'11 % del subministrament mundial de cru i posseint el 10 % del seu tonatge de vaixells cisterna.Shell Mex House es va completar el 1931 i va ser la seu central de l'activitat de màrqueting de Shell a tot el món. El 1932, en part com a resposta a les difícils condicions econòmiques de la Gran Depressió, Shell-Mex va fusionar les seves operacions de màrqueting al Regne Unit amb les de BP per crear Shell-Mex & BP,Reference and contact details: GB 1566 SMBP Title:Shell-Mex and BP Archive Dates of Creation: 1900–1975 Held at: BP Archive GB 1566 SMBP una empresa que va funcionar fins que les marques es van separar el 1975. La Royal Dutch Company va ocupar el lloc 79 entre les corporacions dels Estats Units pel valor dels contractes de producció militar de la Segona Guerra Mundial.Peck, Merton J. & Scherer, Frederic M. The Weapons Acquisition Process: An Economic Analysis (1962) Harvard Business School p.619
miniatura|Una benzinera Shell a Kingston (estat de Nova York) el 1976 La dècada de 1930 va veure com els actius mexicans de Shell van ser confiscats pel govern local. Després de la invasió dels Països Baixos per l'Alemanya nazi el 1940, la seu central de les companyies holandeses es va traslladar a Curaçao. El 1945, el quarter general danès de Shell a Copenhaguen, que en aquell moment era utilitzat per la Gestapo, va ser bombardejat pels Mosquitoes De Havilland de la Royal Air Force durant l'operació Cartago.
El 1937, l'''Iraq Petroleum Company (IPC), propietat del 23,75% de Royal Dutch Shell plc, va signar un acord de concessió de petroli amb el sultà de Masqat. El 1952, IPC va oferir suport financer per reunir una força armada que ajudés el sultà a ocupar la regió interior d'Oman, una zona que els geòlegs creien rica en petroli. Això va provocar l'esclat de la guerra del Jàbal al-Akhdar a Oman el 1954 que va durar més de 5 anys.
L'any 1952 Shell va ser la primera empresa a comprar i fer servir un ordinador als Països Baixos.The Ferranti Mark 1* that went to Shell labs in Amsterdam, Netherlands (Dutch only) L'ordinador, un Ferranti Mark 1*, es va muntar i utilitzar al laboratori Shell d'Amsterdam. El 1970 Shell va adquirir la companyia minera Billiton, que posteriorment va vendre el 1994.
A la dècada de 1990, els manifestants van criticar les pràctiques mediambientals de l'empresa, especialment la possible contaminació causada per la proposta d'eliminació de la plataforma Brent Spar al mar del Nord. Malgrat el suport del govern del Regne Unit, Shell va revertir la decisió sota la pressió pública, però va mantenir que enfonsar la plataforma hauria estat millor per al medi ambient.Brent Spar's long saga BBC News, 1998 Shell va publicar posteriorment un compromís inequívoc amb el desenvolupament sostenible, sostingut per discursos executius que reforçaven aquest compromís. Shell va ser criticat posteriorment per la Comissió Europea i cinc membres de la Unió Europea després de decidir deixar part de les seves plataformes petrolieres fora de servei al mar del Nord. Shell va argumentar que eliminar-los seria massa costós i arriscat. Alemanya va dir que les 11.000 tones estimades d'oli brut i toxines que quedaven a les plataformes s'acabarien filtrant al mar, i ho va anomenar "bomba de rellotgeria".
El 15 de gener de 1999, davant de la localitat argentina de Magdalena, a Buenos Aires, el petroler de Shell Estrella pampeana va xocar amb un vaixell de càrrega alemany, buidant el seu contingut i contaminant el medi ambient, l'aigua potable, les plantes i els animals. Més d'una dècada després del vessament, un referèndum celebrat a Magdalena va determinar l'acceptació d'un pagament compensatori de 9,5 milions de dòlars EUA per part de Shell. Shell va negar la responsabilitat del vessament, però un tribunal argentí va decidir el 2002 que la corporació n'era la responsable.
Segle XXI miniatura|Antic Centre de Recerca i Tecnologia Shell a Amsterdam, c. 2000 miniatura|Un camió SHELL JET de proveïment a la rampa de l'Aeroport Internacional de Vancouver (2005) El 2002, Shell va adquirir Pennzoil-Quaker State a través de la seva divisió nord-americana per 22 dòlars per acció, o uns 1.800 milions de dòlars. Amb l'adquisició de Pennzoil, Shell es va convertir en descendent de Standard Oil. Amb la seva adquisició, Shell va heretar diverses marques de peces d'automòbil, com ara Jiffy Lube, Rain-X i Fix-a-Flat. L'empresa va arribar notablement tard en la seva adquisició tal com van veure els periodistes, i Shell va considerar que racionalitzava els seus actius al mateix temps d'altres fusions i adquisicions importants en la indústria, com la compra d'Amoco per part de BP i la fusió d'Exxon i Mobil.
El 2004, Shell va sobrevalorar les seves reserves de petroli, cosa que va provocar la pèrdua de confiança en el grup, una multa de 17 milions de lliures per l'Autoritat de Serveis Financers i la marxa del president Philip Watts. Una demanda va donar lloc al pagament de 450 milions de dòlars a accionistes no nord-americans el 2007.
A conseqüència de l'escàndol, l'estructura corporativa es va simplificar. Es van emetre dues classes d'accions ordinàries, A (codi RDSA) i B (codi RDSB), idèntiques però per al tractament fiscal dels dividends.
El novembre de 2004, després d'un període d'agitació causat per la revelació que Shell havia estat exagerant les seves reserves de petroli, es va anunciar que el Grup Shell passaria a una estructura de capital únic, creant una nova empresa matriu que s'anomenaria Royal Dutch Shell plc. amb la seva llista principal a la borsa de Londres (LSE), una llista secundària a Euronext Amsterdam, la seva seu central i residència fiscal a La Haia, Països Baixos i el seu domicili social a Londres. L'empresa es va constituir l'any 2002 com a Forthdeal Limited, una corporació propietat de Swift Incorporations Limited i Instant Companies Limited, ambdues amb seu a Bristol. La unificació es va completar el 20 de juliol de 2005 i els propietaris originals van retirar les seves empreses de les respectives borses. El 20 de juliol de 2005, la Shell Transport & Trading Company plc va ser retirada de la LSE,The Shell Transport & Trading Company plc delisted from LSE mentre que la Royal Dutch Petroleum Company ho va ser de la Borsa de Nova York el 18 de novembre de 2005. Les accions de l'empresa es van emetre amb un avantatge de 60/40 per als accionistes de Royal Dutch d'acord amb la propietat original del grup Shell.Shell shareholders agree merger BBC News, 2005
Durant la licitació de contractes de serveis petroliers iraquians de 2009, un consorci liderat per Shell (45%) i que incloïa Petronas (30%) es va adjudicar un contracte de producció per al camp petrolífer de Majnoon al sud de l'Iraq, que conté uns 12.600 milions de barrils estimats (2,00×109 m3) de petroli. El contracte de producció "camp West Qurna 1" es va adjudicar a un consorci liderat per ExxonMobil (60%) i incloïa Shell (15%).2009 Iraqi oil services contracts tender