Qazaghan (+ 1358) fou amir dels karaunes (vers 1345 – 1358) i governant efectiu del kanat de Txagatai (1346–1358). La seva ascendència és desconeguda i no se sap si havia arribat al front dels karaunes per herència o per nomenament.
Regnat de Kazan Khan Kazan Khan (Qazan Khan), va retornar la seu del kanat (Txagatai) a Transoxiana, però va anar perden suports tribals; Qazagan (o Kazagan) era el cap de la tribu dels Qaraunes (Karaunes)Yazdi Sharaf al-Din Ali l'anomena “tribu Tabit” una tribu turca o molt turquitzada assentada a la riba de l'Oxus (aleshores anomenat Jihun, el modern Amu Darya) amb centre a Sali Sarai (centre important també a Shahr-i Mung, no gaire lluny), i va dirigir una revolta amb el suport d'altres caps tribals, sens dubte de les tribus turques-mongoles del sud de Transoxiana; van iniciar la lluita contra el kan i van marxar a Karshi, la seva seu. Qazan (Kazan) va reunir les seves forces contra el rebels i els dos exèrcits es van trobar al pas anomenat de les Portes de Ferro (o Koluga) a una plana anomenada Derrey Zenghi (Darrah Zeny). El combat fou desfavorable per l'amir Qazagan, que va rebre una fletxa a l'ull (que va perdre) i durant un temps va perdre la vista, devent la seva salvació a la fugidaYazdi Sharaf al-Din Ali diu que la fletxa fou disparada de pròpia ma per Qazan Qazan se’n va entornar a Karshi a passar el hivern. Aquell any el fred del hivern fou especialment fort i molts cavalls i bestiar de les seves forces van morir. també la sequera va afectar les collites i va venir una epidèmia de gana a part de Transoxiana.An autobiographic relat of the life of emperor Timur, by Charles Stewart Qazagan, assabentat de la situació, va reunir les seves millors tropes i ja el 1346 es va presentar a la mateixa Karshi. Arribat als camps propers de la ciutat, Qazan va sortir a lliurar batalla però va resultar mort i la batalla fou perduda.aquest es el relat a Central Asia under Timur from 1370 to the early fifteenth century, per K. Z. Ashrafyan, però al llibre An autobiographic relat of the life of emperor Timur, de Charles Stewart, es diu que Kazan fou fet presoner, situació en el que el va mantenir durant dos anys fins que finalment el va fer matar El kan va perdre el poder i finalment la vida.Grousset, p. 342
Pujada al poder de Qazagan Tamerlà tenia 10 anys quan el Khan Qazan (Kazan Khan) va morir (1346) i el seu antic comandant (amir), Qazagan (o Qazaghan) va aconseguir exercir de fet el poder. Per seguir la Yasa o llei de Genguis Khan, que prohibia l'exercici del poder per qui no fos un genguiskhànida va convocar un kurultai i va fer elegir com a nou kan a un protegit i per això Qazagan fou anomenat “Creador de reis”. Tamerlane, the Earth Shaker, de H. Lamb
Qazagan no podia utilitzar el títol de Khan i va conservar el d'amir o gran amir. Al front del kanat va posar a un príncep genguiskhànida de nom Danishmendji (transliteració catalana: Danixmenji), de la família d'Ogodei, en nom del qual governaria.el relat que situa la mort de Kazan el 1348, a Central Asia under Timur from 1370 to the early fifteenth century, diu que no fou fins a la mort de Kazan que es va proclamar kan a Danixmenji Khan, i que ell mateix, assistit per diversos amirs i begs, era qui tenia el poder real. El poder de Qazagan no obstant, no es va estendre més enllà de Transoxanialulus de Transoxiana ja s'estenia en aquesta època les terres al sud: Balkh, Arhanq, Kabul, Gazni i Kandahar i les tribus orientals (a Semiretxie i Kaixgar) van elegir un nou kan dins del clan Dughlat,el primer fou Tughlugh Timur, transliteració catalana Tugluq Temur o Timur) que va ser reconegut a la part oriental del kanat (coneguda com a Mogolistan) però no a Transoxiana on la majoria de les tribus donaven suport a Qazagan. Aquesta part occidental va continuar sent coneguda com a Txagatai i normalment els seus habitants eren referits com txagatais.Central Asia under Timur from 1370 to the early fifteenth century, per K. Z. Ashrafyan
Mort de Danixmenji i proclamació de Bayan Kuli Al cap de dos anys (1348 o 1350) Danixmenji fou executat per Qazagan. El seu lloc el va ocupar un kan genguiskhànida de la família de Txagatai, anomenat Bayan Kuli (o Bayan Quli), que era fill de Sorgadou i net de Duwa Khan (1282-1307).Histoire de Timur-Bec, per Yazdi Ashraf al-Din Ali, volum I, capítol 1 Va estar al tron entre 8 i 10 anys ((1348 o 1350–1358)
El 1350/1351 Qazagan va enviar un contingent d'ajut al sultà de Delhi Muhammad Tughluq.
