miniatura|Cinc capçals grotescs, és una il·lustració dels quatre temperaments, des d'una perspectiva clàssica, elaborada per Leonardo da Vinci el 1490. En psicologia, s'anomena temperament la part de la personalitat l'origen de la qual es basa en l'herència genètica. Per contraposició, s'anomena caràcter la part de la personalitat que es genera durant la vida de la persona, la seva experiència i la cultura.
De fet, es pot dir que naixem amb un temperament donat, o una predisposició a trets de personalitat, però aquests estan fortament condicionats per "l'ambient" (l'experiència vital de la persona, com va modificant i permetent el desenvolupament de la personalitat o habilitats per a desenvolupar-se amb herència). Aquí és on rau el concepte fenotip.
Alguns investigadors assenyalen l'associació del temperament amb característiques dinàmiques formals de la conducta, com ara aspectes energètics, plasticitat, sensibilitat a reforçadors específics i emocionalitat. Els trets del temperament (com el neurotisme, la sociabilitat, la impulsivitat, etc.) són patrons diferents de comportament al llarg de la vida, però són més notables i més estudiats en els nens. Els nadons es descriuen normalment pel temperament, però la investigació longitudinal a la dècada de 1920 va començar a establir el temperament com una cosa que és estable al llarg de la vida.
Exemple de trets temperamentals de la personalitat són, l'"ansietat (tret)" i l'"extraversió", que acumulen avui dia prou proves científiques des de la psicobiologia i altres estudis correlacionals (teoria de la personalitat "Els cinc grans").
Definició El temperament s'ha definit com "la constel·lació de trets innats que determinen l'estil de comportament únic d'un nen i la forma en què viu i reacciona al món".Kristal, J. (2005). The temperament perspective: Working with children's behavior styles. New York, NY: Brookes Publishing Co.
S'han desenvolupat molts esquemes de classificació del temperament i no hi ha consens. La paraula llatina temperamentum significa "barreja".
Alguns estudiosos consideren que el temperament és un factor subjacent a la personalitat.
Models principals Els quatre temperaments de Galè Al , el metge Galè va descriure els quatre temperaments clàssics (melancòlic, flegmàtic, sanguini i colèric), corresponents als quatre humors o líquids corporals. Aquest concepte històric va ser explorat per filòsofs, psicòlegs, psiquiatres i psicofisiòlegs des del principi de la ciència psicològica. En proposar teories Immanuel Kant, Hermann Lotze, Ivan Pavlov, Carl Jung i Gerardus Heymans entre d'altres. En la història més recent, Rudolf Steiner havia subratllat la importància dels quatre temperaments clàssics en l'educació primària, l'època en què creia que la influència del temperament en la personalitat era més forta. Ni Galen ni Steiner s'apliquen generalment a l'estudi contemporani del temperament en els enfocaments de la medicina moderna o la psicologia contemporània.
Model neurofisiològic de Rusalov-Trofimova Aquest model es basa en la tradició més llarga d'experiments neurofisiològics iniciats dins de les investigacions de tipus i propietats dels sistemes nerviosos per l'escola d'Ivan Pavlov. Aquesta tradició experimental va començar amb estudis amb animals entre els anys 1910 i 1920, però va ampliar la seva metodologia als humans des de la dècada de 1930 i especialment des de la dècada de 1960, incloent-hi EEG, proves de cafeïna, tasques de comportament i altres mètodes psicofisiològics.
L'última versió d'aquest model es basa en l'"Enfocament específic de l'activitat en la investigació del temperament, en la investigació d'Alexander Luria en neurofisiologia clínica i en el model neuroquímic Conjunt Funcional del Temperament. Actualment el model està associat al Qüestionari d'Estructura del Temperament i té 12 escales:
Resistència física motora: la capacitat d'un individu per mantenir una activitat física prolongada utilitzant elements de comportament ben definits. (Relacionada amb la resistència) Resistència social-verbal (sociabilitat): la capacitat d'un individu per mantenir activitats social-verbals prolongades utilitzant elements de comportament ben definits. (Relacionada amb la resistència) Resistència mental o atenció: la capacitat de mantenir-se centrat en les característiques seleccionades dels objectes amb la supressió de la reactivitat conductual a altres característiques. (Relacionada amb la resistència) Tempo motor-físic: velocitat d'integració d'una acció en manipulacions físiques amb objectes amb scripts d'accions ben definits. (Relacionada amb la velocitat d'integració de la conducta) Plasticitat: la capacitat d'adaptar-se ràpidament als canvis de situacions, de canviar el programa d'acció i de canviar entre diferents tasques. (Relacionada amb la velocitat d'integració de la conducta) Tempo social-verbal: la velocitat preferida de la parla i la capacitat d'entendre quan es parla de pressa sobre temes coneguts, la lectura i la classificació de material verbal conegut. (Relacionada amb la velocitat d'integració de la conducta) Cerca de sensacions : orientació conductual a objectes i esdeveniments sensacionals ben definits i existents, subestimació dels resultats de la conducta de risc. (Relacionada amb el tipus d'orientació de la conducta) Empatia: orientació conductual als estats/necessitats emocionals dels altres, des de la sordesa empàtica en l'autisme i els trastorns d'esquizofrènia fins a la dependència social. (Relacionada amb el tipus d'orientació de la conducta) Sensibilitat a les probabilitats: l'impuls per recollir informació sobre la singularitat, la freqüència i els valors dels objectes/esdeveniments, per diferenciar les seves característiques específiques, per projectar aquestes característiques en futures accions. (Relacionada amb el tipus d'orientació de la conducta) Satisfacció (autoconfiança): disposició a estar satisfet amb l'estat actual dels esdeveniments, sensació de seguretat, confiança en el futur. Malgrat l'optimisme sobre els resultats de les seves activitats, l'enquestat pot ser negligent en els detalls. (Escala d'emocionalitat) Impulsivitat: Iniciació d'accions basades en la reactivitat emocional immediata més que en la planificació o el raonament racional. (Escala d'emocionalitat) Neuroticisme: tendència a evitar la novetat, les situacions imprevisibles i la incertesa. Preferència de configuracions i persones conegudes per sobre d'altres desconegudes i necessitat d'aprovació i comentaris de la gent del voltant. (Escala d'emocionalitat)
