miniatura|ArmentArment. Definició. de cavalls mustangs ferals (Utah, 2005) La conducta del cavall respon molt bé al fet que és un animal del tipus presa amb un instint de lluita-o-fuig molt acusat. La primera resposta a un perill, real o imaginari, és la fugida. Tanmateix, si la mateixa fugida és impossible o l'amenaça va en contra d'un poltre o un integrant de l'arment, un cavall pot defensar-se en lloc de fugir.
A partir de la domesticació del cavall, fa milers d'anys, els humans han escollit els animals més dòcils i algunes races, principalment de tir, són notables en aquest sentit. En altres races hom ha insistit més en altres qualitats desitjables: velocitat, resistència, agilitat,...Sempre mantenint un nivell alt de docilitat.
Els instints dels cavalls poden usar-se en benefici dels humans creant un lligam entre la persona i el cavall. Les tècniques varien però formen part de l'aregament del cavall. AregamentAregar.Definició. com una versió superior i més completa de l'ensinistrament.
A més de l'instint, cal tenir en compte les particularitats dels sentits del cavall. Un cavall pot percebre com una amenaça o un perill potencial situacions que un humà classifica i considera del tot inofensives. I actuar de forma imprevista per a una persona neòfita.
El cavall com a animal gregari Els cavalls són animals gregaris que s'estimen més de viure en grup. Aquest instint social dels cavalls fou desenvolupat per a millorar les probabilitats de supervivència.
En cada ramat hi ha una jerarquia en funció de la major o menor dominància de cada integrant del grup. L'ordre jeràrquic determina l'ordre a l'hora de menjar, beure, aprofitar una ombra o activitats semblants. Aquest comportament s'estén a les seves relacions amb els humans. Un cavall que respecti una persona determinada com un membre del ramat amb una jerarquia més alta tindrà una actitud més adequada envers altres persones. Contràriament, si un cavall està acostumat a comportar-se com a membre dominant sobre una persona, pot adoptar una actitud inadequada amb altres persones.
L'esperit gregari dels cavalls els indueix a crear vincles amb animals altres que els de la seva pròpia espècie, àdhuc els humans. Els cavalls domèstics forçats a viure aïllats poden patir problemes de comportament i tornar-se difícils de manejar. Quan no sigui possible la companyia d'altres cavalls, un cavall necessita la presència d'un poni, un ruc, un gos, un gat, una ovella... Gairebé qualsevol mamífer és adequat.
La presència freqüent amb la persona propietària o que en tingui cura, si el cavall l'arriba a considerar com un membre dominant, pot fer minvar i, gairebé, eliminar la necessitat del veïnatge d'altres animals.
Comportament en llibertat Els ramats de cavalls salvatges i cavalls ferals estan formats per petits grups d'individus que viuen junts i comparteixen un territori. Cadascun d'aquests petits arments està format per un semental i un grup d'eugues. El grup està liderat per l'egua dominant. A més d'altres egües, hi ha els poltres i pollins, i cavalls immadurs d'ambdós sexes. Ocasionalment un o dos mascles adults "no dominants" poden conviure amb el grup de forma marginal.Mistral, Kip. "The Secret Life of Stallions." Horse Connection magazine, online edition accessed June 22, 2007 at Horseconnection.com
Les petites bandes, grups o arments indicats acostumen a ser de l'ordre d'entre tres o cinc animals, tot i que poden passar de la dotzena en alguns casos. El nombre varia amb el temps. Els mascles que s'aproximen a l'edat madura són expulsats del grup pel mascle dominant. Algunes egües poden canviar de grup. Es poden formar grups provisionals de mascles joves mentre que esperen una oportunitat per a lluitar i liderar, en cas de victòria, una banda pròpia.Patrons de conducta i comunicació. Estudi.
S'estima que el nombre mínim perquè una població de cavalls o èquids salvatges (o ferals) sigui viable, (des del punt de vista genètic i en un ecosistema tancat i aïllat com la majoria dels espais en que viuen actualment) és de l'ordre de 150-200 animals.
