Lamploia, la meleta o la patoia –la forma juvenil– (Sprattus sprattus) és una espècie de peix pertanyent a la família dels clupeids i semblant a la sardina que habita des de la mar del Nord i la mar BàlticaWinkler, H.M., K. Skora, R. Repecka, M. Ploks, A. Neelov, L. Urho, A. Gushin i H. Jespersen, 2000. Checklist and status of fish species in the Baltic Sea. ICES CM 2000/Mini:11, 15 p. fins al Marroc, la Mediterrània,Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66 la mar AdriàticaTicina, V., O. Vidjak i I. Kacic, 2000. Feeding adult sprat, Sprattus sprattus, during spawning season in the Adriatic Sea. Ital. J. Zool. 67:307-311Sinovcic, G., M. Franicevic, B. Zorica i V. Cikes-Kec, 2004. Length-weight and length-length relationships for 10 pelagic fish species from the Adriatic Sea (Croatia). J. Appl. Ichthyol. 20(2):156-158 i la mar Negra.Aslanova, N.E., 1954. Black sea sprat. Tr. Vses. Nauch. Issled. Morsk. Rybn. Khoz. 28:75-101 És objecte de pesca per tal com la seua carn és apreciada per la indústria conservera per a elaborar farina de peix i aliments per a visons. És menys emprada per al consum humà però, tot i així, és venuda fresca, fumada, en conserva i congelada per a ésser fregida i rostida a la graella.Flintegård, H., 1987. Hi ha informes d'enverinament per ciguatera.
Morfologia Pot arribar a fer 16 cm de llargària màxima, comuna de 8 a 12 cm. Té el cos comprimit i recobert d'escates petites que es desprenen fàcilment. Té entre 13 i 21 radis tous a l'aleta dorsal i 12-23 a l'anal. El dors és de color blau-verdós fosc, els flancs grisencs i el ventre platejat. L'aleta dorsal és situada darrere el centre del cos.FishBase Whitehead, P.J.P., 1985. FAO Species Catalogue. Vol. 7. Clupeoid fishes of the world (suborder Clupeioidei). An annotated and illustrated catalogue of the herrings, sardines, pilchards, sprats, shads, anchovies and wolf-herrings. Part 1 - Chirocentridae, Clupeidae and Pristigasteridae. FAO Fish. Synop. 125(7/1):1-303. L'aparellament ocorre a l'estiu i cada femella fa una posta de 6.000-14.000 ous pelàgics a 10-20 m de fondària.Arbault, S. i N. Boutin, 1968. Ichtyoplancton. Oeufs et larves de poissons téléostéens dans le golfe de Gascogne en 1964. Rev. Trav. Off. Scient. Tech. Pêches Maritim. 32(4):413-476Torstensen, E., 1985. Fecundity of sprat from the Norwegian coast. ICES C.M. 1985/H:56. 8 p. Es reprodueix durant tot l'any, però sobretot de maig a juny a la mar Negra) i de desembre a abril a la Mediterrània.
Ecologia És un peix marí i d'aigua salabrosa, pelàgic-nerític, oceanòdromRiede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p. i de clima temperat (66°N-30°N, 11°W-42°E) que viu entre 10-150 m de fondària.Muus, B.J. i P. Dahlstrøm, 1989. Havfisk og Fiskeri i Nordvesteuropa. GEC Gads Forlag, København, 244 p. Mena una vida pelàgica i forma grans moles. La seua esperança de vida és de sis anys.Chugunova, N.I., 1959. Age and growth studies in fish. A systematic guide for ichthyologists. Israel Program for Scientific Translations. Izdatel'stvo Akademii Nauk SSSR, Moscou. 132 p. Menja crustacis planctònics.Last, J.M., 1987. The food of immature sprat [Sprattus sprattus (L.)] and herring (Clupea harengus) in coastal waters of the North Sea. J. Cons. Int. Explor. Mer. 44(1):73-79 És depredat per Clupea harengus, el bacallà (Gadus morhua),Alshuth, S. i E. Ebeling, 1989. A survey of the diet and diseases of Gadus morhua L. around Helgoland in the German bight. ICES, C.M. 1989/G:49, Demersal Fish Committee, Ref. MEQC, 10 p. Merlangius merlangus, el peix carboner (Pollachius virens) -a Escòcia-, el lluç (Merluccius merluccius),Guichet, R., 1995. The diet of European hake (Merluccius merluccius) in the northen part of the bay of Biscay. ICES J. Mar. Sci. 52:21-31 el bonítol (Sarda sarda),Yoshida, H.O., 1980. Synopsis of biological data on bonitos of the genus Sarda. NOAA Tech. Rep. NMFS Circ. 432. FAO Fish. Synop. Núm. 118. 50 p. Chelidonichthys gurnardus, la mòllera fosca (Trisopterus luscus) -a Portugal-, Chelidonichthys lucernus –a Portugal–, Myxine glutinosa, la gavineta de tres dits (Rissa tridactyla) –a Escòcia–, la foca comuna (Phoca vitulina), la rajada vestida (Leucoraja naevus), la clavellada (Raja clavata), la rajada dolça (Raja montagui), Loligo forbesi –a Irlanda–Collins, M.A., S. De Grave, C. Lordan, G.M. Burnell i P.G. Rodhouse, 1994. Diet of the squid Loligo forbesi Steenstrup (Cephalopoda: Loliginidae) in Irish waters. ICES J. Mar. Sci. 51:337-344 i el dofí mular (Tursiops truncatus), a Escòcia.Santos, M.B., G.J. Pierce, R.J.I.A.P. Patterson, H.M. Ross i E. Mente, 2001. Stomach contents of bottlenose dolphins (Tursiops truncatus) in Scottish waters. J. Mar. Ass. U.K. 81:873-878FishBase Daan, N., B. Johnson, J.R. Larsen i H. Sparholt, 1993. Analysis of the ray (Raja spec.) samples collected during the 1991 International Stomach Sampling Project. ICES C.M. 1993/G:15. 17 p.
Referències
Bibliografia
Categoria:Sprattus