Werner Voss (Krefeld, Alemanya, 13 d'abril de 1897 - mort al llogaret de Frezenberg del municipi de Zonnebeke, Flandes Occidental, Bèlgica, 23 de setembre de 1917) fou aviador de combat i as alemany amb un total de 48 victòries durant la Primera Guerra Mundial, essent un dels asos alemanys amb més victòries només per darrere de Manfred von Richthofen, Ernst Udet i Erich Löwenhardt, i amb el mateix nombre de victòries que Josef Jacobs.
Voss va ser un pilot brillant i agressiu, considerat per molts, l'únic pilot capaç d'enxampar al Baró Roig en nombre de victòries. James McCudden el va descriure com "el pilot alemany més valent".
Primers passos Nascut a Krefeld, una ciutat industrial de la conca del Ruhr, Voss era el més petit dels tres fills i dues filles d'un tintorer industrial. A Werner li agradava fer volar estels amb els seus dos cosins a krefeld, i aquests estels són els que li van servir d'inspiració per a pintar el morro del seu Fokker Dr.I amb dos ulls, pestanyes i un bigoti.
Servei Militar Werner Voss s'enrolà a l'exèrcit el 1914 als 17 anys on passa a formar part del 2n regiment d'hússars de Westfàlia núm. 11, servint en el Front Oriental durant la Primera Guerra Mundial.O'Connor 2001, p. 162.
Després que el seu regiment es dissolgués, fou transferit a la Luftstreitkräfte a l'agost de 1915, passant a formar part de l'esquadró FEA7 a Colònia (Alemanya). Al setembre fou enviat a Egelsberg per aprendre a pilotar. En ser un pilot hàbil, immediatament s'enrolà com a instructor per al FEA 7 en graduar-se, abans de ser finalment enviat al front.
Al març, el Vizefeldwebel Voss fou transferit a l'esquadró Kampfstaffel 20 del Kampfgeschwader IV servint com a pilot de reconeixement abans que fos finalment acceptat com a pilot de combat, rebent la seva placa de pilot al maig de 1916. Fet oficial al setembre, fou transferit de nou aquest cop en un esquadró de caces, la Jasta (Jagdstaffel) 2 d'Oswald Boelcke al novembre de 1916, on pilotà com a company d'ala de Manfred von Richthofen.
Aconseguí les seves primeres dues victòries amb 18 anys el 27 de novembre de 1916. En tan sols una setmana, tots els membres de l'esquadró ja el tenien en consideració. Aconseguint diverses victòries a principis de 1917, se li conferí la Pour le Mérite el 8 d'abril de 1917, amb el seu recompte total de victòries passant ja de la vintena. A les 28 victòries, fou enviat a la Jasta 5 com a líder d'esquadró el 20 de maig, i més tard a la Jasta 29 per a comandar-la temporalment, similarment amb la Jasta 14 el 3 de juliol. Voss era conegut per tenir el misteriós do de saber instintivament on es trobava cada un dels aparells en mig d'una batalla.
El 30 de juliol Voss va ser enviat per a comandar de forma permanent la Jasta 10 de la Jagdgeschwader I (JG I) de von Richthofen, o el que els aliats coneixerien com el "Flying Circus", el circ volador.
Voss era considerat com un líder d'esquadró més inspiracional que efectiu. Alguns escriptors moderns l'han descrit com una persona voluble, amb un temperament volàtil. Tenia alguns interessos personals, com ara les motocicletes i qualsevol cosa de naturalesa mecànica. No era especialment conegut per vestir sempre de forma arreglada, però a l'hora d'emprendre el vol sempre es vestia amb un bon vestit, per si de cas havia d'aterrar forçosament i flirtejar amb alguna dona.
Un dels principals interessos de Voss era ajustar els seus propis aparells i motocicletes. Werner quasi sempre parava pels hangars amb la roba de mecànic, i molts dels casuals visitants a l'aeròdrom el prenien per un mecànic més.