Jerarquia La jerarquia dins d'un ramat augmenta les probabilitats de supervivència en facilitar les relacions dins del grup.
En general la jerarquia és lineal o absoluta. Si el cavall A és dominant sobre B, i B és dominant sobre C, aleshores A és dominant sobre C. En certs casos puntuals, però, C pot ser dominant sobre A a l'hora de competir per a un recurs en particular. La dominància depèn de molts factors, també de la necessitat d'un individu en un moment particular. En aquest sentit la jerarquia pot variar en el decurs del temps. Malgrat això hi ha cavalls que són dominants sempre, en tots els recursos. I animals que se sotmeten sempre.
Les lluites per la jerarquia poden ser molt perilloses. Un guitza ben etzibada pot malmetre una pota i deixar l'animal incapacitat, gairebé condemnat a mort. Un cop establerta la dominància els comportaments agressius són mínims i sovint es limiten a petites accions de control per part del semental i l'egua dominat envers els altres membres del grup. Això estalvia el perill de lluites innecessàries.
El lloc més segur en cas de perill o més confortable en condicions meteorològiques extremes és el centre del grup. Una forma de càstig és l'expulsió temporal o permanent, fora del grup, d'un membre problemàtic.
Els poltres mascles i femelles romanen en el ramat fins a l'edat d'uns dos anys. Segons estudis realitzats, el semental líder els expulsa de la banda un cop arriben a la maduresa sexual. Això evita la reproducció consanguínia.
Les femelles s'uneixen fàcilment en un altre arment. Els mascles hauran de lluitar per a formar el seu propi grup. De forma temporal és fàcil de veure arment de joves sementals solters que s'ajunten per seguretat."ADVS 3910 Wild Horses Behavior," web page accessed June 22, 2007 at USU.edu
Paper de l'egua dominant Contràriament a l'estereotip tradicional (del semental dominant com a cap del ramat), la veritable líder de la banda és l'egua dominant (egua alfa). Normalment es tracta d'una egua d'una edat relativament avançada i amb experiència, amb un bon coneixement del territori i els seus recursos. És la responsable de la seguretat de l'arment de forma general. Quan el grup es desplaça marxa al davant (en sentit figurat; no necessàriament de forma estricta). Decideix la ruta a seguir, el moment de marxar i és la primera que beu en arribar a un abeurador. També tria el millor lloc per a pasturar.
El rol del semental miniatura|Estaló ensumant a la manera "flehmen", arronsant el llavi superior. El domini del guarà,Guarà.Definició. la seva àrea de treball, és a la part exterior del ramat. Per a lluitar amb altres mascles que vinguin a disputar-li el lideratge o amb depredadors que vulguin atacar l'arment.
Quan el grup es desplaça, el semental marxa al darrereSaga. Definició. vigilant. Procurant mantenir el grup unit i curant de la seva seguretat. En època de cobriment els estalons mostren un comportament més agressiu, amatents que cap egua no s'escapi. Fora d'aquesta temporada, l'estaló està molt més relaxat. La forma de controlar el grup és marcant el territori amb les seves deposicions i miccions.
La vida del semental és prou dura i més exposada que la dels altres membres. En qualsevol moment pot ser substituït per un mascle més fort o més hàbil. A vegades tolera la presència d'un mascle jove en una posició perifèrica i marginal, com una mena de successor seu. Sempre corrent el risc que li prengui el paper de líder."The Natural Horse and Unnatural Behaviour." Reproduced with permission from the Proceedings of the BEVA Specialist Days on Behaviour and Nutrition. Ed. P.A.Harris et al. Pub. Equine Veterinary Journal Ltd. Web site accessed June 22, 2007 at Effem-Equine.com
Proporció entre egües i estalons Des del punt de vista biològic i a efectes reproductius, n'hi hauria prou amb un estaló per a cada 10-20 egües, sempre que les condicions ambientals fossin favorables. La majoria dels arments són més petits. Un estaló domèstic ben portat pot cobrirCobriment."Cubrición". més egües que en estat salvatge. Els cavalls llavorers de la raça Pura sang més sol·licitats cobreixen entre 40 i 60 egües cada any emprant el sistema tradicional. Amb l'auxili de tècniques més modernes, algun estaló ha cobert més de 200 egües en una temporada (fent coincidir cada cobriment amb el moment més favorable del cicle estral de cada egua). En teoria la inseminació artificial permet milers de cobriments anuals per a un semental. Per raons econòmiques mai no s'arriba a aquestes xifres.Bergstein, Stan. "We have the technology..." originally published in Daily Racing Form, March 12, 2002.
