Abu-Abd-Al·lah al-Mughira ibn Xuba ibn Abi-àmir ibn Massud ath-Thaqafí () o, més senzillament, al-Mughira ibn Xuba fou un company del profeta Mahoma.
Vivia a Taïf d'on va marxar i es va posar al servei de Mahoma a Medina. Aquest, després de la conquesta de Taïf, el va enviar a la ciutat per liquidar el culte local. Més tard fou governador de Bàssora durant el califat d'Úmar ibn al-Khattab però acusat d'adulteri va haver d'abandonar el càrrec. Va tenir el rècord de matrimonis i divorcis (les xifres varien entre 300 i 1.000). El 642 fou nomenat governador de Kufa. El seu esclau Abu-Lulua va assassinar el califa Úmar.
Fou el segon governant militar (ostikan) àrab de facto d'Armènia, durant els mesos que va durar la seva incursió. El 642 els àrabs d'al-Mughira van envair el país per Taron, Beznunik, Akhiovit i Kogovit i van entrar al Airarat cap a Dvin. Teodor Reixtuní fou informat de la incursió i va avançar per tallar la ruta al congost de Dzoraya; no va reeixir perquè el nakharar Vardik de Mokq va guiar als àrabs i aquestos van poder penetrar sense oposició en direcció a Dvin, capital i important ciutat (avui en ruïnes) que fou ocupada per assalt sense gaire resistència el 6 d'octubre del 642, ja que els guerrers havien marxat amb Teodor; dotze mil habitants foren massacrats i més de trenta mil capturats com esclaus. Després d'això els àrabs es van retirar amb els seu botí i esclaus. Teodor va intentar atacar-los en retirar-se però fou derrotat. Teodor Reixtuní havia perdut la confiança dels romans d'Orient el 642 i fou empresonat i portat a Constantinoble, però l'emperador finalment el va alliberar i poc després Teodor fou nomenat ishkhan i patrici per l'emperador Constantí II.
Sota Uthman ibn Affan va conquerir l'Azerbaidjan vers el 644.
Durant el califat d'Ali ibn Abi-Tàlib es va retirar a Taïf. El 660, després de l'assassinat d'Alí, i enmig de la confusió, es va atribuir la direcció del pelegrinatge per mitjà d'una carta de Muàwiya I que probablement havia falsificat, però el califa de fet el va nomenar governador de Kufa el 661. Va reprimir la revolta kharigita d'al-Mistawrid. Va restar al càrrec un temps i quan va considerar que podia ser destituït, va provocar incidents que va reprimir aconseguint mantenir-se. Va fer entrar en gràcia a Ziyad ibn Abihi (que després que el va succeir al govern de Kufa) i va aconsellar al califa nomenar al fill Yazid I com a hereu el que el va fer pujar punts en la consideració que li tenia Muàwiya, que el va deixar al càrrec fins a la seva mort en una data incerta entre el 668 i el 671, a causa de la pesta, quan tenia uns setanta anys.
Referències Encyclopaedia of Islam, VII, 349 L'ARMÉNIE ENTRE BYZANCE ET L'ISLAM DEPUIS LA CONQUÊTE ARABE JUSQU'EN 886, per J. LAURENT, París, 1919. Histoire des guerres et des conquêtes des Arabes en Arménie, per l'historiador Ghévond, traduït per Garabed V. Chahnazarian, París, 1856
Enllaços externs http://forum.atimes.com/topic.asp?TOPIC_ID=157 http://www.abc.se/~m9783/o/abfm_e.html http://www.themodernreligion.com/women/w-hell.html http://www.witness-pioneer.org/vil/Articles/companion/19_uthman_bin_ghani.htm http://users4.ev1.net/~nami/EGYPT.htm
Categoria:Emirs d'Armènia Categoria:Companys de Mahoma Categoria:Saudites Categoria:Polítics àrabs Categoria:Polítics asiàtics Categoria:Biografies del segle VII