Fou ferit el 6 de juny de 1917 durant un combat amb l'Esquadró núm. 6 de la Royal Naval Air Service, probablement per Christopher Draper, però aviat tornà a combatre. En aquell moment, comptava amb 38 victòries confirmades en el seu caça Albatros D.III decorat amb una esvàstica i motius amb cors, perquè li dugués bona sort.
A l'agost, després de provar un prototip del F. I (103/17, Wk. Nr.1730) del caça triplà Fokker Dr.I d'Anthony Fokker, Voss adaptà el seu estil al triplà de motor rotatori, essent acreditat amb 10 victòries més amb aquest aparell. Pintà dos ulls, pestanyes i un bigoti (una representació facial que experts actuals atribueixen als estels japonesos) al morró del seu triplà. Les 10 victòries aconseguides amb el nou aparell, ascendiren el seu recompte total en 48, tot just per darrere del Baró Roig. La seva última victòria va ser sobre un bombarder DH 4. Shores 1983, p. 14. Tot i la seva curta carrera militar, d'11 mesos, començant al novembre de 1916, aconseguí múltiples condecoracions i seguí les petjades de Manfred von Richthofen de ben a prop, aquest últim essent pilot des del març de 1916.
Mort miniatura|El famós Fokker F.I de Voss durant el seu últim combat. miniatura|El S.E.5 de McCudden durant el dogfight en el que Voss fou abatut. El 23 de setembre, després d'abatre un bombarder DH 4, s'estava retirant quan fou atacat per 6 SE5 de l'Esquadró núm. 56, que en aquells moments era l'esquadró de la Royal Flying Corps més semblant a un esquadró d'asos que mai hagués existit. Voss va combatre tot sol en un dogfight èpic contra diversos asos: el capità James T.B. McCudden (57 victories), el tinent Richard A. Maybery (21), el tinent Geoffrey Hilton Bowman (32), el capità Reginald T.C. Hoidge (28) i el tinent Arthur Rhys-Davids (23) de l'Esquadró núm. 56 Shores 1983, p. 17. i Keith K. Muspratt (8), el tinent Verschoyle P. Cronyn (4), el tinent Robert Chidlaw-Roberts (10) i el tinent Harold Hamersley (13) de l'Esquadró núm. 60.Aces High; Alan Clark page 137'Above the Lines'; Franks, Bailey & Guest, page 224. El dogfight va tindre lloc sobre Poelkapelle. Un altre as alemany, Karl Menckhoff intentà assistir a Voss, però fou abatut per Rhys-Davids, sobrevivint. Voss va combatre durant uns 10 minuts amb els asos de la RFC, evitant-los i tocant a tots i cadascun dels SE rivals, tot i que sense abatren cap. Shores 1983, p. 17.
Utilitzant la superior capacitat d'ascensió del seu triplà i la seva habilitat per a fer girs ràpids utilitzant tan sols el timó (slip-turn), Voss superava contínuament als seus oponents. Era capaç de girar a altes velocitats i atacat aquells que li venien al darrere. Després de creuar-se amb McCudden en un cara a cara, però, el Fokker de Voss fou impactat al costat d'estribord pels tirs de Hoidge. Una ràfega travessa el seu costat dret i li perforà els pulmons. Ja tocat i aproximant-se-li la mort, Voss no va veure que Rhys-Davids se li havia col·locat a les 6, tot just darrere d'ell.
Rhys-Davids es col·loca per sota seu i disparà dues ràfegues de la seva Lewis a la part inferior del triplà de Voss, i després amb ambdues metralladores. El Fokker, fora de control, començà a caure, i calat, s'estavellà contra les línies britàniques. Shores 1983, p. 17. McCudden ho explicà: "El vaig veure caure descendint de forma bastant directa fins que el triplà s'estavellà a terra i va desaparèixer en mil fragments, semblava que s'hagués convertit literalment en pols."
Voss s'estavellà prop de la granja de Plum, al nord de Frezenberg a Bèlgica. Només el timó, el morro, i parts del tren d'aterratge foren rescatats. L'aparell fou subjecte de l'informe del 2n tinent G. Barfoot-Saunt.