Timur al servei de Qazaghan En una data entre 1347 i 1349 com a molt aviat, i probablement el 1351, Timur fou enviat pel seu pare a servir a Qazaghan; el 1351 tindria 15 anys. Sembla que Timur va caure be a Qazagan i el jove destacava per la seva valentia i habilitats. Seria aleshores, vers el 1351 o 1352, quan Qazaghan li va concedir la ma de la seva neta AljaiAn autobiographic relat of the life of emperor Timur, by Charles Stewart, dona com a data per aquesta concessió el 1356, però en aquesta data la majoria d'historiadors pensen que ja havia nascut el fill Jahangir.
En algun moment hi va haver una incursió de saqueig dels “iraquians” a Transoxiana. La data se situa el 1357 però probablement això va passar cinc o deu anys abans. No sabem qui podien ser els “iraquians” (tan si la data era el 1347 o el 1357 o qualsevol entre ambdues); Qazaghan va enviar contra ells a Timur. No obstant, com que aquest el 1347 tenia nomes 11 anys i probablement encara no estava al servei de Qazagan (i difícilment se li hauria encomanat una missió així amb menys de 16 anys) aquest fet l'hauriem de situar almenys entre el 1352 i el 1357.
Conflicte de Qazaghan i Muizz al-Din d’Herat De la resta del govern de Qazagan sabem que va reunir un exercit a Arhanq Sarai, població de la riba del Jihun (Oxus) a la regió anomenada Tukharistan, i va fer una expedició a Herat on governava el Malik Muizz al-Din Husayn (o Malik Muizz al-Din Abu l-Husayn Muhammad), fill de Malik Ghiyath al-Din (1307-1329). La causa sembla haver estat la disputa per la possessió del Tukharistan i especialment el territori al nord del Guzgan a l'oest de Balkh, on les dues principals viles eren Ankhud i Sheburgan (transliteració catalana Xeburgan), zona on s'havien establert les tribus mongoles (turco-mongoles) a la qual havia llançat atacs o incursions Muizz al-Din Husayn. Aquesta zona estava ara dominada per dues tribus turco-mongoles, el Arlat i els Apardi, tribus que devien requerir l'aliança i l'ajut dels karaunes, que a mes de ser els seus veïns, tenien al seu cap com a gran emir.
S'esmenten les queixes dels amirs Arlat i Apardi (i dels shaikhs de Jam) contra el malik kart d’Herat Abu l-Husayn (Muizz al-Din Husayn) que haurien de correspondre al 1350 o 1351.la guerra entre aquestes tribus i els kart durava uns sis anys però fins al 1351 el gran amir no va acudir en ajuda de les tribus per causes indeterminadesAn autobiographic relat of the life of emperor Timur, by Charles Stewart, dona la data 1358, que també apareix a altres fonts, però que sembla errònia
Els amirs que van acompanyar a Qazagan en l'expedició, a part del kan Bayan Kuli, foren: Buyan Suldus, Muhammad Khwaja Apardi de Shaburgan, Oljeitu Apardi de Khuttalan, Saltinmish de Kuhistan (refugiat a Transoxiana després de ser derrotat per Muizz al-Din d’Herat), Abd Allah ibn Taighu shah de Badakhxan, i l'amir Tumen, probablement Tumen Neguderi de la tribu dels Neguderis de Kandahar.
