El festuc o pistatxer (Pistacia vera) és un arbre de fins a 10 metres d'alt, originari de les regions muntanyoses de l'Àsia central. És un arbre caducifoli amb fulles compostes i pinnades, de 10 a 20 cm de llarg. miniatura|esquerra|Arbre femella a l'inici de la brotada primaveral. Es tracta d'un arbre dioic, és a dir, que hi ha plantes masculines i plantes femenines. Les flors no tenen pètals, són unisexuals i en panícula. Els fruits, que són en forma de drupa ovoide i vermellosa i amb una sola llavor comestible d'una flaire característica. Tant el fruit com la llavor s'anomena festuc o pistatxo, tot i que aquests mots s'utilitzen principalment per referir-se a la llavor.miniatura|esquerra|Pistatxos o festucs. És l'arbre fruiter amb més resistència a la secada i supera en aquest aspecte l'ametller. Però és de creixement i fructificació molt lents.
L'Iran produeix més del 50% dels pistatxos del món que, alhora, són considerats els de màxima qualitat.
Els dos noms, festuc i pistatxo, tenen un mateix origen, però han seguit camins diversos fins a arribar al català. L'original prové del persa mitjà pistakē, que va derivar al grec pistákion. Aquest va donar, per una banda, l'àrab fústaq o fústuq, d'on prové festuc, i, per l'altra, l'italià pistacchio, d'on prové pistatxo.
En temps de la dominació musulmana a Espanya, aquest arbre ja es conreava. Sembla que per desconeixement dels conqueridors cristians de la necessitat de conservar peus mascles (que no fan fruit, i per aquesta raó van ser arrencats) es va perdre aquest conreu, que s'ha recuperat en temps contemporanis.
Informació nutricional + Valor nutricional per cada 100 g de pistatxos Component Nombre proteïna carbohidrats greix calories 594 Kcal calci180 mg potassi811 mg fòsfor390 mg magnesi122 mg vitamina A25 mg
També conté altres vitamines com la tiamina (vitamina B1), la riboflavina (vitamina B2) o la niacina (vitamina B3).
Referències
Categoria:Arbres fruiters Categoria:Pistacia