Un dels pilots anglesos contra els que va lluitar aquell dia, el llavors capità James McCudden, un ostentador de la Victoria Cross que posteriorment es convertiria en un as, s'arrepentí de la mort de Voss: "La seva ablitat pilotant era excepcional el seu coratge magnífic i, en la meva opinió, el pilot alemany més valent el qual tingué el privilegi de veure volar." El tinent Arthur Rhys-Davids, que cauria en combat només un mes després, digué a McCudden: "Si només l'hagués abatut viu."
Un dels pilots britànics que va combatre aquell dia, el llavors capità James McCudden, que havia rebut la Creu Victòria i que acabaria essent un dels asos britànics amb més victòries de la guerra, mostrà un sincer pesar per la mort de Voss:
McCudden sobre el combat resultant en la mort de l'as alemany Werner Voss, 23 de setembre de 1917 L'Albatros amb el morro vermell es refereix al que pilotava l'as Karl Menckhoff qui va intervindre per a ajudar a Voss però que fou abatut ràpidament, tot i que va sobreviure al combat, igual que tots els pilots britànics.
Voss va causar desprfectes a tots els aparells del vol B de l'Esquadró núm. 56 tot i que sense abatren cap. Muspratt va haver d'efectuar un aterratge forçós a l'aeròdrom de l'Esquadró núm. 1 amb el radiador perforat. El SE5 de Mayberry havia estat impactat en el travesser superior dret i fortament danyat, havent d'aterrar prop de St Marie Cappel. Els SE5 de Hamersley i Chidlaw-Roberts havien estat greument danyat, essen el motor del del primer enviat al dipòsit No.1 per a esser reparat. L'aparell de Cronyn també estava fortament danyat. En una carta per a el seu pare hi va escriure:
Participant Victòries en el moment del combat Victòries totals James T.B. McCudden 12 57 Geoffrey Hilton Bowman 16 32 Richard A. Maybery 13 21 Keith K. Muspratt 6 8 Arthur Rhys-Davids 18 25 Reginald T.C. Hoidge 22 28 Harold Hamersley 2 13 Robert Chidlaw-Roberts 5 10 Verschoyle P. Cronyn 3 4
Entre les condecoracions de Voss s'hi troba la Pour le Mérite (la "Blue Max"), la Creu de Ferro de 2a i 1a classe, l'Orde de la Casa de Hohenzollern, la placa de pilot de Prússia. Amb només una victòria no acreditada el seu recompte total de victòries acreditades ascendeix fins a 48 victòries.
Voss és un dels 44.292 soldats alemanys enterrats al Cementiri de guerra alemany de Langemark, a uns 6km al nord-est d'Ypres, Bèlgica. Se n'han escrit diverses biografies.
Cultura popular El 1971, en la pel·lícula Von Richthofen and Brown, Werner Voss és interpretat per Stephen McHattie El 2008, en la pel·lícula The Red Baron, Werner Voss és interpretat per Til Schweiger.
Referències
Bibliografia Diggens, Barry. September Evening: The Life and Final Combat of the German Ace Werner Voss. London, Grub Street, 2003. . Shores, Christopher, Air Aces, Greenwich, CT, Bison Books, 1983. . O'Connor, Mike. Airfields & Airmen – Ypres''. Pen & Sword books, 2001. . Dogfights - The First Dogfighters
Vegeu també Llista d'asos de l'aviació de la Primera Guerra Mundial
Enllaços externs 48 victòries: Werner Voss Pàgina de Werner Voss theaerodrome.com Biografia i fotografies a pourlemerite.org Perfils dels aparells de Voss El capità, George A. Parker abatut per Voss el 27 de novembre de 1916
Categoria:Asos de l'aviació alemanys de la Primera Guerra Mundial Categoria:Membres de l'orde de la Casa de Hohenzollern Categoria:Guanyadors de la Creu de Ferro (1914) de 1a classe Categoria:Persones de Krefeld Categoria:Distingits amb la Pour le Mérite (classe militar)