Qazagan va prometre als amirs destruir les viles i fortaleses de Husayn i fer una matança de les seves tropes. Va envair els dominis dels kart d'Herat i es va lliurer la batalla de Kedestan, en la que Qazaghan va resultar victoriós. El malik kart Muizz al-Din Husayn va fugir cap a Herat acompanyat nomes dels soldats de la guàrdia reial els quals, havent-li perdut la confiança després de la derrota, van proclamar com a nou malik al seu germà Muhammad Bakir (1351). El malik va poder fugir a la fortalesa d'Eskilge, situada a la plana d’Herat, al sud-oest, on hi havia molt d'armament i una part del tresor.
Quan les forces txagatais van estrènyer el setge de la fortalesa, Husayn es va veure obligat a demanar la pau i es va acordar que podria sortir lliurement per anar a Transoxiana (Mawara an-Nahr en àrab) a fer homenatge a Qazagan i al kan Bayan Kuli i pagaria un tribut. Així es va fer i va poder arribar a Samarcanda, on fou cordialment rebut per Abd-Allah el fill de Qazaghan, governador de la ciutat. Allí va romandre un temps i va participar a alguna cacera, tenint ocasió de conèixer a Timur. Va anar després a Sali Sarai.Tamerlane, the earth shaker, de H. Lamb Llavors va tenir notícies (1351 o 1352) de que el seu germà Muhammad Bakir, que havia usurpat el poder a Herat, comptava amb la complicitat del visir Mu’in al-Din (després es va dir que havien obtingut via lliure de Qazaghan per la usurpació), d'alguns amirs i dels caps del país Ghur. El malik va tenir un gran disgust i va planejar la manera de recuperar el poder; va veure a Timur com un guerrer efectiu i el va contractar amb una partida d'homes per anar a Herat, oferint-li un any de les rendes de la província. Segons An autobiographic relat of the life of emperor Timur, de Charles Stewart això ho hauria fet Timur als 22 anys (1358) però sabem que el malik va recuperar el poder el 1353, quan Timur només tenia 17 anys (a menys que la seva data real de naixement fos anterior al 1336). Es poc creïble que el malik oferís les rendes d'una província a un noi de 16 o 17 anys; és possible però que Timur amb aquesta edat participés en el cop que preparaven, però com a subordinat i que la seva intervenció fos magnificada després i se li donés una importància que no devia tenir. La majoria d'amirs de Transoxiana estaven a favor de empresonar a Malik Muizz al-Din Husayn.Segons Tamerlane, the earth shaker, de H. Lamb, els amirs volien que fos executat i la seva riquesa repartida entre tots. Diversos amirs es van conjurar per assassinar Malik Husayn i quan Qazagan se’n va assabentar va advertir al malik i li va aconsellar de tornar a Herat aquella mateixa nit.Tamerlane, the earth shaker, de H. Lamb, diu que quan la pressió dels amirs contra Muizz al-Din va augmentar, Qazagan va decidir deixar anar al presoner, al que va advertir, i durant una expedició de cacera el va alliberar i el va enviar a Herat, podria ser que escortat per Timur i alguns altres Muizz al-Din, amb el seu seguici personal i amb Timur i altres soldats turcomongols va poder arribar a Herat sense ser detectat
Timur va poder entrar a la fortalesa junt amb Muizz al-Din i mentre ell i els seus homes prenien possessió dels punts principals, el malik va anar a les dependències de Muhammad Bakir; la guarnició quan va veure a Muizz al-Din i les posicions que havien agafat els mongols, es van sotmetre i el malik va recuperar el tron sense cap baixa. Els seus homes van apoderar-se del palau i de la ciutadella per sorpresa. Muizz al-Din va fer detenir a Muhammad Bakir que fou empresonat. En el seu relat autobiogràfic Timur declara que havia demanat el govern de la ciutat d’Herat enlloc de les rendes provincials, però veient que els soldats no el seguirien, va desistir, va deixar a Muizz al-Din al tron i va obtenir d'ell diverses concessions, en diners per a ell i en regals per Qazaghan, cosa que estaria mes d'acord en una participació secundaria en l'afer. També a la seva autobiografia, Timur assegura que al tornar i saber el que havia fet, fou la causa de la revolta dels begs (molt hostils a Muizz al-Din) contra Qazaghan, però això tot i ser possible sembla mes aviat una exageració del seu paper. És molt probable que no agradés als amirs i notables de Transoxiana la restauració de Muizz al-Din, sobretot si Muhammad Bakir era l'instrument d'aquests amirs i notables; però no és tant probable que aquesta fos la causa (almenys única) de la rebel·lió contra Qazaghan.