La reactivitat de Kagan Jerome Kagan i els seus col·legues han concentrat la investigació empírica en una categoria temperamental anomenada "reactivitat". Els nadons de quatre mesos que es van "despertar i angoixar motorament" davant les presentacions d'estímuls nous es van qualificar d'altament reactius. Aquells que es van mantenir "relaxats motorament i no ploraven ni es preocupaven pel mateix conjunt d'esdeveniments desconeguts" es van anomenar poc reactius. Aquests nadons amb reacció alta i baixa van fer noves proves als 14 i 21 mesos "en una varietat de situacions de laboratori desconegudes". Els nadons altament reactius es caracteritzaven principalment per tenir molta por a esdeveniments desconeguts, que Kagan va anomenar inhibits. En canvi, els nens amb poca reacció eren molt poc porucs davant situacions noves i es caracteritzaven per un perfil desinhibit (Kagan). Tanmateix, quan es va tornar a observar què passava als quatre anys i mig, només una proporció modesta de nens va mantenir el perfil esperat a causa de factors mediadors com ara experiències familiars intervingudes. Els que es van mantenir altament inhibits o desinhibits després dels 4,5 anys tenien més risc de desenvolupar trastorns d'ansietat i de conducta, respectivament.
Kagan també va utilitzar dues classificacions addicionals, una per als nadons que estaven inactius però que ploraven amb freqüència (angoixats) i una altra per als que mostraven activitat vigorosa però poc plors (excitats). Després dels 14 a 17 anys, aquests grups de nens van mostrar resultats diferents, incloses algunes diferències en l'activitat del sistema nerviós central. Els adolescents que havien estat classificats com a reactius alts quan eren nadons eren més propensos a ser "submisos en situacions desconegudes, a informar d'un estat d'ànim assoliment i ansietat pel futur a ser més religiosos".
Les nou característiques de Thomas i Chess Alexander Thomas, Stella Chess, Herbert G. Birch, Margaret Hertzig i Sam Korn van començar el clàssic estudi longitudinal de Nova York a principis dels anys 50 sobre el temperament infantil (Thomas, Chess & Birch, 1968). L'estudi es va centrar en com les qualitats temperamentals influeixen en l'ajust al llarg de la vida. Chess, Thomas et al. va valorar els nadons petits segons nou característiques de temperament, cadascuna de les quals, per si mateixa, o amb connexió amb una altra, afecta la forma en què un nen s'adapta a l'escola, als seus amics i a casa. Els comportaments de cadascun d'aquests trets es troben en un continu. Si un nen s'inclina cap a l'extrem alt o baix de l'escala, podria ser motiu de preocupació. Les conductes específiques són: nivell d'activitat, regularitat dels patrons de son i alimentació, reacció inicial, adaptabilitat, intensitat de l'emoció, estat d'ànim, distracció, persistència i capacitat d'atenció i sensibilitat sensorial. S'han trobat redundàncies entre les categories i els psicòlegs actualment fan servir normalment una llista reduïda.
La investigació de Thomas i Chess va utilitzar els nou trets de temperament següents en nens basats en un esquema de classificació desenvolupat pel Dr. Herbert Birch:Stella Chess and Alexander Thomas, Temperament, Routledge: 1996. . p. 31 Thomas, Chess, Birch, Hertzig i Korn va trobar que molts nadons es podrien classificar en un dels tres grups: fàcils, difícils i lents (Thomas i Chess 1977). No tots els nens poden ser col·locats en un d'aquests grups. Aproximadament el 65% dels nens encaixen amb un dels patrons. Del 65%, el 40% encaixava amb el patró fàcil, el 10% va caure en el patró difícil i el 15% es va escalfar lentament. Cada categoria té la seva fortalesa i debilitat i una no és superior a l'altra.
Thomas, Chess, Birch, Hertzig i Korn van demostrar que els nadons fàcils s'adapten fàcilment a noves experiències, generalment mostren estats d'ànim i emocions positius i també tenen patrons normals d'alimentació i son. Els nadons difícils solen ser molt emocionals, irritables i exigents, i ploren molt. També tendeixen a tenir patrons d'alimentació i de son irregulars. Els nadons que s'escalfen lentament tenen un nivell d'activitat baix i tendeixen a retirar-se de noves situacions i persones. Tarden a adaptar-se a noves experiències, però les accepten després d'una exposició repetida.
Thomas, Chess, Birch, Hertzig i Korn van trobar que aquests amplis patrons de qualitats temperamentals són notablement estables durant la infància. Aquests trets també es troben en nens de totes les cultures.
Thomas i Chess també van estudiar temperament i ambient. Una mostra estava formada per famílies blanques de classe mitjana amb un alt nivell educatiu i l'altra era de famílies de classe treballadora porto-riquenya. Van trobar diverses diferències. Entre aquests hi havia:
Els pares de nens de classe mitjana eren més propensos a denunciar problemes de conducta abans dels nou anys i els nens tenien problemes de son. Això pot ser perquè els nens comencen a preescolar entre els tres i els quatre anys. Els nens porto-riquenys menors de cinc anys van mostrar signes rars de problemes de son, però, els problemes de son es van fer més freqüents als sis anys.