Estalons domèstics miniatura| Cavall de pelatge crem i gos de raça gran danès. El sistema d'alguns criadors és deixar un estaló i un grup d'egües pasturant lliurement en condicions gairebé naturals perquè es reprodueixin per cobriment natural. Els avantatges són considerables: els cavalls lliures estan més sans des del punt de vista psicològic i la mà d'obra humana es redueix molt. D'altra banda el risc de lesions és més gran que amb altres sistemes. Un estaló valuós pot quedar incapacitat i pot passar el mateix amb les egües. Especialment si hi ha animals forasters incorporats al ramat en data recent. En casos particulars de proximitat amb algun estaló aliè als projectes de cria hi pot haver algun cas de paternitat dubtosa.
Un altre sistema emprat és mantenir l'estaló aïllat en un tancat adequat (amb una tanca alta i forta que impedeixi possibles fugides). Si hi ha dos estalons que es poden veure i tocar, separats per una tanca inadequada, és probable que provin de lluitar i prenguin mal. La millor opció és evitar el contacte visual entre estalons. Si això no és possible cal evitar el contacte físic (per exemple, amb una doble tanca i un espai de separació enmig).
Els cavalls estabulats tendeixen a adquirir vicis. En alguns casos dona bons resultats la companyia d'altres animals. com ara un gos, una cabra o un ruquet crestat. El famós semental "Godolphin Arabian" tenia per amic un gat."Grimalkin". Gat amic de "Godolphin Arabian". Hi ha exemples de bona companyonia entre un estaló i un cavall castrat. (Entre "Seabiscuit" i "Pumpkin", sense anar més lluny). O entre un cavall adult i un poltre.
Entre els cavalls ferals hi ha ramats de joves estalons "solters" que conviuen pacíficament i sense problemes temporades llargues. Hi ha casos particulars de cavalls domèstics en els quals es permet un cert contacte i proximitat entre sementals. Per exemple, a l'Escola Espanyola de Viena els estalons viuen en estables propers, s'entrenen junts i viatgen en companyia. Hom acostuma en els estables a separar els animals més dominants amb estalons menys dominants i tranquils. Un estaló acostumat a viure sol no s'adapta fàcilment a aquest sistema.
Dominància en els ramats domèstics El fet d'aïllar els estalons, separant-los dels ramats domèstics comporta que tant les egües com els cavalls castrats puguin ser dominants. La dominància va associada a l'edat i al temperament de cada animal. Els animals més vells acostumen a ser dominants quan les condicions físiques són acceptables. Un animal que s'afebleixi pot perdre la dominància. Hi ha estudis que semblen indicar que la dominància podria ser heretada de la mare o "induïda" (en aquest cas, "imprint" en anglès) per la mare als pollins. Un cavall adult tendiria a lluitar per a adquirir el mateix rang que tenia la seva mare quan ell mateix era pollí i poltre. Hi ha altres estudis que demostrarien un millor equilibri en ramats liderats per una egua que en altres ramats liderats per un cavall castrat (amb presència d'altres castrats i egües massa joves per a ser dominants).Barakat, Christine. "Is your horse sleep deprived?" Equus, February 2007, issue 353, p. 34.
Comunicació miniatura|Dos ponis que s'endrecen mútuament.